Ara passen 10 minuts i mig de les 12 del migdia,
com els hem anat explicant al llarg del matí de Tarragona Ràdio.
Aquest vespre, a la ciutat de repòs i vacances,
es farà un sopar d'homenatge per part d'un grup de socis del Nàstic
a una representació de la plantilla grana
que fa dues temporades van aconseguir l'ascens a segona A.
Una fita important pel club després de 21 anys d'absència
a la categoria de plata del futbol estatal.
Aquella plantilla serà representada aquest vespre
per Gordillo, Masnou, Castillejo, Félix Prieto, Leo i Quique.
Jordi Blanc, explica'ns una miqueta qui es queda, qui no hi és,
qui serà, què va passar?
Doncs d'aquella plantilla que és proper dilluns,
en l'inici de la nova temporada,
ja tan sols Codina i Serrano seguiran el club.
Aquesta temporada, molts dels integrants d'aquella plantilla de l'ascens
han deixat el club.
És el cas de Gordillo, de Masnou, de Castillejo, Manolo Herrero,
Lara o Pallarès.
Alguns ja van abandonar la disciplina grana
a l'acabar la mateixa temporada de l'ascens.
És el cas de Cali Garrido, Sucies o de Villena,
que va passar a ser secretari tècnic del club.
La majoria van continuar perquè el club havia promès
la renovació automàtica si s'aconseguia l'ascens,
tot i que després Leo, Barila, Quintero o Fran van marxar,
ja que no es comptava amb ells pel projecte de segona A.
La temporada segona A va ser un patiment des de l'inici
i amb canvis constants de jugadors i entrenadors.
Al final de la temporada segona A
i amb el descens consumat de nou a segona B,
la porta de sortida la van agafar jugadors
com Rondeler, Quique, Félix Prieto, Barnaus o el porter Oliva.
Abans el club ja havia acomiadat el quadre tècnic de l'ascens,
Josep Maria Nogués i Robert Alvira.
Amb el sopar d'aquest vespre, per iniciativa d'un grup de socis,
encapçalats per Antoni Figueroa i Salvador Guinard,
es vol retre un adeu a una plantilla
que sempre estarà al cor dels aficionats del Nàstic
i que, de ben segur, per molts dels complonents d'aquella plantilla,
Tarragona sempre serà a casa seva.
Doncs aquí tenim una representació als estudis,
en Gordillo Castillejo, bon dia, benvinguts.
Bon dia.
Què tal?
Bé.
Feu una cara de son?
De vacaciones, molt bé.
Ja es nota, ja es nota, eh, que és tothom de vacances,
perquè Déu n'hi do la cara de son.
Bueno, bueno, oi a madrugà, oi a madrugà.
Sí?
Tenim a l'altre costat del fil telefònic, aquí tenim Jordi.
Presenta-los tu.
Doncs a l'altre costat del fil telefònic tenim Jordi Masnou
i a Fèlix Prieto.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia.
Els tenim en ruta, alguna cosa, no?
Em penso.
Jordi Masnou tornant de vacances cap a Tarragona
per poder assistir al sopar d'aquest vespre
i a Fèlix Prieto el tenim a casa seva.
Fèlix, bon dia.
Hola, bon dia.
Doncs, amb tots ells...
Jo el que demanaria és que, sisplau,
ens portéssiu alguns auriculars per a alguns dels nostres convidats,
perquè així serà la manera que puguin parlar
amb els seus companys que estan a l'altre costat del fil telefònic.
Quan us van convocar per aquest sopar,
què va passar pel vostre cap?
Jo, i Tarragona, hem de tornar a Tarragona, tornem a Tarragona...
Hombre, al principi fue una sorpresa, no?
Perquè estava en el pueblo de vacances
y me llamaron con esta propuesta
y dije, hombre, pues yo en aquellas fechas
iba a estar en Tarragona
porque lo teníamos así planificado
y, bueno, me caía bien y perfecto, no?
¿Hay un vínculo con la ciudad todavía?
Hombre, naturalmente que hay un vínculo.
Yo, por lo menos, de momento, no he dejado Tarragona aún, no?
Otra cosa será, pues, cuando tengamos que ir a jugar a otro sitio,
ya veremos, no?
Pero de momento sí que el vínculo existe.
En el caso de Gordillo?
Pues, bueno, yo en principio tenía ya vacaciones
para venir aquí una semana
para, bueno, pues con los compañeros
que, sobre todo durante esa temporada,
hice bastante amistad con varios de ellos
pues para pasar aquí unos días
y, bueno, pues luego me llamaron, pues,
una serie de, bueno, un aficionado, un para-aficionado
de que se iba a hacer esta cena homenaje
y la verdad, pues que muy bien, no?
Es una manera, pues, bueno, de pasar un rato
y de recordar, pues, lo bien que lo pasamos
y lo buena que fue esta temporada.
Pues, una temporada que, sens dubte, va tenir un avance
i un desprès trist en la història del Nàstic.
Ens estem referint al partit que es va jugar a Cuenca,
allà malogradament el delegat de l'equip Joaquín Gómez
perdia la vida
i a partir d'allí el Nàstic va començar a tirar endavant, no?
Perquè fins aleshores la temporada era molt compromesa,
molt qüestionada,
el partit anterior de Cuenca, casa contra el Premià, es va perdre,
crits de, en aquest cas, contra l'entrenador,
contra Josep Maria Nogués,
però a partir d'allí el Nàstic va aconseguir
unes ratxes molt importants, no?
Fins i tot la darrera, 13 partits imbatut,
comptant els 10 darrers de la Lliga
i els 3 primers del playoff.
Sí, yo pienso que ese fue un punto de inflexión, no?
Porque, bueno, lo que pasó allí en Cuenca,
pues, eso sí que no lo olvidaremos ninguno, no?
De los que estábamos en aquel vestuario.
Y, bueno, y a partir de ahí, yo creo que una de los...
Yo creo que para mí lo principal por lo que se logró
el objetivo, no?
Del ascenso tan deseado era por la unión
y el buen vestuario que había, no?
Que entre nosotros, pues, éramos una piña,
todos nos llevábamos muy bien,
nos seguimos hablando prácticamente toda la plantilla
y yo creo que eso fue el...
Yo creo que lo más importante para conseguir el ascenso.
Luego, claro, había un equipo que era superior al resto también.
Una temporada amb Castillejo y 27 gols, que es diu aviat.
Sí, hombre, fue una temporada buena, no?
Pero fue una temporada buena, pues, para todos.
Cuando el equipo funciona, pues,
el que más beneficia es el delantero centro, no?
Y en mi caso, pues, fue así, no?
Había un equipo, como dice Gordo, pues,
que para mí era mejor que el resto
y lo demostramos, pues, subiendo, no?
También es verdad que hubo momentos delicados
donde se confía en nosotros, cosa que es muy importante.
En el caso de Félix Prieto, a més a més,
no va ser l'any que es va casar, també, Félix?
Sí, sí, también.
Va ser poc després de l'ascens, no?
Sí, yo creo que fue unos diez días después de...
de l'ascenso, pues, ya...
también subimos una categoría en nuestra vida.
No nos casamos.
Jordi Masnou, ¿quins record té d'aquells moments,
d'aquell ascens?
Bé, home, sobretot el que va ser molt bonic
va ser l'últim tram de Lliga, el play-off
i tot l'ambient que es va crear a Tarragona, no?
I el més important, el que va quedar,
que són les amistades i molt bon ambient
el vencidor i la relació personal
que ha quedat amb tots ells.
Ara, deia el Jordi, el bon ambient que es va crear a Tarragona.
Realment la ciutat no coneixia
un moviment ciutadal voltant d'un equip de futbol
com els que es va produir les setmanes de la recta final de la Lliga.
Va ser impressionant.
Fins i tot aquelles persones
que no havien estat aficionades al futbol d'una manera fidel
cada cap de setmana.
Tothom vibrava i tothom estava pendent
del que fèieu vosaltres al camp.
Sí, yo siempre lo he dicho, ¿no?
Que cuando los primeros días que yo vine,
los primeros meses,
iban 1.500 personas al campo,
2.000 el día que más, ¿no?
Y los últimos dos meses y el play-off,
ya posteriormente segunda,
4.000, 5.000,
y hemos visto el campo lleno varias veces, ¿no?
O sea que el cambio que ha experimentado Tarragona
para la afición ha sido muy positivo.
Us sembla que recordem,
podíem haver recollit un bon grapat
perquè vam fer un seguiment
i ens ho permetran també dir-ho així,
un seguiment exhaustiu
de tot el que va fer el Nàstic a la ciutat
i fora de la ciutat.
Recuperem un parell de moments
que tenim enregistrats d'aquell final.
Recordem que era una època
que la retransmissió dels partits
en tenia Coral, Albert Ullés,
el Joan Andreu Pérez també amb Teresa Ortega.
Recordem algun d'aquells?
Quin és el primer moment que recordem, Jordi?
Doncs, sens dubte,
crec que el primer que hem de recordar
és un gol,
que crec que en principi,
i que no se m'enfadi,
senti que em va marcar 27,
un gol de Gordillo a Zamora,
que crec que aquell gol
no era el darrer partit del play-off,
era el penúltim,
però era pràcticament a les acaballes del partit
i jo crec que aquell gol pràcticament
ens va donar
aquella mica de pas
que ens quedava encara
per tenir l'ascens.
Escoltem com una raba,
Albert Ullés,
en aquell final de partit,
i amb una mica de confusió també
perquè no se sabia exactament
qui havia marcat el gol.
La sentada segon pal,
sí, sí, sí, sí, sí,
gol!
¡Gol!
¡Gol!
¡Gol!
¡Gol!
¡Gol!
¡Gol!
¡Gol!
¡Gol!
Va Castillejo.
Ve a Chaveura si es Castillejo o el Gordillo.
Pero embarcad.
Embarcad.
Colota centrada.
Morça.
Delante de la frontal.
Ha pujat al cap Gordillo.
Hasta Gordillo.
S'abracen Josep Maria Noguess i Robert Elvira.
¡Gol!
¡Gol!
¡Gol!
¡Gol!
¡Gol!
Deia Castillejo, se'n posa la pell de gallina a tots.
La pell de gallina a tots, eh?
Mira, i és veritat, a tots ens hem quedat així.
Jo l'he visto.
No ha sido casualidad, l'he visto vosotros.
I com vivíeu aquesta insistència?
Clar, els mitjans de comunicació també tenien vers a vosaltres una actitud diferent de la que podien tenir a començament de temporada, no?
En els mitjans i sempre està en boca de tothom.
Notàvem una certa pressió també per part de tot els seguidors, dels mitjans, de tot el que envolta el fenomen futbolístic, més enllà del que és estrictament esportiu.
Bueno, lo cierto es que al final de esa temporada sí que se creó en toda Tarragona un entorno al equipo muy favorable,
muy de esperanza de poder lograr el ansiado ascenso.
Y para nosotros era una responsabilidad, pero era una responsabilidad que sabíamos que lo podíamos conseguir, que era muy bonito, que veníamos de pasarlo bastante mal.
Y el equipo pues iba en una línea ascendente que teníamos muchísima confianza y que sabíamos que no se nos iba a escapar, no?
Y la verdad que luego fue increíble todo lo que pasó después, no?
En aquest sentit jo recordo que a les escoles de Tarragona, que el que era normal fins al moment era que els nens quan jugaven a futbol, allò que heu fet tots els nens quan sou petits, no?
De posar-vos noms de jugadors, es posaven els noms vostres quan jugaven a l'escola.
Tu anaves a un pati d'un col·legi de Tarragona i dius, mira, jo soc Castillejo, jo soc Prieto, jo soc Gordillo.
És a dir, posaven els noms dels jugadors del Nàstic.
Jo no sé si a vosaltres això us va arribar a coneixement, imagino que sí, no? Que us ho comentarien.
Bueno, de tanta cosa no ho sé.
No, no, doncs passava, eh? No, no, és veritat, és veritat que els nens també assumien una miqueta, doncs, aquestes figures futbolístiques que els tocaven de més a prop i que a més els podien veure al camp cada cap de setmana.
I un fet important és que passejant per la ciutat, per exemple, fa cinc temporades quan van arribar a Gordillo i Masnou al Nàstic, de ben segur que no es veia ningú per la Rambla o pràcticament ningú amb una samarreta del Nàstic.
I en aquests darrers anys, a partir de l'Escens i inclús la temporada passada, i aquesta mateixa, doncs, és normal veure nens, nenes amb samarretes del Nàstic i amb nom de jugadors.
I si més no, abans estàvem comentant el fet que quan va arribar a Castillejo, que va ser la mateixa temporada de l'Escens, doncs, afluència de públic, 1.500, 2.000 persones, els primers partits d'aquella temporada.
Molta menys gent, encara, quan va arribar a Gordillo i Masnou al Nàstic.
Suposo que, Jordi, te'n recordes dels primers partits al Nàstic, les primeres temporades, amb molt poca gent al nou estadi,
quan pràcticament, en partits importants, inclús alguns primers partits de segona divisió, 12-13.000 persones era habitual al nou estadi.
Sí, sí, la segona divisió ve en aquells moments, doncs, el CELLA no està dalt ben classificat, doncs, no tenia cap atracció per la gent
i, bueno, a l'estat, a l'any anterior de l'Escens ja vam estar, doncs, vam fer una temporada no molt bona,
però, bueno, vam estar una mica a punt de col·locar-nos a la zona de play-off i després, a temporada següent,
amb tota la dinàmica de l'Escens i tot el que es va contagiar a la ciutat, doncs, va fer que l'any de segona divisió, doncs, fos una festa cada 15 dies.
El viure aquí a Tarragona, deixem el tema esportiu, que és la parcel·la del Jordi.
Del viure aquí a Tarragona, què és el que us ha quedat més? Parlo des d'un lloc, un espai, un paisatge, un restaurant,
una manera de fer una activitat, què és el que encara, doncs, ho enyoreu més?
A dir, mira, jo enyoro aquella cosa d'anar a prendre allò a aquell lloc, o enyoro, doncs, la passejada per aquest altre lloc.
Hombre, yo lo que más enyoro es el nacimiento de mi hija, ¿no?
Es lo que siempre me quedará de Tarragona, está claro, ¿no?
Me quedarán muchas cosas, pero esa nunca se me olvidará.
He de dir, la meva filla és de Tarragona.
Claro, eso no lo cambiábamos.
Això està claríssim.
La mía también.
També, dues tarragonines.
Bueno, se dio la circunstancia de que el año, bueno, sobre todo el año del ascenso,
pues nacieron creo que tres o cuatro niñas, ¿no?
Y como se suele decir, vinieron con un buen pan.
Y bueno, luego, pues, los amigos que haces aquí,
hablando de restaurante, la cafetería Camper, que es mi casa,
que ahí estamos como en casa.
Y aquí, pues, yo estoy convencido de que Santi, Jordi, Félix,
que seguro que vivirá aquí.
Aquí muchísimos, pues, cada vez que podremos,
yo cada vez que pueda vendré seguro.
El cas del Jordi i del Félix?
Home, el que diu Gordo, ¿no?,
que també va aneixer la meva nena
i quan passo per a prop de la clínica,
pues, feia el record aquell.
Després, algun diner que altre,
el fortiu de la reina,
que és un lloc immilorable de Tarragona.
Una sèrie de llocs,
i com diu Gordo, ¿no?,
el lloc de reunió, campet,
que és un lloc d'exemple per tot.
El cas de Félix?
Sí, bueno, jo, la verdad es que
prácticamente me gusta todo de Tarragona.
Tengo pensado ya quedarme a vivir,
pues, mi mujer es aquí,
mi hijo también hacía aquí en Tarragona,
y ya te digo, aquí nos quedaremos a vivir.
Me encanta todo,
me encanta la playa,
cuando vamos a la montaña,
y la verdad es que es un sitio maravilloso para vivir.
Ja que teniu un vincle per tota la vida,
per una o una altra,
el vincle és per sempre allà.
Si em permeteu,
una pregunta una mica esportiva.
Oh, i tant.
Suposo que als nostres oients els interessa...
Les esperen, les esperen.
Els interessa-hi bastant
del que serà el futur d'aquests jugadors,
no?, Fèlix Prieto,
dels que avui tenim aquí amb nosaltres,
és el primer que va marxar del Nàstic,
ho va fer al final de la temporada segona divisió A,
se'n va anar a la ciutat de Múrcia,
el mes de desembre va fitxar per un rival directe del Nàstic,
com és el Reus,
i concretament va debutar en un partit,
un Reus nàstic al camp del Reus
i va marcar el gol davant del Reus.
Ha acabat contracte amb el Reus
i ens agradaria saber una mica,
Fèlix,
on està el teu futur?
Tens alguna cosa ja?
Sí, bueno,
tenim cosillas de segona B,
després tenim l'oferta del Reus,
i bé,
amb aquestes coses irem començant a veure qual és la millor,
tant per la família i per a mi,
i bé,
supongo que en aquesta setmana o final o principi de la siguiente,
decidirem,
però de moment a tu ja l'ha confirmat.
Hay cosillas,
y bueno,
en ese sentido,
pues estamos bastante tranquilos,
y a ver dónde vamos.
Jordi Masnou va abandonar la disciplina del Nàstic el mes de desembre,
la temporada passada,
igual que ho va fer també Gordillo,
Masnou se'n va anar al Badalona,
ha jugat tercera divisió,
ha jugat playoff descens a segona divisió B,
però no sabem per on passa el teu futur, Jordi.
Doncs bé,
el fet de no pujar a segona vena a Badalona,
doncs fa que no continuï en el club,
i l'únic,
doncs ara,
és buscar la millor opció,
no?
Realment encara no ho tinc gens clar,
perquè,
bueno,
cada cop mires més,
doncs una sèrie de coses,
una sèrie d'aspectes,
que no són només els econòmics,
no?
Llavors,
doncs,
no és fàcil aquesta decisió,
i tampoc,
realment no tenim ganes d'anar amb la maleta amunt i avall,
no?
Llavors,
doncs mirarem la millor opció,
i crec que serà d'hora,
si no aquesta setmana la que ve.
Gordillo va marxar també al mes de desembre,
se'n va anar bastant lluny d'aquí,
se'n va anar a Pontevedra,
allà ha jugat amb el Pontevedra aquesta mitja temporada,
playoff descens també a segona,
tot i que no ho han aconseguit,
i sobtadament se n'ha anat al Pontevedra,
i se n'ha anat,
és nou jugador del Jaén per la propera temporada,
amb un vell conegut de l'afició grana,
com és Josep Maria Noguès.
Sí,
lo cierto es que yo fui a Pontevedra apostando por,
a ver si podíamos conseguir el ascenso,
no ha podido ser,
no hemos quedado,
hemos jugado al playoff,
no hemos podido subir de categoría,
pero ya no ves,
una vez que firmó en Jaén,
pues ya me llamaba de vez en cuando,
quería contar conmigo si él seguía en Jaén,
a mí es un entrenador que me conoce bien,
que yo lo conozco bien a él,
que me gusta como entrenador y me apetece,
también voy a un histórico de Andalucía,
cerca de casa,
y bueno,
para mí es un reto importante,
porque ya también hace bastante tiempo
que salí de Andalucía
y me apetecía jugar allí,
y él la verdad es que ha puesto bastante empeño,
interés en que vaya,
y espero no defraudarle.
I Santi és el darrer que ha marxat,
ha acabat la temporada,
se li acababa el contracte,
i la directiva opta tampoco a no renovar aquest contracte.
El teu futur s'ha parlat?
Pues está un poquito como el de Félix y Jordi,
¿no?
Hay que mirar varios aspectos,
no solamente ya el económico,
sino hay que mirar quizá más el familiar
y el hacer la maleta, ¿no?
Si no es una cosa,
pues que haya un proyecto deportivo muy, muy bueno,
pues intentar no ir muy lejos,
pero vamos, no, de momento no hay nada definido.
Són quatre convidats que tenim avui aquí
d'aquell equip de l'ascens.
Tenim algun altre document sonor?
Tenim el document sonor del 24 de juny
al voltant de les 9 i mitja del ves,
però sí que crec que va recordar
que va acabar el partit aquell
en què el Nàstic empatava 0 a casa davant del Zamora,
era el darrer partit de la Lligueta,
però amb aquest empat n'hi havia suficient
com per pujar de categoria
i tornar 21 anys després
a la enyorada segona divisió A.
Home, a veure, la falta no és molt perillosa,
però ja són ganes de fer-nos patir, eh?
Ja són ganes de fer-nos patir.
La pilota per banda dreta,
a uns 15 metres a la frontal,
dos homes de tanca defensiva del Nàstic,
tot el Zamora dins l'àrea del Nàstic,
tot el Nàstic també defendent-la,
compte que ja són fora del descompte,
la centrada,
la toca Sergio Lara,
final!
Final!
Final!
Final!
Final!
Final!
Final!
Final!
Tarragona!
torna a la segona divisió A.
Sabrà sentit de Mariano,
que és Robert Elvira!
I perquè hem tallat,
sinó que vam plorant aquí com en un cul abrot.
Déu-n'hi-do,
hi ha un tema musical que escoltarem també
que té un significat ja per tancar aquest espai.
Com veieu el futur,
la propera temporada aquí a Tarragona?
en el Nàstic,
oi, que compromès!
Aquesta pregunta la puc fer jo,
que no em dedico a esports,
el Jordi no la pot fer jo, sí.
No,
nada, comprometido.
Hombre,
jo la verdad es que ahora en el equipo está,
pues sin,
digamos,
sin confirmar,
no?
Falten fichajes,
y han faltan cosas importantes.
Y cuando se hace un equipo nuevo,
pues es complicado.
Entonces hay que darle tiempo,
hay que darle la confianza suficiente
para que esto llegue a un buen puerto,
¿no?
Pero te digo,
cuando se cambia tanta gente,
como se ha cambiado,
pues hombre,
es una cosa complicada.
Hombre,
yo como dices Santi,
es difícil,
¿no?
Porque han habido,
o van a haber muchísimas bajas,
¿no?
Hay que,
hay que dar también un número importante de altas
y,
y es difícil,
pero yo confío como,
como un aficionado más del Nàstic
y que,
que ojalá hay que,
y que sea lo mejor
y que,
y que puedan lograr el ascenso otra vez,
¿no?
Que,
que Tarragona,
pues,
fue una pena que,
que en tan poco tiempo
el equipo descendiese de categoría
y ojalá y lo puedan conseguir,
que hagan bien las cosas
y que puedan lo,
pues,
juntar un equipo con posibilidades,
que yo creo que aquí en Tarragona
se puede hacer perfectamente.
Lo digo,
estiguin al teléfono,
el Jordi Masnó
i el Félix Prieto
també els hi demanen
aquesta mena de pronòstic,
o de,
o de bones intencions
o bons desitjos
cap al club tarragoní.
Jordi.
Sí,
a ver,
el desitjos
que em diuen
José y Santi,
¿no?
El Admir,
que es una incógnita,
perquè l'equip
és totalment nou,
vull dir,
el club és el mateix,
l'equip és totalment diferent
i no se sap quan respondrà.
L'únic afegit
és que,
a mirar què passa en els anys,
doncs,
la pressió
serà més gran
per poder pujar
a segona divisió A.
Llavors,
jo crec que
el més important
és aquesta pressió
a tot l'entorn
i tot el que és el nàstic
no sigui tan gran
i les presses
no siguin
un maltrigne
per poder portar
la temporada.
Vull dir que,
que si s'ha de pujar,
es pujarà
quan es facin les coses bé,
però no s'ha de atindre
a una pressa excesiva.
Félix.
Sí,
pues,
com han dicho
mis compañers,
la verdad és que
és un poquit incógnita
el Nasti este año
perquè,
bueno,
teniendo en cuenta
que el grupo tercero
casi sempre
és el grupo més fuerte
i que el Nasti
ha canviat
prácticamente
tota una plantilla,
pues,
va a ser complicado.
Precisament,
nosaltres,
quan ascendim,
pues,
creo que
del año del ascenso
ja llevávamos jugando
como sis o siete jugadores,
llevávamos ja jugando
un par de años
i,
quiera o no,
pues,
el mantener un bloque
és molt important
perquè el treball sucio
prácticamente ja està fet.
Llavors,
pues,
ara mateix
els noves entrenadors
del Nasti
van a tenir
molt de treball
que fer
ara en pretemporada
y seguramente
a lo mejor
los resultados
no llegan al principio
pero, bueno,
esperemos que
a final de temporada
todo sea positivo
para el Nasti.
Sobretot,
destacar una mica
potser el bloc,
el que deien ells abans,
el bloc que hi havia fet
el Nasti
i, sobretot,
l'amistat personal
que molts jugadors
d'aquell ascens
mantenien fora
de les instal·lacions
del nou estadi
i suposo que això,
sobretot,
va ser molt important
aquella temporada
per aconseguir aquest èxit.
Doncs,
ja ho deixem aquí,
no us volem entretenir més
que continuar gaudint
d'aquestes vacances,
que gaudiu sobretot
d'aquest sopar,
segur que hi haurà
moments d'emoció
aquesta nit,
són inevitables,
perquè el futbol
és el que té,
que és molt apassional
però ho és per tot,
per tant,
quan arriben els moments
difícils
la gent s'enfada molt,
quan arriben els moments
dolços
la gent també
s'emociona
en un sentit
molt més positiu.
Hi ha un tema musical
que era,
podríem dir,
l'himne oficiós,
ho podríem dir així,
que podríem aprofitar-lo
per acabar
aquesta conversa
que et sembla, Jordi?
De ben segur
que els aficionats
i socis del Nasti
que habitualment
van al nou estadi,
doncs és una cançó
ja d'uns quants anys
però ben coneguda
perquè era la cançó
que des de la megafonia
a l'estadi
es posava cada vegada
que es marcava un gol
i es celebraven
aquests gols
que marcava el Nasti.
es un thời HISTEG
una cançó
que des de la megafonia
que cumaリu
i el de laicordia
i eten
en l'emence
que Saudet
Doncs d'aquesta manera posem el punt i final
d'aquesta conversa que hem tingut la fortuna,
podem dir-ho així, de mantenir
amb persones que ja han passat a la història
de l'equip d'aquesta ciutat.
Un moment realment important
per l'afició del Nàstic i també per tot Tarragona
perquè, com dèiem, al llarg de la conversa
va ser un fenomen social
a la nostra ciutat i no només esportiu.
Gordillo, Castillejo, Félix Pet, Prieto, Jordi Masnou,
moltíssimes gràcies per venir.
Molta sort en el vostre futur. Gràcies, bon dia.
Moltes gràcies.
Adéu, bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!