Perquè la vida és així, què hi farem?
Si la majoria dels càrrecs i els llocs de responsabilitat
l'ocupen els homes i tenen tres dies de tertúlia
i les dones només un, què hem de fer?
Però en fi, no fem política, ja ho ha dit abans l'alcalde,
que no era dia per parlar de política.
Almenys no toca parlar de política.
Sinó de saludar i presentar, i alhora, com hem dit també
a quarts d'onze amb les tertulianes, agrair,
i a més de manera molt sincera, a les persones que desinteressadament
van venint a la ràdio per comentar l'actualitat més propera,
per compartir una estona amb nosaltres cada dia.
Pensem que era obligat fer aquest gest,
i a més us hem d'agrair que avui estigueu aquí,
perquè són hores d'estar treballant o de fer activitats,
i el fet que hagin vingut, una representació,
només una representació de les persones que participen a la tertúlia.
De fet, hem de demanar disculpes,
perquè potser fins i tot alguns no els hem pogut avisar,
i són molts els tertulians,
però com a mínim hem volgut convidar amb alguns.
Ara veig un que, per cert, s'ha posat fins i tot...
S'ha tematitzat, és l'Anton Guas.
Anton, bon dia.
Bon dia i bona hora.
Mira que li agrada la festa aquest home, eh?
Aprofita la mínima.
El Carnaval, Santa Tecla, tot, eh, Anton?
Tot, tot, tot.
És que ha de ser així, a més aquí a Tarragona,
vull dir, el Mediterrani invita a molta festa.
Ha de ser així sempre.
Doncs aquí tenim l'Anton Guas,
que és un dels tertulians habituals, el Ramon Civit.
Ramon, bon dia.
Hola, bon dia a tot.
El Ramon més discret, eh?
Però passeu aquí, que aquí fa molta calor,
entreu dins d'aquesta mena de jaima
que hem muntat avui aquí a la ràdio
per poder encabir tots els convidats.
Anton, vine cap aquí, així tenim micros per a tothom.
I ara el Ricard que presenti els altres tertulians que ens acompanyen.
Els altres que estan asseguts perquè han vingut una miqueta abans.
Has arribat primer.
Aquí qui arriba primer, agafa cadira.
El Josep Maria Sabater Bosca,
atenció, avui està fumant el seu puret, el seu cigar,
perquè hem de confessar i hem de reconèixer
que des que tenim els nous estudis de l'Avinguda Roma...
Se sacrifica.
Se sacrifica i molt, no?
Josep Maria, bon dia.
Bon dia a tothom i evidentment jo és sol dels qui ha sortit perdent.
Perquè en els vells estudis,
com que allò era una miqueta més cutre, eh?
Tot s'ha de dir.
Allí em deixàvem fumar, em deixàvem fer el que volia.
En els nostres estudis mai de comportar.
I avui que estem aquí al mig de la rambla,
em sembla que hi ha prou oxigen...
Però escolta, no us fem posar sabatilles
quan arribeu a les ràdios.
Deixem entrar amb sabates i tot.
Les pantufles aquelles no us les fem posar de moment.
Hi haurà un dia que ens fareu posar
aquelles alfombretes a sota catifes
a fer efecte de llisar el terreny, eh?
Doncs el Josep Maria Sabater, que ens acompanya,
també està amb nosaltres el Pere Valls.
Pere, bon dia.
Vam dir, jo hi he sortit guanyant perquè jo visc el davant de la...
Ara l'hi anava a dir jo.
Fins i tot ens va dir de posar una microfònica, imagina't.
El Pere Valls ens va dir dues coses
quan ens vam traslladar.
Una, que volia una línia microfònica directament
per no sortir de casa,
i l'altra, que ens espiava.
Perquè és que fins i tot des del seu balcó
ens pot vigilar, eh?
Ens hem saludat i tot.
Mira, encara falten dos tertulians,
puc acabar-me el cafè, no?
Exacte, pot arribar fins i tot tard.
Pere, com estàs?
Molt bé.
El Pere Més és membre del Consell d'Administració de l'Empresa.
Sí, senyor.
És tertulià.
També.
És col·laborador de la ràdio, en fi.
Sí.
T'agrada la ràdio, no?
Sí.
Jo ja venia quan estàveu al carrer de la nau
i alguna vegada inclús havia anat al mercat del fòrum,
i si fa anys, això, no?
Evidentment, han passat molts anys...
Com ha evolucionat, eh?
Molt.
La ciutat, la ràdio, tot.
Tot, tot.
Vull dir, jo em penso que hem d'estar contents
perquè fa 3 o 4 anys ens pensàvem que tenir uns estudis nous,
això era una cosa que era un somni d'aquests
que no passaria mai, i mira, ja fa un any que hi són, no?
I em penso que podem estar tots ben contents, no?
El Manel Roca també ens acompanya.
Manel, bon dia.
Bon dia, bon dia.
El Manel és un dels advocats.
Tenim una gamma d'advocats a les tertulies, cada un i no.
Advocats i metges, estem molt bé, si ens passa res de...
La professió d'advocats dona molt per ser tertuliac.
Sí, sí, per fer política es veu, sí, sí.
Però no feu gaire política.
No, no, però jo no m'hi fico massa.
O el Manel no gaire, i els altres advocats tampoc, eh?
Hi ha una certa prudència, diguem-ne.
Tu has sortit guanyant o perdent amb el canvi de la Rambla a l'Avinguda Roma?
Per distàncies del despatx i tal?
A veure, jo amb tots els respectes pel company Xabater,
jo crec que hi he sortit guanyant, perquè allí no es fuma,
i com que jo no fumo, eh?
Però, a banda que és molt bonic, i esteu molt bé, i és molt maco,
o sigui, no hi ha dubte, eh?
Amb la perspectiva d'historiador que té el Josep Maria dirà,
home, heu sortit guanyant d'estudis, però hem perdut la Rambla, no?
Que potser, clar, era el carisma que té un passeig com la Rambla,
no el té l'Avinguda Roma.
S'ha perdut, s'ha perdut el carrer La Nau,
s'ha perdut el mercat del fòrum,
s'ha perdut la Rambla, perquè són llocs molt entranyables pels terragonins, no?
Però, evidentment, el progrés vol dir eixample,
i si la ràdio no s'eixamplés, a través de les zones i a través dels estudis,
la cosa, tot allò que no creix, mora.
La ciutat creix cap allà, no? Cap a Ponent.
I aleshores, la ciutat creix cap a tot arreu, eh? Cap a tot arreu.
I és hora que també creix cap al mar.
El serrallo que ha estat de festes aquests dies,
i que encara ho estarà més per la Mare Déu del Carme,
inaugurarà la nova llotja de pescadors, la nova cofredia de pescadors,
i cada vegada farem la façana marítima molt més maca,
perquè recordo que la darrera vegada que vam estar a la Rambla
era també amb motiu de la façana marítima.
Vull dir que creix cap a tot arreu i ve.
Per cert, que parlant de la cofredia de pescadors,
Jolanda, hem d'anunciar...
Sí, sí, sí.
Que anunciem un programa especial.
Que farem un programa especial des de la cofredia de pescadors...
El dia de la Mare Déu del Carme.
Però des de Mola Viadet ja estarem allà.
Fins i tot, quan comenci la missa, estarem allà.
No retrasmetrem la missa, que és tradicional,
però sí que farem entrevistes i farem de tot, eh?
Ha arribat una altra.
S'incorpora una altra tertúlia.
Tu mateix.
Rafa.
Bon dia.
Rafa Muñoz.
Del Rafa Muñoz hem de dir dues coses.
Que tenim dos Rafes Muñoz a la ràdio.
Un professor i un economista.
Aquest és el professor.
Molt bé.
Jo puc dir alguna cosa?
Sí, pots dir alguna cosa.
Amb dos antics alumnes meus.
Ah, sí?
Tots dos.
Perquè aquest Rafa Muñoz, que no és l'altre,
també ha estat alumne.
També ha estat alumne, no?
Quin era millor?
El professor o l'economista?
Sempre són millors els professors...
No, perdó.
Això perquè ve l'altre.
Ja ve l'altre.
Això ja és.
Que arriba l'altre, Rafa Muñoz, economista.
Sempre són millors els alumnes que els professors.
Estàvem parlant de tu.
Bon dia, Rafa.
Bon dia, bon dia a tothom.
És que deia l'altre Rafa,
que tots els heu estat alumnes.
El Rafa Muñoz Melgar
és un company del Col·legio La Salle.
Que ara ho dèiem,
que quin era millor dels alumnes?
Qui traia millors notes?
Segur que ell que escrivia en una revista
que es feia al col·legi que es deia Nike.
Molt bé.
I llavors, i a més,
ell és un dels artistes
i els directors més prestigiats
de l'ensenyament de Tarragona.
I hem de dir que,
tot i que estem en nocions polítiques diferents...
Ja hi som, ja hi som.
Ja hi som, perdona.
Sempre, sempre hem mantingut
pel damunt de tot
la bona relació i l'amistat.
No, però veieu, això és bonic.
Diu, estem en nocions polítiques diferents
i això ho deien agafats del braç
i amb una mirada d'amistat tots dos.
Molt maca.
No tenim un aplaudiment de plàstic
a l'estudi per aquest moment, eh?
Quina llestima.
No, però ens podrien aplaudir
els que estan per aquí, allò.
Hi ha una curiositat, Jolanda,
que, clar, els dos Rafa Muñoz
no els hem fet coincidir mai en una tertúlia
per no confondre els oients.
Perquè, clar, tenir dues persones
amb el mateix nom en una tertúlia
hauria estat una mica complicat.
Així que no heu coincidit mai en una tertúlia.
Coincidiu ara.
I la resta heu coincidit?
Tots us heu coincidit alguna vegada?
Amb el Rafa Muñoz jo sí que he coincidit,
amb ell també.
Amb ell sí, però amb els dos Muñoz no.
A mi sí.
A tu sí?
Ah, potser sí.
Ja ni se'n recorden.
És que podem fer Melgari i Bertomeu
amb els dos segons Cucs noms.
També es pot fer servir el segon Cucs noms, veus?
Com a l'Amili.
No és tertuliano, és col·laborador.
Havia de fer la presentació dels focs,
ja ha vingut més tard.
Jordi, per tant, bon dia.
Veiem una hora i mitja de retard.
També fem que s'incorpori
en aquesta tertúlia una mica improvisada
que estem fent avui aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Molt bé.
A mi m'agradaria preguntar-los,
als companys contartulis,
què suposa això de participar en la tertúlia?
Els hi va fer una certa por,
potser al principi,
la primera vegada que els hi vam dir
respecte, allò de dir,
ostres, segons què dir per la ràdio...
Manel, posa't una miqueta més a prop del micròfon.
En absolut, la por.
Quina por de què?
Al revés.
O nervis, no?
No, tampoc.
No veus que ja estic una mica acostumat a totes aquestes coses.
I a més, estar entre mig és molt maco.
Vull dir que no hi veig cap pega.
I alguna vegada t'han fet algun comentari
per alguna cosa que hagis dit a la ràdio?
Sí, una de les primeres...
Ja una vegada ho vaig comentar amb la Iolanda,
m'assembla això, i amb tu, m'assembla.
Una de les primeres dames de Tarragona
un dia m'ha comentat
Sou una mica avorrits.
Llavors va dir, no pateixis, que això ho arreglarem.
I efectivament vam procurar-ho arreglar.
Perquè a vegades les tardulers són un pèl avorrida.
A vegades, segons el tema, segons què,
segons qui, segons el moment, no?
Però s'ha de procurar donar-li una mica de sal,
una mica d'alegria.
I tots els companys amb qui he coincidit,
molts d'ells estan aquí assegats o aixecats,
doncs procuren sempre donar una miqueta de picardia.
Tenim temes més aviat avorrits o divertits a Tarragona,
Josep Maria?
Tu què creus?
Tenim temes de totament.
Però potser sempre acabem parlant del mateix, o no?
És que jo no sé si ho he fet expressament gairebé sempre,
però resulta que acostuma a haver-hi
una persona d'una opció política,
una altra persona d'una altra opció política,
per allò perquè no se'n fal·li,
i després una persona al mig,
que és allò de l'entrepà,
que aquesta persona al mig intenta donar,
doncs la salseta,
perquè com no té cap opció política definida i pública,
aleshores ha de trencar una miqueta
l'enfrontament que hi pot haver amb aquells.
Però els que som xerraires de mena,
l'únic perill que tenim és que xerrem massa
i ens heu de fer callar de tant en tant.
El Josep Maria, jo diria,
podríem dir, no Iolanda,
que és dels que més parla.
Perquè a més, el Josep Maria l'hem tingut com a contrapulli.
El tema micro controla i domina, eh?
Si te domini.
L'hem tingut com a especialista, com a historiador,
en fi, és que el Josep Maria serveix per moltes coses.
El Pere Valls té una altra actitud
que segurament no tenen els altres contartulis,
que ha vingut a tertúlies d'àmbit general, podríem dir,
i les del Nàstic.
Què li agrada més, les d'esports o les generals?
Futbol i política, Déu-n'hi-do.
Depèn.
La del Nàstic és que la gent et para pel carrer i dius
jo no ho has dit bé, o havies de dir-ho altra.
Això sí, això passa.
Clar, el tema del futbol crea més passió, segurament, que la política.
I més quan no va bé el Nàstic.
Quan va bé el Nàstic, tot va bé.
Llavors, moltes vegades et diuen
que s'ha d'apratar més aquestes històries.
Però on es troba més còmode, el Pere?
Parlant de futbol o de política?
O de ciutat, en general?
Perquè, a veure, tampoc es parla només de política.
Parlar de futbol no compromet gaire, diguem-ho així, també, no?
A les altres tertúlies, com a mínim,
abans d'entrar també, fullitzat el diari, per ser un cas.
Per ser un cas.
Com a mínim.
Això vol dir que, a més a més, el que has de fer
potser és tenir coses a punt
o sàpiguer ben bé què passa
per poder donar una opinió, no?
Jo el que volia comentar, Ricard,
és que el taulell d'una botiga
dona molt per a la tertúlia.
I jo, tal com és l'Antoni,
m'imagino que el seu establiment de tertúlies
en deuen fer amb els clients, no?
Sí, és un bon lloc per fer tertúlia
i conèixer opinions diverses
en les que llavors conformes la teva pròpia opinió.
Perquè això és molt bo.
Vull dir, tindre opinions diverses
i poder contrastar-les
és de lo més maco que hi ha.
Perquè conformes una opinió contrastada.
El Ramon també, no?
Allò de vegades que està a la porta de la botiga...
Sí, de fet, el taulell de qualsevol comerç
és una tertúlia de vuit hores cada dia.
Vull dir que vosaltres, que es queixeu a vegades
d'haver-ne de seguir una de mitja hora o de tres quarts.
No, està molt bé, perquè t'hi entra tothom
de totes les idees, de tots els colors,
de totes les religions,
i és terriblement enriquidor,
perquè estàs en contacte amb la gent,
estàs en contacte amb el carrer,
i amb el que està a favor de la façana marítima
i el que està en contra de la façana marítima
i el que creu que s'ha de germenar el serrall
amb la catedral i el que creu que no
i coses d'aquestes digueses.
I et comenten, justament,
quan participes a les tertúlies de la ràdio,
escolta, que et vaig sentir ahir,
allò que vas dir o allò que vau deixar de dir,
tenies que haver dit allò?
Perquè això sí, no?
Sobretot dir dir el que tenies que haver dit.
No, molt poques vegades.
Home, he llevat els companys de treball
que els obligo a sentir
perquè després els hi faig fer una redacció.
Però...
Que t'analitzen, et fan un examen.
M'analitzen.
A veure, això d'aquí m'ha agradat,
això d'aquí no m'ha agradat.
I a vegades que no sé realment de què va el tema
i intento salvar-li una mica la papereta
en el pobre Ricard
perquè a vegades planteja temes
dels quals no he fet els deures ni molt menys.
I això a vegades és un problema gran.
Jo és que els hi volia preguntar,
al fil del que diu el Ramon,
si, per exemple, el dia que ja saben
que venen a la tertúlia
es llegeixen especialment els diaris abans.
El Ramon ja...
Jo és que no tinc temps.
No tens temps, no?
Perquè jo baixo de Vinyols o baixo de Cambrils
en funció del dia,
sento una miqueta les emissores
pel que puguin dir.
Ja és arribar a comerç pràcticament
i tirar cap a l'emissora.
No tinc temps.
Hi ha dies que ens ho poses molt difícil.
Sí?
Sí.
Rafa Muñoz, economista Rafa Muñoz, mestre,
es miren els diaris, sí?
Sí, jo me'ls miro per internet prèviament,
però amb la consciència clara
que és Tarragona Ràdio
el que crearà l'estat d'opinió
perquè l'endemà els diaris
diguin el que va ser la ciutat.
Carai, això, això, això...
De nota, és de nota.
Un aplaudiment.
S'ha guanyat més que una samarretta.
Sí, sí, jo crec que...
I a més la nota, eh?
Als alumnes també els hi dones algun crèdit,
alguna cosa,
si t'escolten a la ràdio
quan vens a les tertúlies?
Els alumnes prou tenen amb els crèdits
que posa el departament,
el ministeri,
com el de Montfeu, crèdits de ràdio.
Tot arribarà.
És qüestió, és qüestió de temps.
Quan jo era el teu mestre
no em fes tan bé la pilota, eh?
Com que no?
La de ser el tascurs
que hem arribat a donar-li
a Josep Maria Sabat
a les coses de llatí.
En fi,
no confessem intimitats
de fa molts anys.
Home, però jo recordo
una tertúlia
que van coincidir
el Rafa Muñoz,
economista,
i el Josep Maria,
que a més,
aquella tertúlia la conduïa jo,
que el Rafa va dir
era molt bon professor
i el Josep Maria deia
era molt bon alumne,
és a dir,
que la pilota
la vau fer mútuament tots dos, eh?
O seria veritat?
Jo crec que
no diem ni ell ni jo
diem cap cosa
que no sigui mentida
a la ràdio.
Jo torno a dir
que jo el que sé
el que sé
d'història de l'art,
si sé de batxillerat,
m'ho va ensenyar
Josep Maria Sabaté.
I això és veritat.
No tan sols això,
sinó moltes qualitats
humanes
i personals
que a la salle
apreníem,
a més a més del contingut,
també la qualitat humana.
Vinga, va.
Carai.
Les mentides a la ràdio
només les de l'Olivia
i tots una cançó de germanor,
si us sembla.
Jo, per acabar,
m'agradaria preguntar
si s'ho passen bé
participant a la tertúlia.
A veure,
el Tons...
Sí, perquè l'Antoni Guàs,
en fi...
T'ho passes bé?
Sí, sí,
a més m'interessa molt
la polèmica
perquè penso que
entre altres coses
treu
aquelles opinions
que possiblement
portes ja
fetes
i
fas canviar
segons quines opinions.
Ramon...
A més t'agrada
polemitzar, perdona.
Ah, perdona.
Sí, sí, sí.
és un bon exercici mental, eh?
Ah, jo m'ho passo molt bé.
Fins i tot el dia
que no ens dones
els deures apuntats
i no sabem
de què ens reúnem
i això que dèiem...
però ja m'ho passo
a la mar de bé.
Vull dir,
el moment de fer maranya,
de fer gràsc
i de fer broma
i de parlar també seriosament
de temes de la ciutat
doncs sempre va bé
i a primera hora del matí
encara més.
Rafa.
No, ja m'ho passo de conya
malgrat que
aparquen a aquesta ciutat
cada vegada és més difícil.
Haurem de tenir uns
bonotíquets
pels tertulians
i costa
una mica, no?
Vull dir,
que quan fas un esforç
d'aquest tipus
és perquè t'ho passes molt bé
si no, no ho faries.
L'altre Rafa,
l'economista
que per cert és molt didàctic,
no?
Iolanda,
hauríem de destacar
la seva capacitat didàctica
a l'hora d'explicar economia,
no?
Home, a mi l'última vegada
em va explicar
per què els anglesos
no volien això de l'euro
que no ho entenia
i ho vaig entendre perfectament.
Jo m'ho passava molt bé
amb la Iolanda
i amb la Cristina
a les tertulies d'economia.
Continuo passant superbé
amb el Ricard
i amb la resta
de tertulians
i sobretot
el cafè de l'entrada
jo crec que és fonamental.
Molt bé.
Sí, perquè gairebé
tothom pren cafè, eh?
Per exemple,
és que ja sabem els costums
dels tertulians.
El Manel no és de cafè.
Em posaria molt nerviós.
El Pere tampoc.
No, alguna vegada.
És que jo l'he pres a aquella hora.
Aquelles hores ja t'has llevat.
Contents de totes maneres
de participar a les tertulies?
Molt bé, molt agradable.
Sí, i a més a més
és bonic
perquè poder opinar
sobre coses de Tarragona
i que t'agraden
jo penso que
a veure,
no pot venir tothom aquí, no?
Llavors, tu,
un dels que venen aquí
doncs jo crec que és important.
I a més a més
abans he dit una cosa
que es creia opinió
des de l'emissora.
És veritat, això.
Encara que pugui somar així,
estem tips
de llegir el diari
des d'allà fa uns quants anys
que determinades declaracions
de personatges de Tarragona
després les recullen als diaris
i les han fet de Tarragona Ràdio.
Vol dir
que s'han fet de Tarragona Ràdio
però també perquè el que pregunta
vosaltres
feu la pregunta dient també, no?
Perquè si no,
això no sortiria.
S'altre sempre preguntem, Pere.
Jolanda,
que hi ha més convidats, no?
S'han incorporat
altres tertulians.
Un metge, tenim un metge.
Sí, dèiem que advocats i metges
n'hi ha un bon grapat a la tertulia.
Un d'aquests és
l'en Josep Maria Soler Poblet.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut, gràcies per venir.
Estàvem parlant una miqueta
del que significa
això de participar en una tertulia,
en una emissora local,
la possibilitat de contrastar opinions
i per sobre de tot
el que coincidia gairebé tothom
és que,
més enllà de la polèmica,
de les diferents maneres de pensar,
és una estona agradable,
engrescadora
i fins i tot divertida a vegades.
Totalment.
Jo crec que el més important
que té la tertulia
és el fet que t'ho passes bé
al marge, evidentment,
de cada moment puntual
hi pugui haver divergències
que, al fin i al cap,
és l'essència de la tertulia,
perquè si tots estéssim d'acord
amb tot seria molt avorrida.
i pels oients
molt més encara, no?
Per nosaltres,
jo crec que, en el fons,
és una estona de passar-ho força bé,
una estona que tens de,
no ho sé,
de compartir
amb altres persones
que són
i que viuen la ciutat
amb intensitat
i amb estima
i llavors jo crec que això
és molt important
i evidentment
és gratificant.
Jo crec que nosaltres
el dia que no estem a la tertulia
tenim
el mono, sí.
I en la mesura del possible,
quan no esteu a la tertulia,
escolteu les tertulies,
aviam què diuen els altres?
Doncs es procura,
el que passa és que
malauradament
sempre no és possible
i amb alguns professionals
menys que amb altres, no?
Però sí que t'interessa
perquè és una forma
de conèixer una mica
el pols real de la ciutat.
Però jo crec que
el directe,
el fet del moment,
és el que és bastant més important
per la notícia,
per la manera d'entendre
i de viure la ciutat
es viu molt millor
o tens una informació millor
en el moment puntual,
directe,
que no pas en la notícia
et ve sempre
amb un cert retard
i segur que mediatitzada.
El fet que han de ser aquí
és aquest primer aniversari
dels estudis de l'Avinguda Roma,
tot i la solera
dels estudis de la Rambla,
ho comentàvem a l'inici
d'aquesta conversa,
tots hem sortit guanyant,
no?,
allà a l'Avinguda Roma.
Jo molt,
perquè jo vaig tenir el plaer,
entre cometes,
de fer la darrera d'artulia
mentre es picaven a la paret.
Ho recordes, no?
És que...
Et semblava que se'ns acabava el món.
Vam patir molt els últims dies
de l'estat de la Rambla.
Home,
el canvi jo crec que és
qualitativament impressionant.
Jo crec que és un estudi.
Abans amb una altra
de les col·laboradores del programa
recordaven aquells cops de martell
i jo recordo que li deia a la Iolanda,
escolta,
que piquen i jo...
Tira, tira,
si per la ràdio se no se sent.
I evidentment per la ràdio
se sentia cada cop,
si no que ens ho digui Josep Bertran,
que també és un tertulia habitual.
Bon dia.
Bon dia.
Tu te'n recordes dels cops de martell?
Jo dels cops de martell no gaire.
La calòsia.
El que si no recordo
és dels sacs de ciment
que hi havia a l'entrada
dels puntals que hi havia
i a vegades sabies l'hora que entraves
però no tenies classe sortíries d'allà dintre, no?
Que exagera, tu també.
Bueno, jo és la impressió que tenia el dematí, eh?
Home, però més enllà de tot això,
direm que tenia aquestes dificultats,
hem guanyat en l'espai
però aquest esperit de ciutadà
i de la tertulia
i d'anar a contrastar opinions es manté.
Jo m'imagino que és un exercici positiu per tothom
i fins i tot pels oients, no?
Sí, jo almenys quan em convideu
doncs m'ho passo bé.
Vaig una mica, a vegades, pendent,
per exemple,
si els altres que un tertulí són polítics
perquè veus les piques baralles
que hi ha a vegades entre ells
i les diferents maneres de veure les coses.
El Josep és dels que es prepara una miqueta a la tertulia, no?
T'agrada venir allò informat?
Home, perquè normalment
el nivell de la gent que hi porteu és alt
i jo haig de procurar estar a l'alçada dels convidats, home.
Gràcies, Josep.
Per això faig els deures, eh?
Però no és gaire difícil participar a la tertulia, no?
No, no, no.
El que és veritat és que és un plaer,
és un cafè dels que te'n recordes molts dies
i serveix això per copsar el pols de l'opinió
que a vegades hi ha temes que no hi caus,
que poden ser interessants.
Jolanda, estem parlant massa, se'ns acaba el temps.
Sí, jo diria que sí.
Ens agradaria estar molta estona amb ells.
Només una cosa...
Però si continuaran venint.
Sí, però que hagin vingut expressament avui.
Ja sé que se'n porten una samarreta de regal,
però, en fi, una última cosa.
Hi ha moltes tertulies a la ràdio,
però poques tertulies locals, no?
Poques tertulies que es parlin de Tarragona.
Això és un fet que els ajuda especialment
a participar en una tertulia.
Josep Maria, tu què estàs tan vinculat amb la ciutat
en molts aspectes?
Els mitjans de comunicació tenen un abast molt ample,
però els que es dediquen a la comunicació dels temes locals
són els que realment resulten interessants.
Entre altres coses perquè hi ha molts mitjans de comunicació
que ens aboquen quantitat de coses
que les rebem a través de la televisió,
a través dels diaris, a través de tot arreu.
En canvi, coses pròpies de la nostra ciutat,
que és allò que realment ens interessa a nosaltres,
només l'emissora local, i en aquest cas Tarragona Ràdio,
és la que serveix al públic
i és la que, d'alguna forma, s'escolta precisament per això.
Els oïdors, l'auditori,
el sistema que deveu tenir per saber
quin abast té l'emissora
va dedicat fonamentalment al públic local
i heu de seguir.
Jo us demano que continueu amb la línia que porteu,
perquè és una línia que la gent de Tarragona
la necessita, la vol i ha de viure.
Tarragona ha de viure amb el batec de Tarragona Ràdio.
Carai, que bé li ha quedat també aquesta frase.
Ho he dit, que bonic, clar que sí.
Bé, bé com la del seu alumne, el Rafa Muñoz.
Pere, això de parlar de la ciutat està bé, no?
Sí, perquè les altres emissores,
pels que són cadenes de fora,
tenen més complicat poder parlar
aleshores que es parla de Tarragona
i això implica que el referent de la ciutat
ha de ser, si es fa ben fet, com es fa aquí,
és el Tarragona Ràdio.
Prova d'això, i jo, perdoneu,
com que estic al consell d'administració,
cada tres mesos ens passen un paper
on hi ha les audiències, no?
Això de les onades, i la nostra emissora està...
Cada mes deus cobrar, a més a més.
No, no, cada tres mesos, això.
Ja penso que són...
Estem al voltant dels 6.000 oients.
Estem amb unes mancances,
o amb unes mancances,
partint d'unes premisses molt diferents.
Això, doncs, és un fet que s'ha de tenir en compte,
que es manté, o que inclús es va augmentant,
i això vol dir que, doncs, la ràdio local,
com tu molt bé deies,
doncs és potser el futur, no?
Vull dir, està molt bé que ens expliquin coses de fora,
però les coses properes,
les del carrer, les del barri,
les del veí de més avall,
doncs aquestes coses,
si no és per Tarragona Ràdio,
és molt complicat que surti.
Fem una ronda final, doncs,
amb els altres contartulis, Manel.
A tu també t'agrada participar en això de Tartulis locals?
Molt bé, molt bonic.
Tarragona Ràdio,
dieu que és la ràdio de la ciutat,
això és veritat.
Els que estimem la ciutat de Tarragona
hem d'estimar també Tarragona Ràdio,
la ràdio de la ciutat.
Iolanda, si fas la ronda, no?
A veure, jo quan vinc a la Tartulis
em prenc sempre un cafè amb en Ricard,
però avui m'han dit que puc fer dos petons a la Iolanda
per celebrar-ho.
Jo encantada, la vida!
Això és en directe.
Gràcies per venir, Josep.
Anton?
Jo el que penso és que la ràdio local
és tan necessària com la ràdio nacional.
La gent s'escolta,
les ràdios i els mitjans de comunicació locals,
tot i que diguin que no se'ls escolten.
La notícia propera és la que la gent entén.
La notícia llunyana és la que la gent no entén.
I els mitjans escrits avui en dia,
tant el diari de Tarragona
com els altres mitjans escrits avui en dia,
es nutreixen d'una quantitat d'informació exterior
de la que la gent li importa tres pepinos.
A la gent el que li interessa és la notícia d'aquí,
perquè és la que entén.
L'entón, com sempre, tan clar, a l'hora de parlar.
Ramon?
Sí, a veure, les emissores locals han de cobrir,
sobretot és la notícia de la ciutat,
l'última hora, la notícia d'abast,
i a mi em fa la feta que aquesta ha de ser la feina
del que són les emissores municipals,
la nostra en particular,
i espero que en un futur sigui també el d'una televisió municipal,
que segueixi sent tan lliure i tan plural
com és l'emissora municipal ara,
segueixi sent força anys més,
i la futura televisió municipal sigui exactament així.
Gràcies, Ramon.
Perquè realment hi fa falta a Tarragona
una emissora municipal de televisió.
Rafa Muñoz, mestra?
Jo vaig ser soci i fundador de Radiografia a Torreforte,
per tant sempre he estat acorrent les emissores municipals,
i Tarragona Ràdio compleix aquesta funció plenament.
Si no existís, caldria crear-la.
Rafa Muñoz, economista?
Ràdio Tarragona, Tarragona Ràdio.
Jo crec que són les mateixes coses.
Em recordo de Ràdio Tarragona,
i jo crec que té en aquests moments
l'herència de Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio és fer amb ciutat,
és la ràdio de la ciutat,
és fer Tarragona,
i per una altra banda,
és la notícia immediata i viva.
I felicitats.
Gràcies.
A tu també.
Josep Maria Soler, per acabar.
Jo crec que la participació dels ciutadans
en els mitjans de comunicació és importantíssima,
i la millor manera, evidentment, és la ràdio.
I respecte a Tarragona Ràdio,
jo crec que està clar que és l'emissora a Tarragona,
de Tarragona per Tarragona.
I així ha de continuar.
Gràcies.
Tenim uns contartulis fantàstics.
Jo no tinc paraules ja.
Són una petita representació de tots els que venen.
Espera que el Josep Maria encara vol parlar amb ells.
Tot la llolada, eh?
També vol fer-li dos petons.
Senyors, moltes gràcies a tots.
Bon estiu.
Les tartulis ara fan vacances, fins al setembre.
Els hi donem un parell de mesos de descans,
però al setembre ens tornem a retrobar.
Moltes gràcies.
Falten quatre minuts per a la una,
una mica de publicitat, la música i les notícies.