Senyor Correig, bon dia.
Bon dia.
Quina és la primera reacció que li ha suposat fa uns minuts al conèixer aquesta notícia,
que Bandejos no acollirà el projecte Íter de fusió nuclear?
La primera reacció per part de la universitat és de decepció, no?
Decepció perquè, bé, teníem unes esperances fundades en que aquest projecte pogués venir aquí.
Ja sabíem que les probabilitats, sobretot últimament, no eren molt elevades,
però en principi pensàvem que encara podria ser possible.
S'ha confirmat que no vindrà aquí i, per tant, estem decebuts.
De totes maneres, nosaltres amb aquesta decisió no hi perdem res.
De fet, el que deixem és de guanyar, però tot seguirà com fins ara
i jo crec que la candidatura ha estat ben plantejada,
tant des del punt de vista tècnic com l'emplaçament,
com jo crec que políticament les diferents administracions han fet el que havien de fer.
De totes maneres, el pes de l'estat espanyol en el concert europeu és el que és
i tant a nivell polític com a nivell científic.
Hem de pensar que França té una tradició científica
i particularment amb energies nuclears molt més forta que la nostra.
I, per tant, és una decisió, diguem-ne, lògica.
Entenc, doncs, de les seves paraules que altres condicionants no estrictament tècnics
han passat més a l'hora de prendre la decisió, els ministres de la Unió Europea.
Jo crec que ja es deia que la decisió al final seria una decisió política
i, per tant, penso que el joc polític ha tingut un paper rellevant en aquesta decisió,
encara que no sé si tampoc conec prou a fons per dir quins han estat els entrellats.
Però jo diria que el pes polític ha estat important.
Deia, senyor Correig, fa un moment que no perdem res,
però que sí deixem de guanyar una cosa important,
com és aquest projecte de reactor experimental de fusió nuclear.
De fet, què deixem de guanyar amb la no candidatura davant d'allòs per aquest projecte ITER?
El primer que deixem de guanyar per la universitat és el fet de tenir ITER aquí
vol dir que la universitat estaria situada en un entorn de divisió d'honor en ciència i tecnologia.
Per tant, diguem-ne que seria coneguda a nivell internacional.
Jo crec que li hagués donat una projecció importantíssima.
Aquest és, diguem-ne, el més intangible.
Després, a nivell d'aspectes més parcials,
doncs bé, jo crec que haguéssim pogut completar l'oferta educativa
pel fet de tenir ITER aquí,
perquè haguéssim pogut oferir uns postgraus i uns doctorats específics per ITER.
Haguéssim pogut també col·laborar els nostres grups de recerca
amb vàries, diguem-ne, de recerca de fusió
i també de les auxiliars d'ITER.
Després, a nivell d'innovació, suposàvem que s'haguessin instal·lat
un seguit d'empreses innovadores en la nostra àrea geogràfica,
amb les quals haguéssim pogut fer innovació.
Per posar un altre exemple, els nostres estudiants en ciències i en enginyeria
tindrien l'oportunitat de treballar a ITER, etcètera.
Aquests són els avantatges que nosaltres vèiem en aquest projecte.
Això des de l'òptica estrictament universitària,
perquè des d'una òptica més global del territori,
els efectes positius haurien estat també realment espectaculars, no?
Jo amb això ja no ho he comentat, però és evident, no?
Tenir una comunitat aquí, doncs, de dos o tres mil persones
treballant en aquest projecte, doncs, hagués canviat la zona.
Jo ho tinc claríssim, no?
Tècnicament, senyor Correig, com era, o com és encara,
de fet, la candidatura de Bandellós, encara que ja hagi estat descartada,
era realment molt bona?
Tècnicament és molt bona, i tant.
L'emplaçament és molt bo, i la feina que ha fet el Ciemat
al construir la candidatura, jo crec que és molt bo.
El que passa és que jo crec que ha jugat molt la tradició,
la tradició científica i, sobretot, amb energia nuclear de França,
que és molt superior a l'espanyola, no?
Jo crec que això ha jugat un paper decisiu.
I el pes polític de França, en el concert europeu,
jo crec que ha posat la resta, no?
Expliquem de manera plenera, i breument també, senyor Correig,
en què consisteix, de fet, aquest projecte EITER,
perquè ens estem adreçant a un públic en general
que fa setmanes i mesos que sent parlar d'aquest projecte,
d'aquest reactor de fusió nuclear,
però segurament no acaba d'entendre aquesta terminologia.
Exactament el projecte, que és un projecte més de gran abast internacional,
el més important del món després de l'estació espacial,
en què consisteix?
Consisteix en demostrar tecnològicament
que obtenir energia de la fusió és possible.
Ara se sap, científicament,
que durant uns segons es pot obtenir energia de la fusió atòmica, no?
Però encara no s'ha construït cap, diguem-ne, instal·lació
que sigui capaç de demostrar que aquesta energia es pot obtenir
de forma continuada sense problemes tècnics, no?
EITER el que volia era demostrar això,
o sigui, que és possible de forma continuada obtenir aquest tipus d'energia.
Si s'hagués confirmat que és possible,
després ja hauríem anat a veure amb experiments
a veure si realment és econòmicament possible
i són construïbles aquestes centrals perquè siguin rendibles des del punt de vista econòmic, no?
Però ara el que es volia demostrar és que tecnològicament es poden construir aquestes centrals,
i és això el que es pretén, el que es farà amb EITER, vaja,
el que serà França, no?
Un cop presa la decisió aquest matí per part dels ministres europeus de Ciència i Investigació,
ara encara queda un altre pas.
Com veu el pas definitiu?
On creu que hauria d'anar aquest projecte ITER?
Bé, jo crec que aquesta pregunta ja se sap on anirà,
o sigui que no...
De totes maneres, a veure, EITER té un emplaçament,
però és una comunitat internacional,
i per tant jo crec que els científics de l'estat espanyol i catalans
que estan treballant en fusió treballaran amb EITER.
Jo crec que això no es canvia per l'emplaçament,
el que passa és que si ho haguéssim tingut aquí hauria sigut molt més fàcil,
i la nostra col·laboració hauria sigut molt més immediata.
Però la candidatura europea, davant d'altres candidatures que n'hi ha al Japó, per exemple,
creu que...
Jo crec que serà europea, finalment.
Serà cara d'aix.
Jo no en dubto, tot i que evidentment el 100% de probabilitats no hi són,
però jo diria que sí.
Una última qüestió, senyor Correix, també des del punt de vista científic.
El govern espanyol fa pocs dies, justament intentant aconseguir
que la candidatura davant d'allò es fos la designada,
anunciava una inversió importantíssima.
Fins i tot va anunciar que doblaria la inversió i pujaria fins a 900 milions d'euros.
Ara que a Bandellós es queda fora d'aquest joc de candidatures,
potser valdria la pena demanar al govern espanyol
que mantingui una inversió important en qüestions de ciència i investigació?
Evidentment, jo no conec d'on haguessin sortit aquests diners
i quina finalitat alternativa els hi poden donar,
però seria una notícia meravellosa pel nostre sistema de ciència
que aquesta quantitat anés per fer investigacions.
Jo crec que es podrien sugerir també altres àmbits de la ciència i de la tècnica
en la qual de ben segur que serien molt ben rebuts aquests diners.
O sigui que serveixi aquesta plataforma
per d'alguna manera estimular que aquests diners vagin per ciència i tecnologia.
És una molt bona idea aquesta.
Doncs a veure si això és factible en el futur.
Senyor Javier Correig,
en vice-rector de Política Científica de la Universitat Rovira i Vergili.
Moltes gràcies per atendre en directe els micròfons de Tarragona Ràdio.
Gràcies a vostè per donar a la universitat aquesta oportunitat.