Falten tres minuts per arribar a un quart d'una del migdia.
Aquí seguim en directe al matí de Tarragona Ràdio.
Parlant de coses relacionades amb l'inici d'aquest curs,
curs escolar, curs universitari.
Aquest matí, per exemple,
qui ha escoltat el matí de Tarragona Ràdio
des de fa ja una bona estona,
hem parlat, hem conversat amb la tinent d'alcalde responsable
de l'àrea d'ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona, Carme Dú,
que estàvem preparant una mica l'inici del curs escolar.
Hi ha joves estudiants, d'altra banda,
que s'estan preparant ja pels estudis universitaris,
pel curs universitari,
i han de buscar, en molts casos,
els que viuen fora de Tarragona,
han de buscar una fórmula d'allotjament.
I una de les possibilitats
és la que ofereix el programa Viure i Conviure,
que promouen Caixa Catalunya,
l'Ajuntament de Tarragona
i la Universitat Rovira i Virgili.
Bàsicament, en una frase, es tracta de dir
que un jove convisqui amb una persona gran
durant tot el curs universitari.
Però per entrar en els detalls
d'aquest programa intergeneracional,
avui ens acompanyen dos membres
de l'equip del Viure i Conviure,
l'Antoni Rull.
Toni, bon dia.
Hola, bon dia.
I la psicòloga Pilar Oliveras.
Pilar, també bon dia.
Hola, bon dia.
Toni, no és la primera vegada,
no és el primer any
que feu el programa Viure i Conviure
i no és la primera vegada
que en parlem avui
aquí al matí de Tarragona Ràdio,
però explica'ns una mica,
grans trets,
en què consisteix el programa.
El programa ja fa cinc anys
que està consolidat aquí a Tarragona
i llavors bàsicament té dos vessants.
Per una part, la solidaritat
i per l'altra, l'acompanyament.
La solidaritat en quant a que hi ha persones joves,
estudiants, universitaris,
que venen a estudiar a Tarragona,
que són de fora de Tarragona
i hi ha un tema d'allotjament.
i per l'altra part,
les persones grans
que, doncs,
estar soles
o inclús matrimonis grans,
que aquest aspecte d'acompanyament,
que cadascú fa la seva vida
dintre del mateix habitatge,
però que hi ha un acompanyament
d'aquest dones sentir sol a la nit
o d'aquestes petites coses
que fan que la vida
i la qualitat de vida
sigui més normal.
És a dir, no estar sol a la nit,
acompanyar el metge,
fer aquesta compra,
doncs,
fer la portal
una mica de pes,
doncs,
aquestes petites coses
que sembla que no són res,
però, clar,
que dificulten
una qualitat de vida.
Doncs,
amb aquest programa,
doncs,
aquestes dues vessants
d'allotjament
i d'acompanyament,
doncs,
pretén donar una resposta.
Una resposta
que s'ha de confirmar
o s'ha de concretar
d'alguna manera
aquests dies
o aquestes setmanes
del mes de setembre,
perquè imagino, Pilar,
que justament és ara
quan parleu
amb les dues generacions,
no?,
amb joves
i amb persones grans.
En realitat,
la demanda
de les persones joves,
dels estudiants,
comença ja
al mes de juliol,
quan ja saben
que han passat la selectivitat,
que són en mesos
i en quina universitat
s'han de dirigir.
Comencen ja
a anar a la universitat,
amb aquest cas,
la Rovira Vergili,
a fer demanda
d'allotjament.
Allà els ofereixen
les diferents vertents
que hi ha
i una d'elles
és la de viure
i conviure.
rebem les sol·licituds
d'aquests estudiants
i els realitzem
entrevistes
per adequar
el seu perfil
a la de les possibles
persones grans
que també fan la demanda.
La demanda
de les persones grans
sí que ve posteriorment,
ve a partir del mes d'agost,
setembre.
Aquest any,
des de l'Ajuntament,
s'ha enviat una carta
a totes les persones
majors de 65 anys
que la rebran
al seu domicili
oferint aquest programa.
I arran d'aquesta carta
hi ha hagut
una demanda
que han trucat
a l'Ajuntament
sol·licitant aquest programa.
No totes les persones
que fan demanda
s'adequen al perfil.
N'hi ha que busquen
més que acompanyament,
busquen una infermera,
una persona que els cuidi
o busquen una noia
que els pugui fer la neteja.
Llavors, clar,
seleccionem d'aquestes persones
les que realment
el que busquen
és companyia,
simplement companyia.
Les persones grans
han de tenir un perfil
que ara ens ho explicaràs
i les persones joves també?
També han de tenir un perfil.
Doncs explica'ns els perfils
de joves i de grans.
Les persones joves
han de ser persones
que venen aquí a estudiar.
no venen a anar de juerga,
sinó que venen a estudiar.
Per tant,
el seu objectiu
és anar a la universitat
i estar a casa a estudiar
i oferir companyia
a les persones grans.
No tot el jovent
està disposat
a conviure
amb una persona
d'una altra generació
que, a més,
no és ni família ni res.
Una de les normes
és que màxima
a les 10 i mitja de la nit
han de ser a casa
i això no tots els estudiants
estan disposats a assumir-ho.
I una altra
és que almenys
un dels àpats,
ja sigui dinar o sopar,
l'han de compartir
amb la persona gran
per poder tindre una estona
de poder dialogar
i poder conviure.
Exactament,
que és el que diu el programa.
I a les persones grans
també es demana això,
que tinguin
la capacitat
d'oferir
el seu allotjament
de manera gratuïta
amb un estudiant
perquè l'estudiant
no paga absolutament res
i llavors hi ha
la Caixa Catalunya
que és la que paga els gastos.
Llavors hi ha
mensualment
són 90 euros,
no?
90 euros
amb 15 cèntims
que són per
les despeses
que pugui cocinar
d'aigua i de llum.
I aquestes despeses
qui les paga?
La Caixa Catalunya.
La Caixa Catalunya
que mensualment
aporta un número de compte
de la persona gran
que llotja.
O sigui,
la finalitat és
que no sigui
cap cos complementari
a les despeses
normals
que tingui aquesta persona.
O sigui,
no estem parlant
d'un benefici econòmic
sinó
d'un tema
en aspecte de solidaritat
que és el que hem dit abans
i que no,
aquesta solidaritat
no li costi
a la persona
que ofereix
el seu allotjament
que en aquest cas
és la persona gran.
També els estudiants
perceben una beca
per entrar en aquest programa
que és d'uns 500 euros
que es paguen
dues mensualitats.
La meitat
es paga
a finals de gener
i principi de febrer
i l'altra meitat
quan acaben el curs
per garantir
que realment
passin tot el curs
acompanyant
la persona gran
que els ofereix
el seu domicili.
I Pilar,
teniu molta demanda
de persones grans
i de joves?
Això és una mica fluctuant.
Hi ha anys
que tenim molta demanda
de persones joves
i en canvi
n'hi ha molt poca
de persones grans
i els estudiants
es queden
sense aquest programa.
Hi ha anys
que és al revés
hi ha molta demanda
de persones grans
i de joves
la majoria van en pisos
o en residència
per a estudiants
i hi ha anys
que com aquest any
la cosa està bastant repartida.
Vull dir,
tenim bastant demanda
de persones grans
quan diem bastant
sobre una vintena
i d'estudiants
també més o menys
la cosa va a la part.
Pot ser que la cosa
vagi en augment.
És a dir,
que aquest equilibri
a vosaltres
suposo que també
us afavoreix
quan hi ha molt desequilibri
entre demanda
i oferta
de persones grans
i joves
és un problema.
De totes maneres
queden sempre
en llista d'espera
sobretot si hi ha
persones grans
que queden en llista
d'espera
perquè al mes de febrer
venen un altre
grup d'estudiants
que són els que fan
el postgrau
que són els que fan
els màsters
que també fan demanda.
Llavors ja ens va bé
tindre persones grans
disposades a acollir
però que en aquest moment
no els podem oferir
aquest servei.
Feu tota una sèrie
de converses
amb grans i joves
i després una mica
quin és el procés
el procediment
és que tenim entrevistes
amb les persones grans
per acabar d'aclarir
el que és el projecte
perquè hem de pensar
que ha de ser
persones autònomes
i que portin
una vida normal
i amb els estudiants
el mateix
per veure
quins casaments
de fet fem
perquè dic casaments
en pla col·loquial
perquè són
des d'octubre
fins a juny
que és conviure
de llimps a divendres
i llavors veus
els perfils
i el tarannà
de persones grans
i d'estudiants
i llavors veiem
quins possibles
aparellaments
es poden fer
i llavors
el que es fa
és presentar-los
amb un i l'altre
el que nosaltres
valorem
que pot ser
com a aparellament
aquest aparellament
s'ha d'arrel
d'aquesta entrevista
i doncs
podem provar-ho
hi ha un mes de prova
amb aquest mes de prova
doncs es veu
per part del nostre equip
un dia a la setmana
algun membre del nostre equip
passa al domicili
a veure si hi ha algun problema
ja sigui per la persona gran
ja sigui
els estudiants
tenen com a referent
un membre de l'equip
i la persona gran
té un altre membre
un altre
un altre dels membres
en cap moment
estan sols
no és allò de dir
que s'ha posat a l'estudiant
s'ha posat a la persona gran
i han complert
tot aquest procés
té un seguiment
de l'equip
de viure i conviure
i llavors
doncs
amb aquest mes de prova
s'ha de
l'homogeneïtat
en poder
estar convivint o no
i també
ja establint
i concretant
els aspectes
l'estudiant té dret
a cuina
té dret
a bany
una habitació
per estudiar
i que llavors
això es posa
en un document
perquè en tot moment
sabíem
d'un i l'altre
els drets i deures
en el dia de la presentació
s'omple
i es signa
un precontracte
d'un mes
en el qual
queden les demandes
que hi ha
per part de la gent gran
i el que està disposat
a complir
o a oferir
a l'estudiant
llavors
les exigències
que té la persona gran
enfronta l'estudiant
vull que em baixes la brossa
vull que m'ajudis
a portar el carro
de la compra
etcètera
sortir i donar un tomet
cada dia a mitja hora
tot això
a vegades sembla
tiquis miquis
però és bo que quedi clar
perquè si no
després se van relaxant
els temes
s'entra en unes condicions
i se surt en unes condicions
si aquestes no s'assoleixen
llavors nosaltres intermedim
si es pot resoldre
molt bé
i si no es pot resoldre
no hi ha més obligació
de la que un està disposat
a assolir
Per l'experiència que heu tingut
hi ha hagut problemes?
Generalment si hi ha problemes
són durant el primer mes
per això durant aquest primer mes
fem un seguiment molt existiu
perquè potser les estudiants
tenen unes expectatives
que no es compleixen
i les persones grans
també tenen unes altres expectatives
amb un mes de convivència
i això és per veure
si funciona o no funciona
si aquests problemes
de convivència
no es poden arreglar
intentem canviar
l'estudiant
posar a la casa
a una altra persona
i buscar un altre estudiant
per la persona gran
si en un mes
la convivència
és agradable
i pot tirar endavant
generalment problemes
al llarg de l'any
no n'hem tingut
Si em permeteu
fem un petit parèntesi
és que tenim una connexió
estàvem pendents
al llarg del matí
d'una connexió
amb Puerto Llano
avui hi ha una notícia important
perquè hi ha una delegació
tarragonina
que ha anat a aquella localitat
ara seguirem parlant
del viure i conviure
però tenim una connexió
ara mateix en directe
amb l'alcalde de Puerto Llano
que s'ha entrevistat
fa uns minuts
amb l'alcalde de Tarragona
i amb altres alcaldes
de la comarca
Senyor Casimiro Sánchez
Buenos días
Buenos días
Usted s'ha entrevistado
hace pocos minutos
con el alcalde de Tarragona
i d'altres poblaciones
de la comarca
¿Cuál ha sido
el resultado de la reunión?
¿Qué les ha explicado a usted?
Bueno, ha sido
para mí un honor
recibir
la muestra
de solidaridad
de apoyo
tan directo
del alcalde de Tarragona
de La Pobla
del Morel
de Peraford
y Vilaseca
acompañados
de concejales
de técnicos
y hemos tenido
pues un intercambio
de impresiones
les hemos dado
toda la información
del terrible accidente
que hemos tenido
aquí
del terrible incendio
que hemos tenido
con unas consecuencias
mortales
demasiado
desgraciables
porque
las incendios
son tremendas
y luego
pues hemos
recibido
pues todas
las acciones
de Estado
nos está fallando
señor Sánchez
por un momento
la cobertura
no sé si es posible
mejorar
o cambiar
un momento
la ubicación
¿ahora no se escucha?
A ver
sí, sí
Ahora la escuchamos bien
A vosotros sí
os escucho bien
¿A qué conclusión
ha llegado usted
como alcalde
de la localidad
ahora que ya ha pasado
prácticamente
tres semanas
del accidente
¿qué es lo que ha fallado
si es que falló
alguna cosa
o qué conclusiones
tienen en el ayuntamiento
de Puerto Llano?
No tenemos
en este momento
ninguna información
todavía
de las causas
del accidente
y sería muy
prematuro
adelantar
las informaciones
que tenemos
que no son todavía
son oficiosas
y que no son
no están ajustadas
todavía
al resultado
de la investigación
Lo que sí
nos preocupa
y hemos debatido
con mucha profundidad
es la seguridad
de la industria
química
del complejo
metroquímico
y en el caso
de Tarragona
de todas las industrias
que hay alrededor
y hemos estado
evaluando
medidas
de seguridad
para exigir
a las empresas
hemos estado
valorando
los sistemas
de formación
de los trabajadores
si son correctos
o no
son correctos
en fin
una serie
de circunstancias
que yo creo
que debemos
meter sobre la mesa
y que
deben de alguna manera
contribuir
a que este tipo
de accidentes
no ocurran
y ocurren
incluso
de la procedencia
que ha tenido
y con los alcaldes
de la zona
de Tarragona
han llegado
alguna conclusión
ellos
le han explicado
algunas experiencias
que hemos podido
tener aquí
en caso de
cuestiones relacionadas
con la seguridad
química
bueno
hemos estado
hablando
en general
de empresas
en general
sin especificar
nada
porque nos hemos
comprometido
todos
a tener una
hacer una
convocatoria
de alcaldes
de ciudades
donde la industria
química
pues tenga
alguna importancia
en España
y esa reunión
celebrarla
en Puerto Llano
a finales de mes
así lo vamos a hacer
y yo creo
que ahí es
donde de verdad
deberemos
debatir
con profundidad
todos estos problemas
pero sobre todo
deberán ser técnicamente
a nivel político
nuestra postura
y nuestra decisión
es clara
es de exigencia
a las empresas
pero yo creo
que hay un nivel técnico
en el que nosotros
evidentemente
no estaremos
y que es el que debe
pues
analizar
la situación general
de riesgo
la situación de formación
la situación
de los planes
de los planes
de emergencia exterior
en la situación
que están en cada población
si son
susceptibles
de
corrección
y evidentemente
lo tendrán que ser de mejora
en virtud
de esta experiencia
es decir
yo creo que
lo bueno
de la visita
de los alcaldes
de la comarca
de Tarragona
a Puerto Llano
es que hemos puesto
sobre la mesa
pues un problema
que existe
y que nos hemos comprometido
como alcaldes
aunque no tenemos
muchas competencias
ese es un problema
que yo reivindico
la competencia
de los alcaldes
sobre todo
alcaldes de ciudades
que tenemos esta problemática
aunque no tenemos competencia
a los alcaldes
pues asumir
la responsabilidad
de la protección
de las actuaciones
y tratar
los medios
de desnotizar
y de llegar
a consecuencias
favorables
a la seguridad
¿no?
eso
pero yo
creo que
ahora
cuando de verdad
vamos a
ver
mucho
volvemos a tener
problemas
señor Sánchez
un poco
con la cobertura
le habíamos escuchado
bien hasta ahora
su respuesta
hablando de las competencias
que según usted
deberían de tener
los alcaldes
de ciudades
o de municipios
con industria
petroquímica
una última cuestión
una última pregunta
¿cree que Puerto Llano
puede aprender
alguna cosa
de experiencias anteriores
o de lo que se ha vivido
por lo que se refiere
a medidas de seguridad
aquí en Tarragona?
Sí, Puerto Llano
debe aprender
debemos aprender
todos
porque esa es
la evolución humana
esa es
la inteligencia práctica
¿no?
debemos
aprender
tanto
la empresa
elaborando
pues
la seguridad
mucho más exigente
y las instituciones
y los políticos
a prever también
cosas
que pueden ocurrir
y sobre todo
pues a ver por delante
nuestra obligación
como políticos
y en ese aspecto
yo creo que
en Puerto Llano
y creo que en el resto
de España
por la actitud
de los alcaldes
de vuestra comarca
que han sido
los protagonistas
de esta visita
pues lo vamos a conseguir
cada vez más
esa es mi esperanza
señor Casimiro Sánchez
alcalde de Puerto Llano
muchas gracias pues
por atender esta llamada
en directo
de Tarragona Radio
y
gracias a vosotros
lamento lo de la técnica
pero es un móvil
me han dejado un móvil
y estoy hablando
pues en unas condiciones
que lamento
que no hayan sido las adecuadas
en cualquier caso
le hemos entendido
prácticamente
del todo perfectamente
gracias señor Sánchez
adiós buenos días
era en directe
l'alcalde de Puerto Llano
havíem contactat
i volíem contactar
al llarg del matí
amb l'alcalde de Puerto Llano
que s'ha entrevistat
amb l'alcalde de Tarragona
Joan Miquel Nadal
i també amb els alcaldes
de Parafort
la poble de la poble de Mafumet
també
el Morell
i Vilaseca
en aquesta delegació
terranina
que ha anat avui
justament a visitar
Puerto Llano
de fet
la delegació terranina
pensa visitar
aquest migdia
la refineria de Repsol
on va haver-hi aquest accident
tan greu
el passat 14 d'agost
i a la tarda
també
pensa entrevistar-se
amb els representants
sindicals
d'UGT
i de comissions obreres
en aquesta localitat
de Manxega
deixem doncs aquest apunt
de l'actualitat
era urgent
parlar amb l'alcalde
de Puerto Llano
Casimiro Sánchez
i recuperem
el que estàvem dient
aquest programa
viure i conviure
tan interessant
per estudiants universitaris
o per a persones grans
un programa intergeneracional
que promou
Caixa Catalunya
a l'Ajuntament de Tarragona
i la Universitat
Rovira i Virgili
amb l'Antoni Rull
i amb la Pilar Oliveras
estàvem parlant
justament una mica
del perfil
d'aquestes persones
de les converses
que han de mantenir
i dels procediments
que es fan
també jo li havia preguntat
a la Pilar
per si havia o no
algun
havien tingut
algun problema
alguna mala experiència
en general
deies que
que no
que l'experiència
havia estat
en general
propositiva
exacte
si hi ha hagut
algun problema
ha sorgit sempre
durant el primer mes
com ja he dit abans
però una vegada
o s'ha resolt
i ha continuat
la convivència
la resta del curs
o bé
s'ha acabat
l'acolliment
s'ha acabat
la convivència
i se busca
un altre estudiant
per la persona gran
i una altra persona gran
per l'estudiant
portem 5 anys
d'experiència
realment veiem
que és un programa
que funciona molt bé
per pal·liar
les dues necessitats
la d'allotjament
pels estudiants
i la de companyia
per la gent gran
és un programa
que dura
un curs escolar
des de finals de setembre
que comencen el curs
fins al juny
en el cas
que la parella
funcioni molt bé
s'acaba igualment
el mes de juny
i si decideixen
continuar el curs que ve
quan comencem
el mes de setembre
fem un altre contracte
d'un altre curs escolar
pot ser que la persona gran
digui
sí, he estat bé
amb aquesta persona
però ara vull canviar de sexe
ara vull un noi
en lloc d'una noia
o que l'estudiant
digui
prefereixo
conèixer noves persones
i vull canviar també
es canvia
però si els volen repetir
tenen l'opció
el proper curs
a partir de setembre
tornar a conviure un altre
i l'experiència
ens ha demostrat
que tenim estudiants
que han passat
tota la carrera
a la mateixa casa
és més habitual
que hi hagi noies que nois
potser?
no, hi ha de tot
anem 50-50
o 60-40 potser
i pel que fa a les persones grans
és més habitual
dones que...
molt més habitual
el 99,5%
són dones
perdó, Antoni?
més senyores que senyors
vidues que vidus
la lungavitat
és la lungavitat
normalment el que passa
és que
el cas de les persones grans
és que viuen soles
no?
la major part dels casos
la major part sí
amb parelles grans
s'han trobat molt poques vegades
ara estem en ple ja
més de setembre
molt aviat començarà el curs
esteu ja en converses
però encara necessiteu gent
o esteu disposats
a rebre més sol·licituds?
de fet estem fent
un sprint
perquè durant aquests dies
la ciutat de Tarragona
s'estan rebent
i hi ha les persones grans
la carta que es va adreçar
des de l'alcaldia
explicant el que era aquest programa
i invitant a participar-hi
i llavors
doncs
això s'està rebent
i nosaltres
és quan estem ara rebent
doncs
informació
i també doncs
participar-hi
és el que trobem
tant per una part
com per una altra
i això la meitat
és que ens fa anar
una mica de bòlit
però és el que toca
sabem el que hi havia
i és de dir
no podem fer
tirar-ho massa enrere
perquè si no
les coses
doncs
feu ara
presentar estudiant
i comencem
aquest és el tema
i que
llavors una altra cosa
que també volia regalar
ha estat el tema
de la difusió
la difusió
una de les grans fonts
és
les mateixes persones
les que hem participat
vull dir
s'ha adreçat a nosaltres
gent
i dius
jo és que coneixia
una amiga meva
molt amiga meva
i que doncs
hi va
que es va encertar
a l'hora de portar-li
un estudiant
i ja hi voldria participar
vull dir
aquest és un dels grans èxits
de poder portar a terme
el programa
el boca a boca
de les persones
que hi participen
i que també
nosaltres com a equip
no tenim
unes cotes de mercat
que hem d'arribar a objectius
hem d'anar
a fer uns aparellaments
els més segurs possibles
perquè després de s'enredar
encara és més complicat
i cada mes
hem de fer
tants aparellaments
no funcionà
amb aquesta dinàmica
i també
la persona que ens escolti
sabe que
en tot moment
hi ha un professional
de referència
no és allò
deixar-li l'estudiant
i ja ens veurem
a setembre
i punt
no és
hi ha un seguiment
perquè entenem
que això és
una relació de persones
i estem tractant
amb persones
i està oferint
un allar
pròpia
a un estrany
i això
doncs
no deix
deixar-li posar
un estrany a casa
que després
doncs
amb tot el que som trobant
nosaltres
s'estima més
perquè tenim aquesta filosofia
de no tindre pressa
a fer aparellaments
sinó de dir
doncs
el que trobem
i si hem trobat
o com ara estem fent entrevistes
no hi ha un perfil adequat
sí que podíem posar
però no
perquè després
tenim els problemes
s'estima més
anar
de dir doncs
conèixer la persona
veure-la estudiant
i fer-ho
si veiem viable
perquè no es mou cap interès
de rànquing
per entendre's
sinó que
és un tema
de solidaritat
i la solidaritat
se mou per altres paràmetres
és per on està bé
tant un com l'altre
i si això
s'assoleix
perfecte
i si durant aquest procés
doncs arriba un moment
de ruptura
hi ha ruptura
i punt
la filosofia
bàsica és aquesta
i l'estudiant
sap que té una habitació
a la casa
que li toca
amb dret de cuinar
o sigui
la persona gran
no té l'obligació
de fer-li el menjar
a l'estudiant
l'estudiant
és el que s'ha de rentar
la roba
l'estudiant
és el que ha de tindre cura
i és el que s'ha d'encarregar
de fer el dinar
això és la teoria
a la pràctica
quan porto uns mesos convivint
arriben a ser ja
àvia estudiant
venen a ser una relació
d'avi net
i que la persona gran
et diu
a veure
si jo em faig un plat de verdura
per mi
com haig de deixar
que vingui l'estudiant
mort de gana
a la universitat
i que comenci a fer el menjar
jo li faig el primer plat
i quan ell arriba
que faig el segon
o jo faig el menjar
i ell renta el plat
llavors ja s'arriben
acords entre ells
però que sàpiguen
que la persona gran
d'entrada
no té l'obligació
de fer el menjar
que l'estudiant
és el que se l'ha de fer
molt bé
doncs un telèfon
o algun punt de contacte
per si algú necessita
més informació
a les cartes
que s'estan enviant
surten tres telèfons
i llavors
és de l'Ajuntament
29 62 35
amb el 977
evidentment
55 00 86
i 55 02 31
amb aquests tres telèfons
sempre de 8 a 3
se poden adreçar
i llavors
doncs aquestes trucades
no les reben nosaltres directament
sinó que hi ha uns receptors
que després nosaltres
els posem en contacte
29 62 35
55 00 86
55 02 31
i els estudiants
s'han de dirigir
a la borsa de l'habitatge
de la Universitat Rovira Virgili
que el telèfon
és el 977
55 85 81
molt bé
doncs aquí estan tots
els telèfons
a punt
per les persones
que vulguin participar
d'aquest programa
intergeneracional
Viure i Conviure
Antoni Rull
Pilar Oliveres
que vagi molt bé
molta sort
moltes gràcies
gràcies
adeu-siau
bon dia
te l'aproveré
brà