Parlem d'aquesta diada, d'aquesta festa, del moment literari i editorial, podríem dir-ho així,
i ho fem amb Alfred Arola, director d'Arola Editors. Bon dia, Alfred.
Bon dia.
Jordi Ferrer, director d'edicions Cosetània. Jordi, bon dia.
Bon dia.
Un altre Jordi, que a mi m'encanta que estigui. Un altre Sant Jordi aquí, Tinyena.
Jordi, bon dia.
Hola.
Felicitats a tots dos, eh?
Us hem felicitat.
Amb l'apositat per felicitar-nos.
Molt bé. Així m'agrada. Cada any us podeu felicitar aquí, eh?
És que això és que passa amb tanta feina, se m'oblida que és el dia del meu Sant.
Com tanta feina, tanta feina, però, escolta, això no és com les falles,
que a les editorials treballeu prèviament i el dia de la crema, doncs, la cosa ja va sola.
Avui és el dia de passar per caixa.
Sí.
Per cert, que he vist que ja has comprat algun llibre, Jordi.
Sí, sí.
De casa teva, no.
No, no, és que jo he de comprar llibres d'altres editorials confiant que els altres editors
compren llibres dels nostres, no? I els estitors el mateix, sí.
Tu què fas, Alfred? També compres algun llibre de la competència, no?
Sí, sí, passa que encara n'hi ha hagut temps de mirar i remenar.
No es pot mirar el que has comprat, Jordi, sí?
Sí, sí, perquè mira, ja...
Posiblem i tot, faré propaganda d'una altra editorial.
És un llibre que es diu El Pirineu perdut, de Jordi Creus,
i he editat per ara llibres, perquè l'he comprat perquè Jordi Creus,
ara faré propaganda de Cossetània, l'any passat vam editar un llibre amb ell
que eren excursions pel Pallarc Jussà, no?
I aquí, pel que vaig llegir a la premsa, amb una crònica que sortia,
explica, doncs, racons i oficis del Pirineu per entendre's que s'estan perdent.
I com que ell és fill de Trem, doncs, m'ha fet gràcia comprar.
aquest llibre de bon matí.
Jo aquest matí ja he vist, m'he fixat, que moltes persones porten els suplements
dels diaris quan van visitant les parades.
Aquest és un fenomen normal i natural que hem comentat altres vegades, no?
Comprem un llibre, quin comprem?
Avui és dia de comprar el llibre per regalar, fonamentalment, no?
L'actor habitual potser se'n compra un, però també compra la resta de dies.
Normalment el lector habitual ja sap, està al dia del que surt, del que no surt,
perquè, entre altres coses, freqüenta les llibreries, les editorials li envien novetats
o informació de les novetats i per tant ja ho sap.
Ara, la gent que compra ocasionalment, com és la majoria de la gent que compra per Sant Jordi,
necessita una guia.
I els suplements són aquesta guia, per això és tan important que els suplements
es facin amb una certa generositat, perquè el llibre que no hi és
és un llibre que no existeix, de cara a Sant Jordi.
Per a mi m'ha cridat l'atenció, no diré noms, aquest matí m'he mirat els suplements
dels diaris, m'ha cridat molt l'atenció, no parlo d'autors locals,
parlo d'autors de base nacional i fins i tot internacional,
he vist títols i autors de llibres que fa potser un any que estan pel món
i que ja havien vist els aparadors de les llibreries
i que ens els presenten com a novetats de Sant Jordi.
Sí, i en canvi faltaran moltíssimes novetats que han sortit aquest any.
Aquest és un mal de molt difícil solució, és a dir, en general la gent
que fabrica els suplements obeix a criteris que no tenen res a veure
amb l'objectivitat de les novetats.
Vosaltres sabeu com es fan aquests suplements i quin és el criteri que es sabeix?
Sí, sí, vull dir, naturalment, seguint el criteri del director del suplement.
I si són dos, doncs els dos.
I ja està. I si a mi m'agrada aquest i soc amic de l'altre
i tinc coneixences amb el tercer i l'editorial aquesta m'ha apretat i tal,
això és el que surt. La resta no existeix.
Vosaltres com a editors us truquen per preguntar-vos,
us apreten, apreteu vosaltres, com va la cosa?
Nosaltres no tenim força per apretar.
La perspectiva, però, home, però sí que us pregunten.
Us pregunten, sí, però no tenim la força suficient per poder apretar.
Fem el que podem. Evidentment, si poguéssim apretar, apretaríem, però.
Però convertiu això que deia el Jordi, que de vegades oveix a criteris que dius,
home, no sé què té a veure.
Tindria jo, que a vegades hi ha llistes dels llibres més venuts
que caldria posar-los en suspens, no?
Això que t'ho ha sortit molts mesos seguits, eh?
Sí.
Però jo perquè m'ho mereixia.
Tu no eres pericol, és el cas de debò.
Era el cas.
Això és una miqueta així, però, a veure, és que hi farem.
De fet, vull dir, la nostra feina una miqueta, i ara en sèrio com a editors,
és precisament donar la màxima informació possible als mitjans de comunicació,
facilitar-los la feina en aquest sentit, perquè se'n facin ressò de les nostres coses.
A veure, jo abans que d'editor he estat prevista, no?, i també he fet suplement de Sant Jordi, no?
I moltes vegades, doncs, la promulera de temps fa que posis el que tens més a mà, per entendre's, no?
Per tant, el que t'ha arribat més fàcilment a la mà, no?
I el que per entendre's, més que una qüestió d'amistat, doncs, a l'editor aquell que per entendre's que t'ho posa fàcil, no?
Que com que, doncs, que ja li envies, doncs, la simnosis feta, que ja li envies, com qui diu, la fotografia escanejada, etcètera.
Doncs aquesta és una miqueta la feina que hem de fer nosaltres, no?
Perquè, a veure, els mitjans, que també tenen els mitjans, són uns, no?
I a vegades tampoc no hi ha, suposo, el suficientment temps per fer, com diríem, l'anàlisi subjectiu que demanava potser el Jordi Tinyana, no?
No, no, jo no demano un anàlisi. A mi em sembla que aquesta no és la seva feina, analitzar.
El suplement no ha d'analitzar, ha de donar simplement l'existència, s'ha de certificar l'existència dels llibres que hi ha al mercat.
I jo discrepo, és a dir, per un mitjà petit, per un diari petit, és cert que si un editor ho posa més fàcil,
i amb els mitjans que tens, doncs fas allò que pots.
Però amb els grans mitjans això no és veritat, els grans mitjans tenen capacitat per tenir informació al dia i puntual,
i per buscar-la si no la tenen.
I, per tant, tot allò que surt és el resultat d'una voluntat.
I, a més a més, no és un fet aïllat, és a dir, els suplements funcionen igual que funcionen els programes de televisió.
Jo, que aquest any estic tranquil perquè estic a la segona trinxera, perquè no trec llibre, m'ho puc mirar sense passió,
i llavors m'ho he mirat sense passió, no?
Però he vist programes de TV3 dedicats a llibres en els quals surten unes determinades editorials,
i només unes determinades editorials, no?
I, esclar, aquestes són les mateixes que després surten amb el suplement de llibres,
amb el suplement de Sant Jordi, i tal, i és impossible que sigui casualitat.
Llavors, clar, estem parlant de literatura, però estem parlant, sobretot, el dia de Sant Jordi,
d'un producte de mercat, sobretot.
Sí, sí, sí.
I allò que no està a l'aparador és allò que no existeix i que no es compra,
i, per tant, doncs, aquesta gent no fa informació, és a dir, està fent publicitat d'un determinats productes.
I s'ha d'entendre què és així.
Fem publicitat, això està claríssim, no?
Justament, sí, sí, digues, Alfred.
Crec que s'hauria de diferenciar amb els mitjans de comunicació locals,
perquè crec que ens han tractat força bé, no?
Jo, de fet, parlava per entendre's del que conec,
perquè sempre he estat en premsa local i comarcal, ja és una miqueta el que conec.
Els criteris locals, des del punt de vista editorial de mitjans de comunicació, són diferents, no?
Jo he de dir que fan el que poden, jo em sento ben tractat en aquest sentit.
Em sento molt més ben tractat en la premsa comarcal, no únicament la d'aquí, eh?
Perquè, doncs, aquests dies hem estat fent presentacions de llibres per Vic, per Lleida, per Girònia,
i ens hem sentit ben tractats en aquest sentit que s'han fet ressò del que han anat criant.
Crec que la difusió d'aquesta premsa és petita i llavors al gran públic no arriben els nostres títols, no?
I això només és fotut?
No, arriben a l'àrea metropolitana.
Jo diria que és la signatura pendent que tenim les editorials per entendre's de fora de Barcelona,
que és arribar als mitjans de l'àrea metropolitana.
Jo crec que ens és fàcil arribar als mitjans de la premsa per entendre's local, de la premsa comarcal,
que a la seva zona, per entendre's, tenen una difusió important,
però arribar als anys mitjans de l'àrea metropolitana és la signatura que tenim pendent
i sobre la qual hi hem de posar moltes esforços, molta imaginació en aquest sentit, no?
La signatura pendent és la signatura pendent no del món del llibre dels editors o dels escriptors, sinó del país.
Sí, sí, sí.
És a dir, entendre que des d'allà entenguin que el país és alguna cosa més que l'àrea metropolitana.
Sí, sí, d'acord.
Aquest sí que és un gran tema.
Sí, sí.
I no afecta només el llibre.
Avui llegiem el desembarcament d'autors de tot el món mundial que arribaven a Barcelona,
tots allà, des del Quino que venia de l'Argentina fins a tots els autors catalans de moda, de l'Star System,
és a dir, hi ha una cosa que dius bé.
Jo volia dir una cosa, jo crec, a veure si se m'entén bé el que dic, no?
Que en certa manera es prostitueix una miqueta, a veure si manteneu el sentit de la paraula,
el que vol ser, el que hauria de ser el llibre de Sant Jordi, no?
Jo crec que el llibre de Sant Jordi està nascut una miqueta, en certa manera,
per potenciar el llibre en català, i que la producció editorial que es fa aquí,
i que clar, aquí hi ha aspectes mercantilistes, doncs que no té cap vergonya ni l'Anna Botella,
que l'any passat ha vingut a signar llibres a Deixonses a Barcelona,
ni el que dèiem, ni els tiptos sud-americans, i venga foli, m'entens?
En certa manera, llavors, doncs el llibre català, amb moltes parades,
acaba tenint la mateixa presència que té durant l'any a les llibreries,
amb algunes de les quals, amb algunes no, però amb algunes de les quals,
sobretot el que són les grans cadenes, queda molt a reconeixer.
I això també li acaba passant injustament al dia de Sant Jordi.
Jo crec que a part d'això el que es mou és en lleis de mercat,
i això és molt fotut, perquè si la cultura es mou en lleis de mercat
i estem en una societat que les lleis de mercat són molt feroxes,
el que interessa als grans clubs editorials és el negoci pur i dur,
i llavors aquí s'utilitzen tots els mitjans que hi han llevat el cultural,
vull dir, queda en segon terme, i la prova és que cada vegada,
s'estan venent més llibres mediàtics,
més llibres que la publicitat és la base del...
No només això.
No, és que el fet d'abans quan parlaves que és un producte
i ara parlaves de la llei del mercat, ja sabeu allò que diuen,
a les grans superfícies, quan anem a comprar l'arròs, l'oli,
la marca que volen que tingui més bona sortida,
la posen a l'alçada dels ulls, amb els llibres passa el mateix.
Jo ara parlo estrictament com a consumidora de llibres.
Vaig buscant un llibre a la llibreria,
i si no el tinc a la vista dic, bé, no el trobo,
i potser hi ha molta gent i el llibreter està molt ocupat,
en prendré un altre, i em col·loquen determinats llibres
a l'alçada dels meus ulls,
i en una posició privilegiada físicament en l'espai de la llibreria.
Aquí col·labora tothom, és a dir,
l'editoria l'aposta per uns determinats llibres,
i per tant el fa...
I el llibreter creu o no creu?
I el llibreter, doncs, en principi,
deu tenir arguments suficients per confiar en una determinada editorial
i un tipus de publicitat,
i per tant li fa cas el col·locar al lloc que correspon.
Jo volia afegir amb el que deia l'Alfred ara fa un moment
sobre el fet que Sant Jordi,
o el que deia el Jordi, no?,
que Sant Jordi ha explotat com un gran dia de consum,
de consum de roses, de consum de llibres, inicialment,
però no només,
i això ha anat creixent,
i per tant avui és fàcil veure la que hi ha parades
de qualsevol tipus d'urbanització venent fulletos
o veient els seus llibrets.
I de discos, que no sé que t'anen a veure els discos amb els llibres.
Exactament, i aquí volia anar...
I d'eleccions també, eh?
Sí, sí.
Enguany també.
Aquí volia anar.
Ja hi ha publicitat de regal a discos per Sant Jordi, no?
Sí, sí, sí.
És a dir, hi ha una voluntat d'ampliar el mercat
de manera que quedi la rosa
i un regal més o menys cultural.
Acabaran sent DVDs, acabaran sent discos, llibres o...
O pobless, vés a saber què.
O el pòster de l'Abet.
Sí, sí, també.
Perquè, esclar, des del punt de vista econòmic,
és fer caixa.
La segona fitut és que llavors
els mitjans que treuen supriments culturals
és que passin només amb els llers de mercat, no?
Vull dir, jo crec que haurien que reflectir una mica
al nivell cultural o al nivell de qualitat literària que hi ha, no?
Que és el que deies tu abans, no?
Vull dir, que no són totalment objectius, no?
Si no hi ha molta subjectivitat aquí.
Jo insisteixo que caldria,
especialment el dia de Sant Jordi,
bueno, de fet, caldria especialment durant tot l'any, no?
Però especialment el dia de Sant Jordi
caldria mimar molt el llibre en català, no?
Vull dir, és la festa del nostre Sant Patró
i que, a més a més, vull dir,
això es va començar també per alguna cosa, t'entens?
I això també, bueno...
L'edició passada, els llibreters comentaven
que aquí a Tarragona el que més s'havien envenut
eren els autors locals, vull dir,
que aquesta militància local
de fora de l'àrea metropolitana de Barcelona
existeix per part dels mitjans,
per part dels compradors
i per part de les editorials, és evident, no?
No, em passa que la pregunta amb això
potser també és una mica tramposa, no?
Com si diguéssim, perquè...
Sí, segons a qui preguntes.
I els llibres que ja estan, per suposats,
que es vendran a mils,
aquests ja no compten, no?
I quan se pregunta amb un llibreter de Tarragona
quin llibre s'ha vengut més,
lògicament, diu els locals, no?
Perquè jo crec que això, l'any passat va passar
i passa cada any, no?
Això no vol dir que no es venguin autors locals, eh?
Però segur que hi ha autors
que venen molt més que els autors locals.
Que passa que, poc o molt,
tots els provincians fem una miqueta de país
i tirem una mica cap a casa.
Que passa que jo crec que acabarem a Sant Jordi
passejant per la Rambla,
abans i intercanviarem llibres.
Perquè qui no hagi fet un llibre per Sant Jordi
no podrà ni sortir al carrer.
Bé, bé.
Aquesta és una altra, eh?
Home, si el seu ha dit...
No, no, de totes formes, això...
Però sí o no?
Ho hem dit moltes vegades, ho hem comentat, no?
No, aquest altre any, serietat menys, eh?
Es va dir l'any passat
que no es podia aguantar aquest ritme d'edició, eh?
Les editorials han posat un fre, no?
Vull dir, aquesta que...
És que havia arribat un moment que jo crec que era una autèntica bogeria, no?
Vull dir, inclús dolent per molts títols
que volen que sortin per Sant Jordi
i que realment és el pitjor moment que surtin, no?
Vull dir, un llibre de teatre,
vull dir, no té cap sentit que sorti per Sant Jordi,
un llibre d'història,
perquè és que queda soterrat totalment pels altres llibres, no?
Sí, sí, això és una mica...
I els llibreters ens ho comentaven
l'altre dia que van fer llibreters,
que hi ha idea llibreters que deien
no ens està arribant tantes novetats
com ens arribava en altres moments.
Això jo diria que...
Això és una bona notícia.
Sí.
I jo crec que és una bona notícia,
perquè s'hauria d'aspirar
que un llibre tingués una vida una mica més llarga del que té ara, no?
Perquè, vaja, el ritme que s'ha portat aquests últims anys,
un llibre dura un mes en una llibreria
i tres dies a l'aparador.
Sí, sí.
I, esclar, això és impossible
que el llibre té i que l'editor
em pugui treure un rendiment raonable
ni l'autor tampoc.
Això és d'acord.
És que el públic no pot assumir...
I sobretot això passa amb el tema de la literatura, no?
Amb el tema especialment de narrativa,
perquè la pobra poesia està a l'úbia...
I ha de fer una vitrina a cada llibreria allí
perquè l'espelma no s'apagui.
Però sobretot, i molt injustament,
la narrativa és el productor més efímer
que entre les llibreries, m'entens?
Hi ha altre tipus de llibres,
doncs, siguin els llibres de cuina,
siguin els llibres de ruta,
siguin altres tipus de llibres que aguanta
bastant més temps o molt de temps a la llibreria,
i el llibre de narrativa,
que hi ha prou difícils apostar
per fer llibres de narrativa,
doncs, injustament,
aguanta poquíssim temps,
i en guany és gairebé impossible
trobar llibres que s'haguessin editat l'any passat
o que es van vendre molt l'any passat a les llibreries.
Sí, però això és un desastre,
jo ho entenc com un desastre,
perquè no només és perquè el llibre com a producte
sigui excessivament efímer,
que això és veritat,
sinó sobretot perquè l'obra és efímera.
I, esclar, és a dir,
un producte que només és paper,
d'acord, es pot tallar, es pot cremar,
es pot ser el que sigui,
però l'obra literària no és necessàriament efímera
i un llibre que s'ha publicat fa cinc anys
és un llibre que segueix podent interessar
un nombre de lectors X avui dia,
és evident que les generacions que arriben
són generacions que, si el llibre no existeix,
no tenen accés a una obra,
sigui la que sigui, no?
Jo sembla que hem de reivindicar,
d'una banda, que es publiqui menys,
amb més criteri, amb tota seguretat,
però, de l'altra, també tornar
als llibreters més professionalitzats,
i ho dic amb tota essencialitat, també.
És a dir, llibreters que tinguin fons,
llibreters que vulguin tenir fons,
perquè avui dia la majoria s'ho treuen
tot del damunt, que vulguin tenir fons
i llibreters que funcionin com a llibreters
de capçalera, que llegeixin llibres,
que coneixin els llibres, que recomanin llibres,
i que apostin per tenir fons d'uns determinades obres,
que, esclar, entre...
No els tindran tots, tampoc, però entre no tenir res
o tenir els que t'agraden,
doncs tinguis els que t'agraden, no?
Home, el que passa que si diuen
que els magatzems de les editorials
estan plens de llibres que mai veuran la llum
i no és bo per la indústria, etcètera, etcètera,
perquè les editorials es llencen a publicar
tantes coses, tants llibres.
Vosaltres, que sou editors,
expliqueu-me aquest fenomen de...
Publico molt, però no té sortida.
Jo crec que, com deia abans,
es movem en lleis de mercat
i no podem sortir d'aquestes lleis de mercat.
És que fer un llibre no és barato.
No, però si un editor edita un llibre l'any
o tres llibres l'any o cinc llibres l'any,
ningú li fa absolutament cap cas.
Llavors, per estar una miqueta
a l'onda, per dir-ho d'una manera,
i que tant els mitjans de comunicació
com els llibreters, com els distribuidors...
Has de tenir un bon fons d'armari.
Has d'anar fent la roda, com si diguéssim,
treure novetats i anar traient,
perquè si no és que quedes totalment marginat
i si ja surten poques llibres a la llum,
si treus tres llibres l'any
i ningú et fa cas,
és que realment no en vendràs ni un,
perquè és que no es posaran ni l'aparador,
ni la llibreia es voldrà, no?
Llavors, és aquest...
A més, en defensa nostra, tampoc aquest problema
no l'hem creat ni Erola ni Constatània,
per entendre's que hem sigut els últims d'arribar, no?
Sinó que és un problema que venia,
sobretot, d'una guerra
per les editorials, diríem,
de l'àrea metropolitana, no?
Per les editorials barcelonines,
d'una miqueta...
I com una miqueta ens perjudicava molt a nosaltres,
queda una miqueta treure forces novetats
perquè així no hi càpiga ningú més a la llibreria.
Clar, i això, en certa manera,
ens perjudicava a nosaltres,
perquè, clar, si aquestes editorials grans
treuen tantes novetats,
els nostres llibres,
que són els que, a més a més,
no en traiem en el boom,
que en trauen els nostres editorials,
els nostres llibres, quan arriba,
quasi que no tenen espai a la prestigeria, m'entens?
Ara, si és cert,
que una miqueta s'ha d'editar un mínim nombre de llibres,
perquè si no...
No surten els números.
No tindrem presència,
i perquè també les editorials tenim una estructura,
sigui a Rola, sigui a nosaltres,
sigui a què seguir,
que també l'hem de mantenir,
i per fer això necessitem vendre un nombre determinats de llibres,
m'entens?
Jo voldria, com el cas...
A la Fira de Frankfurt estava parlant
amb un editor francès,
amb Max Chalier,
que aquell home edita una trentena de llibres a l'any
i, amb el conjunt global de llibres venuts,
ven tres vegades més que nosaltres.
Home, jo seria feliç amb això.
Jo seria feliç amb això.
És una cosa més proporcionada.
Tindria feliç molta més fenya
i molts més diners.
Des del punt de vista de l'escriptor, Jordi,
les relacions aquestes amb l'editorial,
parlem en general, eh?
Perquè cada cas és particular,
tu has treballat amb diverses editorials,
per tant, coneixes també com funciona la cosa.
És tan senzill com arribar a i dir-ho i publicar?
Home, tan senzill com això, en general, no.
Ells també t'ho podran explicar com va això.
També malament hi podria, sí, eh?
Sí, tan senzill no.
I a més a més, no és bo que sigui així,
perquè jo acabo de dir ara
que s'hauria de publicar menys i amb més criteri,
per tant, no ha de ser tan fàcil, no?
Un llibre, per ser publicable,
una ha d'agradar l'editor
o, com a mínim, ha d'agradar l'editor,
que és comercial.
Les dues coses, segurament, no?
I per separat, de vegades.
És a dir, un editor pot editar un llibre que li agrada
sabent que no es vendrà,
i en canvi, al mateix temps, edita llibres
que sap que es vendran, però que no li agraden gaire, no?
I entre una cosa i l'altra va compensant els seus números,
i això és raonable que sigui així, està bé, no?
Ara, les relacions d'autor-editor depenen,
sobretot, de...
Jo diria que de la mida de l'editorial.
Ara mateix ja, de la mida d'editorial.
Va haver-hi un moment en què els editors
eren molt assequibles,
perquè tots tenien cara i ulls com ara el Jordi
o com ara l'Alfred.
Però amb les editorials grans i amb les fusions editorials
això ha deixat d'existir.
Per tant, hi ha un número d'editorials
en què no saps mai amb qui parles.
Sempre parles amb un director,
o amb un gerent,
o amb un conseller, en fi...
Perquè el Capital també és de grans rups.
Sí, sí, perquè estem parlant de grans rups.
El Capital, per entès, és d'un grup gran editorial,
o és d'una caixa,
perquè la caixa, vull dir,
que és el màxim actionista d'un editorial,
m'entens?
O és, per entès, per tant,
tots aquests grans rups fa una miqueta
que no tinguin cara, no?
I una miqueta que és allò...
Jo he viscut, a més a més,
el canvi d'algun editorial,
en aquest sentit,
i ha estat un canvi a pitjor
pel que fa a l'autor.
Suposo que a l'editorial,
doncs, li hauran anat bé,
espero que li hagi anat bé,
però de cara a l'autor és pitjor.
Jo prefereixo poder parlar amb algú
amb el qual coneixes
i amb el qual sàpigues
que estàs d'acord
amb alguna sèrie de coses
i pots parlar del llibre, no?
A veure, jo m'imagino
que les editorials aquestes grans,
els autors i autores
que donen calerons,
els deuen portar en braços.
Sí, de totes maneres,
a veure, jo crec que això és important,
i parlant amb editors petits,
sempre, o editors petits,
o diguem-ne,
més que petits,
m'agradaria editors independents,
vull dir que no formem part
d'aquest gran grup econòmic,
independenters independentistes,
alguns poden dir-ho.
i parlant amb tota aquesta gent,
que tothom comenta el mateix,
que hi ha d'haver una relació
de complicitat
entre l'autor i l'editor,
i que més enllà d'un tracte comercial
que hi ha de ser, evidentment,
que hi ha de ser,
hi ha d'haver una relació especial,
m'entens?
Vull dir, allò entre el tracte,
entre una relació comercial
i l'amistat,
ha d'anar funcionant aquí.
Si no fem que aquesta relació
tingui molta complicitat,
complicitat,
malament rai.
Sí, però això està passant
en tots els àmbits,
que les relacions cada vegada
són més superficials
amb tota la manera de relacions,
i jo crec que, en el fons,
el món editorial
és un reflex de la societat
en què vivim,
i cada vegada és més consumisme,
més productes mediàtics,
i no tenim temps ni de reflexionar,
i no tenim temps ni de triar
la qualitat.
Però, Jordi,
aquestes editorials independents
són diferents, oi que sí?
Són molt diferents.
Mira, jo anava a dir una cosa, ara.
sobre això d'editorials grans
i editorials petites.
Això hi ha dues maneres
de mirar-s'ho.
Una és com s'ho mira
la gent en general,
que fa números i diu
aquesta és més gran que aquesta.
Fa més llibres,
ven més...
Vale, vale, això està molt bé.
Però des del punt de vista
d'un escriptor,
i jo ho dic per experiència pròpia,
un escriptor és gran o petit
en funció de com et tracta tu.
I només això.
Si tu publiques
amb una gran editorial
i resulta que no et fot ni cas,
i treu el teu llibre
i el tira a pel en una llibreria
i no es preocupa de res,
per tu aquell editor és petitíssim,
és minúscul,
és una merdeta d'editor.
I en canvi,
un editor que econòmicament
és més petit,
però es preocupa del teu llibre,
es preocupa d'editar-te el bé,
de fer-li la publicitat
que pot fer-li,
és un gran editor.
I això és el que els escriptors
han de tenir en compte.
Depèn de com et tracti,
és així.
Tu vas a mirar,
és com a qualsevol cosa
en aquesta vida,
qualsevol relació.
Sí, sí, sí,
però no estic molt d'acord
amb això que diu el Jordi Tignan
i que aquest sentit
per entendre és d'autocrítica
que hem de tenir amb els editors,
respecte al tracte amb els autors.
Jo crec que també val la pena
que els autors
també se'l posin amb ell mateix,
m'entens?
Perquè, a veure,
hi ha autor,
per dir-ho d'una manera,
que perd el cul
per poder marxar cap a un editorial
d'aquestes grans grups,
no?
I que potser val la pena
que abans de fer això
també reflexioni una miqueta
amb el que deia el Jordi,
no?
Amb què es trobarà,
m'entens?
Amb què es trobarà
i que a vegades una miqueta
és allò que val més ser
cap d'arengada
que cua de lluç,
no?
El món del cancaneo,
que diu el nostre amic Oriol Grau
i del famós Serio,
que tira molt també,
no ens enganyem
que la cosa també
moltes vegades va per aquí.
Nosaltres continuem apostant
pels llibres locals,
en parlarem ara d'alguns.
L'Alfred ens ha portat
aquest tàrrecó,
el somni de Roma.
El Quim Castells també ronda per aquí,
ara parlarem amb ell,
ha estat l'autor de les fotografies.
Quim Castells és un fotògraf
de reconegut prestigi,
té una obra fotogràfica
a la seva esquena
realment impressionant
i una obra fotogràfica
que es materialitza
en els diferents monuments
de la ciutat de Tarragona.
Ahir en vam parlar
al programa
àmpliament del llibre,
el tenim aquí,
ara li farem un cop d'ull
en companyia d'aquí en Castells.
Arola continua apostant
pels llibres locals,
ara en parlarem com deien.
Jordi, tu què ens recomanes?
Dels teus?
Recomana'ns algun dels llibres
dels teus.
Locals?
Els altres que se'ls recomanin.
Sí, dels llibres locals.
Els que tu vulguis.
Home, la cuina de l'àvia Remei
i Guïdós,
ja la coneixem i prou, no?
Del llibre local,
jo crec que...
Tarragona en el 1950-2000,
aquest llibre de fotografies,
també en format
per Antenes de Luxe
i que avui seran
dels llibres que s'ha de veure.
Jo crec que a més a més
és d'aquells llibres...
Una miqueta...
Ja en parlarem, també.
No, no és el mateix.
Els tenim aquí,
els tenim aquí.
A punt de seure ja per parlar.
Una miqueta,
en el sentit aquest
que a la gent de Tarragona
li evocarà moltes coses,
m'entens?
M'entens, m'entens, d'això?
També, d'un altre llibre local,
jo diria que aquesta guia
per la Tarragona modernista
jo crec que serà...
És un altre llibre
una miqueta que permet
descobrir a la gent
totes aquestes riqueses
arquitectòniques
que té la ciutat
i que a vegades
pel fet de passar
i habitualment pel costat
passen inoblidables, no?
I llavors ja,
com a llibres locals,
ja una miqueta més
amb un caire més divertit,
doncs tindrem
el Tanta Tinta Tunta
d'en Xavier Grasset
d'Andreu Fàreu
i l'entranyable llibre
de l'Antoni Mas
a cops de paràbola,
que seran també llibres
pantenes que trobarem
aquí a la plaça com a llibres locals.