Com passa en ser minús de dos quarts?
Doncs la cultura torna a envair el matí de Tarragona a ràdio
i ho fa a través de la dansa.
El proper diumenge hi haurà una gala de dansa promoguda
per l'Associació de Professors de Dansa de Tarragona
que inclou diferents gèneres amb alumnes de tots els nivells
de les escoles de la demarcació.
Nosaltres tenim aquí una representant de Tarragona
que és la Maribel Soler del taller de dansa mármara.
Hola, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I estem esperant el Montserrat Carles, que no sabem on para
perquè teòricament ha d'aparèixer en pocs minuts
també per parlar-nos d'aquesta gala que tindrà lloc el proper diumenge.
Deu estar buscant aparcament perquè està...
És complicat avui a l'Avinguda Roma aparcar,
la gent està donant moltes voltes i tenim algun problema
perquè la gent arribi a l'hora perquè hi ha problemes,
ja se sap, de trànsit, sobretot a aquesta hora
i sobretot en aquesta zona de la ciutat.
Maribel, com es prepara aquesta gala del proper diumenge?
Bueno, ja fa bastants anys que l'associació
està fent diferents gales tant a Tarragona com a Reus,
com a Valls, al Teatre Fortuny,
em sembla que és el Centre Cívic de Valls,
que és el que és més gran.
Tot això està destinat a que tots els alumnes
que tenim a les escoles de totes les edats
puguin durant el curs sortir als escenaris,
no només al festival de fi de curs.
I llavors incentivar d'una manera
que els alumnes no només preparin una coreografia per final de curs,
sinó que estiguin tot l'any amb aquesta il·lusió
i amb aquestes ganes de trepitjar escenari,
que és el més important.
Suposo que deuen estar nerviosíssims, no?,
quan els alumnes, sobretot, parlant en concret del teu cas,
del taller de dansa marmara,
però clar, el fet de preparar un espectacle
que sortirà en un teatre convencional,
davant de públic,
els deu posar força nerviosos.
Bé, la veritat és que nosaltres tenim la filosofia
que surtin moltíssim als escenaris.
I aquest curs, la gent que sortirà ara
ja fa tres vegades que ha sortit presentant la mateixa coreografia
i no estan nerviosos.
Estan contents.
Estan molt relaxats.
Jo dic, escolta, massa relaxats i tot,
perquè que tornem a sortir,
ah, que bé, com ho van fer la setmana passada
i el van tornar a ballar,
fa dues setmanes també el van tornar a ballar.
O sigui que, curiosament, aquest any estan molt tranquils.
Jo crec que això ho dona a sortir tantes vegades a l'escenari,
que és el que nosaltres perseguim.
Que surtin a l'escenari sense tanta tensió,
perquè això dificulta molt la coreografia,
portar-la bé,
estar concentrats a l'escenari.
Com més tranquils surtin,
clar, que tenen que tinguin aquell bussenillo,
que això no es pot perdre mai,
però com més tranquils millor.
I això es nota molt.
Vosaltres que esteu dins aquest circuit,
d'aquesta associació de professors de dansa de Tarragona,
Maribel, quin és el nivell dels nens,
nois i noies que estudien dansa en els diferents aspectes?
Perquè suposo que hi haurà dansa clàssica
o hi ha alguna mancança en algun aspecte.
Jo crec que actualment la dansa clàssica
aquí a Tarragona no està gaire bé, eh?
No està gaire bé.
Potser falta, no sé,
mentalitzar més a la gent des de tots els aspectes,
des de la televisió,
a molts camps,
als teatres...
Hi ha poca dansa, llavors la gent...
Dansa clàssica, m'hi refereixo.
La gent i les nenes no ho veuen
i llavors no ho demanen
i si no ho demanen no ho practiquen
i és la falta d'això,
de pràctica i d'hores d'ensatges i de tot.
En canvi,
l'altre tipus de dansa,
com la dansa jazz o el contemporani,
que es veu molt més,
per televisió, per tots llocs,
doncs hi ha més gent que s'hi dedica
i més ganes de fer-ho.
Jo crec que en aquest aspecte està millor.
Home,
i a més,
el que és cert és que
en qualsevol tipus de dansa,
els espectacles de dansa
no són els majoritaris
en la programació d'un teatre.
Tenim des de sempre
la idea que o un guanya un premi
tipus la Sol Picó,
ara que ve d'aquí a Poqueta,
a Tarragona,
amb el Bessamel Cactus,
que de fet ha tingut molta promoció al darrere,
però no és habitual
que un espectacle de dansa
tingui la mateixa promoció
que un concert
o que qualsevol altra cosa,
en aquest aspecte.
Jo crec que en certa manera
s'hi veuen obligats,
els ajuntaments
i el Departament de Cultura,
a programar dansa,
però és quasi com una...
Bueno,
si fem teatre
hem de fer una programació
trimestral de dansa,
però hi ha poca dansa,
però també hi ha poc públic.
O sigui,
clar,
ells diuen que tampoc
anem a veure'l,
l'espectacle.
És una roda,
és un peix que es mossega la cua.
Jo crec que també
hem de potenciar
i estimular
tots els nostres alumnes
perquè vagin a veure dansa
i anar darrere d'ells,
perquè vagin als teatres,
perquè si no,
clar,
des del punt de vista
de l'Ajuntament
i de la Generalitat,
doncs,
bueno,
programar dansa
és un desastre
perquè hi va patregats.
Sí.
Per la gent
que li piqui la curiositat,
que vulgui veure
quin és el nivell
dels alumnes
de la demarcació de Tarragona
i que el diumenge
se'n vulguin apropar
al Metropol,
què és el que veuran?
Quants alumnes hi seran?
De quines edats?
Si ho saps aproximadament?
És a partir dels 14 anys,
13-14 anys,
l'edat mínima
per participar-hi.
D'acord.
El qual no vol dir
que no surtin gent més gran.
Cada escola portarà grups diferents
perquè el mes d'abril
hi ha una altra gala,
al Fortuny.
Llavors,
les escoles van diversificant
els estils
i la gent que sortia
a cada gala.
Llavors,
es porta diferents coses,
diferents tipus de coreografies,
dansa clàssica,
dansa contemporània,
dansa jazz,
musical.
Llavors,
cada escola
determina
qui és el que vol portar aquest any
o quin és el grup
que està preparat per sortir.
I en el vostre cas,
Maribel?
Nosaltres portem una cosa
que estem molt il·lusionades
que es diu Matrix.
Matrix?
Matrix.
Sona molt contemporani, això, eh?
Sí.
La veritat és que és una idea
que vam tindre nosaltres
per cara al Carnaval,
que fem l'obertura del Carnaval
el dijous
quan arriba el rei
a la plaça de la Font.
Llavors nosaltres fem la rebuda
i llavors sempre cada any
intentem fer alguna cosa
una miqueta així,
bèstia,
pel Carnaval
té que ser una idea
una miqueta forta.
I llavors vam preparar
una coreografia llarga
on participés
diversos grups de l'escola,
o sigui,
dansa clàssica,
dansa contemporània,
dansa jazz,
funky,
o sigui que totes aquestes
diferents tècniques
estiguessin englobades
dintre de la mateixa coreografia.
Ahà,
i això és el que presentareu,
que doncs és el que tu ens comentaves,
que de fet ja ho han representat
i bàsques vegades en un escenari
i que no els suposa
una càrrega de nervis extra
fer-ho aquest proper diumenge
al Teatre Metropol.
I jo intento que cada vegada
sigui un estímul diferent,
o sigui,
la primera vegada és la part més tècnica,
la que s'està preparant,
a veure si troben bé els passos,
tot això.
La segona vegada
era el treball al Metropol,
per aquesta,
o sigui,
què passa dintre d'un escenari i tal,
i aquesta vegada jo crec
que serà la complerta,
perquè les llums
estaran molt més ben preparades,
ja dissenyades per aquest ball,
i hi haurà diferents elements
que encara li donaran més,
deixaran més rodó.
És que això és el que et volia preguntar,
el context deu ser molt important,
assajar el lloc
on s'ha de representar la dansa,
perquè no és el mateix
assajar
Matrix o qualsevol altre
espectacle
d'altres
escoles
que participaran
en aquesta gala
en els llocs,
en les escoles,
que fer-ho
dalt d'un escenari,
com és el cas
de l'escenari del Metropol,
és important,
doncs,
el context on assajar.
Jo crec que el que els afecta a elles
és el públic,
o sigui,
l'aspecte de tindre,
per exemple,
el públic a davant,
com va ser a la Flash,
que van tenir una gala de dansa
a la Flash fa no res,
i el públic el tenies a un pam.
Clar,
és molt diferent.
O sigui,
o sigui,
t'atirava a sobre
i li veies les cares
i el contacte era directe,
directíssim.
I en canvi,
al Metropol,
les alumnes el que troben
és que hi ha
una foscor tremenda,
que són els focus
que no et deixen veure el públic,
el tens allà
molt més lluny,
i aquesta és una sensació molt diferent
per l'artista,
per el que està a l'escenari.
Llavors,
és un canvi de xip
el que tens que tindre,
ballar la Flash
o ballar el Metropol,
i ara ja s'han acostumat a tot.
A trepitjar a terra
el que s'ha de fer
al carnaval,
que tindres el públic a un pam,
o bé
el teatre al Metropol,
que estarà ben lluny.
Crec que ha arribat
fins als estudis
de Tarragona Ràdio
la Montserrat Carles
de l'Associació
de Professors de Dansa de Tarragona,
que ara entra per la porta
a la que estàvem esperant
una mica
per parlar també
d'aquesta gala.
Sí,
que l'estem dirigint
cap a on ha de seure
aquí mateix,
a Montserrat,
ja va bé.
Dèiem que,
doncs,
igual t'ha costat una mica
aparcar, no?,
en aquesta zona?
Sí, sí.
Ha sigut això, no?
Un quart d'hora
intentant aparcar.
que ens pots explicar
tu de la preparació
d'aquesta gala
per aquesta iniciativa?
Aquesta iniciativa
surt de fa molts anys
amb l'associació
i que es feia una gala
sempre on hi ha
infantil a Valls
i es feia una
d'adults,
perquè l'horari
del fortuny
era el vespre
i un dissabte.
Llavors,
la gent de Tarragona
volia la nostra gala
aquí,
a la nostra ciutat.
Llavors,
ens hi vam posar,
vam insistir-hi,
i ja es havia fet
en un principi,
després,
bueno,
que si no lluites
per la teva zona,
te'ls vam portar
cap aquí.
Llavors,
ens va sortir
a poder fer
cada trimestre
més repartit,
una gala
a cada espai
i ens pogués representar
més la província
en si de Tarragona,
no?
Valls,
Reus,
Tarragona...
En un principi,
la d'aquí a Tarragona
estava molt junta
la de Reus
i al final
vam aconseguir
que en comptes
de fer-ho
l'últim trimestre
de fer-ho
el primer de l'any.
Llavors,
estava tot com
més compensat.
Ens comentava
la Maribel
que la situació
de la dansa
clàssica aquí
és una mica
més complicada
que no passa
d'altres tipus
de dansa
però una falta
de promoció.
Suposo que
aquestes iniciatives
ajuden una mica
a fer conèixer
aquest patrimoni
cultural
de la ciutat
per dir-ho d'alguna manera.
Tots aquests alumnes
que estan estudiant això.
Sí,
perquè de fet
tots els alumnes
que puguin estar fent
qualsevol altre tipus
de dansa
que no sigui la clàssica,
bàsicament
la primera
que sempre fan
és la clàssica.
o sigui que formen
part dels seus estudis.
A ella potser
els pot agradar
més el jazz
o els pot agradar
més el contemporani
però les seves classes
de clàssic
les fan totes
perquè és la base
de totes les danses.
I ara ens costa
perquè també és
una cosa
molt més
d'abans
molt més
innovador
perquè clàssic
és clàssic
és com
les peces clàssiques
però
és la ballera
estar amb això.
Una mica
entrar a dins
de la cultura
de la dansa clàssica
que la gent
l'entengui
i que la gent
vagi als teatres
a veure
també comentàvem
amb la Maribel
fa una estona
la dificultat
de programar dansa
en espais públics
a través d'ajuntaments
o de la Generalitat
o d'altres tipus
d'institucions
perquè la dansa
no ven
o almenys
no es promociona
suficient.
Però en canvi
és una de les activitats
que moltes nenes
de les nostres
generacions
el que demanen
de fer
és ballar
i innatament
jo penso
que la dona
balla
només tot just
neix
o mentre
està
jo
jo crec que hi ha
sí
hi ha com una separació
molt
molt
entre la gent
que va a les escoles
que tenim molta gent
a les escoles
i amb moltes ganes
de ballar
i la gent
que va a veure dansa
però jo no crec
que sigui
perquè no agrada
perquè si t'agrada
ballar
t'agrada veure dansa
sinó perquè no hi ha
la cultura
d'anar a veure
d'anar als teatres
també costa
anar a veure teatre
i moltes altres coses
també
vam comentar
no fa massa
que hi ha una crítica
forta del sector
per preus excessius
o poca falta
de promoció
o recolzament institucional
per anar a veure teatre
ja no diguem dansa
no sé què és el que comentàvem
amb el meu
fa un moment
doncs espectacles
com el de la Sol Picó
o llavors
ja te'n vas a gent
com el Margot
o com Cortés
que porten
una maquinària
promocional darrere
però això només és dansa
és dansa
i a més a més espectacle
vull dir
va dirigit
a molt més altres públics
que al millor
no puguin conèixer la dansa
però no només
la infraestructura
de l'espectacle
és impresionant
llavors la gent
hòstia
és molt bonic
ara la idea
que tenim
és de fomentar
que des de les escoles
es vagi a veure
igual que vas a veure
un espectacle de teatre
a l'Antropol
doncs anar a veure
un espectacle de dansa
o sigui que des de les escoles
fomentar això
que els nens
en comptes d'anar a fer
una excursió
vagin a veure
dansa
i jo crec que això
també tindrà el seu fruit
es té que fer ben fet
i jo crec que això
potser ajudarà
que dintre d'uns anys
tinguem un bon públic
de dansa
escoltem una cosa
en pel·lícules tipus
Billy Elliot
i ara és una pregunta
perquè vosaltres
no pareu de dir-me
que les nenes
les nenes
què passa amb els nens
no ballen els nens
sí, però culturalment
a casa
no estan molt recolzats
és així
vull dir
un nen
balla
i és paral·lel
a una homosexualitat
i és ridícul
pensa que
pel fet d'aquesta pel·lícula
jo vaig agafar
tota l'escola
vaig tancar
i me'n vaig anar
a un cinema
vaig comprar
tota la sessió
i totes les nenes
van veure
aquí a Tarragona
i van veure
la pel·lícula
de Billy Elliot
justament
i ara només
no es ballava molt
però sí que es tractava
molt clarament
el tema
de l'homosexualitat
i el problema
dels tòpics
i els típics
sobre aquestes
i es van donar compte
que justament
el ballerí
no es va deixar tocar
mai per un home
en canvi
el seu company
que no era ballerí
de res
el seu company
del barri
es va fer
al final
es va trasvestir
i va ser una dona
o sigui
i així d'aquesta manera
jo podia comentar
amb les nenes
que no és així
sempre
la importància
d'aquesta pel·lícula
per mi
va ser justament
tractar el tema
de l'error
que hi ha
un nen balla
és de l'altra acera
o és gai
que tot i així
no és dolent
però ja és
algú que
és un tòpic
que en tot cas
sí
i els nens
han de lluitar
han de lluitar molt
i on lluiten primer
a casa
però nosaltres
hem tingut
nens
que han tingut
un recolzament
a la casa
que han vingut
però després
el problema
l'han trobat
al col·legi
i ho han tingut
que deixar
ja ho han dit
que els nens
són molt cruels
i a més
es regeixen
per tòpics
durant uns anys
però són cruels
perquè tenen
tot un magatzem
d'informació
social
perquè si els nens
veuen això
com algo normal
serien cruels
en uns altres aspectes
però això ho veurien
normal
però clar
no són els nens
que siguin cruels
és que és el que veuen
i és el context
i suposo
que un nen
ha d'estar molt segur
de si mateix
i clar
no deixen de ser
personalitats
en formació
que són molt influenciables
per qualsevol tipus d'opinió
sigui a casa
o sigui al col·legi
sí exacte
és complicat
perquè com dius tu
estan en procés
de formació
o tenen algú molt fort
darrere
com si un pare i una mare
amb la que ho tenen molt clar
i que no tenen cap problema
i que no tenen cap problema
i que recolzin
que puguin veure
entreveure
que potser aquell nen
té sensibilitat
per la dansa
o per la música
o per el que sigui
i que els pares l'apoyin
o té més complicat
perquè és menys habitual
de totes maneres
amb això
el món del ball de saló
ha ajudat molt
a obrir
que els nens
ballin més
perquè està més ben vist
per la indumentària
per la indumentària
perquè ballen
amb una parella
dona
exacte
però si no
hi ha dubte
i pensa que
molts d'ells
no hi equivoc
i molts d'ells
ho són
ja t'ho dic jo
que ho conec
i són joves
és que són tòpics
que hauríem de
trencar
i altres no ho són
perquè també parlàvem
per exemple
que els músics
quan un és músic
ningú es replanteja res
quan un noi canta
ningú es replanteja res
quan un noi balla
ja és una altra cosa
i són tòpics
que s'haurien
de carregar
una mica
perquè no són certs
en tot cas
a la gala
tenim algun noi?
doncs suposo que sí
nosaltres en portem un
sí
és l'únic representant
però us també en venen
quan ballen flamenc
o ballen
clar que és
per exemple
a dins del món de la dansa
també està més
com reconsiderat
el fet que puguin ballar flamenc
és més complicat
si és el món de la dansa
clàssica
o sigui
quan a l'espai
s'ha de fer més petit
també hi ha
o el contemporani
també està més
com acceptat
però el clàssic
és
per què?
perquè té molts aires
poder femenins
i llavors enseguida
els hi pengen
els hi pengen
l'etiqueta
en tot cas
convidem a tots els oients
de Tarragona
a ràdio
a que s'acostin el diumenge
al Teatre Metropole
a quina hora hi hem d'anar?
a les 6 i mitja
6 i mitja de la tarda
sí
jo crec que sí
jo és que estava
una miqueta dubtant
si era a les 6 o 6 i mitja
em sembla que surta la programació
agafeu les agendes
obriu-les
si us agrada la dansa
o si us ha picat la curiositat
a les 6 de la tarda
a les 18 hores
tenim aquesta gala
organitzada i promoguda
per l'Associació de Professors
de Dansa de Tarragona
on de fet
podeu acostar-vos una mica
la dansa clàssica
tota la gent que la practica
nois i noies
per trencar tòpics
per acostar-nos
a una mica
a un món
que costa una mica
acostar-s'hi
també suposo
per una falta de costum
i una falta de cultura
com comentàvem
d'acostar-se als escenaris
per veure aquest tipus
d'espectacles
i us agraïm molt
Maribel Montserrat
que us hagi acostat
fins als micròfons
de Tarragona Ràdio
per parlar
d'aquesta gala
a la que convidem tothom
diumenge que ve
a les 6 de la tarda
al Teatre Metropol
moltes gràcies per venir
Adéu-sia, bon dia