Últims minuts, com dèiem, del programa.
Falten tres minuts per arribar al punt d'un quart de dues
i teníem pendent la invitació a una altra proposta cultural
interessant que tenim avui mateix a la ciutat de Tarragona.
Aquest vespre hi ha un nou concert dins del cicle de concerts
a les Murelles que està organitzant aquest estiu
al Museu d'Història de la Ciutat.
I han passat ja diferents músics
i avui és el torn de dues joves pianistes,
una de Tarragona i una de Barcelona,
que participaran conjuntament en aquest concert tan especial
al Passeig Arqueològic i a partir de les 10 de la nit.
La pianista tarragonina és la Montserrat Adán.
Montserrat, bon dia.
Hola, bon dia.
I la pianista barcelonina és la Sílvia Romera.
Sílvia, bon dia.
Hola, bon dia.
La Montserrat i la Sílvia s'acaben de conèixer
aquí als estudis de la ràdio
perquè en contra del que pugui pensar molta gent
al veure que avui hi ha un concert de dues pianistes
al Passeig Arqueològic,
no és que facin una actuació conjunta,
sinó que han convidat de manera separada
aquestes dues joves pianistes
que es trobaran aquesta nit al Passeig Arqueològic
a les Muralles,
però que ja acaben de tenir el primer contacte
als estudis de Tarragona Ràdio.
Montserrat, comencem per tu, que ets de Tarragona.
Molt bé.
Què et sembla això de participar en aquest cicle
de concerts a les Muralles?
Molt il·lusionada,
perquè sembla que el profet, el que diu,
que a Tarragona, a la teva ciutat,
costa actuant, havia actuat en diferents llocs,
i a Tarragona sí que havia fet festivals,
havia fet alguna actuació,
però així ja una miqueta més en sèrio
i amb un marc tan incomparable com són les Muralles,
la veritat, il·lusió en tinc i molta.
Explica'ns una miqueta el teu currículum,
és a dir, què has fet fins ara?
On has estudiat i on has tocat?
Bé, jo he tocat una miqueta totes les rames,
no?
Vaig acabar el batxillerat, el cou,
i vaig estar una miqueta desorientada,
no sabia si fer piano o no sabia.
Llavors vaig començar,
vaig començar amb el dret
i vaig continuar amb el piano.
Com m'agrada acabar les coses,
vaig acabar,
vaig finalitzar la carrera de dret,
però el piano sempre estava present.
I així l'any passat ja m'hi vaig abocar plenament,
vaig estar un any completament estudiant els estudis de piano
i vaig acabar el professional.
El vuitè de piano,
bueno, estudiava aquí a Tarragona
i em vaig examinar al Liceu de Barcelona.
I ara porto un any dedicada completament,
abocada completament a la música.
T'hi vols dedicar professionalment?
Home, la veritat és que m'agrada.
El dret, la veritat,
va estar bé estudiado,
és tot cultura,
és una educació que val la pena,
però s'ha quedat bastant aparcada.
I has pogut començar ja a fer actuacions?
Sí, actuacions hem anat fent aquest any,
vaig tindre una al Círcul de Reus,
també vaig actuar a Cambrils,
en un festival que va fent,
inclús a Hospitalet,
vaig fer cosetes a poc a poc,
perquè costa introduir-te'n a aquesta professió,
però no, no em puc queixar.
I la Sílvia Romera
és la primera vegada
que actua a Tarragona,
no hi imagino, Sílvia?
Sí, aquí a Tarragona Ciutat sí,
és la primera vegada.
Havies actuat, eh?
Bé, he actuat dues vegades
a la pobla de Mafomet,
a un petit auditori que hi ha,
però aquí justament no.
I per tant acabes d'arribar,
crec que a més fa poca estona a la ciutat,
no has pogut anar a veure...
Fa una hora, sí.
No has pogut anar a veure
ni tan sols el lloc
on actuareu aquesta nit.
Això és, he arribat fa una horeta
aquí a Tarragona
i és que no he vist ni el lloc ni res,
però m'han fet molt bona propaganda
i em sembla que són molt bonics
aquests concerts
que es fan aquí al cicle
de les muralles.
Molt bé.
Explica'ns una mica també
el teu currículum,
el teu historial.
Sí.
Bé, jo ara sí que em dedico a la música.
Vaig començar a la universitat,
però el vaig deixar
perquè era difícil compaginar-ho
i al final ara faig només música.
He acabat ara el grau superior,
el desè, fa un any.
Bé, ara he acabat algunes assignatures i això.
I res, em dedico a donar classes
i algun concert que surt,
doncs, mira, anant estudiant i concerts.
I surten molts concerts o audicions
o és molt difícil, com deia la Montserrat?
És molt difícil.
És molt difícil, sobretot sí,
a grans nivells suposo que surten més,
però així per joves i que comencen
això és difícil.
Però algun sí que va sortint,
a Barcelona sobretot,
perquè el s'he d'allà.
Tu també t'hi vols dedicar professionalment?
Sí, bueno, s'intentarà, sobretot el que sigui, sí.
Perquè es veu molt difícil.
Sí, són...
Bueno, a part que és molt de sacrifici,
tot això, bueno,
i després que tenir la sort
que et surtin oportunitats,
és difícil, però bueno,
s'ha de lluitar per fer-ho.
Parlem del programa d'aquesta nit,
perquè insistim que són dues...
El concert tindrà dues parts.
Una primera part,
em sembla que és de la Sílvia, no?
Sí, em sembla que jo, primer.
Tu primer?
Sí.
I després la Montserrat.
Doncs comencem per tu, Sílvia.
A veure,
quin programa ens oferiràs?
Primer tocaré un impromptu de Schubert,
del segon opus,
el número 3,
que és un tema amb variacions.
Bé,
ho explico una mica.
És un tema amb variacions,
molt senzill,
així sembla molt...
Bé,
sembla molt senzill,
però no ho és tant.
Molt alegre
i molt maco.
Bé,
després tocaré unes peces de Macià,
de Joan Macià,
que és un compositor català,
3,
i després
la Fantasia en Promptus de Chopin,
que, bueno,
és molt coneguda,
i unesquesos de Chopin,
el número 2,
ja una mica més important,
més difícil,
vaja.
L'elecció d'aquestes peces,
per algun motiu?
Bé,
tot són peces que he escollit jo
perquè, bueno,
perquè m'han agradat,
però ja fa temps que les he tocat
i ara per aquest concert
ja les tenia bastant estudiades,
i això.
però sí,
sempre l'has escollit
per qui he volgut,
vaja.
I el repertori de la Montserrat,
quin és?
Doncs jo començaré
amb una sonata de Mozart,
la coneguda marxa turca,
després continuaré
amb un Impromptus,
no serà el mateix,
un Impromptus de Chopin,
ja vam...
Ja ho vam...
Sí,
de seguida,
quan ens vam dir
que tocava amb un Impromptus
de Chopin,
les dues,
vam patir,
però ens vam comunicar
i no hi havia cap problema,
tot completament diferent.
Continuaré amb una polonesa
de Chopin,
i per acabar,
per animar,
de les Danzes Fantàstiques
de Torina,
interpretaré
l'Orgia.
Molt bé.
Tu també has triat el programa
una mica,
al teu gust.
Sí,
normalment,
home,
també,
com a veia examinat el vuitè,
tens que senyir-te una miqueta
al programa
que els conservatoris
t'exigeixen,
però la veritat
és que et deixen
un ampli ventall
i pots escollir
una miqueta
el teu gust.
Obres que t'identifiquis més,
que la interpretació
te sigui més correcta,
que la puguis adaptar
més a tu.
Les dues actuacions
estaran precedides
per una presentació
de persones
que us coneixen prou bé,
no?
Sí.
En el teu cas,
Susana,
qui és?
Sílvia.
Ai,
Sílvia,
perdona.
En el meu cas,
és el meu professor
de tota la vida,
el Marc Sant Andreu,
que, bueno,
dóna la casualitat
que és el net
del Joan Bastià
d'aquell que he parlat abans,
del compositor,
i llavors no sé
si parlarà una mica
de les obres d'ell,
no ho sé,
però, bueno,
em coneix,
em coneix de tota la vida,
o sigui,
em podrà presentar bé.
I en el teu cas,
Montserrat?
A mi és l'Elisabet Balló,
que és professora actualment,
i la veritat
és la que li dec
tot allò del piano,
perquè jo quan vaig començar dret
el piano el tenia,
seguia tocant,
però estava una miqueta dubtosa
i la vaig conèixer amb ella,
pedagògicament,
vull dir,
és el millor
que he pogut
parar a trobar,
i la veritat
és que li dec
tot aquest concert,
la carrera,
tot i dec els ànims
que m'ha donat ella
i tot ensenyant-se,
vull dir que
estaré molt contenta
i orgullosa
que la presentació
la realitzi ella.
Tocant un escenari obert
condiciona d'alguna manera?
Les peces o...
Fins i tot la predisposició
personal
a l'hora de posar-se
davant del piano?
La sonoritat,
home,
jo he anat aquests dies
a escoltar els altres,
clar,
la sonoritat es perd
una miqueta,
no és un lloc tancat
que a vegades
si vas a un auditori
o en alguna sala
ja més preparada,
però encara que es perdi
també val la pena,
vull dir,
això serà el contra,
però hi ha molts empros,
veus tot allò
en l'escenari,
vull dir,
per a l'hora
d'interpretació,
sí.
No tinc ganes
d'aprovar-ho,
però no ho he provat mai
i suposo que això
ja,
bueno,
hi ha la gent,
hi ha una mica
més de...
Amb la gent
s'aconsegueix,
perquè quan
s'ha tocat sola
sense auditori,
diguem,
la veritat és que
la sonoritat
es perd una miqueta,
amb la gent
ja es guanya molt.
Ja fa una mica de...
Ja es guanya molt.
I això de participar
en un concert
amb una altra persona
amb la qual
no has conegut
fins al mateix dia
de l'actuació?
És veritat, eh?
Bueno,
jo crec que això no...
Bueno,
és igual, no?
Cadascú farà
la seva part.
I de seguida
hem congeliat molt,
la veritat.
Sí, de seguida estàs,
és com si ens coneixíssim.
Com patim tants nervis
ens apoyem un en l'altre.
El que sí que és veritat
que us vau posar d'acord
per no repetir
una peça, no?
Sí, no repetir.
Quan ens van dir
que hem de fer el concert
de seguida
ens vam trucar
i almenys...
Això seria ja una mica, no?
Tocar el mateix.
El públic pobret
patiria
a escoltar dues vegades
el mateix.
I a partir d'ara
què us agradaria fer
en el futur?
Dedicar-vos
amb això professionalment?
Com ho veieu?
Bé, jo estic, sí,
pensant de millorar una mica,
no ho sé,
marxar a algun lloc
a estudiar, potser.
Ho estic pensant encara.
Fora del país.
Sí.
Perquè hi ha més possibilitats.
Diuen, eh?
Jo no estic tampoc segura d'això.
Sempre és el professor
que et trobis, no?
I que t'agradi a tu.
però, bueno,
sempre diuen que va bé, no?
I després sí,
intentar, bueno,
sempre anar superant-se
i anar...
A veure si arribem a algun lloc.
Sí, el mateix.
La veritat és que
si t'hi vols dedicar
doncs tens que anar ampliant,
anar dedicant-se.
El passa que es necessita
molta dedicació al piano.
Són moltes hores.
Vocació.
I no sempre tens els mateixos anys
però la veritat és que sí.
La intenció és continuar
amb aquest món
perquè ens agrada.
La veritat és que ens agrada.
És un petit bici
i a veure si podem anar millorant
a poc a poc.
Amb el concert d'avui
teniu la sensació
que us donen una oportunitat?
Realment sí.
Jo, de seguida,
com ho van dir,
ho vaig acceptar
perquè és una oportunitat
i a més és molt maco,
és una cosa especial,
no?
No és un concert típic.
La veritat és que
s'ha d'agrair
que apostin
sobretot per gent jove.
Sí, és molt important.
Sí.
Necessitem aquestes ajudes,
vull dir,
han apostat per naltros
i no vam tindre cap problema
a l'hora de saptar
ni l'una ni l'altra.
Estem orgullosíssims.
I més,
el sello de Tarragona,
encara més il·lusió em fa,
tindrà família,
amics ahir,
vull dir,
els idec,
els idec.
totes les majors forces possibles.
Tu que ja has anat de públic,
avui estaràs a l'altra banda.
Avui el paper és diferent,
eh?
El paper és diferent.
Per cert,
que per als concerts anteriors
la resposta del públic
ha estat molt positiva,
no?
I tant,
la setmana passada
em van dir que,
bueno,
l'únic que no vaig poder anar,
de Marta Marteu i Jordi Soler
que no estava aquí,
havia volgut res,
o havia volgut quin deien.
I els dos primers
que vaig anar
amb l'Evelli Hotel,
l'Àngel Soler
i el segon,
el francès,
el Pascal,
estava ple.
La gent anava
inclús sense invitació
que a vegades s'esgoten,
la gent inclús hi va
a veure si després de peu
o darrere de les cadires
s'hi poden posar,
sí.
A veure si això passa aquesta nit,
igual.
Això esperem,
perquè és d'agrair, eh?
Ja ve, sí.
Que tingueu molta sort
en el concert d'aquesta nit.
Recordem que serà a les 10,
que és millor anar amb una invitació,
l'entrada és gratuïta,
però sempre és millor invitació
per acotar la capacitat del recinte,
el passeig arqueològic,
a les muralles,
en fi,
amb una nit que sembla
que serà esplèndida d'estiu,
amb temperatures altes,
és a dir,
una nit molt agradable
per compartir amb la música
el piano de la Montserrat Adán
i de la Sílvia Romera.
Sílvia,
benvinguda a Tarragona,
que vagi molt bé
l'actuació d'aquesta nit.
Moltes gràcies.
Montserrat,
tu ben trobada allà
a la teva ciutat,
que també vagi molt bé
el concert d'aquesta nit.
A totes dues,
molta sort de cara al futur.
Moltíssimes gràcies.
Adéu-siau.
Bon dia.
Bon dia.