Falta un minut per arribar a un quart d'una del migdia.
Com us dèiem fa uns moments,
avui ens volem aturar durant uns minuts en una exposició,
en una mostra que podem veure aquests 100 dies
al vestíbul del Teatre Metropol.
De fet, estarà oberta fins al dia 15 de gener.
La mostra es titula Les falles a Tarragona.
L'autor és Magí Benito.
Podríem dir que és una exposició força insòlita
d'imatges de falles, de falles fetes a Tarragona.
Ara mateix ens ho explicarà el mateix autor.
Magí Benito, bon dia.
Hola, molt bon dia.
En què consisteix, bàsicament, aquesta exposició
titulada Les falles a Tarragona?
Bé, és un recull d'imatges, precisament,
de les falles que es van fer aquí a Tarragona
durant els anys 1933 fins a 1936.
Més aviat és una mostra dedicada a imatges gràfiques,
diguéssim, a fotografia.
per poder donar un testimoni més veraç, no?
I estem parlant, evidentment, de falles fetes a Tarragona.
Falles, entenem per falles, en fi,
l'element típic de les festes a València.
Sí, sí, entenem per falles, falles.
O sigui, no falles de broma, no, no.
Falles, de veritat, de 15 metres d'alçada,
10 d'amplada i coses així.
I com és que es va produir aquesta tradició, aquest fet,
durant la dècada dels 30 a Tarragona?
Bé, hi havia un moviment de ferroviaris, diguéssim,
traslladjats d'un punt a l'altre,
i aquí va vindre un nucli de ferroviaris valencians,
i, bueno, devien portar el coquet del foc, no?
Entre ells, s'ho devien parlar, se van reunir,
van engrescar les autoritats del moment,
que anaven a Tarragona,
i la cosa, doncs, va agafar bon caire i va tirar endavant.
I es va plantar una primera falla,
que va fer un èxit escladant,
o sigui, va ser un èxit molt gran,
i a partir d'aquí, doncs, se va seguir durant uns anys més.
Això es va perallongar, com deies, fins al 36?
Fins al 36.
Imaginem que després el tema de la Guerra Civil,
doncs, ja va trencar...
Escassament, potser un mes, encara no.
I, escolta, de quins temes es feien les falles
en aquella època aquí a Tarragona?
Seguien la mateixa línia que avui en dia segueixen a València,
o sigui, sàtira, senzillament sàtira.
Ridiculitzar algunes coses,
potser en el tind unes altres,
però, doncs, més que res, sàtira de tot.
En aquesta exposició, suposo que podem veure algunes d'aquestes falles.
Les podeu veure totes.
Totes.
Excepte tres, que només estan...
Es poden veure, però solament amb un busset de 18,
perquè no he localitzat cap fotografia d'elles.
fixa-t'hi, fins a l'extrem que deia de l'assumpte de sàtira,
que la primera falla se refereix a l'estació de Tarragona.
La primera falla s'atiritzava que l'estació de Tarragona
era una cosa molt carranclona, molt vella,
molt feta a pols, diguéssim,
i reclamaven una nova estació.
i una ubicació, doncs, més correcta.
Ni hi ha nova estació, ni és més correcta,
seguim igual que l'any 33.
És a dir, que la primera falla que van fer els ferroviaris
que estaven aquí a Tarragona
ja parlava d'una qüestió que els afectava amb ells.
Avui en dia seria actual.
Avui en dia encara seria actual la reclamació.
I recordes altres temes dels que parlen,
aquestes falles dels anys 30?
Doncs sí, per exemple, n'hi ha una que fa referència
a l'edifici que va construir a la Fònica a la Rambla,
que no va respectar les normes de construcció
al primer passeig de Tarragona
i es va passar les normes per l'Arc de Triunfo, no?
Hi havia un ninot, doncs, que així ho feia,
es passava les normes, per cert, doncs, tu.
Després n'hi havia un altre
que era referent a la companyia elèctrica, la canadiense,
que cobrava uns preus molt abusius
i s'havien de formar cooperatives per poder enganxar llum
i coses d'aquestes, i llavors, doncs, també
era el motiu de sàtira.
N'hi havia un altre que es referia al museu arqueològic,
que en aquell moment no existia,
i, bueno, doncs, simulava tot,
que estava tot amuns, com realment estava,
totes les peces trobades estaven amuns,
i era una sàtira, doncs, de la falta d'un museu.
Quantes falles es van arribar a fer en aquella època aquí a Tarragona?
En total, amb els 4 anys, van ser 13 falles.
13?
Un el primer any, sis el segon,
i després el 35, 3, i el 36, 3 més.
I un cop construïdes, què es feien amb elles?
Doncs no duraven escassament 24 hores,
o sigui, si es plantaven el dia anterior,
l'endemà es cremaven, o sigui, era una cosa molt efímera,
era una obra molt gran, però molt efímera,
perquè 24 hores d'exposició i a cremar, i gresca.
Es cremaven en algun lloc en concret, aquí a Tarragona?
Doncs n'hi va haver, per exemple,
la que més anava a veure va ser la Rambla,
la Rambla que en aquell temps es deia 14 d'abril,
que en va veure cremar 4, o sigui, una cada any.
Després n'hi havia a la plaça Prim,
l'actual mitjalluna,
a la plaça de la Constitució,
a la plaça d'Olofaga,
que avui és plaça dels Carros,
o sigui, a la plaça del Fòrum també n'hi va haver.
Eren diferents llocs.
És que hi va haver una engrescada molt general
del primer any al segon any,
hi va haver una engrescada molt general,
i ja et dic, el segon any se'n van cremar 6,
per tant es van repartir en moltes...
inclús a la plaça del Mercat també n'hi va haver.
O sigui, va estar molt escampat llavors.
Això vol dir, pel que comenta Magí Benito,
que van tenir una gran acceptació popular?
Molt, molt, molt, molt.
Hasta l'extrem que s'acomenta
que el primer any,
quan la falla estava plantada,
o sigui el dia anterior a la cremada,
es cremaven per Sant Joan,
hem de tenir en compte que es cremaven per Sant Joan
per diferenciar-les de les de València.
I també s'ha de tenir en compte
que a partir del segon any
ja no es van dir falles,
es van dir pires,
també per fet diferencial de València, no?
El que anava a dir és
que el primer any
hi va tindre tant de ressò,
tant a la premsa
com als medis que hi hagués
llavors de comunicació,
que es calcula que el dia
que hi va haver la falla plantada,
Tarragona va ser visitada
per més de 20.000 turistes
de les comarques.
Déu-n'hi-do.
Trens especials i tot des de Lleida, inclús.
Es plantaven per Sant Joan,
com dius,
per diferenciar-les
de l'època de València,
de Sant Josep.
Exacte, que no coincidies.
I amb aquest nom de pires,
que també els diferenciava
del nom de falles.
Això vol dir
que segurament
si no hagués esclatat la Guerra Civil
potser hagués tingut
continuïtat aquesta tradició?
Probablement, probablement sí,
perquè era una cosa
que a la Rambla
van ser quatre anys,
a la plaça del Prim
van ser tres anys
i a la plaça dels Carros
també van ser tres anys
seguits.
Llavors ja es van crear comissions,
ja hi havia tota una sèrie de gent
que se n'encuidava
i probablement
potser sí que s'hagués seguit el fil.
És un fet
segurament poc conegut
pels tarragonins,
que fins i tot pot arribar a sorprendre
que estiguem parlant d'això
i que hi hagi aquesta exposició
aquests dies
al vestíbul del Metropol.
És molt desconeguda
pels tarragonins,
molt desconeguda.
La primera impressió
de moltes persones
és
falles a Tarragona,
no pot ser.
I encara
se sorprenen
molt més
quan els hi parles
que eren obres
que tenien
igual 15 metres d'alçada
i que eren importants,
o sigui que no tenien
res a canviar
a les que es feien
a València.
hem de comptar
que a la Rambla
se'n va construir una
que era
el Pont del Diable,
o sigui,
una reproducció
del Pont del Diable
però amb un tamany
excepcional.
A la plaça dels Carros
se'n va construir una
que era
una imitació
com un temple
amb un frontis romà
que inclús
va tindre
una davallada,
va caure
i es va trencar
una part de la falla
però tot
i poder muntar
solament una part
de la falla
la falla
seguia
siguent monumental.
Déu-n'hi-do.
I una curiositat,
com han arribat
aquestes imatges,
aquestes fotografies
del Magí Benito?
Doncs a base
de resseguir-ho molt
i buscar molt
i preguntar molt
i llavors
quan en trobaves una
convèncer la persona
o bé que te la dongués,
que te la vengués
o que te la deixes copiar
com a mínim.
És a dir,
ha estat una iniciativa pròpia
de molt de temps
anar resseguint,
anar buscant
aquestes imatges.
Va ser la curiositat
de trobar les primeres,
diguéssim,
de tindre coneixença
del tema
i llavors
la veritat
em vaig suspendre
com se sorprèn
avui dia molta gent,
i a partir de llavors
anar seguint-ho,
anar seguint-ho
i mira,
he aconseguit
tindre una bona col·leccioneta.
Una molt bona col·lecció
que ara més està
a l'abast
de tota la gent
que la pot veure aquests dies,
insistint,
fins al 15 de gener
en els horaris habituals
del vestíbul del Metropol.
Normalment es pot veure
des de les 11 del matí
fins a les dues de la tarda
i després també a la tarda
entre les 6 i les 8 del vespre.
No cal dir
que l'entrada és lliure,
està a peu pla
de la mateixa vorera
de la Rambla,
al mig de la ciutat,
al centre de la ciutat
del Teatre Metropol,
poder veure aquestes imatges
de l'exposició
Les Falles a Tarragona.
Un vessant molt desconeguda
de la ciutat
dels anys 30
que ara podem recuperar
gràcies al Magí Benito.
Senyor Benito,
moltes gràcies,
felicitats per l'exposició.
A vosaltres.
I en fi,
que vagi molt bé.
Gràcies.
Un feliç any.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu.