La Confederació Mundial, l'OMC, que sóc el delegat oficial de la pròquia espanyola dintre de l'OMC,
el 2000, el Camponat del Món de Berlín, va parlar d'unes serienicitats que tenia la comunitat europea
de cara a l'ampliació a els 33 països que seran en el futur
i la diferència que hi ha entre cultures i entre sistemes econòmics d'aquests països.
Llavors, ells va comentar i que s'havia de treballar sobre aquest tema,
es va crear la zona europea per discutir, que és un grup de perruquers de tota la zona europea
que discuteix els temes, a la qual també estic jo, i van sortir una sèrie de problemes
i vam intentar, perquè això es comenceu a treballar de firme,
precisament el 2002 volia fer-ho aquí a Tarragona,
però van sortir una sèrie de problemes de cara a genos en altos,
que són els problemes econòmics, els problemes dels països que s'integraven,
i tot això, la qual vam creure que es tenia de plaçar.
Va fer reunions informals sobre el tema d'Europa, les que vaig assistir,
i finalment, el 2002, al Camponat del Món de Las Vegas,
que també vaig estar present, representant Espanya,
surt el tema ja definitiu, que s'ha de tirar endavant,
que va haver-hi una reunió, perquè Espanya també té una sèrie de problemes
dintre de la peluqueria sobre diferents punts de vista,
que no sigui al nivell tan desastrós com poden tindre uns països de Gret o de més,
però també hi havia uns problemes discutits a la taula.
El president Cesari, que és el president de la Confederació Mundial,
parla amb mi i diu a veure de quina forma podem arribar
a que se conegui una mica els problemes de la peluqueria espanyola,
definitivament, perquè es planteixin a Europa.
I jo li respon que haurien d'intentar fer una de les reunions a Espanya
d'aquestes discussions de tots els països d'Europa.
El problema és que hi ha diversos candidats, diverses nacions candidats.
Per exemple, la primera era imprescindible fer-se a París
durant la Rosa d'Or, que és el festival que se celebra a l'octubre.
Quedem que a l'octubre a París del 2002 jo estaré present,
com tots els anys, i discutirem el tema.
Es discuteix el tema i ja queda definitivament aprovat
que sí que es faria a Espanya una de les reunions.
L'altra es farà a Estrasburg el dia 6 d'abril
i la tercera es farà aquí a Espanya.
I depèn del resultat, potser serà la definitiva
o encara tindrien de fer alguna altra.
En principi, se compten com a definitives aquestes reunions
per plantejar el que la Comunitat Europea
li demana a la Confederació Mundial
de els problemes que existeixen dintre del món de la peluqueria.
Això vol dir...
S'ha de grans rasgos tot el sistema.
Tota la història que ens portarà al Congrés,
a la trobada, al Saló, que es farà durant tres dies,
com dèiem, aquí a Tarragona.
Quanta gent esperen que pugui venir?
Perquè estem parlant de tota Europa.
Sí, bueno, els 33 països.
Això t'obliga a seriosos temes.
Per exemple, jo per poder arribar a que es fes aquí a Espanya
tenia de fer una votació la Confederació Mundial
entre els països candidats.
Coincideix que Itàlia, que també ho demanat,
volia el Camponat del Món, que el té el 2004.
Llavors jo em comprometo amb Itàlia a ajudar-li
que el Camponat del Món se faci amb ell,
a buscar-li vots, i ell se compromet a retirar la candidatura
en favor d'Espanya, que es faci que Espanya aquest ha trobada.
El problema no era fer-ho aquí a Espanya.
El problema és que Espanya de seguida em van dir
que era factible, però Madrid o Barcelona.
Sempre estem en les capitals més importants,
però jo, com tarragoní, com persona que m'he guanyat la vida
aquí a la peluqueria i que sóc una persona agraïta
a la gent que ha vingut a casa meva,
creia que tenia de portar-ho a Tarragona.
I aquí sí que era un problema,
perquè és una capital que sí que és important per naltos,
però no és important dintre del món europeu.
Llavors, demostrar que era important,
demostrar que era una part positiva
i que es podia realitzar un bon evento
sense que sigui Barcelona o Madrid,
en que sigui una capital més petita,
doncs era la meva missió i és el que vaig lograr.
Després de la votació i lograr ja a París,
que sí, definitivament s'ha publicat tot el món,
de que a Tarragona es farà el Salon de l'Europa
a la Mediterrània per primera vegada,
llavors ja és fet de càrrega
de tot el problema que representa això.
El problema és que tens d'invitar
els 33 països d'Europa, a costa, nostre,
que tens de posar la traducció en simultània,
que tens de posar una sèrie de coses
a disposició de la gent
i dels 33 països,
no sé si vindran els 33 països,
però poden vindre 20, 18, 25, no ho sabem.
I després, al mateix moment,
fer una reunió amb la Federació Espanyola
i tots els presidents d'Espanya
que vulguin acudir a l'evento
i la Confederació Mundial.
Una reunió paral·lela perquè Espanya
expressi els problemes que té
dintre de la peluqueria.
Catalunya, País Vasco,
tots els que vulguin vindre.
Llavors, això és un problema econòmic.
Aquí és on et demano l'ajuda de tothom,
l'ajuda de la ciutat,
l'ajuda de les autoritats
i aquí és on estem treballant.
Per sort, la CEPTA,
que en el cas també som membre de la CEPTA,
igual que de la Càmera de Comerç,
de seguida veu que és una cosa important
dintre de l'empresari,
petit empresari de la peluqueria
i de l'empresa de la peluqueria
i es posa d'acord amb mi
que ells serà qui portaran,
junt amb el gremi i la Federació Espanyola,
tot l'evento i sobretot la part econòmica
es faran una mica front a ell.
es faran front totalment.
Tant si guanya com si perda,
és un problema de CEPTA,
és un problema que hem de solventar-ho entre tots,
és un problema que hem de donar una imatge adequada
perquè no sigui la primera vegada,
sinó si la Confederació Mundial veu que tinc raó
que un Tarragona es pot fer
alguna cosa d'aquesta importància,
possiblement tindríem més oportunitat
per fer més coses.
Què volia fer jo al mateix moment?
Bueno, per donar les gràcies
a la població a la qual m'he guanyat la vida,
a la qual hi he estat,
i he cregut que la població té dret
a poder gaudir d'un evento d'aquestes característiques.
I llavors, d'acord amb el gremi i els meus companys,
em va córrer fer una sèrie de coses paral·leles,
el que és la reunió en si, que és el que és important,
perquè tota la població pugui vindre,
pugui veure-la, pugui estar
i pugui veure treballar pel que és.
Per exemple, tenim ja programat,
en la mente, encara no tenim la llista feta,
perquè això va sortir ja la llum,
que el que és dintre del palau
hi haurà una exposició de productes,
de material de peluqueria,
de coses per a l'estil,
i un plató en el qual totes les peluqueries,
que animo a totes, en què moltes ja m'han trucat,
de la nostra ciutat,
demostrin que la peluqueria de Tarragona
té un nivell alt
i que llavors faran una exhibició
cada una de les peluqueries que vulgui,
del punt de vista de la moda
de la ciutat de Tarragona
o la província de Tarragona,
que més aviat és tota la província,
i tota la població que vulgui anar a veure-ho,
mitjana la seva invitació,
que la podrà recollir en qualsevol soci del gremi
o en qualsevol col·laborador,
podrà entrar a veure aquesta part de l'evento.
Llavors, el que no l'haigui retirat o no l'haigui recollit,
podrà entrar igual,
però tindrà de pagar una petita entrada,
la invitació,
d'un 10 euros hem calculat.
Però no, creiem que tothom tindrà temps de sobre
de recollir les seves invitacions,
de vindre, de veure-ho
i de veure una mica una exhibició
de la peluqueria
i el món de la peluqueria,
l'importància que la gent veu
quan va a la peluqueria,
no tot el que porta tot això.
Això es farà de manera paral·lela
aquells dies al Palau de Congressos.
Sí, això farà el 14 i 15.
I faran altres coses?
Sí.
Perquè volen fer una mena de recordguines, no?
Sí, bueno,
els peluqueries no són gent
que tinguem de paralitzar les carrers
per demostrar que som aquí.
Llavors, s'ha ocorregut
perquè les autoritats
es facin una mica més de cas,
perquè inicia l'evento
de la importància que té
convocar per fer el recordguiner.
I a les muralles de Tarragona,
que la Càmera de Comerç
li vaig explicar
i immediatament m'ha dit
que estava interessada
i que la patrocinava la Càmera,
el recordguiner,
a les muralles de Tarragona,
si fa un bon dia,
si no plou,
farem 230 peluqueries
o les que facin falta,
en principi són 230,
que treballaran al mateix moment.
I llavors,
el dia 1 de juny,
15 dies abans,
per crear una mica...
Per animar,
per fer caliu, no?
Doncs a les muralles de Tarragona,
que esperem que,
en fi,
tot el que sigui
l'alcalde i la ciutat
no tinguin cap problema,
que suposo que no,
doncs,
bateríem el recordguiner.
Llavors,
seria posar 230 persones
o 230 peluqueries
que treballin alhora,
el que vol dir
que no enxufaran el secador
a les 230,
perquè seria un cacau
impressionant de llum.
Però,
si poden tallar un cabell,
poden fer un recollir,
vol dir que prepararan
la seva model,
la seva peluqueria,
es presentaran allà,
vindrà el notari,
acabaran de fer el treball
o treballaran o tallaran el cabell,
el que vol dir
que estan treballant alhora
a les 230,
i batre el recordguiner,
que l'últim
va intervindre jo també,
que va fer Oviedo
i va quedar en 218.
De fet,
tota aquesta moguda
servirà per donar a conèixer
la feina dels perruquers
i els seus problemes,
la seva problemàtica,
perquè quines són les coses
que volen abordar
en aquesta trobada
de tres dies?
N'hi ha molts,
perquè sortiran
del mateix moment,
però ja hi ha alguns concrets
que ja tenim,
que ja tenim,
que fa any que lluitem
amb el tema aquest.
El descontrol que hi ha,
i això el que fem més aviat
és protegir el consumidor,
que qualsevol persona
pot obrir un saló
en què sigui un aprenent,
en tots els respectes
que em refereix un aprenent,
o una persona
que sigui gent
al món de la peluqueria.
Creiem que,
que incluso a Galícia
ja el tenen,
és l'única part d'Espanya
que el tenen,
perquè això depèn
de les autonomies,
i ja hem presentat
diversos projectes
al govern català,
a la Generalitat,
però no ha tirat endavant,
que per obrir un saló
de peluqueria
almenys hi hagi
un professional demostrat,
un professional
que sàpigui
el que fa,
perquè treballem
en matèria viva,
que és la pell
i el cabell,
i cada dos per tres
sentim
els mitjans informatius
que hi ha un desastre
en una persona,
o hi ha una denúncia,
o hi ha coses,
però si jo he tingut
que intervint,
per altres gràcies,
ha jutjat diverses vegades
per demostrar allò,
i clar,
la persona que ho ha fet
no és que ho hagi fet
per mala intenció,
per això,
sinó que potser
no tenia prou coneixement,
i ha cremat el cabell,
o ha tingut un problema
amb la persona
que li ha fet el servei.
El que volem
és que el que hi havia
antigament,
que ja han lluitat moltes vegades,
i sigui que per obrir un saló,
que obri qui vulgui,
almenys tingui un document
que digui que és professional,
que és professional
de la peluqueria,
i és protegir el consumidor,
no volem res més.
Llavors, clar,
aquest desmadre
que hi ha d'obrir peluqueries
de tot xia botxia,
que a vegades són professionals
i a vegades no,
però això es tindria de tallar,
es tindria de controlar una mica.
És un dels problemes
més importants
entre nosaltres
que tenim
els autònoms de peluqueria,
com les malalties,
que ara en la nova llei
es veu que ja sí
queda recollit,
que es reconeixen
com les malalties professionals,
algunes de les malalties
que pateix el sector,
no sé,
infinitat de coses
que sortiran
i unes d'altres
que sortiran
a raó que un altre país
europeu ho presenti
o un president
d'una zona concretament
ho presenti
dintre del saló
per discutir els temes
i que faci les conclusions
de la Confederació Mundial.
Sí, perquè pot haver-hi
perruquers d'altres països
que evidentment
també tinguin
altres problemàtiques, no?
Correcte, correcte.
Aquí es tracta
d'unificar els criteris
perquè la comunitat europea
legisli
o faci una orientació
a els governs
de la comunitat europea
o el que sigui convenient,
que jo ja ho desconec,
el que sigui convenient
perquè hi hagi
una mica de criteri uniforme.
La prova la tenim clarament
en els que ja hi som
dintre d'Europa.
Per exemple,
jo com a espanyol
puc anar a París
a treballar
o puc anar a Alemanya
a treballar,
però a muntar un saló no,
perquè allí tenen uns documents
que per obrir un saló
són necessaris.
Llavors,
per obrir el saló
hem de fer mínimament
allò que fan ell,
uns cursos,
el que sigui,
per demostrar
que soc un professional.
Llavors,
en canvi,
un francès,
un alemán o un italià
pot vindre a Espanya
i pot fer perfectament,
pot obrir un saló
i estem en desventatges,
estem a Europa,
estem per tindre
les mateixes desventatges
i obligacions.
Ja que tenim les obligacions
que aquestes se les implanten
immediatament,
hem de tindre
els mateixos desventatges
i els desventatges
que hi hagi una mica de control.
Un control que al final,
sempre dic el mateix,
el beneficiat és el consumidor.
I això està claríssim.
Llavors,
clar,
tots aquests problemes
sortiran a aquestes reunions,
la Confederació Mundial
que vindrà tota la cúpula
que està invitat també
perquè és la meva obligació
al fer el Congrés aquest.
La Confederació Mundial
vindrà a discutir els temes
com també,
llavors,
farem una cosa paral·lela
que tots els països,
diversos països d'Europa
ja tinc concertats
i uns altres,
però la part econòmica
no la tinc concertada,
encara concertada,
vindran pel que és
de primera línia
a fer unes exibicions
que aquestes
es faran
a la sala d'aptes
i aquí s'haurà de pagar
una entrada per entrar
perquè tinc de pagar
tots aquests gastos de model
i de tots els costes
almenys ajudar a recaudar
perquè els mitjans
que m'ajudin
com el Port de Tarragona,
el senyor Badia
m'ha atès molt bé sempre
i m'ha dit que compti amb ell,
la Càmera de Comerç,
vull dir,
totes les persones
que estem parlant.
Però,
a part d'això,
com puja tants calés,
hem de procurar
uns ingressos
perquè això es pugui
arribar a l'altre.
I la publicitat
és imprescindible
per crear l'ambient necessari
per demostrar
que la ciutat és important
i que la ciutat
es mereix tindre
coses d'aquestes característiques.
Gràcies.