Tres minuts seran tres quarts d'una.
Aquí seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio,
tot parlant d'una col·lecció de teatre contemporani.
Textos a part, és una col·lecció publicada per Arola Editors.
És una col·lecció molt reconeguda en el circuit teatral.
És, recordem-ho, el gènere del teatre.
Els nostres convidats ens ho confirmen,
com de vegades passa amb la poesia,
un gènere que no es publica tant com d'altres,
com per exemple la novel·la.
Avui volem parlar d'aquesta col·lecció
que comença a tenir una certa veterania en el món editorial
amb Alfred Arola, d'Arola Editors.
Bon dia, Alfred, benvingut.
Hola, bon dia.
I Joan Cavallé, que té molt a veure amb aquesta col·lecció.
Joan, bon dia.
Bon dia.
És cert això que el teatre com la poesia
semblen de vegades les germanetes pobres, no?,
del món editorial,
que no els hi fan gaire a casa els editors,
els autors d'aquests gèneres.
Si mirem la vessant econòmica,
indultablement són les germanetes pobres.
Si mirem altres vessants ja podríem parlar d'una altra manera.
Des del punt de vista econòmic, parlàvem,
des de l'altre ja imagino que cadascú
està una mica pendent del que li agrada, no?
Sí, el que passa és que té unes explicacions, això,
perquè el teatre, cada vegada més,
o cada vegada menys, hauria de dir,
es distancia més de la literatura textual,
per dir-ho d'alguna manera,
i aleshores cada vegada menys,
els textos teatrals que surten,
els nous textos teatrals,
són menys textos per llegir,
la qual cosa vol dir que la seva funció com a llibre
és més residual.
El llibre, en tot cas, és només un instrument de transmissió
perquè pugui arribar a uns determinats destinataris.
És a dir, un llibre de poesia,
un llibre de novel·la, un llibre d'assaig,
són llibres que tenen la seva funció última en ser llegits.
En canvi, les obres de teatre no tenen aquí la seva funció.
Amb la publicació de l'obra no es tanca el procés.
Exacte.
I a més a més, resulta que aquesta funció de transmissió
està compartida per molts altres mitjans.
Pensem que els autors,
com que el que els interessa és que les seves obres
arribin a l'escenari,
i aquí s'acaba moltes vegades allò a què aspira un autor,
li és igual que per arribar al director que li estrenarà
li arribi en forma de fotocòpia
que en forma de llibre.
Evidentment, en forma de llibre, quina diferència hi ha?
Que arribarà a molta més gent.
A forma de fotocòpia,
hauria de buscar ell quin director,
li hauria de fer arribar, etcètera, etcètera.
A més, nosaltres fem aquesta funció
de fer arribar als textos
tots els hipotètics destinataris
que poden fer muntar l'obra a l'escena algun dia.
Però, evidentment, hi ha altres mitjans,
per exemple, les revistes de teatre,
habitualment, les revistes especialitzades,
habitualment, tenen una secció de textos,
ja siguin les revistes de les dues associacions
d'actors i directors,
la de Catalunya i la d'Espanya,
o, per exemple, la revista Escena,
o en el seu moment la revista Pausa,
publicaven textos teatrals.
I amb això ja en tenien prou.
Els autors, amb això,
es donaven per satisfets.
Una col·lecció de teatre
arriba o pretén fer alguna cosa més
que fornir textos a actors i directors.
però, en qualsevol cas,
no deixa de ser un element
dins d'una cadena molt més àmplia.
No és una col·lecció innovadora,
ni de bon tros.
Ja fa cinc anys que us vau plantejar
des d'Arola Editors
tirant davant aquesta col·lecció.
I jo ja sé que sempre dic el mateix,
però és igual ho he de dir,
amb una exquisitesa,
perquè ho tens de do paper,
de format, de tot,
però això ja,
totes les persones que coneixen
les publicacions d'Arola
ja s'ho imagina o ho intueixen.
És allò que es diu tòpicament
que li ompliu un buit?
Bé, primer lloc,
gràcies pel Piropo.
No, per això és veritat
i sempre ho diem,
però que no és una cosa subjectiva,
és un fet evident
i tothom que coneix aquestes publicacions
ho sap, que és així.
Molt bé.
Teniu molta cura
sempre amb els vostres llibres.
Bé, aquesta va ser
una de les primeres col·leccions
que vam engegar,
o sigui,
Arola i tot es va néixer
i podem dir que va néixer
en aquesta col·lecció
i la imatge que parla
que és de poesia.
O sigui,
el primer any
pràcticament només vam editar
tres llibres,
no, quatre,
dos d'aquesta col·lecció,
un de la imatge que parla
i un del Consell Comarcal del Tarragonès,
del premi que fallava,
el Consell Comarcal del Tarragonès.
O sigui,
que és l'origen de l'editorial
bé acompanyat
amb l'origen d'aquesta col·lecció.
Ja portem,
m'assembla,
si no per tot el compte,
18 títols publicats
amb una prioritat
en principi
de 5 títols l'any,
encara que algun any
ens allarguem una miqueta més,
però més o menys
aquesta és la tònica.
I també heu col·leccionat
premis,
guardons i reconeixements
amb aquesta col·lecció.
Sí,
en guany
és
la millor iniciativa teatral
de Serrador
va guanyar el premi.
També la crítica.
La crítica, exacte.
I llibres,
o sigui,
obres concretes
han guanyat també premis.
Per exemple,
Navegants,
Navegants,
que va ser un dels títols
primers,
dels primers anys
de Toni Cabré,
va ser aquell any
també el millor text teatral
publicat l'any anterior,
segons els premis
de la crítica Serrador.
I també editem premis
nosaltres,
el Premi Born,
per exemple,
l'Eitem cada any
i el Premi Bartolí.
El Premi Born
és de les Illes,
si no estic equivocada,
de Menorca.
Siutavella de Menorca.
És un dels premis
més importants.
Hi ha una cosa que deies
que jo crec que és clau.
Tu has preguntat
si aquesta col·lecció
omplia un buit.
i jo penso que
és l'exemple més clar
d'això.
Normalment,
quan algú es proposa
tirar endavant una col·lecció,
això l'Alfred
m'ho podrà ratificar
perquè té experiència,
saps que aquell territori
està compartit
per altres iniciatives.
En canvi,
en teatre,
precisament,
la valoració que fèiem
era aquesta.
Hi havia un terreny
a cobrir.
En aquell moment,
s'havia produït
una eclosió
d'autors nous,
d'autors amb molta empenta,
que buscaven
el seu terreny de joc
i no hi havia
una continuïtat editorial.
Fins i tot
les grans editorials,
les importants,
les que tenen més mercat
en l'àmbit lingüístic català,
si tenien una col·lecció
de teatre,
o si tenen,
era amb caràcter
com una mica residual,
per complir,
perquè havien de fer
alguna cosa en teatre,
però sense creure-hi massa.
I l'exemple és
que en aquest moment
la col·lecció d'Arola
és la col·lecció
amb més continuïtat,
amb més regularitat
i amb un criteri més clar,
no d'aprofitar coses,
sinó amb un criteri més clar.
No, en moment,
la moda,
aquella cosa puntual.
Crida l'atenció,
jo els hi dic
perquè es facin una idea.
Aquí trobem
en aquesta col·lecció
un Harold Pinter,
un Toni Rombau,
una obra concebuda
per un espectacle
de titelles,
fins com viuen
bé Moia,
com un autor
que ens pugui ser
més proper.
sense desmereixer ningú,
és que són els primers
que he trobat
així de caràcter diferent
damunt la taula.
Generalment,
els autors us busquen?
Vosaltres busqueu els autors?
Com funciona la cosa?
Aquí hi ha el director
que ens ho pretenia.
Tenen a compte
tot allò que dèiem
del teatre,
que és diferent
publicar teatre,
que novel·la,
narrativa, etcètera?
Bé,
en la mesura que
la col·lecció
pretén ser
una col·lecció
de servei,
una col·lecció
al servei dels autors
per facilitar
que establir
ponts
entre autors
i la resta
del món
de la faràndula,
estem molt oberts
a les coses
que ens arriben
i com que ens n'arriben
moltes,
amb això
pràcticament
cobrim.
hi ha, evidentment,
molts textos
que no ens convencen
suficient
i que, per tant,
no incloem
en la col·lecció,
però la major part
de textos
són textos
que ens proposen
els propis autors
o traductors,
en el seu cas.
Això també
té a veure
amb la filosofia
de la col·lecció.
Aquest caràcter
de servei
fa que no ens preocupem
gaire
d'aquells autors
que ja tenen possibilitats
per altres mitjans,
en altres editorials,
de fer les seves publicacions.
No prioritzem,
per tant,
publicar autors
coneguts
o autors famosos,
sinó el contrari,
prioritzem
donar oportunitat.
I si mires
els 18 volums
que han sortit,
en molts casos
és la primera obra,
és la primera obra
del Gerard Vázquez,
publicada
en format llibre,
Magma,
és la primera obra
de l'Enric Rufas,
és la primera obra,
vaja,
de molts autors,
o per parlar
d'una autora
que encara no l'hem publicat,
però que és dels que esperen,
la Meritxell Coporella,
per exemple,
que serà
la seva primera obra
publicada
també en format llibre de teatre.
Té una miqueta també
com a mecenas,
una miqueta.
Té aquesta funció.
Té aquesta funció,
vol tenir aquesta funció,
sí.
Perquè el món del teatre
el que costa
és entrar-hi,
és ser considerat
com
dels meus,
dels nostres,
dels que formen part
de la família teatral.
Un cop llets,
ja
és un món petit
i per tant
relativament fàcil
de moure-t'hi,
però costa entrar-hi.
Costa entrar-hi
amb credencials
i una de les coses
que permet la col·lecció
és que qui publica aquí
té credencials.
És una targeta de presentació.
Jo sóc un autor
o autora teatral
i amb aquest llibre
puc presentar-me
com tu dius
en algun circuit
d'una altra manera.
Clar,
t'hi pots presentar
primer per la cara
que té la col·lecció,
evidentment,
però després també
perquè la col·lecció
ja s'ha guanyat un lloc
i si resulta
que tu te'n vas
amb un director de teatre
o te'n vas
amb una companyia de teatre
i li dius
jo he publicat textos
a part d'arola d'editors,
ja saben qui ets.
Ja saben,
et situen
en el mapa teatral.
Tens un cert currículum
en aquest escenari
i això,
el Joan Cabell en Samós,
perquè també és autor teatral,
no?
I jo imagino
que això et dona
una visió
a l'hora de decidir
quina obra es publica
i quina no,
privilegiada en certa mesura
o com a ment inconeixedora
de la realitat.
De dir,
no, no,
aquest text,
a banda d'aquesta intenció
que tinguem
de fer una mica de mecenes,
però aquest text
funcionarà o no
funcionarà en la col·lecció.
Sí.
Independentment
que evidentment
el criteri que dèiem
era aquell, no?
També hi ha un altre criteri
i és la voluntat
d'anar
diversificant al màxim
les poètiques teatrals
que hi ha
i en aquest sentit
volem que
el panorama
que s'ofereixi
a través de la col·lecció
sigui representatiu
del panorama
del teatre
que es fa
en el nostre país.
Premis,
reconeixements,
una col·lecció
realment esplèndida.
Jo m'imagino
que un dels premis
importants
és veure
alguna o totes
aquestes obres representades.
Això s'ha donat
en determinades circumstàncies
es van representant
aquestes obres
de tant en tant
rebeu la trucada
d'algun autor
o autora
i diu
escolta,
que farem aquesta obra
o que en fan aquesta obra?
Això deu ser una recompensa
que costa més, no?
Perquè clar,
posar en marxa un muntatge
teatre l'avui dia
costa molts quartos
entre altres coses.
Sí,
aquesta és la part més difícil.
S'ha donat el cas
s'ha donat el cas
de simultaneïtat,
és a dir,
que hem pogut arribar
a publicar l'obra
en el moment
que s'estrenava
i aleshores
tot és millor
perquè
tot repercuteix.
Precisament aquí
al damunt de la taula
tens
Euridiceu,
els Titelles de Caron
que van poder presentar
precisament,
mira,
avui és casualitat,
van poder presentar
el grec de fa dos anys,
avui s'inaugura el grec,
doncs
el grec de fa dos anys
ho van presentar
perquè va ser una estrena del grec.
El grec la va estrenar en castellà
perquè després l'obra
havia d'anar
al Festival d'Otoña de Madrid
però després aquí
el Teatre Metropol
es va estrenar
la versió catalana.
Que jo recordo
que m'han parlat
amb el Toni Rombau
d'aquesta obra.
El Toni Rombau
és un ja habitual
proborador d'Arola
i un veterà
titallaire també.
Sí,
això és el més important d'ell.
Ell és un titallaire
i un animador
del món de la faràndula
importantíssim.
Ha estat
durant molts anys
l'ànima de Melik,
del Teatre Melik
fins que al final
va decidir tancar
perquè volia dedicar
els seus esforços
a altres coses
però en qualsevol cas
això va ser
una experiència molt interessant
tant des del punt
de vista dramàtic
com de provar
de publicar
un text
que deies
és partitelles
i actors
però és d'òpera
és a dir
que això és teatre cantat
en realitat.
Avui en dia
si alguna persona
algun autor
o autora
volgués publicar
la seva obra teatral
podria ser obra
primera o no
alternatives
quines tindria?
D'editorials
vols dir?
A veure
editorials sobre el paper
editorials en català
fa poc ho vaig mirar
i que dediquessin
aquest carinyo
a l'hora de
ho vaig mirar
d'obres que
tenen alguna línia
amb teatre
i probablement
n'hi ha
una quinzena
d'editorials
en tot l'àmbit
lingüístic català
d'aquesta quinzena
n'hi ha
la immensa majoria
potser
deu
que publiquen
una obra
a l'any
i que no
tenen
una línia
sinó que és més aviat
la casualitat
per exemple
un autor
que publica novel·la
però que diu
mira, tinc
una obra de teatre
i la publica
a la mateixa editorial
que li publica la novel·la
però un espai editorial
com Tearola
per teatre textos
a part no...
N'hi ha tres o quatre
de col·leccions
de tres o quatre
editorials
cadascuna
amb la seva
pròpia línia
tres o quatre
i són
crec que no sigui
crec que no és oportú
que jo
defensi l'una o l'altra
no ho dic en aquest sentit
ho dic que
les possibilitats
que tenen els autors
en aquest país
de publicar la seva obra
no són tantes
ho deia en aquest sentit
no per fer un llistat
d'editorials
precisament pel que acabo de dir
vol dir que
al llarg de l'any
es poden publicar
al voltant
d'unes 20 obres
noves
diguem
és a dir
Excloc
publicar a Brecht
o publicar a Shakespeare
que ja és una altra història això
autors nous
que
tenen les seves obres
en curs
doncs
se'n publicen
en català
una vintena aproximadament
ara què hi penso
puc ser
potser dic una bajanada
però amb la quantitat
de col·lectius
i grups teatrals
amateurs
que afortunadament
hi ha en aquest país
les ganes
que hi ha de fer teatre
per diferents col·lectius
podria ser un referent
també per aquests grups
que moltes vegades
van a parar
les obres de sempre
potser pel desconeixement
que tinguin
d'autors contemporanis
que els podria interessar
moltíssim també
retrobar-se
amb el teatre contemporani
jo en això veig
que hi ha un canvi
el teatre
d'aficionat
i el teatre
de grups joves
és a dir
no el teatre
professional
ni molt menys
el teatre comercial
està canviant
a l'hora de buscar
textos
ara mateix
per exemple
hem
a la mostra
de teatre jove
que ha anat
transcorrent
aquí a la ciutat
de Tarragona
has vist que hi ha
una voluntat
de renovació
de textos
per part de
de les companyies
i mirant-ho a fora
de Tarragona
també ho vas notant
això
sense anar més lluny
i ara parlo de mi
però
l'obra
podríem dir
la primera obra
que jo vaig escriure
i que també és la
més arriscada
i que era l'única
que no havia
estrenat
és una obra
de l'any 85
o 86
era una obra
que estava publicada
però que no
havia pujat mai
a l'escenari
l'any passat
la va estrenar
un grup aficionat
de Torelló
de la comarca
d'Osona
i bé
això
indica
que hi ha
una renovació
del teatre
d'aficionats
és que també
aquests grups
caldria que miressin
cap als autors
contemporanis
i mirar un altre
dels mèrits
que li trobem
a la col·lecció
quin serà
el pròxim títol
o hi ha alguna cosa
en carteres
prematur parlar-ne
ens esperem
i tornem a parlar
quan toqui
què en dieu d'això?
no, evidentment
es planifica
molt de temps
ja m'ho imagino
perquè
bé
el procés
editorial
és lent
no estem parlant
de fer un diari
ni una revista
estem parlant
de fer una cosa
que queda
que queda
per més temps
i per altra banda
com que
el moviment
la demanda
l'oferta
millor dit
en aquest cas
d'autors
que volen publicar
doncs també
és molt important
això et obliga
a tenir les coses
planificades
amb bastant de temps
de tal manera
que els llibres
que sortiran
ara
els pròxims
són llibres
que van ser seleccionats
fa mesos ja
i per tant
que jo
de memòria
ara no els recordo
sort que els porto
apuntats aquí
i per tant
en puc parlar
precisament per això
perquè si no
l'ordre en què poden sortir
tenim un minutet escàs
només
és una llàstima
a veure
hi ha
algunes obres primerenques
com dèiem
per exemple
la de la Maritxell Cucurella
pare nostre que esteu en el cel
hi ha
una obra d'un autor
que jo tinc molt d'interès
que es pugui publicar
es diu Elisa
l'obra
i l'autor és Manuel Molins
Manuel Molins
és un autor català
valencià
vaja
en llengua catalana
molt important
al país valencià
però que mai no havia publicat
al nord del riu Sènia
per dir-ho d'alguna manera
aquesta és la primera obra
que es publica aquí dalt
i crec que
és una obra
justa
que sigui publicada
perquè sigui coneguda
en un marc geogràfic
més ampli
després hi ha l'últim Premi Born
Un bou a mort Manoleta
de Llorenç
20 segons Joan
ho sento
no ens dona temps
tenim prevista
la publicació
d'una obra de Joan Brossa
un inèdit de Joan Brossa
que és una cosa molt important
i també una obra
de Josep Anton Baixeres
Narcís Els Llimps
no haureu de venir un altre dia
per continuar parlant
d'aquests textos a part
moltíssimes gràcies
enhorabona Alfred Arola
Joan Cavaller
fins la propera ocasió
gràcies a vosaltres
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.