logo

Arxiu/ARXIU 2003/ENTREVISTES 2003/


Transcribed podcasts: 805
Time transcribed: 10d 5h 28m 59s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Com els anunciàvem fa uns minuts,
la Universitat d'Estiu de la Rubira i Virgili
van tancar les seves portes fa uns dies.
Tot just ahir es va fer un balanç força positiu
de la resposta dels alumnes i dels cursos que s'hi ofertaven.
Per parlar-ne més àmpliament tenim amb nosaltres
la Joana Saragossa, la vicerrectora de la Universitat de Rubira i Virgili.
Molt bon dia.
Hola, bon dia.
20% respecte a l'any passat d'augment d'alumnes en tots els cursos.
Això és un tant per cent més que destacable.
Suposo que és una de les dades importants, el balanç d'ahir.
Sí, a veure, nosaltres estem molt contents d'aquest augment.
Les universitats d'estiu fluctuen molt.
És a dir, un any tens 100 persones més,
l'altre baixa una mica, va fluctuant bastant.
Però jo penso que el nombre que hauríem de tenir una universitat
com és la Rubira i Virgili hauria d'estar sobre els 700.
Vull dir que aquest any potser han pujat una mica més del que calia,
l'any passat van baixar una mica més.
Però és un balanç, de fet, força similar a les dades que donàvem
de matriculació, per exemple, a carreres de la Universitat de Rubira i Virgili.
És a dir, ha patit, no ha patit, perquè és una cosa positiva,
un augment significatiu de gent que demanava com a primera opció
a la Universitat de Rubira i Virgili.
D'alguna manera va tot acompanyant, no?
Significa que les coses funcionen.
Sí, jo penso que sí, jo penso que vol dir que, bueno,
ja portem 10 anys com a universitat i bastants més com a facultats, no?
Depenent de Barcelona, després independents.
Jo penso que al final la gent se n'està enterant que aquí tenim una universitat
que a més és una universitat no massificada i llavors, doncs, no ho sé,
la gent es van animant i van creient en la Rubira i Virgili.
I això està bé perquè, bueno, ens estem convertint d'alguna manera
en una universitat de referència dins el territori, que és el que es pretenia, no?
L'oferta de cursos era bastant àmplia i, a més, repartida per moltes seus
a nivell territorial. També heu tingut una voluntat de descentralització, no?
Sí, sí, des de fa ja quatre anys potser vam començar amb la descentralització
perquè, bueno, pensem que és una manera també de servir a la societat, no?
És a dir, si nosaltres hem de fer de plataforma de difusió del coneixement,
doncs no és només que la gent vingui aquí a Tarragona o vagin a Reus,
que és els dos llocs on hi ha facultats o escoles, sinó que nosaltres també
ens hem d'apropar, perquè si no ens apropem, si no és la pròpia universitat
la que s'apropa, a la societat li costa molt traspassar les portes, no?
I, bueno, vam pensar, doncs, que això era una bona idea.
Els ajuntaments, a més, també, alguns han sigut ells, no?,
que ens han vingut a demanar, en altres casos hi hem anat nosaltres
i la veritat és que hem tingut una bona rebuda.
Perquè no estem parlant només de capitals o ciutats importants,
com podria ser Reus o Montblanc, que són, doncs, capitals de comarca,
sinó que estem parlant de poblacions com Vinebre,
com Cambrils aquí al costat, com Comaruga, com Vilaseca.
És a dir, que estem parlant no només de centres importants
o capitals de referència, sinó de pobles de tot tipus, no?
Sí, sí, sí, bueno, és això que dèiem una mica, no?
És a dir, per exemple, a Vinebre és el tercer any que fem curs
i va ser l'Ajuntament de Vinebre qui va baixar a demanar-ho, no?
I és un poble que es vol que, jo trobo que està molt bé,
perquè es vol que tot el poble en el curs aquest, no?
Facis el que facis, a més, perquè, no ho sé, dinamitzes una mica el poble.
Llavors, fins ara s'havien fet temes de riu
i, bueno, veies els senyors i les senyores del poble
que se sentaven a escoltar el que els interessava
i que d'altres es matriculaven, no?
A part dels alumnes que teníem.
I aquest any s'ha fet una cosa de folclore
i, escolta'm, s'ha omplert el cinema del poble.
Que és el lloc on el feia, a més, un context diferent, no?
Per fer un curs d'estiu universitari.
Sí, ho he dit que ha estat molt bé, sí.
El perfil de la gent com és?
És gent que busca crèdits a lliure elecció?
Per exemple, en el cas de Vinebre no ho és,
és gent que li interessa el tema,
per tant, suposo que hi ha una mica de tot, no?
Hi ha una mica de tot, però si mirem els motius
pels que la gent fan cursos a la universitat d'estiu,
el primer motiu, com sempre, són crèdits lliures.
Això està claríssim i és el primer motiu.
Però aquest any ha hagut una mica de canvi
perquè els motius, és a dir,
quan passes l'enquesta als alumnes,
que no ho contesten tots, evidentment,
però els que ho contesten,
doncs fins ara era una diferència molt grossa
entre els que deien que anaven per crèdits lliures
i la resta de motius.
I aquest any ha augmentat, i bastant,
deia, per motius acadèmics i professionals.
I a més ho hem notat,
que a part de tenir estudiants,
que aquest any també hem variat la tipologia,
que són estudiants de primer cicle,
aquest any també hem tingut professionals
matriculats en alguns dels cursos.
Per tant, vol dir que s'ha augmentat, diguéssim,
que ha pujat el nivell acadèmic.
I que les persones adultes no veuen la universitat
com una cosa, a banda que no els influeix,
sinó que s'hi apunten.
Sí, sí.
Perquè l'augment de gent gran,
gent gran, em refereixo a gent més gran de 25,
és a dir, gent que ja potser té els seus estudis acabats
o una feina més o menys clara,
també s'hi apunta i ho veu obert amb ells.
Això també és un éxit.
Sí, sí, això està molt bé.
A veure, jo, a mi una de les coses
que m'ha agradat més a veure les enquestes
és veure que la franja d'edat, no?
De la que s'ha matriculat més gent
és de 20 a 30 anys.
I abans quan buscaves,
pensant, bueno, seran estudiants de segon cicle,
o això, no, et trobaves professionals
o gent que treballa per compte d'un altre, no?
I això trobo que està molt bé, no?
Perquè vol dir que la gent té ganes de reciclar-se.
Té ganes de reciclar-se
i a més a més també és una...
I el fet que no hagi quedat, per exemple,
cap curs amb poca gent,
sinó que s'hagi pogut complir tots els cursos,
que moltes vegades si l'oferta és àmplia
doncs hi ha algun que es queda penjat.
El fet que fins i tot s'hagi ampliat
l'oferta de dos cursos més
implica que s'encerta amb les necessitats.
Perquè com es fa aquesta selecció de cursos?
És a dir, clar, això es fa una mica en mesura...
Això, a veure, és clar, evidentment
es busca, no?
Però sempre et surt alguna cosa,
però el que es busca sempre
és que siguin temes
que tinguin relació amb el territori,
que siguin d'actualitat,
és a dir, lligats al territori d'actualitat
i que tinguin també relació
amb les carreres que nosaltres estem fent.
I a part d'això,
sempre es busquen dos o tres cursos
que siguin de difusió.
Una mica per això que deiem,
perquè no cal que tots siguin
professionalitzadors,
sinó que també n'hi ha d'haver
d'això de dinamització de cultura.
I, bueno, doncs aquí estem l'hem acertada.
Està molt bé, estem molt contents.
Doncs mira, un referent que ens queda aquí l'any 2003.
Sí, sí, aquí estem l'hem acertada.
Un dels cursos que té més èxit,
i és una cosa curiosa,
es diu la Neurologia del Sexe.
Cada any, i és un clàssic, diuen.
Sí.
Que és curiós, no?
Sí.
A veure, el clàssic, diguéssim,
és el de Neurologia, que diuen nosaltres.
Ara, quan comencem el mes de setembre,
que ens hi tornem a posar
per l'edició propera,
doncs ja sabem que hi haurà un curs de Neurologia,
perquè es fa cada any.
I que és el tradicional, el clàssic,
i que cada any té èxit.
Ara, aquest any,
jo penso que ha sigut també una mica pel títol.
La Neurologia del Sexe.
Allà, s'ha apuntat...
Bueno, és el curs que ha tingut més alumnes.
He tingut 52 alumnes.
És que és com aquell acudit, no?
Dius, sexe i tothom es gira,
perquè immediatament és una paraula
que crida l'atenció,
tot i que no hagis de...
Sí, sí, és que no.
De vegades fins i tot te fa malícia, no?
Perquè penses...
És clar, no, perquè aquí, en aquest curs,
no hi havia res de sexe, per entendre'ns.
Era una mica...
Veure les relacions que hi ha
entre la resta dels primats i els humans.
Una de les coses que s'estudiava,
entre d'altres, era això, no?
Que és una línia que ja es va començar l'any passat,
també en un curs d'estiu.
Però, bueno, doncs he tingut molt d'èxit, mira.
No ho sé.
Són coses que passen.
En tot cas, n'hi ha hagut moltíssims,
o només aquest,
que també han tingut èxit en,
diguem alguns,
gestió de residus nuclears,
per exemple,
el control de processos
o l'arqueologia de Tàrregó i el seu territori.
Sí, però sí.
Aquí, clar, és un referent.
És un referent, és això que dèiem.
És a dir, tant el de processos radioactius
com el d'arqueologia són molt nostres,
estan molt arrelats aquí.
I el de neurologia, doncs,
és el de fa set anys,
és a dir, a veure, no és el mateix,
però fa set anys que es fa.
I, per tant, jo diria que ja és un referent,
per segons quins professionals de la medicina,
ja saben que aquí,
al mes de juliol,
es fa un curs sobre neurologia.
Clar.
I el de processos,
doncs,
aquest any,
l'any passat no es va fer res,
aquest any s'ha fet
i ha tingut molt d'èxit
i és un dels que ha comptat
amb més alumnat
que no era estudiant,
sinó que eren professionals
i gent que ja tenien el títol de diplomat
o de llicenciat.
Heu passat una enquesta
a la gent que ha participat
en aquesta universitat d'estiu
i la valoració és molt bona
o bona tant en continguts
com en organització,
com en atenció,
una mica pilotos els alumnes.
Sí, a mi em fa una mica de vergonya
de dir-ho, no?
No, la veritat és que sí,
si busquem,
si mirem globalment,
el molt bona i la bona,
augmenta.
En alguns casos,
et baixa una mica
respecte a l'any passat
el molt bona,
però en canvi et puja moltíssim la bona.
És a dir que,
jo penso que també
és que comencem a posar criteri
perquè no podia ser
que tothom digués
que tot era molt bo, no?
I per tant,
aquest any,
tot i que ha augmentat
en alguns llocs així,
com et dic,
i bueno,
nosaltres estem,
bueno,
jo estic molt contenta
que hàgim tingut tant d'èxit.
Ara saps què passarà?
Que l'any que ve
no tindrem el mateix èxit
i serà horrorós.
Home, no,
toquem fusta.
Ara ja tenim un referent,
ara ja hem trobat un model,
doncs continuem amb la línia.
Hi ha dos objectius
de cara al futur
i és que,
segons es llegia en el balanç,
estudiants estrangers
encara no s'apunten
d'una manera clara
dintre les universitats d'estiu
i la potenciació
dels cursos de distància.
Què passa amb els estrangers?
Han de conèixer
més i millor
a la universitat d'estiu?
Sí, això jo,
és una cosa que no sé,
s'haurà d'estudiar
i penso que hem d'anar,
hem d'atacar per aquí,
doncs tenim una cosa
per atacar
i un punt feble, no?
I és que sí que tenim
estudiants estrangers,
però molt pocs estudiants estrangers.
Llavors, jo no sé
si s'haurien de fer
aquests paquets d'ofertes
com fan les universitats estrangeres,
d'allò de platja, sol
i cultura, no ho sé.
No acaben d'entrar
o potser és que
els estudiants
que hi ha aquí estrangers
que estan d'erasmus
i d'aquestes coses,
clar,
estan aquí tot el curs
i per tant
quan acaba el curs
ho calen fer
anar-se'n cap a casa.
I no hi ha la recíproca, no?
És a dir,
els que estan fora
que llavors vinguin aquí.
No ho sé,
és una cosa
que l'hem d'estudiar
i que hem de mirar
de solucionar-la.
A veure,
no és que jo vulgui
que estigui ple
d'estudiants estrangers,
però estaria bé
que l'estranger
també se'ns conegués.
Home, dona
molta més,
com dir-ho,
molt més intercanvi cultural
en una universitat d'estiu
si hi ha gent d'altres països
amb la gent d'aquí,
bàsicament.
Es tracta d'això.
I la universitat a distància
que és una manera
de fer arribar a tothom
o tothom que vulgui.
Sí, a veure,
jo això de la universitat
a distància
no m'acaba d'agradar
perquè em sonen
aquelles universitats
que ja hi ha pel món
que s'han de fer
a distància.
Això,
això m'agrada més.
Cursos virtuals.
Cursos virtuals,
sí.
Aquest any,
l'any passat es va començar
amb un curs virtual
que aquest any s'ha seguit
i que,
curiosament,
el mateix curs
es fa presencial i virtual
i aquest any
ha tingut molt més èxit
el virtual
que el presencial.
I jo penso
que s'hauria d'anar
una mica en aquesta línia
i que en algunes ciutats
o en algunes viles
que,
clar,
vull dir,
nosaltres estem per descentralització
però potser no podem
descentralitzar-nos tant,
tant,
tant,
no?
És a dir,
no podem arribar
a tants llocs físicament.
I potser,
no ho sé,
també s'hauria d'estudiar
la manera
de,
bé,
de fer algun tipus d'aules
que ja hi són
en alguns llocs
perquè des d'aquesta aula
es pugui assistir
a un curs
que s'estigui fent aquí
o a Reus
o a Montblanc
o en qualsevol altre lloc.
On sigui,
sí,
perquè de fet,
em penso que les classes virtuals
seran,
doncs,
una mica
l'opció més democràtica
per part de tot el territori
de poder accedir
al mateix nivell
de qualitat de coneixement
per d'alguna manera.
Sí,
a més,
és que,
a veure,
la Rovira
ja està preparada
per això
perquè ja està fent
està fent
aules
a diferents
pobles
i poblacions,
no?
I,
per tant,
jo penso que això
ho hem d'aprofitar
l'any que veia
ara ens hem de dedicar
continuem amb la línia
esperem que la universitat
d'estiu
de la temporada
de 2003-2004
diguem,
tot el que es reculli
al llarg d'aquest any
perquè encara us queda
tota la feina
del curs acadèmic normal
i a més,
a més,
doncs,
tot el tema
de la universitat d'estiu
que aquest any
gràcies a dir
ha anat tot molt bé
un 20% més d'alumnat
a cursos complets
i,
doncs,
una força,
bona valoració
per part de tots
els sectors implicats.
Moltes gràcies,
Joana,
per acostar-nos una mica
més ampliament
tot aquest balanç
i,
doncs,
molta sort,
bon estiu
i gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.