Continuem parlant, quan passen en aquests moments 5 minuts a dos quarts d'onze del matí,
d'altres iniciatives al voltant de la Universitat Rovira i Virgili.
Si fa un moment parlàvem amb la vicerrectora de la Universitat, Joana Saragossa,
sobre el balanç dels cursos d'estiu de la Universitat,
ara ens toca parlar de projectes de cara al futur relacionats amb la Fundació de la Rovira i Virgili.
Es tracta precisament d'un projecte, la Guia de Recursos per la Inserció Laboral de les Persones amb Discapacitat,
una eina que serà molt útil i indispensable per a aquest col·lectiu.
Hem volgut convidar aquí als estudis de Tarragona Ràdio la Pilar Álvarez,
membre de la Fundació de la Universitat Rovira i Virgili,
i també membre de l'equip pluridisciplinar que farà aquesta investigació a partir del proper mes de setembre.
El projecte ja està aprovat. Molt bon dia, Pilar.
Comenceu a treballar, heu presentat aquest projecte tot just la setmana passada,
i comenceu a treballar a partir del setembre en una guia que ha de ser,
ha pogut sorgir perquè devia haver-hi una mancança absoluta d'informació en aquest terreny.
Exactament. Hi ha una mancança fins i tot a nivell de dades estadístiques,
perquè no hi ha un observatori sobre la discapacitat,
i llavors obtenir dades les trobem molt disperses en moltes organitzacions i organismes,
tant de l'Administració Central de l'Estat com de l'Autonòmica,
i costa de saber exactament què és el que s'està fent
i quins són els col·lectius que estan atesos i els col·lectius que no estan atesos.
Com es forma aquest equip i com decidiu presentar el projecte
perquè se'l subvencioni a través també de la Fundació Caixa Tarragona,
que també aporta part del capital?
A veure, el projecte surt a través de la convocatòria de Caixa Tarragona,
que es va fer, em sembla que va ser el febrer,
i llavors, com que hi ha un grup de persones sensibilitzades
dintre de la Fundació Borrebé,
doncs van presentar aquest projecte d'un estudi sobre la discapacitat.
El projecte ho van acceptar i hem començat ja a treballar el mes de juliol,
no esperem més de setembre.
Heu començat a posar ja les bases.
Comentava que sou un equip pluridisciplinar d'investigadors,
és a dir, perquè la discapacitat suposo que afecta no només a un determinat sector,
és a dir, no estem parlant de la família o del sector laboral,
estem parlant de molts elevats.
Clar, té una repercussió global i com a tal també fem el tractament.
L'equip està composat per dues codirectores tècniques,
que són la Marta Llué i la Catalina...
La Catalina, que ho direm, Jordi.
Jordi, exactament.
Llavors la Marta és antropòloga, la Catalina és economista,
i també hi ha una historiadora, estem una treballadora social,
jo que soc pedagoga, i després hi ha una documentalista
que també hi participa en el projecte, portant documentació.
I el que es vol és treballar tots els aspectes socials,
però també tots els aspectes econòmics de l'integració laboral.
Parlem d'això i parlem que és un estudi,
els hi explicarem tot seguit, que és molt realista.
És a dir, no estem donant una espècie de solució universal
a la inserció laboral dels discapacitats,
el que estem fent és veure què és el que hi ha
i amb quines eines podem treballar.
Jo, veient els punts principals,
bàsicament és la conclusió que se n'estreu.
Quins són aquests punts que tractareu a l'estudi?
Intentarem recollir tota la normativa laboral existent
de cara a la integració de les persones amb discapacitat
i de cara també a el que són els ajuts a les empreses
per poder adaptar els llocs de treball a la integració laboral.
A nivell d'Espanya, a nivell autonòmic,
a nivell de tot Europa, perquè cada vegada és més Europa
que hi ha marcat les directrius generals.
Intentarem també recollir tot el que són les entitats,
associacions, federacions, agrupacions...
Hi ha tota una multitud d'associacionisme a l'entorn de les discapacitats,
saber qui són, en quins projectes estan treballant,
així també com a les administracions.
Ara mateix hem fet tot un enviament de cartes
als ajuntaments i a organismes oficials
per obtenir aquesta informació i saber exactament
quin és el mapa de la discapacitat,
en quant discapacitats s'estan treballant,
de quins tipus,
i després fer les conclusions en quant a recomanacions
de cara a la seva inserció laboral.
Estem parlant que hi ha una mena de caos
entre associacions, legislacions i tipologies
de discapacitació dintre de...
Suposo que a vosaltres és l'àmbit de moment
de la demarcació de Tarragona,
però hi ha com un buit,
hi ha com una dispersió absoluta
tant d'idees, de gent que ajuda en totes direccions.
Suposo que la vostra idea
és ficar una mica d'ordre a aquest caos,
però com us heu trobat
a començar a moure tota aquesta documentació?
A veure, el que veiem és això,
que ens trobem en quantitats d'associacions
bàsicament d'afectats o de familiars afectats
que s'agrupen per la discapacitat en concret
o per la malaltia.
Llavors, si són males d'Alzheimer
o si són afectats de neurofibrosi
o si són afectats...
Llavors, te trobes en moltes agrupacions molt petitones
que realment estan donant servei
a un col·lectiu molt petit
i que van lluitant per lliure, no?
Llavors, el que veiem també
és que manca aquest associacionisme
en torno a la discapacitat, no?
O sigui, una malaltia...
Com a concepte general, digui.
Exactament.
Si una malaltia genera una dificultat
d'accessibilitat i de mobilitat
per sortir de casa,
doncs cadascú va lluitant
representant a 5, a 20, a 15, a 45, no?
En lloc d'agrupar-se,
s'ha de fer una normativa,
ni que sigui municipal,
per accedir a les llars,
perquè puguin sortir...
Això és el que ens estem trobant,
molt atomitzat.
I la legislació, com està en aquest tema?
La legislació...
S'està complint alguna cosa?
No, res.
A veure, hi ha una legislació marc,
tant a nivell d'autonòmic com d'estatal,
han de sortir un pla nacional
que s'ha d'aprovar abans que s'acabi l'any,
perquè per això és l'any de la discapacitat,
i llavors s'estan actualitzant moltes legislacions,
però el que és realitat no es compleixen.
Per exemple, la cota de reserva del 2%
de les plantilles en les empreses
de més 50 treballadors,
doncs vas a les empreses
i no és veritat.
L'administració tampoc compleix
amb aquesta normativa.
Hi ha la possibilitat
de tenir mesures alternatives,
que si per els objectius
o per la productivitat de l'empresa
és impossible tenir una persona
amb una discapacitat
que pot portar un ritme diferent,
doncs es poden fer uns donatius
als centres de formació.
Això no es fa.
O sigui, hi ha un buit generalitzat.
Un buit legislatiu generalitzat?
Legislatiu no,
bàsicament un compliment.
Un compliment de la legislació.
La legislació hi és,
és correcte,
fins a cert punt,
llavors es tracta
que hi hagi una pressió social
per poder-la complir.
Clar, la inspecció no dona el gast,
tampoc,
no s'inspecciona,
no se fan sancions,
però tampoc ha de ser
de cada el que és la pal,
no?
La gent ha d'estar més conscienciada,
tenir una conscienciació social
molt més àmplia.
I estem parlant
que les empreses
que ho deuen complir
depèn més
del tarannà de l'empresari
que no pas
del fet
que ho considerin
com una cosa obligatòria,
com una normativa
que hem de complir.
Sí, sí,
generalment són persones
que estan sensibilitzades
i que realment veuen
que la feina
la pot desenvolupar
una persona
amb una discapacitat
i llavors
per això es contracten.
Perquè
hi ha molts discapacitats
que necessiten
la seva inserció laboral,
gent
que podria fer coses
i moltes vegades
és com si
en el moment
en què tenen la discapacitat,
la malaltia
que els provoca la discapacitat
o el que sigui,
queden completament rellegats,
no?
És,
formen una espècie de gueto,
és el que tu deies,
les petites associacions
batallant
en la seva petita guerra
cadascuna d'elles,
però no es consideren
ja ciutadans
de ple dret
de treballar.
Passa això?
Sí,
passa això,
el que passa
és que també
no totes les persones
amb discapacitats
busquen feina,
hi ha moltes persones
que si s'arriba
per un accident
o fins a una malaltia inesperada
doncs fins que
digereixen
aquesta situació
i tornen a estar actius
i tornen a voler
sentir-se integrats,
doncs passa un temps
en què no estan buscant
una feina realment.
però quan volen integrar-se
doncs sí,
se troben amb multitud
de dificultats
i moltes, moltes.
També hi ha un problema
en quant a la formació
moltes persones
amb discapacitat
doncs tenen un nivell
molt baix de formació
o pertanyen
a capes socioeconòmicament baixes
i llavors
l'accedir a una feina
doncs costa molt,
costa en general
però quan tens una discapacitat
doncs encara costa molt més.
Estem parlant,
clar,
llavors és això,
ja no estem parlant
de problemes
només de discapacitació
o de no complement
de la legislació
sinó també problemes
individuals
perquè suposo que cadascú
té un cas molt particular
i la idea de la guia,
l'objectiu,
cap on anem?
Quin seria, Pilar?
Doncs seria recollir
tot aquest,
el perfil
de la discapacitat
a la província de Tarragona,
saber quines són
les entitats
i les empreses
que estan oferint
ocupació
a persones amb discapacitat,
saber quin tipus de,
fins i tot de feina,
estan trobant
o quina és la feina
que busca la persona
que té una discapacitat,
coneix
quins són els projectes
que estan treballant
en el tema
de la integració laboral
i organismes,
administracions,
entitats,
associacions,
tot això,
coneix una mica
quin és el perfil
també de les persones
que busquen una feina
aquí a la província.
I somiem una mica
un cop feta la guia,
per què creieu
que pot servir
a la gent
amb discapacitat?
Quina serà
la seva aplicació real
per tot aquest col·lectiu
de gent?
Home,
tindran a l'abast
un document
en el que
tindran relacionades
totes les entitats
i podran buscar
aquella que estigui
més a prop de casa seva,
aquella que estigui
treballant
en una línia
més propera a la seva,
haurem aconseguit
una certa sensibilització
de la societat
i del món empresarial
i intentarem
que realment
s'afavoreixi
l'ocupació.
Aquest és
l'objectiu final
d'alguna manera
d'aquest estudi.
Un estudi
que a més a més
heu tingut
força recolzament
per totes bandes,
vull dir que
s'ha fet una presentació oficial,
s'ha donat
a una difusió
i a més a més
hi ha el recolzament
de la Fundació
que això t'arreguna
i també de la Fundació
de la Universitat
Rovira i Vigília
al darrere.
Per tant,
esteu força ben acompanyats,
no, Pilar,
en aquest camí?
Sí, sí, sí.
I esperem també
que a nivell
de totes les administracions locals
que generalment
són les més properes
al ciutadà
i les que més treballen
en aquests temes
doncs que
obtenin resposta
i ens contestin
les cartes
que els hem enviat
demanen
doncs això,
els projectes,
les activitats
que porten a terme
i realment
doncs sí que
aconseguir
l'objectiu
de la guia, no?
Queda dit,
tu, en Fusto,
ho diem des d'aquí,
des de la Ràdio de la Ciutat,
per tant,
doncs moltes gràcies
per venir,
que vagi molt bé la feina,
que ja heu començat
el mes de juliol,
que continuo tot l'any
doncs per aconseguir
aquesta completa guia
que també segur
serà molt útil
per a totes aquelles persones
que busquin feina
i tinguin algun tipus
de discapacitat.
Moltes gràcies, Pilar.
Gràcies a tu.
I fins una altra.
Bon estiu.
Moltes gràcies.