Ferran Torrent acaba de treure una nova novel·la,
la dita Columna, i es tracta d'Espècies protegides.
Per dir-ho d'una manera, una continuació del que ja havies fet abans
amb la Societat Limitada, que pretén ser un retrat, suposo,
bastant a fons i bastant profund de la societat valenciana, oi, Ferran Torrent?
Bon dia.
Bon dia.
Bé, sí, podríem dir que és una continuació, una segona part,
i formarà part d'una trilogia que no sé quan trauré.
Però bé, el que he fet una mica és completar aquelles coses que...
o encetar i completar aquelles coses que m'he deixat en la primera part, no?
Quines són aquestes coses?
Perquè aquest llibre se centra molt en tot el que és el món del futbol, oi?
Sí, però no sols el món del futbol, també el món de la política,
el món de l'urbanisme, que parla que el món del futbol té, diguem-ne,
l'estrella de l'argument, però amanit en el món de la política
i en el món de l'urbanisme.
Alguns dels personatges, em sembla, d'aquesta novel·la,
ja havien aparegut en la primera, en Societat Limitada.
O sigui, en certa manera reprens el fil, també.
Sí, dirà, hi havia personatges com l'empresari, els dos polítics,
hi ha alguns altres, que ara no me'n recordo, que passen a la segona part,
i després altres personatges nous, com és una gent català de la FIFA,
acompanyada d'una gent valencià, una mica sospitós que treballa per a ell,
un periodista que va seguint una mica la trama, però bé, són personatges nous i els que havien sortit a la primera part.
Que t'hi acabes encarinyant amb els personatges, també, potser?
Sí, en alguns estan encarinyes, i en altres no tant, evidentment,
perquè, vull dir, en altres voldries desfer-te d'ells, però l'argument no te deixa, no?
Encara que alguns són una mica cràpules, no?
Bé, jo crec que en les meves novel·les, sobretot en aquesta primera part i en la segona part,
tant en la unitat com en espècies protegides, surt molt de cràpules,
essencialment molt pocs, no sé si algú, però vaig amb molt pocs.
Però sí que fas un retrat d'una societat, no sé si dic decadent o una mica corrupta,
allò que tothom fa la viu-viu per intentar tirar endavant i sense mirar gaire als altres.
Sí, sí, sí, jo crec que la ciutat valenciana és una ciutat bastant decadent,
corrupta, no crec que sigui més corrupta que altres,
però a mi el que m'interessa és la ciutat valenciana, que és el que he vist, no?
Si visqués a Catalunya, doncs faria una mirada sobre la societat catalana.
Queda clar que Espècies protegides és una novel·la, però la base real suposo que ja és important, també, no?
Hi ha un factor d'observació del teu entorn i de plasmar-lo en aquests llibres.
Sí, sí, el que passa és que la vida no és una novel·la,
per bé que tu pots fer una novel·la sobre la vida.
No vull contar realitats, sinó que partís d'una realitat,
però no contar realitats perquè això ho ha de fer als diaris, que suposa que és objectiu.
Jo el que tinc és agafar una realitat, distorsionar-la i deixar fer una novel·la, no?
Hi ha un punt potser també una mica caricaturesc en tot plegat.
Sí, sí, sí, en alguns moments hi ha caricatura, hi ha esperpènt i això,
però en el fons és una novel·la molt seriosa perquè tractar temes que a tothom li interessa en temps,
que parla que jo tracti del punt de vista humorístic, no?
Aquest sentit de l'humor que no falta mai, suposo que a l'hora de fer un retrat així més aviat àcid,
si no hi hagués aquest component de sentit de l'humor, acabaria sent potser un retrat una mica depriment.
Jo trobo que sí, seria un retrat bastant depriment,
però a més a més és que jo crec que les coses es poden explicar des d'un punt de vista o d'un altre.
Jo prefereixo un punt de vista en què pot ser, vull dir, el somriure és allà una mica fàcil,
però que darrere de tot això la gent està pensant quant de merda n'hi ha, no?
Explica una mica així, per damunt, quin és l'argument d'Espècies Protegides.
L'argument d'Espècies Protegides és, en la primera part, l'empresari Juan Lloris,
que se n'ha d'anar al seu tancar a la bufera perquè està esquitxat per un escàndol,
torna perquè ha donat 400 milions a un partit que s'ha convertit en un partit frontista en el govern.
Llavors vol recuperar, no que li torni els diners, sinó que li recuperar-hi a favor,
i vol que el faci l'alcalde de València, no?
Llavors, aquests pensen això, això és una bogeria, no ho podem fer l'alcalde aquest mai en la vida,
i intenten convèncer-lo perquè siga president del València Club de Futbol, no?
El que passa és que tot això, vull dir, es complica perquè hi ha un crac senegalès
que el porta una gent català que té un ajudant que és cunyat dels parlamentaris
i aquells estan emperrats en què el crac aquest fitxa pel València
i com que el València no té un duro, pensa que la Generalitat ha d'ajudar el que fitxa, no?
Llavors, com que aquests tenen poder perquè són partit frontista,
els obliguen a que fitxin el jugador aquest sota l'amenaça,
sobretot el cunyat valencià, que cantarà com ells han portat els comptes
i com és possible que en 200 milions de pesetes hagin sigut un partit frontista,
quan és evident que necessitem més diners.
Tot això n'hi ha més coses, evidentment, que no puc explicar,
perquè si no, ja explica tota la trama i no seria interessant.
No sé si Ferran Torrent considera que el futbol és gairebé una qüestió d'estat, tal com està la cosa.
En el cas del Madrid, sí.
En el cas del Madrid, en el Pelotasso de l'Empiadat, ha sigut una qüestió d'estat.
Intenten que el Madrid sigui l'equip de tots els espanyols
i, evidentment, el Madrid és un equip que el paguem entre tots.
I en el cas del València?
En el cas del València som els pobres, que si no s'ho fem nosaltres no s'ho farà ningú, no.
I en qualsevol cas, no sé si el Ferran Torrent, ara que aprofita per fer aquest retrat, li agrada el futbol?
A mi sí, a mi m'agrada el futbol, i tant que m'agrada el futbol, i el bàsquet, i l'atletisme,
jo sóc una persona molt esportista.
A part d'en descriptor i de literat, també hi ha que t'ha basat més esportiva.
Sí, sí, i a més jo practico esport, és que a mi m'agrada també practicar-lo.
Comentaves que aquesta és la segona part de la trilogia que et proposes fer.
Has parlat de temes immobiliàries, de política, de futbol.
I la tercera part, en què se centraria?
Bé, sí, se centraria en l'alcaldia de València,
en la Justícia també, la Gràcia de la Justícia,
els xutxes, i poca cosa més encara.
T'has trobat alguna vegada amb alguna persona real que s'hagi adreçat en tu
perquè d'una manera o d'una altra se sent reflexat en algun dels teus personatges?
Que s'haig enfadat en mi?
Enfadat o no enfadat? Simplement que s'hi hagi vist retratat?
Sí, sí, sí.
Hi ha persones que s'han vist retratades ahir,
i ho han agafat amb ironia, altres s'han emprenyat,
i altres que creuen que són ells però que en realitat no ho són.
Però jo no dic més res, això cadascú ja se fa el muntatge que vol.
Societat limitada és un llibre que va tenir una molt bona acollida,
Espècies protegides, com es presenta la cosa?
En principi vaig tindre una bona acollida, de fet està tenint-la,
però clar, hem d'esperar encara una mica,
perquè tot això us fa un parell de setmanes que surti la novel·la, no?
Però vaig, estic segur que sí, perquè si va tindre interès la primera,
perquè no volia tindre interès la segona, no?
En qualsevol cas, en una tercera part, si la tiressis endavant,
també mantindries alguns dels personatges que ja has agafat en aquestes dues primeres parts?
Sí, perquè per continuar una trilogia has de tindre per almenys dos o tres personatges
que estiguin al llarg dels tres llibres,
i després s'anarà feixint en cada part personatges nous.
No sé si coneixes una trilogia cinematogràfica que van fer la quadrilla,
que també feien un retrat d'Espanya,
i ells agafaven com a base els toros, el futbol i la política.
Sí, no la conec, no.
Sé que existeix, però que no la conec.
També hi havia aquest component d'humor, de retrat una mica, d'humor negre, sobretot.
Sí, la millor és fer sempre una mirada irònica, sempre.
I pel que fa a Catalunya, com veus la situació?
És equiparable a la que es viu a València o en què es diferencia?
No, no, és absolut equiparable.
I jo crec que la situació a Catalunya ara està molt interessant,
perquè ningú va obtindre la majoria absoluta,
cosa que això és fantàstic,
i tant de bo a ningú hi hagués mai majories absolutes.
Jo crec que la clau aquí és haver de veure,
ara, Esquerra Republicana, que és el que va traure,
perquè és el que va decidir.
Moltes gràcies, Ferran Torrent,
per haver atès els micròfons de Tarragona Ràdio,
que tinguis molt sort amb Espècies Protegides,
aquesta segona part de la trilogia que t'estàs plantejant,
i que és la continuació de Societat Limitada.
Suposo que aquí no hagi llegit la primera part,
però també pot continuar, no, Maqueta?
Es pot llegir la segona part sense haver llegit la primera,
però si compren els dos, millor.
Doncs haig de fer la inversió, oi que sí?
Molt bé.
Moltes gràcies.
A tu.