Matí de dilluns, a principis d'aquest mes de gener recordareu que el matí de Tarragona Ràdio
va entrevistar tots els portaveus dels grups municipals a l'Ajuntament de la ciutat
per analitzar la situació política local i també les perspectives d'aquestes pròximes eleccions
que tenim el 25 de maig.
En aquest context de precampanya, en els últims dies, han estat en el primer pla de l'actualitat
les diferents opinions sobre l'estat que presenta justament la ciutat.
Aquest debat, ho recordaran, va culminar el passat divendres amb el ple extraordinari municipal
que vau poder seguir en directe a través d'aquesta emissora.
Avui, justament, avui dilluns, volem tancar des del matí de Tarragona Ràdio
tot aquest cicle d'entrevistes polítiques iniciades a principis endemes
escoltant l'anàlisi i també les opinions justament del màxim responsable polític de la ciutat,
de l'alcalde, Joan Miquel Nadal.
Senyor Nadal, bon dia.
Bon dia, bona hora.
Amb la perspectiva que dóna ja el pas d'unes quantes hores, de 72 hores bàsicament,
creu que va servir, realment, d'alguna cosa, el debat sobre l'estat de la ciutat
que vam fer el passat divendres?
A tot hi ha que treure-li una esperança o un resultat.
En fi, les coses més negatives hi ha que fer un esforç per transformar-les en positives.
De fet, aquest debat en si mateix no és altra cosa que un intent del Partit Socialista
de plantejar el seu programa electoral davant de la ciutadania,
però plantejar-lo mitjançant un camí que no és el camí recte de la comunicació directa,
sinó un camí lateral, un camí amb controvèrsia, que és el d'un plenari d'un ajuntament.
Jo diria que no es té que utilitzar l'Ajuntament de Tarragona
per fer propostes electorals, per fer un debat electoralista,
per intentar presentar uns plantejaments,
sinó que el plenari és alguna cosa més rigorosa, alguna cosa més sèria.
Però jo diria que la resta de les forces polítiques
vam convindre en que era necessari donar un caire de positivació al tema
i de fer un esforç per transformar un debat que, insisteixo,
podia caure amb el debat estrictament electoralista dels últims dies de campanya
en una cosa més positiva i aprofundint alguns temes.
Jo diria que és correcte fer aquí eixos debats,
no és correcte fer-la tres mesos abans d'unes eleccions,
de fet no hi ha cap ciutat que els faci,
ni cap partit polític que els proposi,
excepte a Tarragona, el Partit Socialista,
però bé, en fi, vist el que va succeir,
a l'acord sobre la potenciació de la figura de l'alcalde
com a comandament de les forces de seguretat
dintre de cada localitat, aprovat per unanimitat,
és un tema prou positiu que pot marcar un camí
amb la legislació espanyola en aquest sentit.
No és un resultat per una mica pobre,
justament només haver aprovat una resolució per unanimitat
després de tantes hores de debat?
Sí, però tampoc tinc ganes d'entrar en el debat
de si és pobre o no és pobre.
El que de fet aquesta proposta era la mateixa proposta
que jo havia fet aquí moltes vegades
i que era la proposta que vaig traslladar
el dia de la festa de la Guàrdia Urbana
a les diferents institucions responsables de la seguretat,
jutges, fiscals, policia nacional,
Guàrdia Civil, Guàrdia Urbana, cossos d'esquadra.
De fet, hi ha altres acords,
hi ha altres propostes que es van aprovar,
però que tenen un caire més transistori.
Jo diria que hi ha algunes que fan referència a la família,
hi ha algunes que parlen de la necessitat
de potenciar el lloguer jove,
hi ha d'altres que parlen de la necessitat
de treballar profundament amb el tema de la façana marítima,
hi ha d'altres que expliquen la possibilitat
de fer plans sobre la ciutat,
que són més anàlisi de mitja legislatura,
per entendre'ns, que no final.
Però, en tot cas, diem que el que està fet, està fet.
Comprèn que els socialistes, en aquests moments,
estan molt nerviosos,
ells saben que les coses no els hi van com ells voldrien,
saben que les enquestes que tenen no els hi funcionen,
i per això estan intentant entrar en aquest debat,
jo diria que no d'una manera recta,
sinó d'una manera, en fi, lateral.
Però el dret és el dret i aquí està el tema.
Se sent guanyador del debat?
Això que som tan aficionats als periodistes
de declarar guanyadors i perdedors
en debats d'aquestes característiques,
vosaltres, se sent guanyador?
Me sento molt content del resultat del plenari,
del resultat del plenari en tant que el govern
se va sentir govern de la ciutat,
en tant que els companys se van prendre molt seriosament
totes aquelles coses que havien d'exposar-se,
en tant que hi va haver un treball anterior,
me sento content perquè s'ha demostrat
que el que convé a qualsevol ciutat és estabilitat,
ha estabilitat amb el seu govern.
Me sento content amb la funció que, en fi,
se va trencar una disposició,
un intent electoralista per part del PSC.
Me sento content perquè la majoria dels periodistes presents
van dir que efectivament el debat l'havia guanyat el govern,
és a dir, l'havia guanyat el govern de la ciutat,
Convergència i Unió del Partit Popular,
però la veritat és que les coses són com són.
Malgrat tot, és molt difícil que els periodistes
donin guanyador al govern.
Els periodistes acostumen, amb els millors d'escassos,
quan guanya el govern, a donar un empat.
Però vostès saben que els periodistes,
per lògica i per filosofia,
són molt crítics amb el govern i amb els governants,
i, en fi, ni poc crítics amb l'oposició.
Però, quan no es diu des de la perspectiva d'aquelles persones
que entenen que el govern ha perdut,
normalment és que ha guanyat.
Una última qüestió ja relacionada amb el debat del passat i vendre.
Si continua com a alcalde,
estaria disposat a repetir aquesta experiència única,
com deia vostè,
en els municipis de l'estat espanyol,
a fer-ho cada any?
O realment és un fet excepcional?
Jo diria que, si ens posem d'acord,
per mi no existeix cap inconvenient
que aquest debat se produeixi en un debat anual o bianual.
jo no estic en contra que es faci.
M'agradaria regular-la amb si mateix
i establir el que és un debat sobre la ciutat.
Si és que les forces polítiques ho volen,
però permeti'm que insisteixi en una cosa,
és a dir, no hi ha cap inconvenient
i probablement Convergència i Unió
demanarà al Partit Popular
per fer una proposta conjunta amb aquest tema
el més aviat possible
per deixar clarides les coses.
Però m'agradaria insistir en una altra cosa.
El debat és el que es fa amb els plenaris
durant tota la legislatura
i que Tarragona Ràdio fa la retransmissió.
És a dir, aquest és l'autèntic debat de la ciutat.
El Congrés de Diputats i el Parlament de Catalunya
fa un debat monogràfic
sobre tot el que és el contingut del país,
de Catalunya o d'Espanya.
Però la ciutat fa un debat constant
cada plenari del que és la ciutat en si mateixa.
Per tant, sí hi ha un debat sobre la ciutat,
però mentre aquest no es mengi el debat quotidià,
el debat de la Comissió Informativa,
el debat de la Comissió de Govern,
el debat del plenari,
que se celebra d'acord amb el que la llei estableix.
Molt bé, doncs un cop superat el debat
de l'estat de la ciutat del passat divendres,
tenim per davant quatre mesos,
quatre mesos justos per a les eleccions municipals,
quatre mesos de mandat.
Quines seran les seves prioritats en aquests quatre mesos?
Jo crec que la primera prioritat,
la bàsica de tot govern,
és mantindre l'estabilitat fins al final.
Vostès poden pensar que per mi és una obsessió
l'acabar la legislatura amb els pactes que es tenen establerts,
però és així.
No hi ha cap ciutat que tiri endavant
que estigui al voltant sempre de la indecisió governativa,
de les lluites internes,
dels problemes entre els pactants de govern.
Jo vull que es mantingui per damunt de tot el govern
fins a l'últim dia.
Aquesta és una obsessió que he vingut explicant
des de fa alguns anys,
i crec que és bona.
Les ciutats progressen
si la seva administració està estable,
veu, planteja, resol aquells temes que té,
i sobretot si no existeixen picabaralles
dintre dels governants,
dels que tenen la responsabilitat de govern.
Per tant,
mantindre l'estabilitat fins al final.
Segona,
comunicar a la ciutadania,
explicar a la ciutadania
que l'alcalde d'una ciutat,
el que vol ser alcalde
o el que és alcalde d'una ciutat,
governa per als que,
com dic amb la petita tramesa que s'ha fet,
jo crec que és molt significatiu,
però vol explicar aquestes coses.
Goberna pels que estan d'acord,
governa pels que, mig mig,
i governa pels que no hi estan d'acord.
Però governa.
I aleshores s'amulla.
I explicar que és mullar-se,
doncs,
s'atracta simplement de dir,
mirin,
aquí l'alcalde
ha de ser sotmès sempre a la crítica,
sotmès sempre
a les situacions intermitges,
i sotmès també
a aquelles persones que estan d'acord,
però sempre mullant-se.
Per tant,
què és el que vull fer fins al final?
Explicar a tothom
el que hem fet,
com ho hem fet,
i també començar a comunicar
propostes de futur.
Però mullant-se per la ciutat,
responsabilitzant-se amb la ciutat.
Jo diria que són aquestes les dues coses,
perquè si ara li explico
ha asfaltat el lloc
o ha asfaltat l'altre,
en fin,
amb la premura del programa
és molt complex a fer-ho.
És estabilitat fins al final
i, sobretot,
capacitat de continuar mullant-se,
capacitat de continuar comunicant,
capacitat de continuar explicant
i capacitat d'il·lusionar-se
pel futur que ens arriba.
No parlarem en aquesta entrevista
de coses petites
o d'obres més o menys petites
o mitjanes o grans
que poden haver-hi a la ciutat
en els pròxims mesos,
però sí que m'agradaria
preguntar-li
per tres qüestions concretes
bàsiques pel futur de la ciutat
i que vostè ha parlat
i ha remarcat
aquests últims dies
parlant de l'estat de la ciutat
i que va remarcar
especialment
en la conferència organitzada
pel Col·legi de Periodistes.
Aquests tres grans projectes
de futur de la ciutat
són la façana marítima,
l'àrea d'expansió
al voltant de Joan XXIII
i l'urbanització
de Terrascavades.
Primer, façana marítima.
Com estan els treballs
de l'arquitecte Ricardo Bufill?
Els treballs estan
en una fase molt definida
i molt final.
És a dir,
el taller de Ricardo Bufill
ha fet un anàlisi
de la nostra façana,
ha aplicat uns criteris urbanístics
per establir
una autèntica comunicació
entre la ciutat i el mar
i està treballant
amb molt de rigor
sobre les possibilitats econòmiques
del projecte.
Crec que és fonamental tot,
aquesta capacitat
d'arribar al mar,
aquesta capacitat
de fer uns espais
no suficientment atractius
perquè la gent
els senti seus,
restablir,
com he dit cent vegades
i no em cansaré
d'explicar-ho,
que un dels principals
persones
a les que es dirigeix
aquest és la part baixa
de Tarragona
perquè tinguin
una nova centralitat
i fer que el projecte
sigui econòmicament viable.
Què vol dir això?
Vol dir no perdre el temps
en fer aquells projectes
que per molt luminosos
que siguin,
per molt importants
que siguin,
no es poden realitzar.
Per tant,
l'arquitecte
Ricard Bofill
està treballant
sobre un projecte
que sigui realitzable
i a partir d'aquest
ser realitzable,
de ser convenientment realitzable,
continuar mantenint
sobretot
això que hem aconseguit
que és fonamental,
el consens
entre
Ministeri de Foment,
Conselleria de Política Territorial,
Port de Tarragona
i Ciutat de Tarragona.
i aleshores
que Renfe
acudeixi
amb aquesta crida
a través de Foment
oferint els terrenys que té
perquè
soterrar-te el tenent
quedi a disposició de la ciutat
pel finançament dels espais.
Veurem aviat
els dissenys,
els dibuixos,
la maqueta
de Ricard Bofill?
No recordo ara exactament
quina és la seva obligació contractual,
però jo diria
que està pròxim
a acabar.
És evident
que
amb aquest procés
abans que la presenti,
és evident
que demanaré
al senyor Bofill
que tingui alguns contactes
perquè vostès
puguin adreçar-se
amb ell
i tindre una comunicació
amb ell
amb alguns mitjans
de comunicació
més locals,
els que tinguin
una trajectòria
més directa
o els que puguin
dedicar-se més temps
a explicar-ho als ciutadans
perquè el Ricard Bofill
expliqui una mica
cap a on va,
que comenci a presentar
aquestes línies bàsiques
de cap a on va el projecte.
Jo espero i desitjo
que els diaris locals
i els diaris
que tenen profunditat aquí,
El Punt,
La Vanguardia
i el diari de Tarragona
puguin connectar
amb el personatge
en tant que arquitecte,
que Tarragona Ràdio
faci tres quals del mateix
perquè interessa
que vostès vagin
oferint una mica
com pensa el personatge
i com s'adreça
a la ciutat
en aquest sentit.
I després vindrà
la maqueta.
I després vindrà.
Que la podran veure
tots els ciutadans.
Sí, sí,
evidentment
buscarem una solució
perquè tots els ciutadans
la puguin veure
durant un temps.
Perquè sigui objecte de debat,
perquè el que presenti
Bofill no és definitiu.
Tots tenim dret a opinar
i tots opinarem
sobre aquest tema,
especialment
els ciutadans
i les ciutadans de Tarragona.
Segon tema,
Joan XXIII,
tota l'àrea d'expansió
i has explicat
que allà anirà
el centre comercial
del Corte Inglés,
que anirà
la nova caserna
de la Guàrdia Urbana,
la nova caserna
de la Guàrdia Civil,
però a més a més
hi haurà tota una zona
d'expansió
al voltant de la carretera
de Valls,
que aquest pot ser
el gran eix de futur,
la nova entrada,
el nou accés
al centre de la ciutat
de futur de Tarragona.
Sí,
això es contempla
d'una manera
prou senzilla.
És a dir,
nosaltres necessitem
que tots els ciutadans
que entin a Tarragona
per la carretera de Valls
i que tinguin
el seu àmbit
de comunicació
o el seu àmbit
de necessitat
dintre de Tarragona
puguin repartir-se
abans d'arribar
a la plaça Imperial Tarracó
i una de les fórmules
és que
quan arriben
a l'alçada
de,
en fi,
diguéssim,
la carretera...
Avinguda a Catalunya,
no?
No,
abans,
una mica abans
de l'Avinguda a Catalunya,
diguéssim,
jo diria
a l'alçada
fins del col·legi
de la Diputació
o fins per allà
puguin adreçar-se
a Joan XXIII
amb tot aquell nou àmbit
sortint cap a la seva dreta,
és a dir,
sense necessitat
d'arribar
a Catalunya Argentina
sinó abans.
I aleshores
neix tot un espai
sensacional.
Algunes vegades
l'he recorregut
caminant
tot el que queda
darrere,
diguéssim,
del Carregolla,
tot el que queda
darrere de la presó,
per entendre's,
Carregolla,
presó,
tot el que queda
al costat
de la carretera de Valls
fins a arribar
a Joan XXIII,
allò és una nova centralitat.
I allí és un espai
que ja està aprovat
per l'Ajuntament
i que s'està urbanitzant
que neix
un nou espai
per la ciutat
i pels terragonins
i les terragonines.
I allí van
elements de centralitat
nous que són imprescindibles
perquè el que no pot ser
és que qualsevol persona
per fer alguna cosa
o per disposar
d'un espai
de divertiment
o tingui que anar
a la Rambla,
o tingui que anar
a la plaça La Font,
o tingui que anar
a la part alta,
doncs que hi hagi
altres centralitats
i aquesta és bona.
per exemple,
la gent del Serrall
o de la part baixa
de Torres Jordi,
diguéssim,
del carrer Real,
del carrer Lleó,
del carrer Smith,
tot aquell espai,
Contreras,
Pau del Protectorat,
etcètera,
ells necessiten
anar a la Rambla
per tindre un espai.
Aquestes persones
podran avançar
cap a la nova façana marítima,
tindran
una nova possibilitat
a través
del que serà
la plaça
dels carros.
Bé,
de la mateixa manera
convé
que al voltant
de Joan XXIII
hi hagi
aquesta gran aveninguda,
aquesta nova centralitat,
aquest nou
cort inglès,
aquest nova policia,
perdó,
guàrdia urbana,
guàrdia civil
i que evidentment
els que venen,
que venen
moltíssima gent
d'arreus a Tarragona,
per arribar
a aquest espai
no tinguin
que anar
per altres ponts
sinó que a través
de la carretera
d'arreus
puguin ingressar
directament
a aquest espai.
Ara s'estan fent
unes obres
molt importants allà
i és un espai
complicat,
però
és engrescador
veure com els veïns
s'han donat compte
que aquell espai
se'ls rehabilitaritza molt
i podran
disfrutar
d'un conjunt
de coses.
Afegint-hi
que és fonamental
els nous
mils de metros
quadrats
de zona verda
que surten
al costat
de la llera del riu.
És a dir,
tot el que és
aquell àmbit
de Joan XXIII
millora amb el tercer pont,
millora amb el pont
de Santa Tecla,
millora amb el cort inglès,
millora amb tot l'entorn,
però a més
li sorgeix
un espai
importantíssim
que és
la llera del riu,
juntament
amb dues coses
que contempla
el pla general
que és la piscina
coberta
i la llar d'infants
al costat del col·legi.
I l'últim tema
d'aquests tres
que comentàvem,
l'urbanització
de Terres Cabades,
quan?
Bé,
Terres Cabades
és una urbanització
plantejada
per la iniciativa
privat i corresposta
per l'Ajuntament,
cal en primer lloc
anar en calma
i explicar als veïns,
sobretot els que estan
actualment residint,
que tenen garantida
al 100%
la seva voluntat
de no trobar-se
amb un problema
el dia de demà
i Terres Cabades
és un tema
que ens permetrà
en els pròxims 10 anys
unir Sant Pere i Sant Pau
i Tarragona,
que és fonamental.
És a dir,
Sant Pere i Sant Pau
necessita comunicar-se
en Tarragona
i alhora
intentar arrodonir
aquesta ciutat,
no?
És una ciutat complexa
en tant que té el mar,
té un frontal,
hem d'intentar arrodonir
aquests espais
i arribar amb aquest sostre
d'habitants
del que hem parlat
moltes vegades
que està situat
al voltant
dels 175.000,
180.000,
165.000,
és a dir,
30-40.000 persones més
de les que actualment hi ha
per tot el segle,
diria jo,
però en fin,
això de tot el segle
és molt bé.
Això ja es parla
de molt futur.
Hi ha d'altres
que ens corregiran
més o menys,
però la felicitat
dels ciutadans de Tarragona,
aquesta ciutat
podria deixar de ser
una ciutat controlable,
més o menys feliç
pels seus ciutadans
amb un grau de benestar
si superem
els 200.000 habitants,
per això he fixat
la quantitat
de 175.000
com una xifra
per tot el segle.
Tornem per acabar
l'entrevista
a qüestions polítiques
d'aquest ambient
ja de precampanya,
perquè no el podem oblidar.
No, però l'esteu provocant
una mica vosaltres
la precampanya.
Però vostè també
aquesta setmana
han vist
els tarragonins
a casa seva,
un fulletó,
per cert,
bastant original,
en aquesta vida
en aquesta vida
cal mullar-se.
De fet,
ha començat
també vostè
la campanya.
No l'ha començat
molt aviat?
Jo solament he dit
que cal mullar-se.
Però això és campanya
electoral.
I està demanant ja
d'alguna manera
el suport
als tarragonins.
és aviat o no?
O creu que és
el moment oportú
ja d'adreçar-se
als ciutadans?
Com vostè sap,
la vida política
ha fet
que les campanyes
s'inicin abans
i aleshores,
com que els filòlegs
sempre troben
la frase adequada
o el sistema adequat,
diuen que això
és una precampanya,
perquè abans hi ha
la precampanya
com el calentament
i per vostès
els periodistes
també és bo
perquè ajuda
a omplir espais
i ajuda
a que hi hagi
debats atractius.
Bé, de fet,
el que hi ha
és una precampanya,
evidentment,
jo no l'hagués començat
si no arriba a ser
perquè hi ha hagut
actuacions directes
per part dels socialistes
demanant el vot,
jo no demano el vot
ara,
jo simplement dic
que el meu compromís
amb la ciutat
és mullar-me
per la ciutat,
responsabilitzar-me
per la ciutat
i exercir
de tarragoní,
és a dir,
defensar la ciutat
com una cosa pròpia
que ho és.
És a dir,
mira, jo,
si vostès veuen
el fulletó
que hem presentat
i que hem explicat,
no es parla
de què farà
el meu partit polític,
què farà
Convergència i Unió,
perquè per mi
és ben clar
i sempre ho ha estat
que primer és Tarragona,
primer és la responsabilitat
d'alcalde
i després hi ha
la responsabilitat
de partit.
Ara,
que hi ha precampanya,
això és d'una evidència
total.
No sé com
se n'en sortirem
d'aquesta precampanya,
no sé què passarà.
jo el que crec
és que
el que
el que crec
és que hi haurà
els moviments
d'últim moment,
els fitxatges espectaculars
i aquestes coses que...
I vostè en farà algun?
Jo no necessito
fer fitxatges espectaculars
per una raó
molt simple,
perquè tot l'equip
ha funcionat molt bé.
És a dir,
quan hi ha renovació
pot ser per dues raons.
Una,
perquè la persona
té una edat
amb la que diu
que,
en fi,
ja en té prou,
perquè ha estat molts anys,
perquè ha perdut la il·lusió,
és el cas del Pep Fèlix,
deixa l'Ajuntament
perquè va perdre la il·lusió,
això ho va expressar
i aleshores
se necessita renovar,
renovar,
renovar,
renovar.
L'altre dia
un periodista
em va dir,
escolti,
què li sembla això
de renovar?
Miri,
a mi m'assembla
que hi ha que renovar
el que no funciona bé.
Per tant,
si es renova alguna cosa
dintre de Convergència i Unió
serà perquè
hi ha persones
que decideixen
o han decidit
altres alternatives.
Però jo recordaré sempre
que la renovació
dels socialistes
amb aquesta legislatura,
amb el senyor Sabater
de cap de llista,
era la senyora Segués.
Era la senyora Segués,
el gran fitxatge.
Veurem si repeteix.
Per això li dic
que,
a veure,
si funciona bé
una cosa,
si vostè,
el cotxe,
se'l canvia cada quatre anys.
No,
per què?
Perquè li funciona.
Doncs home,
una mica és això.
Per tant,
a vostè li funciona,
és a dir,
hi haurà pocs canvis
en la candidatura
en la llista de Joan General.
És evident
que hi haurà
alguns canvis,
però tampoc
forçada la renovació
per la necessitat
pròpia de la renovació,
és a dir,
és obvi que
qui té que canviar
el candidat
tres vegades
amb les últimes lleis
que no li van bé
les coses.
Si a nosaltres
ens van bé les coses,
doncs,
bé,
ara,
fonamentalment,
fonamentalment,
deixi'm dir
una cosa
prou senzilla
que m'agradaria
comunicar
als ciutadans de Tarragona
i als ciutadans
i als ciutadanes
de Tarragona
en tothom,
els petits,
els grans,
els esportistes,
els que viuen
el món
de la cultura intensament
o els que viuen
simplement
el món de l'empresa
o el món del turisme.
Mireu,
les coses
més importants
que ens han passat
últimament,
doncs,
escolti'm,
que el nàstic
hagi pujat a segona,
va ser molt important.
I que hagi baixat.
I que hagi baixat.
que ens fessin patrimoni
de la humanitat,
patrimoni mundial,
molt important,
perquè és un toc
de qualitat.
Que s'hagin obert
els restaurants
que s'han obert
a Tarragona,
és molt important.
Però,
per nosaltres,
el més important
és
mantindre
la il·lusió
i continuar
que Tarragona
sigui patrimoni
de prosperitat.
És a dir,
que el nom de Tarragona
estigui lligat
a prosperitat.
Això és el més important.
Quan des de fora
diuen,
oh,
Tarragona funciona
molt bé.
Això és bo.
Perquè és prosperitat.
Que el nàstic
pugi o no pugi
aquest any,
no ho sé.
Fagi-ho vostè
un toc
als del nàstic,
perquè a mi no em fan cas.
Vostè ho sap, no?
Jo vaig dir,
l'any passat vaig dir
jugar a Restu
i no van jugar a Restu
i no van anar bé.
Ara,
aquest any...
Ara què han de fer?
Jugar encara més al Restu?
Pujar al Restu?
Home, clar,
que s'ha de posar al Restu
perquè
si no fem
aquest any
la...
El playoff.
Això del playoff.
La lligeta de Sens.
La lligeta de Sens
se perdrà molta il·lusió
als ciutadans de Terragona.
Això no és bo.
Per tant,
han de jugar a Restu.
I han de jugar a Restu.
Ara,
bé,
per què?
Perquè totes aquestes coses,
aquesta d'aquí,
aquella d'allà,
aquesta d'altra,
un carrer,
un clot del carrer
és molt important
per una persona,
però la prosperitat
de tots els terragonins
i terragonines
és un element bàsic
i fonamental.
Deixi'm tornar
a les eleccions ja
per acabar l'entrevista
perquè se m'ha desviat del tema.
Diu que hi haurà
algun canvi,
i pot haver-hi
algun canvi a la llista.
Ja ha decidit
qui serà el número dos
de convergència
a les llistes...
El número dos
de convergència
i unió a les llistes...
De convergència democràtica,
li pregunto.
El número dos
de convergència democràtica?
Ah,
vostè es refereix
del meu partit.
Doncs no ho he decidit,
no?
Però vaja,
anirà entre l'Àngel,
el Joan
i la Maria Luïssa,
crec, no?
Àngel Fernández,
Joan Aregio
i Maria Luïssa Expositor.
Una d'aquestes tres persones
serà el número dos.
Com l'altra, no?
No va ser la Maria Luïssa
la número tres.
Exacte,
doncs la Maria Luïssa.
I segurament el número dos
serà el...
El número dos
serà d'Unió Democràtica,
Albert Vallver.
És el Albert Vallver, sí.
O sigui que no té...
Ja li he donat tres noms.
No farà grans fitxatges,
doncs.
Home...
Pel número dos.
Escolti'm una cosa,
la Convergència Unió de Tarragona
està jugant un paper importantíssim,
no?
A veure si vostè me farà canviar
i fitxaré algun petardo
com aquest...
Jo no li faré canviar a ningú.
No, no, escolti'm,
fitxatges de queixos, no.
Com deia el ministre,
els experiments a casa
i amb Gassiosa.
De totes maneres,
donant aquests tres noms,
sembla que faci la tàctica
de José María Aznar, no?
De proposar tres successors.
No, jo no.
Perquè el número dos
de Convergència
serà el seu successor
en el futur?
No necessàriament.
Objectius electorals.
El número dos
del senyor Aznar
és el vicepresident primer
i no s'ha postulat,
que és el senyor Rajoy
i diuen que serà
el vicepresident.
No té res a veure això,
però home,
jo el que li agrairia
és que compareixi
el senyor Ricomà
amb el senyor Aznar,
que a mi me compari
amb alguna altra cosa
amb el màxim respecte
pel senyor Aznar,
el president del govern espanyol.
Perspectives electorals
i objectius
pel 25 de maig.
Amb quin resultat
estaria content?
Satisfet?
Nosaltres aspirem
a repetir un resultat raonable
com el que vam tindre
a les últimes eleccions
i aspirem sobretot
a que l'electorat
ens recolzi.
Nosaltres tractarem
de mobilitzar l'electorat
durant aquesta campanya.
Ara, això sí,
això sí que li garantitzo.
Aquesta campanya
no serà com la passada,
no serà com la passada,
vull dir,
aquí no serà tan fàcil
pels socialistes
com ho van tindre
a les passades eleccions
i aquí intervindran
factors diferents,
però hi intervindran
factors importants
perquè
en definitiva
els últims anys
dels socialistes
han sigut uns anys
molt tristos
i molt tristos.
Ara, això també
li dic una altra cosa,
de la mateixa manera
que li dic que jo
considero
que es tenen
que aclarir
moltes coses
de les denúncies
dels socialistes,
especialment de les denúncies
del senyor Sabater
i del senyor
Sabater i el senyor
Burgessé,
de la mateixa manera
que li dic això,
escolti'm,
jo no tanco un pacte
amb els socialistes,
vull dir,
que quedi absolutament clar
en el sentit
que no tinc cap inconvenient,
repeteixo sempre
el que he dit
a tall de ser avorrit,
el que m'ha dit
l'arcabisbe,
sobretot pacti
encara que sigui
amb el dimoni,
doncs jo no descarto
bé guanyar
per majoria absoluta,
bé pactar
amb els socialistes
si convé,
no ho descarto això,
però també li garantizo
que jo he dit,
reitero,
que aquí hi ha hagut
uns errors importantíssims
per part dels socialistes
que es tenen
que continuar tractant.
Espero i desitjo
que de la mateixa manera
que mentre ells
me denunciaven a mi
jo vaig aguantar
quatre anys
amb un govern amb ells,
espero i desitjo
que si hi ha un govern
amb els socialistes
també admetran
que jo exerciti
els meus drets jurídics
contra les persones
que tan injustament
me van denunciar.
Què li faria pactar
amb els socialistes,
senyor Nadal,
després de les eleccions?
Les necessitats de la ciutat,
res més que jo.
Així acabem,
senyor Joan Miquel Nadal,
alcalde de Tarragona.
Amb ell acabem
aquest cicle d'entrevistes polítiques
que ja vam iniciar
a principis del mes de gener.
Moltes gràcies
i fins la propera.
Bon dia.
Bon dia
i enhorabona
a totes les persones
que la Cancaua
van portar...
El tarragonisme
es nota
quan una persona
té la sensibilitat
de portar
la bandera de Tarragona allà.
Fixi't,
ningú de Catalunya
ha portat la bandera
del seu poble allà dalt.
Quan hi ha algú
que porta la bandera
de Tarragona a dalt
significa
que els tarragonins
tenen autoestima
i que saben el que volen.
I som els únics
que ho hem fet
i això
per mi és un bon dia.
Doncs amb aquesta felicitació
als tarragonins
que van pujar a la Cancaua
acabem.
Gràcies, senyor Nadal
i com dèiem,
fins la propera.
Adéu-siau.