Pràcticament un quart d'onze del matí,
temps al matí de Tarragona Ràdio
per parlar durant uns minuts de política en clau preelectoral.
Falta d'escassament un mes de quatre setmanes
per als pròximes eleccions municipals.
Avui volem conversar durant uns minuts
amb el cap de llista del Partit dels Socialistes de Catalunya
aquí a la ciutat de Tarragona.
El PSC es presenta a aquestes eleccions
amb un nou cap de llista,
tot i que recordem que hi ha una llarga trajectòria
a la política local.
Parlem de en Josep Félix en Ballesteros,
amb el que volem comentar justament
algunes de les propostes que presenta
de cara als comissis del 25 de maig
i dels objectius que s'ha marcat en aquesta campanya electoral.
Senyor Ballesteros, bon dia.
Bon dia.
Bon dia i benvingut al matí de Tarragona Ràdio.
En els últims dies, la setmana passada,
parlàvem amb altres caps de llista,
Joan Miquel Nadal de Convergència i Unió,
Francesc Rigoma, cap de llista del Partit Popular.
Ells repeteixen en el càrrec de candidat.
Josep Félix Ballesteros és la primera vegada,
és el nou cap de llista del Partit dels Socialistes de Catalunya.
i amb ell una certa renovació o força renovació en la llista,
en la candidatura que presenta aquestes eleccions el 25 de maig.
Una renovació que era necessària?
Nosaltres sempre hem optat perquè hi hagi
una dosi de renovació important a les llistes.
Pràcticament, si feu un repàs de totes les llistes
de les últimes eleccions, hi ha hagut una important renovació.
també unes dosis d'experiència i de continuïtat
que són necessàries en una llista,
sobretot en una llista que té vocació de governar la ciutat.
I, a més a més, hem intentat,
i jo crec que ho hem assolit en bona mesura,
fer una llista molt representativa
del que són els diferents sectors socials i culturals
i fins i tot d'entitats de la nostra ciutat en el seu conjunt.
I, a més a més, hem força incorporació d'independents,
de dones i de joves.
Per tant, jo diria que és una llista d'equilibri,
molt representativa, insisteixo,
i amb moltes ganes, sobretot, de governar aquesta ciutat.
La designació de Josep Elis Ballesteros
com a cap de llista del Partit dels Socialistes
es va fer ja fa molts mesos, fa molt de temps,
fins i tot aviat farà un any.
Els seus opositors, els seus rivals,
l'han acusat de fer una precampanya molt llarga.
Sigui o no molt llarga, com li ha anat?
No, jo no he fet una precampanya, jo he fet una campanya.
No me n'amago,
no he demanat el vot perquè no es podia fer,
però he fet una campanya llarga
diferent del que són les campanyes electorals a l'ús,
o tòpiques.
Jo he vist més de 14.000 persones,
més de 14.000 tarragonins i tarragonines,
de forma individual, de forma col·lectiva,
agrupada amb diferents col·lectius de la ciutat,
he visitat gairebé totes les entitats de la ciutat
durant aquest any,
i ha estat una feina extraordinàriament positiva.
M'ha carregat les piles molt,
alguns inclús aventuraven
que jo arribaria cansat
amb aquest tram final de la campanya a campanya,
i és al contrari,
jo crec que és una mica allò com la imatge de la dinamo,
no sé si se'n recorda de les dinamos de les bicicletes,
que a mesura que la bicicleta anava pedalant,
es anava carregant més les piles,
doncs a mi m'ha passat igual.
i com a conseqüència de tots aquests contactes
i el coneixement profund i molt aquiletat
i molt real de la realitat de la ciutat,
doncs presentem un programa
que entenem que és molt ajustat a les necessitats,
a les esperances, a les il·lusions
dels tarragonins i les tarragonines,
i en definitiva pel futur d'aquesta ciutat,
que és extraordinari.
Quines seran les línies,
si és que n'hi ha de noves,
en aquesta recta final de la campanya,
que vostè ja diu que tan llarga que ha fet
durant els últims mesos,
en què s'entrarà el seu missatge
durant les pròximes setmanes?
Amb quatre eixos fonamentals,
i els explico molt breument,
perquè seria molt llarg d'explicar
tota la part de programa i de propostes.
Quatre eixos.
El primer, volem una ciutat,
una Tarragona més barata
pels tarragonins i les tarragonines.
Aquí hi ha la sensació
que cal pagar per tot,
pàrquings, zones blaves,
pujada del preu de l'autobús,
la inexistència de llars d'infants públiques,
la inexistència de serveis a la gent gran,
i un llarg, etc.
Bé, tot això és possible canviar-ho,
tot això és possible capgirar-ho
perquè aquesta ciutat no s'hagi de pagar per tot.
Un segon eix seria
el de tenir una ciutat més ben cuidada i segura.
La ciutat, i no només ho dic jo,
o ho diuen els tarragonins i les tarragonines,
també ho diuen els turistes
que ens han visitat aquest estiu passat,
dona, donava i dona un aspecte
de cert deteriorament.
Això és possible arreglar-ho
invertint cada any bastants diners
en un manteniment adequat
de tot el mobiliari urbà,
de les voreres, de l'asfaltat,
de la llum, del banc, de la paperera,
de les zones verdes
que moltes vegades estan deteriorades
o no existeixen.
I, a més a més,
un clam que sí que és un clam popular,
i jo ja ho vinc anunciant des de fa molts mesos,
que és el de la inseguretat ciutadana.
És a dir, cal posar remei
en aquest clima d'inseguretat ciutadana
que afecta a tots els sectors
de la població de Tarragona.
A tots.
Des de comerciants i grans empresaris
fins a la gent que té més necessitats.
A tots els sectors de la ciutat,
des de Llevan a Ponent i de Nord a Sud.
Aquest és un problema molt greu
en què cal posar-hi remei.
I nosaltres tenim propostes per posar-hi remei.
No per resoldre-ho al 100%,
perquè això seria una utopia,
però per posar-hi remei de manera important.
No pot ser que Tarragona sigui una de les zones
més conflictives pel que fa a nivell de delinqüència
de tot l'Estat.
I no pot ser que estiguem amb uns índexs
baixíssims de policies per cada 1.000 habitants.
Molt per sota de la mitjana de Catalunya, per exemple.
Un tercer eix és el del mateix temps
que arreglem aquests altres dos problemes
que ajuden a millorar la qualitat de vida
dels ciutadans en el dia a dia,
no renunciar als grans projectes i grans reptes
que la ciutat té plantejats.
Per exemple, la façana marítima,
per exemple, totes les comunicacions ferroviàries
i viàries i portuàries.
Per exemple, el nou Museu Nacional Arqueològic,
un teatre auditori gran i amb condicions
per a la nostra ciutat,
un palau d'esports per entre 5 i 7.000 espectadors.
En definitiva, tenir reptes d'equipaments importants
per resoldre les carències que en aquest moment té la ciutat
a nivell d'oferta cultural, d'oferta esportiva,
d'oferta ciutadana en general, lúdica,
una de les propostes més novedoses seria
l'adquisició o compra o canvi del Banc d'Espanya
transformant-ho en una gran biblioteca
i sobretot en uns baixos per informació turística.
En aquest moment, els turistes han d'anar amb la bossa
o la motxilleta al quiosquet que hi ha a la Rambla
o al centre d'informació que hi ha al Carrer Major.
Clarament insuficient.
També és una de les coses que s'han queixat els turistes en guany.
i junt amb això proposem llançar a Tarragona
a la candidatura dels Jocs del Mediterrani quan toqui,
que això per nosaltres ha de significar el que va suposar per Barcelona
els Jocs Olímpics del 92.
Un salt endavant extraordinari,
aprofitant les potencialitats que té la nostra ciutat,
que són, insisteixo, molt grans i molt positives.
I finalment, un quart eix que seria el de la Tarragona
amb més força cívica, que jo en dic,
que és comptar més amb els ciutadans, amb les entitats,
per fer ciutat.
La ciutat, en bona part, s'ha fet desconnectada des de l'Ajuntament,
des de l'equip de govern del Partit Popular i Convergència i Unió,
s'ha fet desconnectada de la realitat dels ciutadans,
s'ha fet moltes vegades des de la desconfiança en els ciutadans.
Jo proposo retornar a fer la ciutat amb confiança,
amb sintonia, amb connivencia i amb complicitat amb els ciutadans.
I estic segur que es pot fer, perquè altres ciutats ho han fet.
Són els eixos, quatre eixos, com deien, de campanya,
en què es basarà el Partit dels Socialistes de Catalunya
de cara a aquestes eleccions.
Entrant en el detall d'algunes de les qüestions que ha comentat,
el plantejament dels grans reptes de ciutat,
a molts ciutadans els pot semblar les seves propostes
i els altres candidats, com fer volacoloms,
una gran biblioteca, un gran pavelló poliesportiu
per a més de 5.000 persones,
un gran Museu Nacional Arqueològic de Tarragona,
a part del tema de la façana marítima,
de les infraestructures viàries i ferroviàries.
N'hi haurà realment, serà, pot ser una realitat,
aquests projectes que plantegen?
Sí, amb un màxim de sis anys.
I a més a més és possible, si ho fem,
amb la complicitat d'altres administracions.
És a dir, això un ajuntament com el de Tarragona
o qualsevol del nostre tamany no ho pot fer per si sol.
Jo crec que hem trobat poques complicitats
amb altres administracions, és a dir, l'autonòmica,
l'estatal, la central a Madrid, o inclús la Unió Europea.
Jo crec que hem trobat poques complicitats
per tirar endavant grans projectes en aquesta ciutat.
Al Museu Nacional Arqueològic, l'Ajuntament,
el que cal és posar els terrenys i la ubicació
al servei de la Generalitat i del Govern de l'Estat
per tirar endavant.
A la ciutat no li ha de costar un duro.
En canvi, seria el gran revulsiu que el comerç d'aquesta ciutat,
que el turisme d'aquesta ciutat necessita.
Hem de situar-nos amb visitants en aquest museu
al voltant d'un milió de visitants cada any.
I això és possible, no és cap utopia.
El pavelló d'esports d'entre 5.000 i 7.000 espectadors
o altres infraestructures esportives,
per això diem que volem la candidatura dels Jocs del Mediterrani
per obtenir recursos d'altres administracions,
que no tot vagi a costelles dels impostos dels tarragonins
i les tarragonines, o d'especulació sobre terrenys.
Tot això és possible fer-ho.
És possible fer-ho amb un gran treball, això sí,
de convenciment a les altres administracions
que Tarragona necessita, mereix,
i pot tenir la confiança que en farem un bon ús
de totes aquestes inversions.
Però és possible, no és cap...
Jo, de fet, a finals de l'any passat vaig anar a Brussel·les,
al Parlament Europeu, a veure com podíem incrementar,
i es pot incrementar i molt,
les ajudes per Tarragona des del punt de vista
dels programes que té la Unió Europea en marxa.
I n'hi ha moltes, i es desaprofiten moltes ajudes
i molts milions d'euros.
I la promoció d'aquesta candidatura als Jocs del Mediterrani
que presenta...
De fet, no és la primera vegada que els socialistes
parlen d'aquesta candidatura?
Ja se'n va parlar...
Fa quatre anys, sí.
Fa quatre anys.
Sí, sí, no és una proposta nova
i ara està molt més meritada que abans.
Per quant seria?
Doncs seria...
Ara ho té el Maria, ho fa el Maria,
i seria per d'aquí entre 8 i 12 anys, aproximadament.
Aquest és un temps normal
en el que s'han de plantejar les candidatures
a grans esdeveniments.
Pensem que Madrid, des del 2000,
que s'està promocionant,
i si ho és, no ho serà fins al 2012.
Això comportarà què?
Primer, una gran il·lusió col·lectiva
per la ciutat,
situar Tarragona a Europa i en el món.
I, en tercer lloc,
aconseguir inversions per valor de molts milions.
És a dir, el Maria ha aconseguit inversions
en infraestructures esportives,
en comunicacions,
hi ha moltes altres infraestructures
i equipaments,
per valor de més de 200.000 milions de pessetes.
És a dir, això què suposaria?
Suposaria que el que nosaltres,
com a ciutat,
podem fer en 25 anys,
ho faríem en 10, 12, 12 anys.
És a dir, faríem un salt en la història important.
I, sobretot,
ens posaríem a un nivell
de primera capital europea, està clar.
Més enllà de les qüestions estrictament locals,
segurament en aquesta precampanya i campanya
de cara a les eleccions el 25 de maig
es parlaran d'altres temes en general.
Per exemple, dels efectes de la guerra de l'Iraq,
tot i que aquesta invasió
de les tropes anglo-nort-americanes
està pràcticament ja enllestida.
Creu que tindrà efectes
el tema de la guerra a les eleccions municipals
en el cas concret de Tarragona?
I com poden afectar vostès, els socialistes,
però també, per exemple, el Partit Popular?
Jo crec que tindrà efectes
amb una baixada notòria.
del Partit Popular,
que ja es produïa,
aquesta baixada del Partit Popular
que està governant amb Convergència i Unió
a l'Ajuntament,
del senyor Ricomay i del senyor Nadal,
ja es produïa abans d'aquestes últimes festes de Nadal,
però ara s'ha incrementat de manera notable.
I, a més a més,
en aquells que col·lateralment
els hi donen suport,
o per acció, per omissió,
com és el senyor Nadal,
amb tot el tema de la sisena flota,
dels vaixells de l'OTAN,
dels vaixells de guerra al nostre port.
Jo crec que tindrà efectes.
Tindrà efectes importants o no?
Clar, això només es pot respondre a partir del 25,
els ciutadans tenen la paraula,
però jo crec que té efectes
perquè, més enllà que sigui un tema concret o no
que afecti la vida de la ciutat,
dona el tarannà d'aquests que ens governen.
I el Partit Popular està governant a Tarragona,
que ho recordi tothom.
El Partit Popular està governant a Tarragona,
el senyor Ricomay ha estat alcalde accidental
molts estius d'aquesta ciutat.
És l'única ciutat d'aquest tamany a Catalunya
que ha tingut un alcalde,
encara que sigui accidental, del Partit Popular.
Jo crec que tindrà efectes.
Malauradament, jo no estic content que tingui efectes.
Jo penso que les eleccions s'han de guanyar
per les il·lusions, per les propostes,
per l'opositiu, no per l'negatiu.
Però crec que tindrà efectes.
Fa quatre anys, amb un altre cap de llista,
Xavier Sabaté, el Partit dels Socialistes,
va obtenir vuit regidors a l'Ajuntament de Tarragona
davant dels onze de la Força Majoritària
de Convergència i Unió.
Quins objectius, quins resultats
s'ha marcat vostè com a nou cap de llista del PSC?
Recuperar la confiança dels ciutadans en la seva ciutat
i governar aquesta ciutat.
Però governar des d'una altra manera
de governar.
És a dir, jo no vull governar per ser l'alcalde,
jo no vull governar perquè el meu partit
tingui més o menys cadires,
vull governar per tornar a rellançar aquesta ciutat.
És important que aquesta ciutat,
que té un present i un futur extraordinari,
cregui en les seves possibilitats
i els governants la facin gran
junt amb els ciutadans i les ciutadanes.
Aquest és el meu objectiu,
canviar les formes de govern,
rellançar la ciutat
i dotar-la de l'optimisme i del futur
que té i que es mereix en tots els àmbits,
en l'àmbit de l'economia,
en el de la cultura,
en el de l'educació,
en el dels serveis,
en el del comerç,
en el del turisme,
etcètera, etcètera.
Aquest és el nostre objectiu,
aquesta és la nostra proposta
i jo crec que, a més a més,
l'aconseguirem.
Jo estic convençut per les dades que tenim
que en aquest moment
i d'aquí un mes
és més que probable
que governem aquesta ciutat,
insisteixo,
des d'una altra manera de governar
i comptant amb tothom,
inclús amb aquells
que no ens votaran previsiblement.
Parla de governar.
Creu que pot donar la volta
al resultat de fa quatre anys
i superar en nombre de vots
a Convergència i Unió?
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Claríssimament, sí, sí.
Ningú guanyarà per majoria absoluta,
això també és cert.
Seria una utopia
i seria poc creïble dir-ho,
però sí que estem en condicions
de dir que poden donar la volta.
Sí, sí.
I si no fos així,
si es quedés en segona posició
per darrer de Convergència i Unió,
però l'aritmètica,
els números,
permetessin un govern
en capçalat per vostè,
ho faria?
Pactaria amb altres forces polítiques?
Sí, sí, sí.
Per la ciutat, evidentment,
pactaria amb les forces polítiques
que calgués,
inclús sent la segona força,
possibilitat que jo no contemplo
en aquest moment,
però inclús sent la segona força
o empatat amb regidors
en Convergència i Unió,
evidentment que faria el pacte
que convingués
perquè la ciutat
tingués garanties d'estabilitat,
de tirar endavant,
de millorar la qualitat de vida
del dia a dia
dels ciutadans i de les ciutadanes.
Òbviament que sí.
Pactar amb qui convingués,
això em recorda una frase
que ha dit moltes altres vegades
l'actual alcalde
i candidat a la relecció,
Joan Miquel Nadal.
Vostè també pactaria si cal
amb Convergència i Unió
o amb el Partit Popular?
Jo no contemplo la possibilitat
ara mateix de pactar
amb Convergència i Unió
o amb el Partit Popular,
contemplo la possibilitat
de fer un govern de progrés
a la nostra ciutat,
sobretot de canviar d'etapa.
Aquesta etapa
ja s'està acabant,
va tenir uns primers anys
que podíem fins i tot
considerar que van ser positius,
però ara està
amb clar declivi,
amb una falta d'idees claríssima,
amb una falta de renovació
de persones i d'idees
espectaculars,
jo diria,
i cal un nou impuls,
cal retrobar un nou impuls
i perquè això sigui possible
s'ha de canviar,
s'ha de canviar de persones,
s'ha de canviar de mètodes,
s'ha de canviar d'idees,
s'ha de canviar de formes de veure
i d'enfocar i d'il·lusionar
a la ciutat.
Jo ho veig,
que en aquest moment
els actuals governants
haurien de passar un temps
a l'oposició
i donar pas a altres idees,
a altres propostes.
Això vol dir que no comptaré
amb l'oposició,
que vull enorrear l'oposició,
que vull prescindir de l'oposició.
No, no, no.
Aquest nou ajuntament
comptarà amb tothom,
amb tothom,
des d'entitats a ciutadans,
passant per forces polítiques.
Jo vull comptar amb tothom
per fer la ciutat.
Vull acabar amb aquesta època
de fer la ciutat
a pesar de tothom.
Jo vull comptar amb tothom,
vull que hi hagi
grans consensos
al voltant dels grans temes
dels que parlàvem abans
i, per tant,
que aquests projectes
tinguin continuïtat
independentment de qui estigui.
Perquè si fem les coses
amb un gran consens,
amb una gran visió generosa
de ciutat,
al final,
els projectes
superaran els governants.
A mi també.
Parla de fer un govern
de progrés,
això implica
iniciativa per Catalunya
i Esquerra Republicana.
Veu aquestes forces polítiques,
especialment Esquerra Republicana,
predisposada
a formar part
d'aquest possible
nou equip de govern?
Jo crec que sí,
home,
les aritmètiques
són molt complicades,
però jo crec que sí.
inclús no descartaria
governar amb una part
de Convergència i Unió.
També ho he dit
des del principi.
No descartaria governar...
Què vol dir
amb una part
de Convergència i Unió?
Doncs exactament això,
amb una part
de Convergència i Unió
de la ciutat.
És a dir,
Convergència
és molt heterogènea,
més del que la gent es pensa
i, per tant,
no descartaria...
Sempre i quan
el pacte fos
de programa,
de progrés,
d'il·lusió per la ciutat
i de la ciutat
per davant de tot,
jo no descartaria
governar amb una part
de Convergència i Unió,
amb iniciativa
per Catalunya,
per suposat,
amb Esquerra Republicana,
per suposat,
descarto governar
amb el Partit Popular.
Això sí que està clar
i jo ho he dit
des del principi,
som l'única força
que pot garantir
que el Partit Popular
no governarà a Tarragona.
Quan diu
que no descarta
de pactar
amb una part
de Convergència i Unió,
vol dir que hauria de ser
amb una federació nacionalista
no encapçala de Tarragona
per Joan Miquel Nadal?
Per exemple,
les possibilitats
estan molt obertes.
És a dir,
si Joan Miquel Nadal
no continués
liderant la federació,
sí que podria pactar
amb Convergència i Unió.
Sí,
i amb altres forces
també alhora.
Jo crec que cal
una gran majoria
de progrés
perquè aquesta ciutat avanci
i avanci
amb la línia
del canviar per millorar
que diem nosaltres.
Canviar per millorar,
aquest és el lema
de la campanya,
de la precampanya
o campanya electoral
que el Partit dels Socialistes
està fent
aquesta primavera
de cara a les eleccions
municipals
del 25 de maig.
Falta un mes,
quatre setmanes
justament
per la cita
amb les urnes.
Abans
tindrem temps
de tornar a parlar
amb el cap de llista
dels socialistes
i amb altres candidats
en la programació
que Tarragona Ràdio
dedicarà
a aquestes eleccions
municipals.
Senyor Josep Feliç Ballesteros,
moltes gràcies
per atendre la invitació
aquest matí
dels micròfons
de Tarragona Ràdio
i que vagi molt bé.
Gràcies a vostès.
Em deixen posar
una petita falca
sobre el nàstic.
Pensem en l'afició,
eh?
L'afició és fantàstica
i l'afició
ens ha acompanyat molt.
Hem de parlar
de la plantilla,
de la directiva,
dels diners,
dels entrenadors,
dels tècnics,
però pensem sobretot
en cuidar aquesta afició
que ens ha acompanyat
durant molt de temps
i desitjar sort
al bòli
sempre és en pau
que d'aquí poc
serà un equip
de la màxima categoria,
per suposat.
Tant de bo sigui així.
Amb aquest missatge acabem.
Gràcies, senyor Ballesteros
i fins la propera.
Gràcies.
Bon dia.