Ara passen vuit minuts de dos quarts d'una.
Com els dèiem, la llengua catalana continua sent la protagonista
d'aquesta hora del matí de Tarragona Ràdio.
D'aquí a fa uns moments hem fet el quart de català
com cada dimecres amb l'Enric Garriga.
I avui els volem parlar de l'utilització del català
a la Universitat Rovira i Virgili,
segons una enquesta realitzada pel Servei Lingüístic
de la pròpia Universitat.
El català és la llengua més utilitzada a la universitat.
Per tant, anem a conèixer amb detall totes aquestes dades
i ho fem tot parlant amb Joana Saragossa,
vicerrectora de la Universitat.
Joana, bon dia.
Hola, bon dia.
I amb Jordi de Bufarull, que és el responsable del Servei Lingüístic.
Jordi, bon dia, benvingut.
Hola, bon dia.
Quan diem que és la llengua més parlada,
comencem ja a marejar una mica els ulls amb les xifres, si us sembla.
Les anirem interpretant a mesura que avanci la conversa.
De quin percentatge estem parlant, aproximadament?
A veure, estem parlant d'un quasi un 65% a les classes, ens referim.
A les classes.
A les classes, sí.
La llengua en la que s'imparteix la classe.
L'utilització per part del professorat, aleshores, estaríem parlant.
Sí.
I l'enquesta, jo penso que cal dir-ho, no?
Perquè fins ara s'havien fet enquestes que preguntàvem als professors
com feien les classes i ara són els alumnes els que han respost.
Per tant, hi ha hagut canvis, jo crec, que bastant importants en el resultat de les dades.
I jo penso que un 65% és una bona xifra.
I més tenint en compte que, clar, a la Universitat Robina i Vigili
es fan classes en castellà, però també se'n fan en anglès, en alemany, en francès.
Per tant, jo penso que és una bona xifra.
Teníeu xifres d'utilització del català a les aules anteriors?
Que pugueu comparar si s'ha experimentat un augment?
Sí, s'havien fet dues enquestes anteriors, però això ho deus saber més tu, no?
Sí, s'havien fet dues enquestes.
Una l'any 92 i tenia uns resultats molt semblants
i una altra l'any 95 i tenia uns resultats molt semblants.
És a dir, estem parlant del 65,1%.
Aquesta és un 64,9%.
Per tant, primer, hem de dir que no es poden comparar,
com deia abans la Joana,
perquè són enquestes fetes amb metodologies diferents.
És a dir, la primera, la del professorat,
es va fer al professorat i el professorat contestava
com fer la classe, no?
Moltes vegades, doncs, segurament pot ser que sí,
que fessin la classe en català tal com dèiem,
però a vegades hi ha canvis de llengua
i pot ser que s'utilitzessin les dues.
En canvi, l'enquesta que fem ara
s'acosta molt més a la realitat
perquè preguntem a l'alumne
en quina llengua reben la classe
i no necessàriament han dit català o castellà.
O sigui, poden dir la meitat en català,
la meitat en castellà,
el 75% en castellà,
el 25% en català, etcètera.
I mitjançant un sistema estadístic,
doncs, hem arribat a aquesta xifra
que, com dèiem, s'acosta més a la realitat
perquè la informació està donada
pels mateixos protagonistes.
Bé, abans també n'heu els protagonistes,
però pels que reben la docència.
I com dèiem, doncs, del 92 al 2002,
tot i que són metodologies diferents
i això, una persona entesa en estadística
ens diria que no ho podem comparar,
que és molt difícilment comparable
i que hem d'anar amb molta precaució
a contrastar aquestes dades,
tot i això, tenim que els resultats són semblants.
Hi ha una diferència de dues dècimes
per a les persones que estan acostumades
a manejar enquestes on saben que això no és gens significatiu,
estadísticament parlant.
O sigui que una conclusió seria que al cap de 10 anys
els resultats són els mateixos.
Sí, pràcticament.
S'ha mantingut, no?
I com dèiem, doncs, això, doncs, evidentment,
com sempre podem valorar molt diferents, no?,
molt diferentment les enquestes,
després d'una nit electoral tothom...
Sempre es guanya, no?,
i tothom guanya sempre.
Però, de fet, doncs, si teniu en compte això que dem,
que aquests 10 anys han sigut els anys de l'eclosió,
del creixement de la mobilitat estudiantil,
és a dir, l'arribada de estudiants de fora,
de l'estranger, durant aquests 10 anys,
doncs ha sigut molt important.
Doncs el fet que ens mantinguem en aquests percentatges,
doncs, suposa una bona notícia, no?,
perquè vol dir que no hi ha hagut un retrocés tal com potser esperàvem molts, no?
Sí, en altres àmbits també s'ha notat una mica d'ada,
però en l'àmbit universitari aquí a la Rovira i Virgili.
I afegiré també, no sé si...
Podríem afegir també que això vol dir que la llengua no és un problema
perquè vinguin els estudiants estrangers aquí,
perquè és el que deia el Jordi, és a dir...
Us ho diu l'experiència.
Sí, no, no, esclar, jo penso que amb això,
aquesta aquesta ens ha anat molt bé de saber-ho, no?
I tenim molts més estudiants estrangers
i, en canvi, s'ha mantingut i no hem tingut cap tipus de problema
per qüestions de llengua.
Aquí estem parlant de la llengua en la qual s'imparteixen les classes,
la vida universitària, la vida acadèmica,
i en els exàmens, els treballs, prendre apunts...
Tot això teniu dades o és més difícil poder...?
Sí, d'alguna cosa.
Alguna cosa, perquè, clar, tampoc no és tan senzill, no?
Sí.
A veure, per exemple, aquesta mateixa enquesta
recollia dos indicadors, també.
Un, en quina llengua,
de quina llengua es valien els professors
a l'hora d'escriure a classe,
és a dir, com escrivien a la pissarra,
o com eren les dispositives de PowerPoint,
o com eren les transparències,
la llengua escrita, eh?
I en surt un percentatge menor, eh?
O sigui, en comptes del 65%, en surt un 61%.
O sigui, que a l'hora d'escriure,
el català baixa i puja una mica més,
doncs, el castellà o l'anglès.
I encara un altre, un tercer indicador era
en quina llengua s'escriuen
els materials de classe.
És a dir, no tant el suport a la pissarra,
sinó els apunts, els exercicis,
tot aquest material que es reparteix,
en quina llengua està, no?
I els estudiants deien, doncs,
que si ara parlàvem un 61% en la pissarra,
doncs, baixem el 55%.
O sigui, si la primera conclusió era
que el català és majoritari en l'oralitat,
a l'hora de fer classe,
podem dir, com a segona conclusió,
que el català també és majoritari
a l'hora d'escriure a la classe,
però menys que l'oral.
O sigui, que a l'hora de repartir punts,
doncs, no hi ha tanta presència del català.
Això en alguns...
pot estar motivat, evidentment,
doncs, per exemple, jo què sé,
doncs, hi ha filologies, no?,
que són, doncs, en anglès o en castellà,
o fins i tot, doncs, hi ha alguns ensenyaments,
com, per exemple, doncs, els de dret,
doncs, que hi ha un material en castellà
més disponible que el català.
I tot per la pràctica jurídica,
de vegades, els mateixos professionals
tenen problemes per accedir a materials en català,
per tant, entra dins d'una certa lògica.
Tema d'exàmens, treballs que presenten els alumnes,
tot això, en sabem alguna cosa?
En aquesta enquesta no sortia,
aquesta pregunta.
A l'enquesta del 92,
sí que hi havia aquesta pregunta
i sortia, doncs, que hi havia
uns índexs molt semblants,
majoritàriament al català,
a veure un 60%, 61%.
De totes maneres,
aquí hem de dir que els estudiants
utilitzen la llengua,
que acostumen a utilitzar la llengua el professor.
O sigui, si un professor,
com que els estudiants saben totes dues llengües,
si un professor fa la classe en català,
doncs, la tendència és utilitzar el català.
És que un examen és un examen, escolta,
és com la guerra, tot hi val.
Tot i que hi ha tot,
hi ha gent que sempre ho fa en català,
hi ha gent que sempre ho fa en castellà,
però l'acomotació hi és, no?
Jo no sé, Joana,
ara no sé,
però abans hi havia professors a la universitat
que si feies faltes d'ortografia,
per molt bé que tinguessis l'examen,
no t'aprovaven.
Jo no sé si això passa,
això també pot condicionar
l'utilització d'una llengua o una altra.
Jo penso que s'hauria de seguir fent,
perquè la gent ha de saber escriure,
amb l'idioma que vulgui,
però que escriguin bé
i que no facin faltes d'ortografia, no?
I...
De fet, els professors de no continuo llegint?
Sí.
Jo no sé si en queden,
abans hi havia uns quants.
No continuo llegint, no,
però sí que,
doncs el fet que hi hagi faltes d'ortografia,
evidentment,
doncs fa baixar la nota, no?
I a més, penso que està bé,
perquè...
És una cosa prou sèria, l'idioma,
més igual,
el que sigui català, castellà,
anglès, francès,
més igual.
Però ja que l'utilitzes.
Però ja que l'utilitzes,
doncs fer-ho amb una certa garantia de...
Escolteu,
potser és lleig,
però heu mirat cap altres universitats,
aviam,
que tenien en matèria lingüística?
Quins comportaments hi havia?
Sí,
estem, si fa o no fa, no?
Sí.
Amb la resta d'universitats.
Ah, sí, és lleig.
Sí,
però és allò de mirar què fa el veí,
però és indicatiu també.
Sí,
però amb la llengua oral,
diguéssim,
nosaltres estem molt poc,
una miqueta per sobre de la resta d'universitats
de les que tenim dades.
Però vaja,
totes es belluguen això entre el 60 i pico
i la que va més baixa és el 55%.
En el conjunt de l'utilització social de la llengua,
com veieu aquestes xifres de la universitat?
Home, doncs...
Perquè al servei segur que teniu un coneixement ampli
de quina és l'ús social que se'n fa de la llengua avui en dia.
Sí,
podríem comparar també el que ha passat,
aquest deceni a la societat
i amb el que ha passat a la universitat.
Ara dèiem que a la universitat ens hem mantingut.
En canvi, la societat no ha estat així.
Hi ha una enquesta feta per la Generalitat
que diu que l'any 97,
fa 5 anys,
el 70% de la població de la província de Tarragona
considerava que tenia el català com a llengua habitual.
O sigui, fa 5 anys, el 70%.
I ara, 5 anys després,
se n'ha fet un altre el 2002,
amb motiu d'unes jornades que es van fer
el novembre passat,
que deia que la proporció de llengua habitual
a la província de Tarragona
havia baixat el 65%.
O sigui, que havien baixat un punt cada any.
Evidentment, aquí hi ha unes explicacions darrere,
una mica complexes.
També el territori és diferent,
interiors, zones costaneres...
Sí, però el total sí que es pot contrastar
i sobretot es pot contrastar
perquè era la mateixa enquesta.
i és una dada significativa estatísticament parlant.
Segurament no és perquè els catalanoparlants
hagin abandonat el català,
en absolut,
sinó perquè hi ha un canvi de composició demogràfica.
Sobretot perquè la població de l'àrea metropolitana de Barcelona
ha vingut a residir,
sobretot al Baix Penedès,
a la zona de la costa,
hi ha hagut una diferència en la proporció.
I per això hi ha aquest canvi.
Però bé, en tot cas,
el que sí que és veritat
és que en aquests últims anys
sí que hi ha hagut un manteniment
o fins i tot una recolada
en l'ús social del català.
Almenys en l'aspecte social
que demostra aquestes dades que dèiem.
I de fet també la conjuntura política
tampoc no ajuda gaire al català
perquè hi ha un aflorament
de la visió més uniformitzadora
o més centralista d'Espanya.
I és clar,
les diferències culturals i lingüístiques,
doncs si abans ja eren objecte de recel·l,
ara potser són objecte més d'altres coses.
I això tampoc no ajuda, evidentment.
I després que suposo que...
Bueno, suposo,
segur que també hi ha àmbits
en els que costa molt més d'entrar-hi.
És el que dèiem ara,
l'àmbit judicial.
Sí que des de la Generalitat
s'estan fent coses,
però jo penso que encara es fa poc.
i tu vas al jutjat
i normalment els judicis són en castellà
i els jutges que et venen aquí de fora,
clar,
doncs parlen la seva llengua.
I els l'atraus,
com que tenen els textos legals també en castellà,
els hi costa d'utilitzar.
És a dir, sí,
és tot bastant complicat encara, no?
Jo penso que encara no s'ha trobat
el camí per arribar allà
on voldríem arribar,
amb la nostra llengua.
Bueno, mireu,
cal ser optimistes,
perquè aquí hi ha un quart de català
amb l'Enric Garriga,
cada setmana en parlem de la llengua.
normalment ens parla
de la demanda
que augmenta
de cursos de català,
des dels bàsics,
els que són ja una mica,
des de dir,
que hi ha una demanda important
i cada any s'ha d'augmentar
l'oferta de cursos en català.
Per tant,
això també, mira,
és la part més positiva
d'aquesta situació
que segur que es pot analitzar
des de diferents perspectives.
El servei lingüístic
de la pròpia universitat
ha fet aquesta enquesta
que ens ocupa avui,
però també es dedica
a mirar per altres aspectes
relacionats amb la llengua,
no?,
a la universitat.
Sí,
jo penso,
això ho ha d'explicar més ell,
no?,
bueno,
jo penso que al servei lingüístic
hi ha una part
que és d'assessoria lingüística
que aniria amb la línia
del que estàvem dient ara,
és a dir,
d'assessorar tant
en la llengua escrita
com en la llengua oral
la nostra llengua,
però també fan cursos
dirigits a tota la societat,
no només als alumnes
i als professors
o els membres
de la comunitat universitària,
sinó a la societat en general,
cursos de moltíssimes llengües.
Després,
jo penso que això val més
que ens ho expliqui el Jordi
i a mi m'agradaria
que també ens expliqués el Jordi
un servei que tenen
dintre del servei lingüístic,
que és un servei que jo diria
que a la vegada
és un servei solidari,
no?,
que és el del voluntariat lingüístic,
però penso que és millor
que això ens ho expliqui ell.
És interessant explicar-ho,
alguna vegada em sentit a parlar
i és una figura,
la del voluntari o voluntària lingüística,
molt desconeguda
i fa un paper important,
no?
Sí, sí.
Efectivament,
bé,
els voluntaris lingüístics
són estudiants,
són estudiants de la universitat
que,
doncs,
igual com
hi ha voluntaris
que volen destinar
altruistament el seu temps
per ajudar,
doncs,
persones amb necessitats socials,
doncs,
en aquest cas,
doncs,
es dediquen a un altre apartat
de la societat,
que és la llengua,
no?
I en quines necessitats
ajuden els voluntaris?
Doncs,
en dos aspectes.
D'una banda,
com hem comentat abans,
hi ha estudiants
que arriben de fora
de l'estranger
o fins i tot
de la resta
de l'estat espanyol
i, per tant,
doncs,
no coneixen el català,
doncs,
aquests voluntaris
aporten
el que és
la dimensió
més humana,
doncs,
de l'acolliment,
no?
Que,
senzillament,
doncs,
institucionalment,
doncs,
la universitat
fa un esforç
a donar-los recursos,
a oferir-los cursos
de català gratuïts
o a donar-los,
a repartir-los guies
de conversa,
però,
esclar,
això no deixa
de ser una mica fred
si no va acompanyat,
doncs,
d'una cara,
d'una persona
de la mateixa edat,
del que pot compartir,
doncs,
gustos
i que es poden trobar
en espais,
doncs,
de lúdics,
no?
I precisament
els voluntaris
fan això,
no?
Des del sabent lingüístic
s'ofereix
aquesta possibilitat
de participar
en el voluntariat
lingüístic
i s'organitzen
activitats periòdiques
de caràcter lúdic
o cultural,
sopars de Nadal,
calçotades,
visites a la terra
corromana,
a la Reus Modernista,
al Pinell del Brall,
o què sigui,
no?
O sigui,
cada mes
o cada 15 dies
hi ha activitats
on participen,
doncs,
alguns voluntaris
i estudiants
nouvinguts,
no?
Que en podríem dir.
I abans d'això,
doncs,
el voluntariat
també intenta fer
campanyes
de promoció
o de...
perquè el tema
de la llengua
doncs estigui també
una mica així
animat,
no?
L'any passat
vam fer un concurs
de moretes,
anava a dir,
de floretes,
és a dir,
sí,
sí, sí,
de paraules
i en guany
doncs també
hem preparat
un concurs
que
serà un concurs
fotolingüístic
que consistirà
a
demanar
fotos
que representin
el futur
del català.
Això d'aquí pocs dies
doncs ja sortirà
i
doncs si voleu
també us ho explicarem
perquè està obert
no només
a la comunitat
universitària
sinó
a tota la població
i pretén
crear debat
sobre això
i que
creu una mica
de debat
i de reflexió.
Doncs Déu-n'hi-do
és el que deia la Joana
hi ha aquesta part més reglada
podríem dir de cursos
però després tota aquesta
utilització social
del català
és allò que antigament
moltes persones
que parlaven
que eren
castellanoparlants
volien parlar català
però de seguida
nosaltres ens adreçaven
castellans
escolti
parli-me en català
sisplau
parli-me en català
que vull utilitzar la llengua
també
doncs ve a ser una mica
la versió moderna
i més o menys
organitzada
d'aquest parlar
en català
amb aquelles persones
que volen utilitzar la llengua
i que clar
en principi
costa una miqueta
no ens enganyem
la nostra societat
i que coneixin
tot el que tenim aquí
perquè esclar
si ve un alumne de fora
a passar un any
o dos
és igual
una cosa és que
ella es quedi a casa seva
i bé
ho sabem
de quan érem joves
i anàvem a França
que en aquella època
es portava això
al final acabaves parlant
en català
o en castellà
amb les persones
que eren del mateix país
sí, perquè et relaciones
amb els companys de sempre
i coneixies coses
però no anaves de la mà
d'un nadiu
per entendre'ns
i en canvi
això que estan fent ara
trobo que està molt bé
perquè també
fem propaganda
de tot això
que tenim aquí
molt bé
doncs escolta
espero que vingueu
un altre dia
sobretot per parlar
d'aquest nou concurs
que organitzeu
des del Servei Lingüístic
de la Universitat
Rovira i Virgili
i us agraïm molt
la vostra presència avui
justament per explicar-nos
aquestes dades
que pel que fa a la universitat
doncs ens fan ser optimistes
no?
què diríeu vosaltres?
sí
que sí
i tant
perfecte
doncs gràcies per venir avui
a la ràdio
Joana Saragossa
vicerrectora de la Universitat
i Jordi de Bufarill
responsable del Servei Lingüístic
de la Universitat Rovira i Virgili
bon dia
bon dia
bon dia