Ara passen quatre minuts i mig, de tres quarts a dotze del migdia.
Seguim en directe i endavant amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio.
Deixem enrere aquest temps dedicat a parlar de l'administració de justícia
i centrem novament tota la nostra atenció en les coses que passen avui a la nostra ciutat.
Aquest matí s'ha fet un simulacre d'emergència nuclear, química i bacteriològica
al port de Tarragona, atenció simulacre.
Hi participaven més d'una vintena d'alumnes d'un màster d'atenció prehospitalària urgent.
En Teresa Ortega l'ha seguit amb molta atenció i ara ens ho explica.
Teresa, bon dia.
Hola, bon dia, Iolanda.
Insistim simulacre, que ningú s'espanti.
Sí, ben simulacre perquè han estat molts els curiosos que s'han apropat fins al Moll de Costa,
al refugi número 1 del Moll de Costa, on es produïa aquest exercici,
alarmats en certa manera perquè han vist lliteres, han vist una tenda de campanya
i ben ben no sabien el que passava, no han sabut el que passava fins que s'han apropat
i han vist que es tractava d'un simulacre que feien els alumnes d'infermeria
d'aquest màster en emergències químiques i bacteriològiques.
Ha començat poc abans a les 11 del matí.
El refugi número 1 del Moll de Costa s'ha convertit en un dipòsit d'armes
de la Primera Guerra Mundial.
Hi ha hagut un accident que ha provocat una emissió exterior
d'un producte químic neurotòxic.
Es tractava de gas serín.
I perquè ens fem una idea, simulava un accident real,
que, si bé recordareu, molt similar al que va passar al metro de Tokio
ara fa uns anys amb un atemptat terrorista en aquell cas.
Hi ha participat l'exèrcit.
El capità de l'exèrcit, Alberto Zique, ha dit que s'ha evitat
que es tractés d'un atemptat i s'ha optat per aquest accident
amb un dipòsit d'armes de la Primera Guerra Mundial.
El propi capità de l'exèrcit, Alberto Zique, ens ha explicat,
ha comentat tot el que passava, ha dit que el més important
era evitar la transferència de la contaminació de les persones
que resultaven ferides.
L'escoltem.
El més important de tot, sempre en aquest tipus de situacions,
és evitar la transferència de la contaminació.
Lo que nosaltres facem, a pesar de que, presumiblement,
retrasem la atenció sanitària, la atenció médica més especializada,
lo que estem impidint és que aquesta contaminació
passe al resto de la cadena sanitària
i si tenim pocas ambulancies i tenim una persona contaminada,
aquesta ambulància hauria de descontaminarla posteriorment.
Por lo tanto, todo el proceso previo es necesario
antes de esa puesta en evacuación.
Y, por supuesto, habría que intentar estabilizarle lo máximo posible.
Doncs ara, escoltàvem aquest capità de l'exèrcit.
Tornem al que passava, aquest accident al dipòsit d'armes
de la Primera Guerra Mundial.
10 persones ferides i 10 infermers que els havien d'evacuar.
Primer els han hagut de diagnosticar el que tenien
i després descontaminar-los, que era el més important.
d'aquí s'ha fet l'evacuació als diferents centres sanitaris
per atendre'ls.
Clar, em val a dir que quan es fan exercicis d'aquestes característiques
s'intenta buscar donar-li la màxima fidelitat a la realitat.
És un simulacre.
Clar, i això em val a dir que les persones que treballen
són professionals però no han fet art dramàtic.
Per tant, han de simular en la mesura del possible
aquelles afeccions, aquelles dificultats
que implica una situació d'emergència,
amb la qual cosa es deuen crear situacions
una miqueta compromeses.
Hem de dir que eren estudiants d'infermeria
però alguns pràcticament semblaven extrets
a la pròpia escola d'art dramàtic.
Han hagut de simular els efectes d'aquesta contaminació,
picó d'ulls, no podien respirar
i hem de dir, d'altra banda,
que hi havia dos maniquis que eren els que patien
els que patien els efectes més greus
d'aquesta contaminació
i que s'han salvat, evidentment.
Escolta-me la directora de l'escola d'infermeria.
És una primera aproximació a una situació real
amb uns alumnes que de moment només han rebut una part teòrica.
Aquests exercicis seria convenir en poder-los fer
diverses vegades perquè per agafar una habilitat
requereix un entrenament.
Aquesta sensibilitat nosaltres l'hem tingut sempre,
per això sempre hem insistit molt
que la millor manera de donar una bona resposta
davant d'una situació que de per si ja és bastant caòtica
és tindre el personal entrenat.
Si la gent no es pot entrenar mitjançant simulacions,
difícilment en una situació real
es potrà donar una resposta correcta,
per molta teoria que es doni.
Ampliarem aquestes informacions
a partir de dos quarts de dues
a l'informatiu Tarragona Actualitat.
Val a dir que és lògic
que aquesta risa, podríem dir,
que ens provocava tot aquest tema
és justament per la simulació
que en determinats aspectes
es pot produir situacions una mica còmiques.
El que és important
és que es desenvolupin aquests exercicis
d'una manera reproduint al màxim
la fidelitat de la situació d'emergència.
És un dels aspectes curiosos
de l'actualitat del dia.
Ara ens separen sis minuts
de les dotze del migdia.
És el moment de posar l'última paraula.