El que ens interessa és fer una difusió molt àmplia de les bases,
tant en punts d'informació, allò que dius que la gent pot recollir-les,
com també tremeses més específiques d'especialistes en el tema.
És a dir, fem tant per correu normal com per correu electrònic
i mirem aquells col·lectius que poden estar interessats específicament
i també una distribució més general perquè tothom que vulgui
pugui agafar en diferents punts d'informació.
Quina difusió arribeu a fer? En números? Ho sabeu?
A veure, nosaltres meditem 5.000 bases, 5.000,
i per tant, bé, és tant a punts d'informació de Tarragona com de Barcelona
i col·lectius diversos, tant, per exemple, departaments d'universitats
que puguin ser interessats en història, en traducció, en literatura en general.
Per tant, clar, és una difusió penso que àmplia.
Quin enveig geogràfic?
El que fem és Catalunya, diríem, i països catalans.
O sigui, València també, diríem, i Balears, no?
Païs València, Balears i Principat.
Això és bàsicament la difusió perquè, clar, hem de pensar que aquests premis
són premis en català i, per tant, és diríem, són els col·lectius
que es poden estar més interessats perquè no són...
A veure, la difusió és àmplia, són 5.000 bases,
però, clar, no són 10.000 o 20.000 bases que pots enviar a molts llocs, no?
Has de ser una miqueta... has de seleccionar.
Has de ser selectiu, d'alguna manera.
Aquestes bases ja s'han publicat, estem parlant dels premis literaris de l'any 2003.
Quants premis, de fet, es convoquen en guany?
En guany es convoquen 8 premis.
Com l'any passat, l'únic que hi ha, doncs, el canvi del Pons d'Icar
amb el Gran Monís i Soviela, perquè són dos premis que s'alternen,
és a dir, són via anuals, i, per tant, doncs, un any es convoca el Pons d'Icar,
l'altre any es convoca el Gran Monís i Soviela.
Ara en guany és el Gran Monís i Soviela d'Història, de Tarragona,
i, bé, doncs, la resta, doncs, són els que habitualment convoquem.
Són, doncs, el Rovira i Virgilé d'Assaig,
el Ciutat de Tarragona de Narrativa Piní Soler,
també el de Poesia, Comas i Maduell,
el de Narrativa curta per Tramesa per Internet,
que és el Premi Tinet,
després el de Traducció, el Vidal Alcobé,
el de Cultura Popular, el Joan Amades,
el Juvenil, el concurs literari juvenil,
que és el més antic dintre de la nostra cartellera,
perquè des de l'any 78, és a dir, ara fa 25 anys
que, diríem, que està en marxa,
no és que s'hagi convocat cada any,
des de l'any 78, però bé, doncs, és un premi amb història, no?
I el Gran Monís i Soviela, finalment,
és a dir, són vuit premis
que, diríem, abracen molts diferents gèneres, no?
Quines són les condicions generals
que plantegen els vuit premis,
les vuit convocatòries?
A veure, hi ha una condició que és la de la llengua, no?
És a dir, tots els premis han de ser,
tots els originals que es presenten
han de ser escrits en llengua catalana,
perquè això moltes vegades ens passa amb el tinet
que potser arriba la informació en certs llocs.
Hem rebut, doncs, narracions
amb altres edicions anteriors
de Sud-Amèrica, dels Estats Units,
clar, amb gent que enviaven
amb textos en castellà, és a dir,
hi ha bastants, no?
Perquè poden sortir les bases publicades en algun lloc
que no hi deia aquesta condició
i, evidentment, clar, els hem hagut de refusar en aquest, no?
I després, bé, doncs,
les condicions generals més típiques, no?
És a dir, que siguin obres que no estiguin en procés d'edició,
siguin obres inèdites,
és a dir, que no hagin estat publicades.
Aquestes són, bàsicament,
les condicions més importants, no?
En tots els casos.
El termini de presentació?
Ara s'ha obert ja?
Les bases estan publicades i, per tant,
a partir d'ara qualsevol persona interessada
pot presentar la seva obra,
però quan s'acaba el termini?
El termini s'acaba el 29 d'agost.
I, bé, després, doncs,
hi ha tot el procés de deliberació
i el 22 de novembre es farà l'acte de lliurement.
El que passa és que, clar,
durant el novembre,
ja durant la tardor literària,
doncs, ja es diran alguns dels veredictes, no?
És com ho fem cada any.
I, bé, doncs,
fins al 29 d'agost es poden enviar les obres
al Registre General de l'Ajuntament,
és a dir, a la plaça de la Font,
i, bé, doncs, llavors ja tot va en marxa, no?
Un cop estan presentades totes les obres,
és la feina dels diferents jurats
la que haurà de triar, justament,
les peces, les obres, les obres guanyadores.
En el tema dels jurats, també,
cada any intenteu ampliar-ne el nombre de membres, no?
I també imagino la qualitat
d'aquests representants del jurat.
Enguany, com plantegeu, justament,
els vuit jurats?
Sí, en guany el que ens vam plantejar
va ser un canvi, en aquest sentit, bastant fort,
perquè, no per res, perquè, de fet,
vull dir, nosaltres amb els jurats
hem estat molt contents,
gràcies a ells aquests premis funcionen, no?
Perquè són...
I són gent amb molta qualitat.
El que passa és que, clar,
nosaltres pensem des de l'organització
que és bo anar canviant, no?
Perquè d'aquesta manera, doncs,
un premi, doncs, no...
Doncs, una mica, d'alguna manera,
en garanteixes la independència d'aquest premi,
perquè si un jurat està molts anys en un premi,
doncs, evidentment,
un jurat té unes tendències,
té unes...
És una...
És subjectiu, no?
I, per tant, doncs,
volem una mica fer canvis, no?
Perquè, si no, els premis és bo, creiem,
que vagin renovant, no?
I bé, doncs, en guany el que hem fet és això
i, a més, augmentar el nombre de jurats
i hem posat, doncs,
tant gent d'aquí del Camp de Tarragona
com gent de fora, no?
Diríem, de Catalunya
o dels, diguem, dels països catalans.
Diguem alguns noms, si vols.
Sí.
Per exemple, doncs, esclar,
d'aquí de les nostres comarques,
per exemple, doncs,
hi hem afegit l'Anton Maria Jordà,
que és el degà de la Facultat de Ciències Jurídiques,
per exemple, el Joan Prat,
Joan Prat, perdó, antropòleg,
el Josep Maria Pujol, també de l'URB,
l'Adam Manyer i la Rosé Guas,
i, a dir, escriptors també d'aquí prou coneguts.
I, en el cas, doncs,
de fora de les nostres comarques,
hi hem posat també el Francesc Marc Álvaro,
el Borja de Riquet,
la Carme Riera,
el Carles Duarte,
Gaspar Jaén,
Gerard Vergés i el Màrio Serra.
És a dir,
un bon planter de gent
que penso que pot fer molt atractiu la castellera, no?
Perquè el jurat, tu creus que condiciona també
el prestigi d'uns premis?
I tant, és un dels factors
que ho condiciona clarament.
És a dir, hi ha diferents factors
que prestigien uns premis.
Pot ser les dotacions,
pot ser el fet,
les editorials,
pot ser el fet que es tradueixin a altres obres,
pot ser moltes diverses coses,
però els jurats, evidentment,
jo penso que una persona
que es presenta amb un premi
sempre es mira el jurat.
És a dir,
sempre és una dada important
a l'hora de presentar-se amb un premi.
A part de la dotació
i de tots aquests altres factors,
però els jurats,
si tu veus noms que coneixes,
que saps que són bons,
doncs, esclar,
evidentment,
ens prestigia molt.
En l'àmbit del jurat,
hi ha algunes novetats significatives,
com comentàvem,
amb l'aportació de noves persones
que justament deliberaran
quines són les obres guanyadores
dels diferents Premis Literari
i Ciutat de Tarragona.
També hi ha novetats, Rosa,
en l'àmbit de les dotacions econòmiques, no?
Sí.
N'hi ha moltes, però n'hi ha.
Perquè en el cas del Comas i Maduell,
de poesia,
vam pensar que era bo...
L'any passat ja la vam pujar de dotació
amb el motiu del canvi de l'euro.
Llavors vam dir,
doncs,
pugem-la una mica de dotació,
però en guany hem pensat que era bo...
El vam arrodonir?
Sí, el vam arrodonir.
Però hem pensat que en guany era bo
equiparar-lo amb la resta de Premis,
perquè era un premi que estava dotat
en 2.500 euros
i hem pensat que era bo
ja arribar als 3.000,
perquè és un premi realment important
dins de la nostra cartellera,
perquè s'hi presenten moltíssimes obres
i jo penso que té molt de prestigi
dins de la cartellera.
El jurat sempre ha sigut molt bo,
en guany,
vull dir, encara trobo que l'hem arrodonit molt bé
i bé, doncs,
penso que aquest era bo pujar-lo, no?
I bé,
i el cas del Gran Munt i Sobiela
també l'hem augmentat en 1.000 euros,
perquè, doncs,
el Manel Gran Munt,
nosaltres vam pensar que era bo,
que era interessant el que deia,
va demanar,
va fer la petició d'augmentar
la dotació del premi,
que ell, com ja sabeu,
és una mica el protector d'aquest premi,
i vam pensar que estava bé,
que era interessant pujar-lo,
perquè és un premi d'història de Tarragona,
l'Ajuntament ja ha tingut
sempre molta deferència
cap a aquest premi,
ja es convoca des dels anys 80,
i bé, doncs, això.