D'aquí un minut serà un quart d'onze del matí.
Avui dimecres, després d'aquest pont festiu de Sant Joan,
tornem a obrir el cicle d'entrevistes
als tinents alcalde de l'Ajuntament de Tarragona.
La setmana passada ja en vam parlar amb alguns d'aquests responsables
i aquest matí volem conversar durant uns minuts
amb el responsable que coordinarà durant aquest mandat municipal
l'àrea anomenada de territori,
que inclou bàsicament urbanisme i contractació,
encara que també altres àrees, altres departaments.
Volem conversar avui durant uns minuts
i per això l'hem convidat al matí de Tarragona Ràdio
el tinent d'alcalde, el senyor Àngel Fernández.
Senyor Fernández, bon dia.
Hola, bon dia.
Vostè, per tant, continuarà sent el màxim responsable
de l'àrea d'urbanisme i contractació
d'aquesta gran àrea anomenada de territori,
que inclou altres responsabilitats,
però que, sobretot, vostè dependrà
del tema de la gestió urbanística de la ciutat de Tarragona
amb temes molt importants
pel que fa als propers quatre anys que cal tirar endavant, no?
Sí, efectivament,
l'alcalde m'ha ofert
aquesta nova responsabilitat
o continua amb aquesta responsabilitat
fa aproximadament un any que l'estic exercint,
bàsicament el que és
l'urbanisme de la ciutat
i, efectivament,
d'acord amb el programa,
amb el nostre programa electoral,
d'acord amb els pactes de govern
i d'acord també amb el discurs
d'investidura de l'alcalde,
doncs, efectivament,
és una legislatura que,
lògicament,
s'assignificarà per tres o quatre actuacions urbanístiques
d'una gran importància pel conjunt urbanístic de la ciutat
i que hem de ser capaços de tirar-les endavant
durant aquests quatre anys.
Aquest és l'encàrrec que jo tinc
per part de l'alcalde
i, lògicament,
haurem d'anar
passant etapes,
solventant problemes,
però, efectivament,
aquests quatre anys,
lògicament,
s'ha de posar,
jo diria,
les bases
per tirar endavant
aquests tres o quatre punts importantíssims.
Doncs,
parlem d'aquests tres o quatre punts
que vostè diu que són molt importants,
que són els grans projectes
que té per davant la ciutat.
No cal dir que el primer,
el podem posar en la primera posició,
és el de la façana marítima.
Un cop ja superat tot el procés electoral,
les eleccions,
i amb la Constitució ja del nou consistori,
quins són els propers passos a fer?
La setmana passada en parlàvem d'això amb l'alcalde,
però vostè,
com a responsable urbanístic
i la persona que coneix millor el projecte,
quins són els propers passos a fer
amb el projecte de la façana marítima?
Bé, en aquests moments,
jo ja he encarregat
en els serveis d'arquitectura
del propi Ajuntament
i ja s'està redactant,
ja s'està elaborant
el que és la modificació puntual
de l'àmbit d'actuació
en la façana marítima.
És a dir,
sense l'instrument urbanístic
que permeti tirar endavant
el projecte redactat
pel senyor Bofill,
no podria tirar-se endavant.
I, per tant,
des d'aquest punt de vista,
la modificació puntual
del pla general
ja s'està realitzant
en aquell àmbit,
a través d'una figura
d'un pla espacial,
el que diem un PERI,
i posteriorment vindrà
el que serà
un pla de millora urbana.
Per tant,
diguem que
els instruments urbanístics
ja estan en marxa.
Aquests instruments urbanístics
necessitaran el seu termini
d'aproximadament
tres o quatre mesos
per la seva aprovació definitiva.
una vegada estiguin aprovats
aquests instruments urbanístics.
Paral·lelament i simultàniament
estem treballant en Madrid
per el que seria
la redacció
i la signatura
del conveni
entre les diverses administracions
del que ha de ser
en un futur
l'ENS gestor
format per les diverses administracions,
és a dir,
per el Ministeri de Foment,
per l'autoritat portuària,
per la pròpia empresa Renfi,
pel pròpia Ajuntament
i tant mateix
per la Generalitat de Catalunya,
insisteixo
que serà l'ENS gestor
que tirarà endavant
aquest projecte.
Per tant,
des d'aquest punt de vista
i solventant
aquelles petites anècdotes
que pot tindre el projecte
respecte a la seva
més o menys operativitat,
hem de dir que
ja estem treballant
i que en pic
aquestes figures urbanístiques
estiguin aprovades
i l'ENS gestor
estigui en funcionament,
nosaltres preveiem
que l'any que ve,
el 2004,
bàsicament,
a partir del mes de gener,
serà l'inici
de tota aquesta actuació
i que ha de determinar
durant aquesta legislatura
la determinació urbanística
d'aquell entorn
i que suposa,
com ja
tothom sap
o la majoria
de ciutadans sap,
és el soterrament
de la via del tren,
la recuperació
de 400.000 metres quadrats
i per tant
la incorporació
de tota la ciutat
en el que és
el front marítim
de Tarragona
i per tant
la incorporació
del mar
a la ciutat.
L'alcalde
ens ho explicava
la setmana passada
que ha demanat
a l'arquitecte,
al gabinet d'arquitectes
de Ricardo Bofill
que proposi
dos o tres alternatives
diferents
al tema de l'ascensor
que quan es va ensenyar
en la carpa
de la Rambla Nova
segurament és el que va provocar
més controvèrsia
entre els ciutadans
que van poder veure
el conjunt
del projecte.
També Rogelio Jiménez,
el número dos
del gabinet d'arquitectes
de Ricardo Bofill
ens explicava
la setmana passada
que això,
que sí,
que estan buscant
dos o tres alternatives.
Això com es plasmarà
en les pròximes setmanes?
Ho tornaran
a ensenyar
als ciutadans
per veure
quina pot ser
la millor alternativa
segons vostès?
A veure,
efectivament,
doncs els arquitectes
estan estudiant
i penso que
durant aquesta setmana
a principis de l'altre
ja tindrem alguna novetat
respecte amb això
perquè certament
ja fa
algun temps
que se'ls va demanar
aquesta alternativa.
Però jo voldria apuntar
a dues qüestions.
Una és que
no és fàcil salvar
el desnivell
del balcó del Mediterrani
amb la incorporació
d'aquest sector,
d'aquest territori
o d'aquesta zona de ciutat
en el que és
l'estació
que per nosaltres
és fonamental
que es pugui incorporar
a través de la Rambla Nova
i a través del balcó
la gent
cap a aquesta
nova estació
i també cap al nou
passeig marítim
i per tant
cap a aquest territori.
Per tant,
no és fàcil
buscar alternatives
i solucions.
Totes i cadascuna
d'elles
passen perquè
allò s'ha de salvar.
Vull dir,
s'ha de salvar el desnivell
i per tant
milagres
o barretes màgiques
no n'hi ha.
Veurem
quines seran
les alternatives
que prepararan
els arquitectes
però és evident
que
tot allò
s'ha de tractar
de solventar
d'una forma tècnica
i no és fàcil
i esperem
que la solució
pugui ser
acceptada.
També he de dir
que el tema
dels ascensors
jo crec que
van crear
una certa polèmica
com a conseqüència
que jo diria
que fins i tot
els dibuixos
realitzats
a través del projecte
que es va exposar
doncs
jo diria
que no van estar
massa encertats.
És a dir,
el propi ascensor
jo crec que estava
mal plantejat
des d'un punt de vista
de projecte.
Jo crec que
en la realitat
tot allò
quedaria molt més
integrat
i molt més
incorporat
però bueno
en definitiva
jo crec que
hem d'esperar
a veure
quines són
aquestes solucions
però sense oblidar
que hem de fer
un salt important
hem de salvar
el balcó
hem de salvar
el via
el J. Bryan
hem d'incorporar
a la gent
d'aquest entorn
cap a l'estació
la nova estació
i també
cap al
el que és
el passeig marítim
i per tant
doncs
insisteixo
no hi ha
miracles
ni hi ha
vareta màgica
i per tant
la imaginació
ja veurem
fins on arribarà
però jo crec
que al final
buscarem una solució
que més o menys
agradarà a tothom
més o menys
és que aquestes coses
és molt difícil
que agradi a tothom
en fi
el tema de la façana
marítima
sens dubte
és un dels grans
pilars
d'aquest mandat municipal
pel que fa
a matèria urbanística
l'altre
s'anunciava també
en la sessió d'investidura
del consistori
aquest gran projecte
aquest pla integral
o articulació
dels barris de Ponent
ho anunciava
l'alcalde Nadal
com dèiem
el dia de la constitució
del nou ajuntament
el passat dissabte
14 de juny
i de fet ja la comissió
del govern
del passat dilluns
aprovava un primer pas
feia un primer pas
fent un encàrrec
als tècnics municipals
per mirar
d'elaborar
de construir
el que podria ser
una vorera
un gran passeig
que inclouria
el pas per a vianants
i també per a bicicletes
que comunicaria
que faria possible
la comunicació
entre la plaça
Imperial Tàrraco
i la caronxa
Ponent
doncs
aquesta articulació
de Ponent
és el segon
gran projecte
urbanístic
del mandat?
Sí, sí
efectivament
perquè
a veure
els barris
de Ponent
de forma
ancestral
o de forma
històrica
la seva concepció
urbanística
que es va determinar
a través dels anys 60
doncs
va
va obligar
a fer
un urbanisme
absolutament
irracional
és a dir
la construcció
de barris
absolutament
aïllats
entre ells
amb unes distàncies
doncs
substancials
i això
després
doncs
costa molt
des d'un punt de vista
urbanístic
cohesionar
tota aquesta
tota aquesta actuació
urbanística
per tant
jo crec que
nosaltres
el que hem fet
durant aquests anys
ha sigut dotar
precisament
els barris
d'aquells elements
més essencials
i més bàsics
o més necessaris
que
que eren
en aquell moment
més urgents
en aquests entorns
o en aquests territoris
que era
la
la realització
dels serveis
que funcionessin
pràcticament bé
els serveis
d'aigua
els serveis
de llum
els serveis
de gas
etcètera
és a dir
en aquests anys
s'ha fet
un gran esforç
en dotar
en aquests barris
dels serveis
de centres cívics
en serveis
de centres
d'assistència primària
serveis
de casals
d'avis
dotació
d'enllumenats
etcètera
és a dir
aquesta era
la primera
assignatura
pendent
que les administracions
des d'un punt
de vista
de l'Ajuntament
hem tingut
que realitzar
en aquests barris
i pensem
que en aquests barris
hi viuen
pràcticament
el 50%
de la població
per tant
estem parlant
de poblacions
superiors
a 60.000
persones
això no ha estat
fàcil
també hem tingut
que fer un gran esforç
també
en el que és
una mica
aquesta vertebració
a través
del transport públic
l'esforç
que ha realitzat
l'Ajuntament
per dotar
en aquest territori
de transport públic
per tal
de vertebrar
les seves comunicacions
en el centre
de la ciutat
i en altres indrets
ha sigut
un esforç
importantíssim
i creiem
que ara és el moment
precisament
d'una vegada
realitzat
i una vegada
dotat
de pràcticament
tots els serveis
ara arriba el moment
de realitzar
un pla integral
de tractament
de tots aquests barris
entre si
i això
és una qüestió
que no
des del nostre punt
de vista
no es pot realitzar
des dels propis
serveis tècnics
de l'Ajuntament
és una labor
que s'ha de fer
en un context molt ampli
generalitzat
respecte a la situació
dels mateixos
i per tant
des d'aquest punt
de vista
l'equip de govern
realitzarà
un concurs
a nivell
nacional
i internacional
a fi
i efecte
que puguin
compareixer arquitectes
i que puguin
formular
les seves propostes
del que seria
aquest pla integral
de la incorporació
entre ells mateixos
i a la vegada
entre la ciutat
hem
constituït
dos o tres elements
importantíssims
durant aquests anys
que ens permet
d'alguna forma
ja
iniciar aquest treball
un d'ells és
la realització
de les obres
del riu
francolí
han permès
d'alguna forma
fer aquest salt
importantíssim
que mancava
a través
de les obres
que s'han realitzat
de canalització
i com
conversió
en zona verda
de tot aquest espai
i un altre
és la construcció
del tercer pont
del francolí
si amb això
afegim
la construcció
de la futura
ciutat judicial
en el que és
la actual
340
tot això
ja ens permet
des d'un punt
de vista urbanístic
l'encàrrec
d'un pla
d'aquestes
característiques
per tant
és importantíssim
saber
a nivell tècnic
quina és
la millor idea
d'on
hem d'anar
definitivament
com han d'anar
plasmades
les zones verdes
com han d'anar
com ha d'anar
definitivament
aquest mur
de separació
entre barris
de ponent
i la gran indústria
hem de veure
quin és el tractament
urbanístic
i de millores urbanes
que se necessiten
aquests espais
per tal
que siguin
tots ells
molt més agradables
i molt més acollidors
i per tant
doncs
jo crec que és una
idea
important
i que per tant
l'hem de portar a terme
tal com
l'alcalde
va anunciant
el seu discurs
d'investidura
i d'altra banda
mentre
això tira endavant
doncs
lògicament
el que ja es pretén
tenint en compte
que es posa en marxa
el que és
el nou tram
la variant
de la Vila Seca
fins a
les Cavarres
perquè ens entenguem
doncs això
és obvi
que això
provocarà
que
un 70
un 80%
del trànsit
actual
de la 340
entre la Canonga
i l'Avinguda Roma
o Tarragona
doncs
disminueixi
de forma important
sobre un 70
un 80%
i això ja
ens permet
d'inici
la construcció
del que és
ja una
vorera importantíssima
que vagi
des d'aquí
fins a la Canonga
en la qual
doncs ja
també
s'ha tingut en compte
precisament
un projecte
que
nosaltres
ja vam
donar compte
en els mitjans
de comunicació
a través de
de la Generalitat
de Catalunya
que és
el futur
tramvia
que uniria
o que unirà
els nuclis
de costers
entre Tarragona
Vilasec
i Salou
i que també
passa pel que és
l'actual
340
per tant
doncs
aquestes dues
infraestructures
creiem que són
absolutament bàsiques
ja
perquè
mentre
s'elabora
aquest projecte
i mentre es porta
a terme
aquest projecte
d'aquesta
recuperació
integral
de tots aquests
espais urbans
doncs
ja hi hagi
aquesta possible
connexió
entre aquests barris
i la ciutat
de Tarragona
tenint en compte
que desapareix
l'element
més
l'element
de risc
més important
que és
la
la
la
la
la massiva
el massiu trànsit
que hi ha
en aquesta
en aquesta carretera
i l'Ajuntament
senyor Fernández
negociarà amb el Ministeri
de Foment
la reversió
d'aquestes carreteres
com a trams
de via urbana
perquè recordem
que ara
tot aquest tram
del que estem parlant
és una carretera
que depèn del Ministeri
de Foment
igual que és
l'autovia de Reus
la carretera nacional
420
això
l'Ajuntament
té capacitat
per poder negociar
amb el Ministeri
assumir
aquestes carreteres
en aquests moments
hi ha un paquet
extens
un paquet molt gran
que precisament
s'està esperant
per part del Ministeri
de Foment
doncs
la posta en marxa
d'aquesta
nova variant
hi ha un paquet
que inclou
bàsicament
totes aquestes
carreteres
que actualment
s'han desdoblat
és a dir
actualment
ens trobem
amb que la 340
passa per diversos
llocs de la ciutat
és a dir
que
a mesura que s'han anat
fent variants
i s'han anat fet
desvius
doncs no
paral·lelament
o simultàniament
no s'ha fet
per part del Ministeri
de Foment
la desafectació
en aquests moments
hi ha un paquet
important
de desafectacions
per part del Ministeri
en el qual
jo ja he tingut
accés
i que
es preveu
que precisament
en el moment
en què es posi en marxa
aquesta variant
entri
tot aquest paquet
de desafectacions
d'aquestes
vies urbanes
a favor
de la ciutat
lògicament
la capacitat
de la ciutat
respecte
a l'habilitació
o respecte
a la posta
en marxa
o les deficiències
d'aquestes carreteres
per convertir-les
en vies urbanes
és un element
també
a tindre en compte
i lògicament
l'Ajuntament
pactarà
amb el Ministeri
de Foment
no tan sols
per aquest tram
sinó d'altres trams
la possibilitat
d'alguna dotació
econòmica
per solventar
deficiències
que tenen
actualment
aquestes carreteres
i vull recordar
que en el tram
aquest
que estem parlant
actualment
de la 340
en el seu pas
per exemple
a l'alçada
de Torreforta
tenim problemes
del que és
la sortida
d'aigües residuals
i les aigües
pluvials
bàsicament
les aigües
pluvials
des d'un sector
cap a l'altre
com a conseqüència
que a mesura
que han passat
els anys
la carretera
s'ha anat
pujant
de nivell
com a conseqüència
de les diverses
operacions
que s'han anat
fet d'asfaltat
això ha provocat
una certa barrera
hi ha una
important obra
hidràulica
perquè puguin sortir
totes les aigües
pluvials
d'aquell sector
és a dir
hi ha problemes
però que
creiem que hi ha
una bona disposició
per part del Ministeri
de Foment
Persolventals
hem parlat
de la façana
maríptima
hem parlat
d'aquest pla
integral
de Ponent
parlem també
d'una tercera
gran obra
o gran projecte
que seria
el desenvolupament
de la zona
de llevant
a partir sobretot
de la urbanització
de la via Augusta
de la que hem parlat
en anteriors entrevistes
amb el tinent
d'alcalde
d'Urbanisme
la reconversió
o la reurbanització
de la via Augusta
a partir
de l'hotel Estari
i fins a la platja
de la Rapsada
i a partir d'aquí
tot el creixement
d'aquella zona
de la ciutat
com està aquest projecte
senyor Fernández
bueno
precisament avui
jo tinc una reunió
ara a les 11
o 11 i mitja
del matí
en la qual
doncs
una reunió
amb la que
doncs
hi participen
tots els
tècnics
i funcionaris
de l'Ajuntament
que tenen
qualcom a veure
amb una obra
d'aquesta
d'aquesta magnitud
com és
la construcció
de la
o la
en fi
la
construcció
de tot aquest tram
de la
via Augusta
en el tros
que vostè
ha dit
el que passa
és que
hi ha una
qüestió
prèvia
i és que
la via Augusta
com a element
que
relliga
dos entorns
urbanístics
doncs
hi ha
problemes
jurídics
i problemes
urbanístics
ja que
s'ha
d'incorporar
d'una banda
el que és
entre la via
del tren
i la carretera
comporta
no tan sols
la urbanització
de l'Avi Augusta
sinó la urbanització
de tot aquest entorn
de caràcter
residencial
això és una figura
urbanística
i una figura
jurídica
absolutament
oposada
al tractament
que hem de fer
a la banda esquerra
que ja està consolidat
és a dir
en un lloc
hem d'aplicar
una sèrie
de quotes
d'urbanització
en un altre
hem d'aplicar
unes contribucions
especials
i a més a més
el propi ajuntament
ha de fer
una aportació
importantíssima
com a sistema
general
que és
aquell indret
per tant
jurídica
i tècnicament
està una mica
complicat
precisament
aquesta reunió
és per tal
d'arribar
a punts
concrets
però
en definitiva
això
que no interessa
massa
a la gent
sinó
que és feina
nostra
el que sí
que puc
anticipar
és que
més enllà
del propi
mes de gener
febrer
no anirà
a l'inici
i al començament
d'aquestes obres
són absolutament
fonament
fonamentals
són accessos
a Tarragona
necessitem
millorar
aquests accessos
la veritat
és que
aquesta obra
s'ha retrasat
com a conseqüència
d'altres
actuacions
que s'han fet
en el conjunt
de la ciutat
i que tenien a veure
sobretot
amb els accessos
la pròpia
cruïlla
del cementiri
les obres
de construcció
de l'aparcament
President Companys
o les pròpies obres
de l'aparcament
de l'Avinguda Catalunya
que precisament
en el mes
de setembre
inaugurarem
per tant
solventats
ja
aquests aspectes
ja estem treballant
amb el que és
la Biogusta
i per tant
efectivament
més enllà
del propi mes
de gener
no anirà
el fet
de ja
iniciar
i començar
aquestes obres
i finalitzar-les
d'una vegada
perquè crec
que és una
actuació
que la ciutat
la demanda
d'una forma
jo diria
que urgent
i després
hi ha un altre
aspecte
que seria
jo diria
la tercera
actuació urbanística
important
hem parlat
de la façana marítima
hem parlat
d'aquest pla
integral
d'actuació
en els barris
de Ponent
i hi ha
un tercer
aspecte
importantíssim
des d'un punt
de vista
urbanístic
que és
el protocol
o el conveni
signat
en el seu moment
entre els ajuntaments
de Pallaresos
entre els ajuntaments
del Callà
de la Nou de Gallà
d'Altafulla
no sé si em deixo
algun
i el propi
de Tarragona
per tal
de fer
un pla
turístic
de caràcter
intermunicipal
a fer efecte
de
crear
un pla
d'ordenació
en tot aquest espai
que tenim
en la zona
de Llevant
a fer efecte
de
poder-lo
incorporar
en el que és
la pràctica
turística
és un pla
molt ambiciós
en el qual
se vol determinar
quins són els espais
naturals
que quedaran
quins són aquells espais
que s'han de recuperar
de cara
a fer
instal·lacions
turístiques
instal·lacions turístiques
seguint els nous hàbits
i les noves costums
que actualment
hi ha
en aquest aspecte
i sobretot
i per damunt de tot
i sobretot
i per damunt de tot
allò que durant
tants anys
nosaltres
hem volgut
i hem tingut
voluntat de respectar
és a dir
tot el que és
la façana marítima
entre
la pròpia
ciutat de Tarragona
i la Mora
doncs
es mantingui
absolutament verge
vull indicar
que
durant aquests
13 anys
que nosaltres
hem governat
hem tingut
una obsessió
perquè
aquesta zona
costanera
es mantingués
amb la situació
en què es manté
per tant
doncs
vull indicar
que no entrarà
dintre del que és
aquesta actuació
la construcció
en el que és
el front marítim
el front marítim
quedarà absolutament
tal com està actualment
les úniques realitzacions
que hem de fer
són les que ja hem anunciat
diverses vegades
a través de les pròpies zones
de Tarragona Ràdio
que és
la construcció
del passeig
del passeig marítim
i la recuperació
de la platja llarga
seguint les indicacions
tècniques
que ja hem comentat
d'altres vegades
i per tant
doncs
a partir d'aquí
hem de ser capaços
i aquí hi ha
una excel·lent voluntat
municipal
per part de tots els municipis
de crear una oferta turística
crear una ordenació turística
en aquest espai de terreny
per tal
que es pugui
no tan sols
aprofitar
des d'un punt de vista
econòmic i social
sinó que també
se li doni
un destí
que actualment
amb la situació
en què està
doncs
no és la més apta
ni la més idònia
per cert
ara que anomenava
el projecte
de la platja llarga
del que com vostè
ja hem parlat
en altres ocasions
com estan les coses?
Està finalitzat
està absolutament
acabat el projecte
acordat també
amb el ministeri?
està
absolutament acabat
jo tinc
una reunió
si mal no recordo
m'assembla
que és de
porta la gent
del senyor
Fernández
de mal
a les tres quarts de deu
efectivament
jo tinc una reunió
amb Costes
amb la demarcació
de Costes
el projecte
el projecte ja
ha estat redactat
definitivament
hem estat treballant
aproximadament
un any i mig
amb aquest projecte
en el qual
no tan sols
han intervingut
els propis criteris
municipals
i els criteris
de la demarcació
de Costes
sinó també
s'han incorporat
i hem tingut en compte
els criteris
d'associacions
ecologistes
i en aquests moments
el projecte
ja està finalitzat
puja aproximadament
en pessetes
uns 1.300 milions
de pessetes
de les pessetes
antigues
i ja està
carpatat
i per tant
ja està finalitzat
aquest projecte
jo tinc demà
aquesta reunió
amb la demarcació
de Costes
de la qual
ja sortirà
el viatge
o la visita
a la direcció
general
de Madrid
el propi alcalde
per tal de
dipositar-lo
en el ministeri
que sigui inclòs
dintre dels pressupostos
els pressupostos
generals de l'estat
de l'any que ve
el projecte
seguim per tant
una mica
el calendari
i les previsions
que jo vaig anunciar
fa aproximadament un any
és a dir
que s'havia de treballar
i s'havia d'elaborar
aquest projecte
d'una forma
amb molta
amb molta sensibilitat
tenint en compte
l'espai on treballàvem
ha aconseguit
jo crec que de forma
molt favorable això
en aquests moments
doncs
ja estem en disposició
de presentar aquest projecte
davant del Ministeri
de Medi Ambient
de l'Estat
i per tant
doncs
amb disposició
política
de negociar
amb el propi
Ministeri
la incorporació
d'aquesta partida
pressupostària
importantíssima
de cara a l'any que ve
per tirar endavant
aquesta obra
insisteixo
que ara per ara
procuro seguir
el calendari
i procuro seguir
els passos
que ens vam marcar
amb el seu moment
una última qüestió
senyor Fernández
vostè es mantava ara
el pàrquing de l'Avinguda
Catalunya
que s'inaugurarà
amb tota probabilitat
el mes de setembre
tenim també
el pàrquing Companys
que ja es va obrir
la urbanització
de la Rambla
està ja en la seva recta final
a punt ja també
de tancar-se
aquest tram
d'urbanització
de la Rambla
de la nova Rambla
del president
Companys
hi haurà
nous pàrquings
nous projectes
d'aparcaments
aquest nou mandat
tenim encara
el de Jaume I
per cert
que està en obres
el de l'antic
col·legi
de Jaume I
aquest ha estat
un mandat
amb moltes obres
en matèria
d'aparcament
aquest proper mandat
continuaran
amb aquesta política
o ja donen
per tancat
aquest cicle d'obres?
No, no, no
nosaltres
dintre d'aquesta legislatura
hem de ser capaços
com a mínim
de fer
tres aparcaments més
i sobretot
hem de fer
un gran esforç
el que passa
és que moltes vegades
tenint en compte
les característiques
de la nostra ciutat
moltes vegades
la construcció
d'aparcaments
on nosaltres
els voldríem ubicar
doncs
de vegades
s'enfronten
o xoquen
amb
que el susol
està absolutament
està absolutament
ple
del que
són
restes romanes
i moltes vegades
hem de
tenir en compte
aquestes trames
urbanes
amb percentatges
importantíssims
doncs hem de
renunciar
però
en el que és
tot l'espai
o tot l'entorn
de
carrer Mallorca
tot el que és
Pere Martell
tot el que és
aquella zona
concreta
de Tarragona
nosaltres
ja estem
estudiant
la possibilitat
de fer
entre dos
i tres
aparcaments
en aquell entorn
és absolutament
necessari
hem de descongestionar
aquell entorn
estar des d'un punt de vista
de trànsit
i d'ubicació
de vehicles
estèticament
absolutament
desbordat
i nosaltres
hem de fer
de ser capaços
de buscar solucions
i alternatives
en aquell entorn
i en aquest aspecte
durant aquesta legislatura
aquella és una zona
on
hi hem ficat els ulls
i per tant
doncs
allà ubicarem
els nous trams
les noves infraestructures
d'aparcament
si amb això
afegim també
el fet
que
en qüestió
de setmanes
adjudicarem
el que són
les obres d'urbanització
del pla parcial 2
és a dir
l'entorn
de Joan 23
i simultàniament
les del pla parcial 1
que estan
perquè ens situem
tots plegats
a la sortida
de la carretera
Valls
a mà dreta
doncs
si el pla parcial 1
el tenim a la mà dreta
i el pla parcial 2
al mà esquerra
com a conseqüència
també del desenvolupament
d'aquests dos
plans
urbanístics
això també
ens permet
recuperar
i per tant
realitzar
o dignificar
des d'un punt
de vista urbanístic
el que és
l'accés
per la carretera
de Valls
cap a la ciutat
de Tarragona
per tant
entre la via Augusta
i l'avinguda de Rom
l'avinguda d'Andorra
ja haurem
d'alguna forma
dignificat
aquests accessos
a Tarragona
que avui per avui
encara continua
sent una signatura pendent
del desenvolupament
d'aquests plans parcials
l'1 i el 2
que estan
a banda dreta
i a banda esquerra
de la carretera Valls
haurem de fer
segurament un programa especial
i parlar
àmpliament
del que significa
perquè segurament
els tarragonins
en fi
se'ls ha d'explicar
evidentment
tota la transformació
que hi haurà
en aquesta banda
de parlar-ne
perquè
així dit de passada
com jo ho he dit
ara mateix
doncs
presumiblement
no se li dona
la importància
que certament té
però
efectivament
doncs
estem creant
una centralitat
de ciutat
un entorn
importantíssim
una creació
residencial
important
estem pràcticament
finalitzant
el que és la ciutat
per la zona oest
des d'un punt
de vista urbanístic
i a fer de Déu
que val la pena
algun dia
parlant
d'aquesta actuació
perquè
vindrà
substancialment
a millorar
de forma
absolutament
genèrica
el que és
ja una concepció
d'una ciutat
amb molta més
visió de futur
agafem doncs
el compromís
de fer aquest programa
especial
dedicat especialment
com dèiem
a aquesta zona
d'expansió
de la ciutat
senyor Ângel Fernández
tinent alcalde
responsable
de l'àrea d'urbanisme
i contractació
moltes gràcies
per participar
aquest matí en directe
a la sintonia
de Terraona Ràdio
en aquest programa
i en fi
ens tornem a veure
d'aquí pocs dies
amb nous temes
en matèria d'urbanisme
gràcies
gràcies a vosaltres
adeu-sia
bon dia