El doctor Muñoz, jo diria que és un metge veterà,
abans em deia jo fa 27 anys que ja estava al mític cap de l'Avinguda de Catalunya,
així ho podríem dir perquè és un centre de referència de moltíssimes persones de la ciutat.
Però anem a pams, ha estat un dia tranquil avui, normal?
Un dia com sempre.
Quin tipus de visites ha rebut vostè avui?
Realment el 70% són malalts crònics, la majoria jubilats o pensionistes,
que venen a fer-se controls periòdics de les seves malalties cròniques,
especialment la hipertensió, per quan entengui la gent, la diabetes, el colesterol.
I és un tipus de pacient que li agrada xerrar un rato amb el metge,
explicar una miqueta les seves coses particulars, com viu a casa.
Vull dir que és un tipus de malalt que li agrada parlar amb el metge.
Per tant, és una visita que sempre s'allarga una mica més.
I que ve sovint, no?
Vé quasi cada mes i el que li agrada també és el contacte humà amb el metge.
independentment que la medicació que porta la vagi continuant correctament,
que aquí realment també ens ajuda molt el servei d'enfermeria,
perquè és el que ens fa els controls periòdics d'aquests malalts.
Vull dir que entre els dos serveis podem compenetrar
i fer que les visites realment es puguin fer amb un temps reduït,
però jo crec que és suficient perquè el malalt surti satisfet.
I perquè ara, per terme mig, quant de temps s'aplica una visita?
Entre 5 i 6 minuts.
No hi ha per més.
No hi ha més temps per més.
No hi ha més temps per més.
La resta de pacients, coses sense importància.
Sí, actualment hi ha una miqueta de passa,
per entendre's, de gastroenteritis, de tipu víric,
que ha debutat amb diarrees i nàussees.
Hem vist molts casos les últimes setmanes.
En principi no hem d'alarmar ningú.
Amb un tractament dietètic i simptomàtic es solucionen amb 48 hores.
I també estem veient ara ja els començaments dels típics encostipats
i alguna petita regularització de problemes asmàtics i al·lèrgics.
Amb el canvi de temps, no?
Amb el canvi de temps.
Però realment no hi ha en aquest moment ni cap cas de grip ni cap epidèmia a destacar.
Com dèiem abans, ja arribarà.
Poc o molt, però ja arribarà.
Ja arribarà el moment.
Per la Maria José, ha estat un matí tranquil també?
Sí, sí, ha estat un matí molt tranquil.
Hem començat fent extraccions de sang, que és el que fem a primera hora.
I després també fem atenció als crònics, en col·laboració amb els metges.
Fem una mica control de glicèmia o de tensió.
Fem una mica d'educació sanitària també a la població.
I després fem una mica del que nosaltres anomenem espontània, no?
Que és la gent que porta un tractament de medicació,
l'hi posem, l'administrem, o alguna cura, coses així.
Ara estem també dins la campanya de la grip.
Sí, és això, que amb la vacunació està anant bé, no?
Sí, durant dos trams al matí i una a la tarda,
vacunem la grip a la població.
Què us pregunta la gent quan es vacuna de la grip?
Perquè som molt preguntons els pacients quan anem als centres sanitaris.
Però la majoria de la gent hi ha gent que s'ha vacunat al 3 anys,
per tant hi ha gent que coneix com va el procés.
Ja que em farà reacció, que em farà mal.
Sí, el tema de reacció, ara els donem carrets vacunals,
també és una cosa que els sobta una mica, no?
Perquè portin un control de totes les vacunes.
I no, no solen preguntar, sí que pregunten,
però vaja, bé, vull dir, estan molt acostumats.
El doctor Muñoz és, com dèiem a l'inici,
un metge d'aquells de família
que ha viscut diferents moments
pels quals ha passat a la sanitat
des del punt de vista de gestió,
però també des del punt de vista dels usuaris.
I ara ja no parlem de metge, d'infermera,
ara parlem d'equip, d'equip d'assistència primària.
Cadascú ha assumit un paper
i aquest era un pas que era molt important per fer, no?
Per treballar coordinadament.
Molt, molt important.
Jo crec que el que destacaria més d'aquest cap Muralles,
que a mi m'ha sorprès,
perquè vinc d'un cap...
Una mica trotinat, que tot s'ha de dir.
Una mica anticuat.
Però el que he trobat molt important amb aquest cap
és que hi ha un gran companyerisme a nivell de feina.
Des del gerent a l'última administrativa,
i això és molt important per treballar a gust.
Vull dir, considero que per treballar bé i treballar a gust
té que haver un bon caliu entre els que treballem.
I aquí, realment, des del primer moment,
que va començar amb un sopar,
que va ser una idea excel·lent per conèixer-nos entre tots,
perquè pràcticament no ens coneixíem,
hem entel·lat entre tots, no sé,
una sintonia fantàstica.
Vull dir, hi ha molt bon ambient.
Se'ls saturarà el servei, eh?
Com continuem amb aquesta propaganda,
se'ls saturarà el servei,
perquè encara tothom pot triar el centre i el metge,
aviam si els hi vindran tots aquí, no?
Sí, jo penso que estàvem tots molt motivats, no?
I amb moltes ganes de col·laborar i de fer coses junts, no?
Perquè les coses funcionessin millor
i perquè poguessin fer coses noves,
coses que fèiem ja, millorar-les, no?
Donar més qualitat a la gent.
Treballant del tema de l'equip,
la visió que té l'usuari de la sanitat
al pacient de la infermeria també ha canviat.
Sí, sí, va, canvia i ha canviat.
Abans, i aviam, parlem amb claretat,
fa uns quants anys, fa alguna que altra dècada,
la infermera ajudava el senyor metge.
Avui en dia la infermera és una professional,
o infermer, que passa que encara són més dones que homes.
Sí, encara sí.
Professionals formats que la seva tasca és molt més àmplia
i que cobreix un espectre importantíssim de l'atenció sanitària.
Sí, el tema de la infermera de primària
ha canviat moltíssim del que era el que és
i la gent es va acostumant
i molta gent ja ha canviat una mica el xip, no?
Sobretot la gent jove i així.
I llavors si es tracta que tinguem una feina
doncs sempre en col·laboració amb els altres membres de l'equip
però una mica també autònoma, no?
Que tinguem el nostre paper, la nostra responsabilitat, no?
Sobretot en temes de prevenció i promoció de la salut.
A l'hora de fer educació sanitària tenim un paper important, no?
Moltes vegades el metge tampoc no té temps de fer-ho
i llavors nosaltres, doncs, també és la nostra feina, no?
Poguer donar unes pautes a l'usuari
perquè pugui millorar la seva salut, eh?
Perquè pugui cuidar-se, no?
Perquè tinguin més coneixements, més informació
sobre les seves patologies.
I tu diries que tenim un nivell relativament bo
la població en general, eh?
Perquè encara ens volten molts tòpics
i molta tonteria pel cap respecte a la nostra salut.
Temes de nutrició, temes de prevenció...
Jo trobo que hi ha de tot, eh?
Però jo trobo que també hi ha molta feina a fer.
Encara la veïna és la que ens continua assessorant en segons què?
Sí, moltes vegades sentim moltes coses,
tenim molts tòpics i moltes falses creències, no?
Coses que s'han anat passant, no?
O va passant la gent.
I llavors sí que hi ha feina a fer.
És a dir, teniu allò...
Sí, sí.
A banda d'anar, doncs, fent les tasques normals,
d'anar parlant i parlant i respondre a moltes preguntes
que us deuen plantejar els pacients.
Doctor Muñoz, d'això vostè en deu saber molt, no?
De que tots som una mica metges.
De fins i tot d'anar a la consulta,
vostè, doncs, dir el que s'ha de fer,
donar, doncs, unes indicacions...
I el pacient diu, no, no,
que és que el meu cunyat ho va fer d'una altra manera
i miri que bé que està, no?
Sí, anecdòticament continua passant,
però ha canviat moltíssim, eh?
Vull dir, realment, jo crec que ara el pacient
té molta més confiança en el seu metge de capçalera
i que realment ve per tot.
Abans potser només venia per coses molt puntuals
i ara venen per problemes que a vegades,
inclús, són de psiquiatria
o d'altres problemes que fins ara
no els tocaven massa.
Vull dir, realment, la confiança és molt alta
i el compliment de la medicació
puc assegurar que és altíssim,
perquè això ho controlem.
Vull dir, realment, ara el pacient,
quan se li fa un tractament,
cosa que abans també es perdien medicaments,
com digui jo, i es perdien tractaments,
ara no passa, vull dir,
ara al pacient se li posa un tractament
per la hipertensió,
cada dematí es pren la pastilla
i si se li posa un tractament pel colesterol,
cada vespre es pren la pastilla,
vull dir, i amb això,
vull dir, ha canviat moltíssim la sanitat.
Vull dir, abans se'ls receptava
i molta gent no complia els tractaments.
I ara jo estic convençut
que el 90% dels pacients
compleixen el tractament
i tenen total confiança en nosaltres.
Tenim més informació també.
A part tenim un avantatge
que no teníem a l'Avinguda Catalunya,
i és que tenim un nivell mobiliari
i a nivell informàtic un canvi...
I molt d'espai, no?
No, no, i sobretot a nivell informàtic
aquí ha hagut un canvi total.
Això és importantíssim
per portar el control de cada pacient.
Un ambulatori quasi sense papers,
vull dir, està tot tan informatitzat
que això també ens ajuda
a portar un control molt més exacte
del compliment dels pacients.
Perquè clar, sabem realment
cada quant vénen
i el que dura cada fresquet de pastilles.
I això ens ajuda molt
a fer un estalvi
i realment
a que el malalt compleixi els tractaments.
No sé si estàs d'acord,
però la informàtica ajuda molt.
Molt, molt, moltíssim.
Inclús la gent que és reticent
en un primer moment
després se n'adona que és fantàstic.
Fa una mica de poixa dels ordinadors.
Sembla que hagin d'emossegar,
però després...
Home, has d'intentar veure com funciona, no?
I t'has de familiaritzar.
Però a la llarga...
Sí, sí, és fantàstic.
I escolti una cosa,
no som una mica hipocondriacs,
tots plegats,
perquè hi ha gent que té al metge
que potser sí,
que ens observem massa.
Un tant, per ser molt alt
de les consultes,
podríem dir...
Que no és un problema de salut.
De malalts psicosomàtics,
però també jo dic una cosa,
aquests malalts
que venen a consultar-te
un problema,
d'aquests que un pot pensar
que són hipocondriacs
o psicosomàtics,
clar,
es senten malalts.
Per tant,
se'ls ha de fer el mateix cas
que en un que veus clarament
que té una malaltia
amb un diagnòstic.
Vull dir,
perquè aquest malalt,
si no el cures,
és el present del malalt
que més vegades,
que genera més visites,
més gasto farmacèutic
i més consultes.
Vull dir,
que jo t'ho dic
que el malalt psicosomàtic
és molt important.
Cuidar-lo,
tractar-lo
i respectar la seva malaltia.
Vull dir,
el que haurà en el d'allò,
no,
la malaltia psicosomàtica,
la malaltia psicosomàtica
avui en dia,
potser és quasi el 40%
de les consultes que tenim.
És moltíssim,
però potser això
és la vida que portem tots.
Això és conseqüència
de la pròpia vida.
Sí,
després també hi ha
d'altre tipus d'usuari
que no acaba de prendre consciència
de la seva patologia
i dels seus problemes,
i llavors l'has d'ajudar
a que realment vegi
que allò és important,
que s'ha de cuidar,
que ha de prendre consciència.
Entre vosaltres
fer aquella cosa
de deixar de fumar,
això que mengen
és la dieta adequada,
tot el dir,
clar,
és aquest treball de formigueta
que és el definitivament
que arriba.
Sobretot parlar
i també veure una mica
el que ell pensa,
el que ell fa,
vull dir,
a vegades
imposar massa coses
no funciona,
a vegades
has d'entrevistar
l'usuari
i a veure què passa.
I a poc a poc
anar a...
A veure si cap canvia nàstres.
Jo, que s'ha de pactar
amb el malalt.
Vull dir,
hi ha malalts que realment...
Què vol dir que s'ha de pactar?
Posa'ns un exemple.
Mira,
jo et diria una mica
dintre la meva experiència
d'anys que porto
fent de metge de capçalera,
hi ha malalts
que realment
arriben a una edat
que diuen
escolti'm, doctor,
jo amb 80 anys
per què no em puc fumar
dos purets al dia?
A vegades un pensa
realment aquest home
si no té cap patologia
jo li tinc que dir
que no fumi,
però es té que ser
una mica tolerant.
Vull dir,
si un senyor de 80 anys
està bé
i té la il·lusió
de fumar-se
dos purets al dia
jo li dic
fumi-se'ls.
Si evidentment
té el colesterol alt
sí que m'hi posaré
i li faré baixar
amb un tractament,
però a vegades
no seré tan dur
amb la dieta.
Vull dir,
que jo crec
que a partir d'una certa edat
es té que ser
més tolerant
amb els malalts.
Jo crec que l'edat
és a partir
dels 75-80 anys.
Perquè, bueno,
pels anys que queden
tampoc se'ls té
que amargar la vida.
Això és pactar,
però pactar sempre
per profit d'ells,
sempre i quan no hi hagi
una patologia
que exigeixi
una reducció
o una prohibició
d'algun hàbit.
Però vull dir
que s'ha de ser
una mica tolerant
amb la gent gran.
S'ha de parlar molt
com vostè deia.
S'ha de ser tolerant
amb la gent gran.
S'ha de crear
aquest lligam emocional
amb el pacient.
No pot ser un desconegut
per vosaltres
aquell pacient gran.
Amb la gent gran
s'ha de ser més tolerant.
Amb la gent jove
passa a ser sèria.
I poder xerrar
i poder...
Amb la gent jove
en canvi
he de ser
una miqueta més dur
a l'hora de prohibir
els seus hàbits
perquè realment
molts estan començant
amb aquests hàbits
i si tu realment
els espantes una mica
al principi
del risc
que poden tenir
aquests hàbits
pues ajuda
perquè els abandonin.
I crec que són
pacients diferents
i el tracte
és diferent.