El que ha canviat és el sistema i el panorama dels mitjans de comunicació en general.
Quan va aparèixer la ràdio, els diaris es van veure obligats a canviar,
quan va aparèixer la televisió, la ràdio i el diari es van veure obligats a canviar
i ara amb internet, la televisió, la ràdio i el diari s'han vist obligats a canviar.
Jo crec que més que el canvi en el diari, s'ha produït un canvi en la manera que la gent rep la informació,
mira la informació. Això sí que ha sigut un canvi molt radical.
I com definiríem aquests canvis en la percepció de la informació que reben les persones?
Bé, jo crec que n'hi ha hagut una tendència cap a, diguem,
per una banda, rebre molta més informació de manera més permanent.
És a dir, d'alguna manera, la web s'ha convertit en una espècie de CNN permanent
que en tot moment està donant informació a través de, no d'una web,
sinó de totes les webs, de diverses webs.
I, per una altra banda, n'hi ha hagut un canvi molt més important,
que és l'aparició del que jo dic als no mitjans.
És a dir, aquests dies, per exemple, arran les negociacions per formar govern
al principat, doncs la web del PSC, la d'Esquerra Republicana i la de Convergència
ja permanentment estan penjant notícies.
Són un no mitjà, en el sentit que ni són mitjans de comunicació ni tenen voluntat de ser-ho,
però, en canvi, molts lectors estem rebent informació de primera mà directament
dels sectors principals de la pròpia informació.
Així canvi, així arribar a l'esponj de manera directa, sense haver de passar filtres,
jo crec que serà el canvi més important de tots.
La xerrada que farà Vicent Partal el proper dijous aquí a Tarragona
es titula Per què el diari no serà mai més el que era?
En què canvia o en què canviarà el diari?
Entenent aquest producte de premsa gènere com és un diari,
en què canviarà o en què hi ha canviat a partir de les noves tecnologies?
Bé, jo crec que estem en un procés.
És a dir, no només n'hi ha de tota manera el tema de les noves tecnologies,
per exemple, el tema dels diaris gratuïts és un element molt important
també a l'hora de replantejar com van a ser els diaris a partir d'ara.
Jo crec que al final del procés, diguem si és que n'hi ha un cert final,
al final del procés el que apareixerà serà, em sembla a mi,
una estructura de mitjans en la qual per via electrònica,
és a dir, televisió o internet o ràdio,
rebrem informació 24 hores contínua, manirem a les fonts, etcètera, etcètera,
i en canvi els diaris hauran de tendir més a donar context,
a donar contextualització, a donar una miqueta l'explicació
de per què aquesta informació és la que és.
Jo crec que això serà el canvi.
I al final, per dir-ho amb una frase, tot el món acabarà fent
una CNN per via electrònica i un Le Monde en paper.
El periodista Vicent Partal, com comentàvem en la presentació
de l'entrevista, és el creador de VilaWeb.
De fet, podríem dir que el Vicent Partal és un dels primers impulsors
d'internet al nostre país.
Amb la perspectiva, ara que dona el pas del temps,
encara que no hagin passat molts anys, però en fi, ja portem uns quants,
hem anat més ràpid o tan ràpid com podíem preveure fa uns anys?
Bé, això és complicat.
Per a mi hem anat molt ràpid.
Hi ha gent que considera que hem anat molt més lenç
i que més podria anar més ràpid.
Jo tinc la impressió, després de vuit anys,
que s'ha anat a una velocitat extraordinària.
Jo penso que els canvis no passen mai allò de manera precipitada en un minut,
que les coses necessiten el seu temps
i el que és evident és, un poc per jugar amb el títol de la xerrada,
que els diaris avui ja no són el que érem, ja són una altra cosa.
I em sembla que cada vegada més va passar això
i que, per tant, el canvi és molt important en aquests moments ja el que s'ha donat.
Que es podia anar més de pressa?
Sí, jo penso que n'hi ha molts problemes, per exemple, estructurals,
ha sigut l'estat espanyol, bàsicament per culpa de Telefònica,
doncs tenim la pitjor internet d'Europa, el preu més car d'Europa.
Bé, totes aquestes coses al final no són culpa dels periodistes,
però evidentment dificulten molt, que s'avance molt més del que es podria avançar,
o també n'hi ha menys mitjans digitals dels que ja haurien d'haver.
Però bé, jo penso que s'ha avançat molt.
Potser es podria córrer més, n'hi ha països que han corregut molt més,
però jo considero que s'ha avançat molt.
I la història en síntesi de Vilagüeb, quina és, Vicent?
I quins serveis ofereix ara justament Vilagüeb?
Bé, Vilagüeb fa vuit anys un grup de periodistes vam decidir
que a internet es podia fer periodisme
i un poc la nostra història ha estat trobar la manera de fer-ho.
Ara mateix, Vilagüeb, doncs, estem publicant unes 2.000 notícies al dia,
24 hores al dia, que una part són fetes per la pròpia redacció de Vilagüeb,
unes altres per les més decent edicions locals arreu dels països catalans
que tenim posades en marxa.
Algunes més, bastants més, són fruit d'acords,
doncs, per exemple, publiquem el contingut complet
de les notícies d'agència d'Europa Press en obert,
o publiquem el contingut complet del diari El Punt.
Ara hem tancat un nou acord per publicar també els continguts de la revista El Temps.
D'alguna manera, Vilagüeb el que s'ha convertit
és en una espècie de centre de la navegació en català d'internet,
també amb el cercador nosaltres.com,
que va ser el primer que va existir
i que en aquests moments té més de 40.000 webs
de tots els països catalans classificades.
Són, mira, l'última OJTAD ens dona uns 40.000 lectors diaris,
cosa que ens posa molt clarament
com la publicació digital més visitada del país.
Bé, una mica aspirem,
el que nosaltres aspirem és a fer bon periodisme des de la xarxa
i ens sembla que en aquests 8 anys,
igual que dèiem abans,
no s'ha fet tot el que s'hauria d'haver fet,
però Déu ni del que s'ha fet.
I parlant de llengua i d'internet,
quin és el futur,
quin és el panorama que Vicent Partal observa
sobre la presència del català d'una llengua
com el català en el món d'internet,
de les noves tecnologies?
Bé, la veritat és que és un dels casos d'èxit
que tenim i no en tenim sobrats, no?
Diguem,
el català a internet ha aconseguit
no només existir,
no només que no sigui estrany, diguem,
que el català sigui usat a internet,
sinó que, pel contrari,
el català sigui una llengua molt usada
i molt considerada a la xarxa pels catalans,
sinó que inclús ha aconseguit per primera vegada,
i això jo penso que és molt important,
ha aconseguit ser internacionalitzada.
És a dir, per primera vegada,
el món sencer entén que això del català existeix
i que és important.
i ahir n'hi ha, jo penso, coses com molt interessants,
com és el fet que la gran majoria dels cercadors internacionals,
dels grans buscadors internacionals
o de les grans empreses internacionals
han fet la seva secció en català
sense més, sense pensar res
i sense demanar res a canvi, no?
Simplement perquè han notat
que existeix una clientela per això, no?
Curiosament, després,
no n'hi ha hagut cap cercador espanyol
que ho haig fet, no?
Però, bueno, això també és significatiu
de com està el país, no?
Jo penso que el tema ara un poc
és mantenir això, fer-ho créixer,
i sobretot és molt interessant
en aquest sentit d'internacionalització
de la llengua catalana, no?
Que arreu del món sàpiguen que el català existeix
i que és una llengua parlada i usada
per milions de persones a els països catalans
i que és la llengua en la qual
empreses multinacionals
han de relacionar amb els catalans.
Jo crec que això és el gran factor interessant
que ha tingut internet.
Fins demà!