Falten dos minuts en aquests moments per un quart d'onze del matí.
Moment de, com us hem avançat, a parlar de cultura tradicional i popular de la ciutat de Tarragona.
Tenim tres cites importantíssimes i el que hem decidit al matí de Tarragona Ràdio
és convidar els responsables de totes tres perquè ens en parlin en aquesta franja horària del matí de Tarragona Ràdio.
Comencem i començo l'atzar, és a dir, que ningú se'm molesti perquè és l'ordre que tinc amb els papers.
És cinquena trobada de Caramella, ciutat de Tarragona. Es celebra la plaça de la Font a dos quarts de vuit.
Està organitzada pel Corregregal de Tarragona i tenim el mestre Joan Josep Fernández. Molt bon dia.
Molt bon dia.
El secretari Miquel Álvarez. Molt bon dia.
Molt bon dia.
I després tenim també una altra tradició oral i cantada de les comarques tarragonines,
una cantada de vaneres al Teatre Metropol, diumenge a dos quarts de set de la tarda.
Tenim aquí el Xavier Perdina, també conegut de Tarragona Ràdio. Xavier, molt bon dia.
Bon dia.
I finalment parlem del 31è, a plec de la Sardana, ciutat de Tarragona,
que celebra precisament el parc de Saavedra també el diumenge des de les 10 a dos quarts de cinc de la tarda.
Tenim amb nosaltres el Jordi Grau, president del Casal Tarragoní. Molt bon dia.
Hola, bon dia.
És a dir, que tenim tres actes que, a més a més, no us haureu de barallar per aconseguir publicar en un o en l'altre
perquè són en tres hores diferents, en tres llocs diferents.
Per tant, tota la gent que hi vulgui anar té oportunitat d'anar-hi dissabte, diumenge al matí i diumenge a la tarda
a tots els actes de manera completa.
Parlem, per exemple, i comencem amb ordre de presentació, amb la cinquena trobada de Caramella, ciutat de Tarragona.
Una trobada que, si és la cinquena, se suposa que ja és una cosa més que consolidada, oi?
Sí, jo em penso que sí. El que passa és clar, és el que deia abans, que tothom, doncs, voldríem que hi hagués més participació de públic.
Hi ha vegades que et trobes, doncs, que en la mateixa hora o en el mateix lloc, doncs, és allò que diem, fan algun altre acte, alguna altra cosa.
Llavors, això resta, hi ha vegades, doncs, que tu voldries que el teu, doncs, estigués ple de públic.
Perquè, si no, sembla que, no ho sé, em sembla que deu passar amb altres companys o amb altres persones,
que, al fer un acte com aquest en públic, si et trobes de cop i volta, que al damunt, doncs, convides a molta gent que fan el mateix que el cor gregal,
si et trobes la plaça plena, doncs, no ho sé, doncs, sembla que els curistes, no ho sé, estiguin més animats, et tinguin més força i més d'això per poder-ho fer.
Si no és així, si és de l'altra manera, llavors, clar, a mi em veu una mica la moral i la cosa.
No és el mateix tindre la plaça plena que no trobar la plaça una mica buida.
Que alguna vegada ens han trobat al principi, clar, als principis costa molt arrencar, avui, això.
És que, clar, hem de parlar que, clar, les caramelles, a més, es feu aquesta trobada tot just després de Setmana Santa,
que és quan acostuma a haver-hi, doncs, més cantades de caramelles, però, potser, doncs, a banda de la gent que estigui molt a prop de la cultura tradicional
o als pobles més petits que hi tenen grups estables de cantar de caramelles, potser no és tan popular com una sardana o com una vanera.
Com podríem definir una caramella? T'ho dic perquè tota la gent que ho escolti, digui, escolta, m'acosto a la plaça de la Font,
com a mínim per curiositat, per saber, doncs, com sona, com és.
Bueno, clar, naturalment estem parlant de sardana. La sardana, ja ho diuen, no?, que és la dansa més vella,
almenys a Catalunya, doncs, tradicionalment, un tamp d'anar avui, doncs, a ballar-la o a sentir-la, doncs, una sardana.
Clar, la sardana, doncs, es coneix més, es coneix més a Catalunya que la caramella,
però les caramelles, ojo, és molt més tradicional de cara a les poblacions rurals i tal.
Les caramelles, ojo, no sé si deuen ser tant o més antigues que les sardanes.
Penseu que jo vaig estar en 10 anys dirigint el laureat Cor L'Àncora.
El Cor L'Àncora es va fundar el 1860.
Fa dies d'això.
Fa dies.
Llavors, el Cor L'Àncora cantava ja, llavors, caramelles.
Imagina't.
Cantava, llavors, vull dir, doncs, que les caramelles també, doncs, ja venen de temps de molt antic.
Com heu preparat aquesta trobada?
Bueno, aquesta trobada, naturalment, el que deia al principi, ens agradaria, doncs,
que hagueren vingut moltes més corals a participar, però, esclar, tothom es veu que té els seus compromisos
i, llavors, clar, hem aconseguit que vinguin, doncs, quatre corals, que són, crec que són de Reus i la nostra.
Són, de moment, quatre corals.
Ja dic, ens hauria agradat que hagueren vingut sis o set, perquè sí, hauria sigut dos molt més aments a l'acte.
I, llavors, bueno, ho farem a la plaça, perquè començarà a les set de la tarda, suposo,
i esperem, doncs, que hi hagi força, força públic.
Doncs, esperem-ho, que n'hi hagi molt de públic, que, doncs, estiguin interessats.
De fet, tenim un altre acte, també, relacionat amb la tradició cantada,
que és la cantada d'Avaneres dels grups de les comarques tarragonines.
Tenim amb nosaltres el Xavier Perdinà, que ja hem saludat fa un moment.
Les Avaneres sí que són bastant més conegudes, potser, que les Caramelles,
perquè, doncs, potser, com ens comentava el Joan Josep,
no estan inscrites només en poblacions rurals, sinó que ja, doncs, tenen una tradició més àmplia, no?
Sí.
Xavier?
Sí, curiosament, ha dit que el Cora en Cora es va fundar el 1860
i ara és una data que coincideix amb les primeres Avaneres,
que es coneixen del 1840, concretament.
Vaja, ara farem una competició a veure què...
No, no, no, no.
Potser guanyarien les sardanes, eh?
La història no la podem canviar.
Això està escrit així i naturalment no.
És la coincidència aquesta, no?
I que ara ens trobem també aquí i que encara continua tot això és una bona senyal, no?
Perquè tot el que sigui tradició o cultura popular, penso que no es pot perdre, no?
Nosaltres estem a la segona aquí a nivell de les comarques de Tarragona, a nivell de Tarragona,
al Metropol.
En aquesta ocasió seran 7 grups els que han respost de los 12 que tenim notícies que existeixen a les nostres comarques
i esperem que passi com l'any passat, que, bueno, desgraciadament va quedar gent fora al carrer per faltar d'espai.
Vaja, tot i que hem de dir que és el que tu deies, 12 grups censats a Tarragona amb les Caramelles,
no sé com ho teniu, però ja us faig la pregunta conjunta.
Les Habaneres, per exemple, és una tradició que potser relacionem més amb el Maresme, amb la Costa Brava,
bàsicament per la mediatització de la cantada d'Habaneres de Calella i tot plegat,
però que hi veiem que Déu-n'hi-do les formacions que hi ha aquí.
Sí, però a part de les 12 que som nosaltres, et pot dir que a nivell de Catalunya gairebé som 80 o més de 80,
i a nivell de tot, des d'Espanya, l'entorn a la 100.
Però, a part de les Habaneres a les nostres contrades, et diré que, cosa curiosa,
i que a mi m'agraden els programes de Habaneres que porto, entre els aquí a Tarragona Ràdio,
de comentar a vegades, els llocs on es canten Habaneres,
està al sud de França, tens les Illes Balears, Canàries, Andalusia,
totes les zones d'Espanya, menys Extremadura.
La resta, i jo dic per nosaltres com a grup,
que nosaltres hem estat en pràcticament tota Espanya,
i la veritat, bueno, ja no parlem de l'Habana, no?
Aquesta possibilitat que les Habaneres venen d'allà, diuen,
ara es comença a dubtar si realment són de l'Habana,
o són d'Espanya i van anar i tal.
El que sí que és cert és que a través de la contradansa que va néixer a Inglaterra,
al segle XVII, passa a França, de França passa a Espanya,
a la contradansa, i la contradansa se'n va cap a Haití,
d'Haití passa a Cuba,
i de Cuba allí es criollitza a través de los negres de l'Àfrica
que han anat com a esclaus,
canvia una mica el ritme aquest de la contradansa
i arriba a l'Habanera.
Déu-n'hi-do, quin viatge internacional.
Total, total.
La tradició de l'Habanera.
L'Habanera és molt més coneguda, segurament,
perquè és el que ha dit el company,
doncs segurament...
Ell diu que ha sortit d'aquí a fora,
jo crec que va vindre a fora dintre.
Sí, bé, no ho sé, això clar.
El nom és...
Perquè es pensa que és de l'Habana,
es pot de l'Habana, a través de la contra de l'Habana.
El ritme és aquest, sí, de l'Habanera,
doncs podria ser una mica el ritme...
El que sí que és cert és que està dintre d'estes cançons
que es diuen d'anada i tornada,
que anaven i venien i no sap un quan anaven,
quan tornaven a aquelles antigues,
si són espanyoles, si són cubanes,
perquè no existeix autors...
Hi ha alguna lletra que ja t'ho diu, també, no?
Sí.
Sobretot aquesta del meu avi.
M'ho has tret, pràcticament, de la punta de la llengua,
perquè t'ho anava a dir.
Aquesta és més recent, però...
Però jo tinc aquí uns datos de la Fundació Ernest Morató,
que és l'única entitat que existeix a nivell mundial
que es dedica a potenciar, estudiar i investigar les Habaneras,
de la que formo part com a patró
i delegat aquí a les comorques de Tarragona,
i et diré que tenim enregistrades,
enregistrades parlo, eh?,
de peces musicals relatives a l'Habanera i semblants,
5.539 peces.
Déu-n'ho.
En cassés, discos, compacts i LPs.
Jo, naturalment, la quantitat exacta de caramelles,
no sé quantes n'hi ha, però, déu-n'hi-do,
a Catalunya, jo només te diré que en cada poble,
n'hi ha un grup de caramelles.
Això t'anava a preguntar, perquè, a veure,
les caramelles, tu em comentaves que eren més rurals,
més de pobles més petits i de l'interior, potser,
de Catalunya que no pas de costa,
perquè de costa ja tenim les Habaneras que ens arribaven en vaixell,
i, en tot cas, el que volia preguntar és si hi ha algun lloc en concret
que predominin més que en altres llocs de Catalunya.
No, les caramelles...
És global.
És pròpiament, jo crec que tradicionalment es fan a Catalunya,
les caramelles.
No sé si en altres regions es poden dir caramelles
o celebren el mateix que nosaltres o no.
Per nosaltres, les caramelles, jo crec que es fan pròpiament a Catalunya.
En cada població, en cada poble rural,
allí tens un grup que canten caramelles a les Pàsques.
És a dir, si comptéssim tots els pobles, imagina't tu.
Moltíssims.
Moltíssims, sí, sí.
Una de les danses més tradicionals de Catalunya de fer,
la dansa oficial, podríem dir, catalana,
és la sardana, precisament.
Com les caramelles, molt, molt català i molt més conegut,
potser, com comentàvem, perquè hi ha moltíssims grups.
Aquí sí que no cal comptar quants són o quantes sardanes hi ha gravades,
perquè hi ha programes de sardanes i tothom...
La sardana és un element tradicional, qualsevol festa popular, suposo.
Mira, només te diré una dada.
hi ha un compositor d'aquí de la província de Tarragona,
el Tomàs Gilmembrado.
Aquest bon senyor està preocupat perquè es pensa que ell mateix es plagiarà les sardanes.
En porta escrita més de 800, ell sol, i segueix escrivint.
i realment escriu música.
No escriu sardanes per anar...
A veure, en té sardanes més bones, de música, diguéssim, més bona,
o en música per saltar i ballar a la plaça, més senzilla,
però en general la música seva i dintre del món dels compositors,
en aquests moments, és un dels que té més renom.
i aquest senyor té 87 anys, està escrivint,
perquè si ara mateix el truquéssim amb ell i li diguéssim alguna cosa,
estic segur que demà tindríem una sardana ja,
i el repte li estem posant als mateixos sardanistes.
Mestre Tomàs, arribarem a les mil?
I esperem que sí.
Vull dir, això ja dona una dada significativa.
Ens falta una mica, eh?, per 5.530, no?
Sí, però parlem d'un compositor.
Si comencem a buscar, vull dir, la sardana,
la sardana, clar, es troba, també, el que vam dir,
tal com està ara, les dades són poc o molt les mateixes.
Sobre el 1850, quan en Pep Ventura i en Miguel Pardà
es van passar a la sardana curta,
doncs la van fer a la sardana llarga, no?
Llavors, què hi havia abans? D'on ve?
Jo, les primeres, el primer que conec de la sardana
era sobre el segle XIV o XV,
que es parlava ja de sardanes.
Si realment era com la sardana curta que ja coneixem,
o era un ball rodó, no ho sabem,
però ja es parlava de sardanes.
I si anem tirant enrere els historiadors,
no es posen d'acord,
que si el que ballaven aquells prehistòrics
allà al voltant d'un foc,
si eren sardanes, no eren sardanes.
Ves a saber tu si la sardana vindrà dels indis americans
al voltant del foc.
Ves a saber.
Ves a saber.
Sí, si anem tirant enrere,
vull dir, és això, no?
Vull dir, la sardana, clar,
dintre de tot,
al principi de segle,
quan realment es va donar a conèixer
a tot Catalunya,
i llavors les mateixes orquestres
les van exportar mundialment.
Una dada també molt curiosa
és que el dia 22 de juliol d'enguany,
a dos quarts onze de la nit,
a la Rambla de Tarragona,
tindem la cobla la principal d'Àmsterdam.
D'Àmsterdam.
Tal com us ho dic,
principal d'Àmsterdam.
O sigui, uns músics
que van vindre a Catalunya,
van conèixer la sardana,
els hi agradava la sardana,
i van fer la cobla.
Ells allà també en toquen,
lògicament no és l'ús d'aquí,
però van tocant sardanes per Europa,
i en guany hem aconseguit,
també, com deien abans del Corregal,
que donaven les gràcies a l'Ajuntament
per la facilitat que ens donen les coses,
també nosaltres volem donar les gràcies
a l'Ajuntament
pel que ens estan ajudant,
que tindrem la sort
que sentirem aquests músics
que ja no són catalans
o ja no són espanyols,
diem-ho així mateix,
que són uns músics
que altruistament
han après a tocar aquests instruments,
i cada dos anys,
més o menys cada dos anys,
vénen a fer una gira per Catalunya.
Les colles sardanistes d'aquest 31è Aplec,
perquè tu amb xifres ens guanyes, eh, Jordi?
No, perdona un moment,
a veure,
les colles sardanistes,
en un Aplec no hi ha colles de sardanes.
Ah, explica'm-ho, per què?
Un Aplec és una reunió,
diguem-ho així mateix,
de sardanistes,
d'unes cobles de sardanes,
toquen sardanes a la plaça,
la gent vellem.
Això abans, diguéssim,
era com una romeria, no?
Normalment els pobles,
parlant dels pobles,
és, doncs, es fa l'ermita,
es fa...
Era un dia de camp,
era una pleca en peça.
Llavors, clar,
a Tarragona mateix,
doncs, un dia de camp,
no tenim encara un lloc adient
per poder-ho fer.
Fins ara,
la pleca es feia el mes d'agost,
al passeig de les Palmeres,
però, bueno,
l'adjunta que està ara,
que és el Tarragoni,
van dir que això semblava més
una pleca pels turistes
que no pels sardanistes.
Va ser quan vam decidir
canviar la pleca de data.
vam escollir
el primer diumenge de maig,
perquè precisament
el primer diumenge de maig
de l'any 73,
el dia 6,
es va proclamar a Tarragona
com a ciutat poblada sardana,
o sigui que en guanya
el dia 6 de maig
farà 30 anys.
Aprofitem la pleca
i aprofitem aquest mateix dia
que farem un homenatge
a en Josep Cendri Navarro.
Josep Cendri,
en aquells temps,
era president del Casal Tarragoní,
va ser president
de moltes altres entitats.
A en Josep Cendri
li devem poder
en què el Casal
no va caure
dintre del que era
Educació i Tascans.
Ell, doncs,
dintre del Casal
i dintre de la Cooperativa Obrera
va lluitar
perquè això no fos així,
sinó, doncs,
podriguéssim anat
tots d'una altra manera.
I després, doncs,
amb els seus 14 o 15 anys
que va estar
al front del Casal Tarragoní,
crec que va ser,
que ha sigut
el president, doncs,
que més
no treballat,
sinó que ha impulsat poder la...
va impulsar l'entitat, no?
Van ser, doncs,
amb ell
i el grup de gent
que va tindre allí
que realment va tindre,
el Casal va tindre, doncs,
un auge molt gros.
En guany, doncs,
hem optat
per fer-li l'homenatge
a ell.
Les sardanes,
perdona que et corretgeixi,
són matí-tarda.
El matí...
Sí, des de les 10 del matí
és quarts de 5 de la tarda, no?
No, no, no.
S'allarga una miqueta més això, d'acord.
Hi ha dues sessions.
De dos quarts del matí
fins que s'acrem,
que suposem que s'acrem a llans
a dos quarts de 3
i de dos quarts de 5
fins, segurament,
fins a llans
a les 8 i mitja o 9
perquè hem de pensar
que són 16 sardanes al matí
i 16 sardanes a la tarda,
32 sardanes.
Llavors,
si comptem un quart d'hora
per sardana,
ja tenim aquí.
A les 7 de la tarda
és quan fem l'homenatge
al Josep Cendra.
Li volem també agrair
les facilitats que ens ha donat
perquè està de viatge
i torna expressament
per l'homenatge que li fem.
Ell volia allargar una mica més
i no ho fa.
O sigui,
torna...
No li heu deixat
i ell encantat,
suposo.
Sí, bueno,
ell...
Perquè, home,
que et truquin i et diguin
mira, vine de les vacances
perquè et fem un homenatge.
No és el mateix de
vine per les vacances
que has de cobrir
al lloc de treball
un company de marxat.
No és el mateix, eh?
Sí,
el Josep Cendra,
per això,
fa 30 anys que el conec.
Amb ell,
quan jo vaig entrar
dintre d'aquest món
de les sardanes
era el president del casal.
Vaig tindre la sort
d'estar un temps
treballant amb ell
i amb la gent
que llavors tenia a la Junta
i a en Josep
tot això no li agrada.
Tot això dels homenatges
i que el facin sortir
precisament a la foto
davant de tothom,
això no ho vol.
La primera reacció seva
va ser que no.
Que no,
que ell no s'ho mereixia
i que ell no ho volia.
Que passa que, bueno,
entre els uns i els altres,
al final
l'hem anat convencent,
no?
I va dir que sí.
Però la seva primera reacció
havia sigut...
Havia sigut que no.
Que no.
Que el deixéssim tranquil,
que ell ja havia treballat,
havia fet la seva feina
i que ell ja es donava
per ben pagat
amb el que havia,
amb el seu temps,
havia rebut i havia fet.
Una pleca força especial
aquest cap de setmana a Tarragona.
Una pleca, doncs,
amb molts elements
extres d'emoció
a banda, doncs,
suposo que la que sentiu
els sardanistes
el ballar una sardana.
Sí, perquè, bueno,
ja també hi ha altres dades
que canviem.
Les cobles,
les cobles portàvem uns anys
aquí a Tarragona
que al dia de la plec
n'hi havia dos,
que era la Resó
i la ciutat de Cornellà.
Enguany hem canviat.
Hi haurà la Cobles Reus Jove,
la ciutat de Terrassa
i la principal de Tarragona.
No sols en dues,
sinó tres.
Vull dir,
hem augmentat també una mica.
Vull dir,
esperem, doncs,
que això també n'hi minimi
una mica als sardanistes.
Que últimament,
la sardana,
per molt que dieu
que és la dansa més coneguda,
que tothom va escoltar sardanes,
que tothom coneix la sardana,
tothom la coneix.
Tothom es posarà les mans al cap
si algú toca la sardana.
Però fins que no la toquin,
ningú farà res per la sardana.
Això és un altre món.
No ens posem a lo dramàtics, eh?
Senzillament,
la sardana és reconeguda,
és la dansa que representa Catalunya,
tot això,
però dintre d'aquí
hi ha un altre món
que poder, doncs,
tindríem que mirar de parlar
en un altre nivell,
en un altre nivell més social,
inclús d'ensenyar les sardanes
a les escoles.
Poder, no tal com se fa ara,
només aprendre a ballar sardanes.
Aprendre a ballar sardanes
és molt avorrit,
si voleu que es digui la veritat,
és així mateix.
Però,
el moment que això
es pugui trobar la manera
que s'ho pugui ensenyar
més alegrament,
que no vegin
que és una dansa
senzillament seriosa,
que la gent es posa allí
sèrie a ballar,
sinó que la dansa
es pot ballar,
es pot seguir
sense aquesta rigidesa.
Quan la gent comença
a conèixer això,
és quan entren
dintre del món
de la sardana
a ballar-ne,
a posar-se dintre
de l'anella.
I la sardana
està oberta a tothom.
És igual que tinguis 3 anys
que en tinguis 96.
Vosaltres esteu
en un cas similar
a l'hora de transmetre
a generacions més joves
el valor de les sabaneres
o el valor de les caramilles
o les diferents coses
que podeu tractar
amb el cor,
perquè suposo
que no canteu només
les caramilles.
Bueno,
nosaltres vam recollir
de fet
el que en certa manera
va deixar el cor l'àncora.
Va arribar un moment
que es va convertir
en mista
i per les raons que sigui
va deixar
de fer les caramilles
en el seu moment puntual
que és a les pasques,
és entre dissabte i diumenge.
I llavors
es va fundar
el cor gregal
de Tarragona
i és la que va recollir
diríem
el que en principi
havia deixat l'àncora
que és
rescatar
i cantar
les caramilles.
Les caramilles,
clar,
el cor gregal
són uns 22 components.
Les caramilles
es canten
a dues i a tres veus.
Les caramilles
ja ho diuen
alegria,
joia,
amor,
jovent,
petits i grans,
tots agrupats,
doncs,
ja anaven
diríem
per les cases,
els pobles,
a cantar
les caramilles.
I a les caramilles
naturalment,
igual que
l'amic
Jordi,
doncs,
clar,
amb el de les sardanes
veiem que van
tots ben ataviats
i amb els tratges
regionals i tal,
les caramilles
també passa a tres quarts
del mateix,
tenen cada poble
el seu tratge
regional.
Hi ha una cosa curiosa
a les caramilles
que no sé si
heu vist
alguna propaganda
on es veu
amb un noi,
amb un gran bastó
i a dalt
hi penja
una cistella
i allò
no volien
dir ni més ni menys
que llavors
en aquell temps
de diner
res,
tot eren
penyores,
mitja dotzena
d'ous,
un pernilet,
una botifarreta,
una ceba
i això
que passava
que acabaven
amb la cistella
plena
i quan s'acabaven
les caramilles
els reunien
a la plaça
o fora
a la muntanya
i bueno
es feien
el gran àpat
de les caramilles
clar,
les caramilles
és un cant alegre
un cant optimista
un cant
doncs
amb ritme
i clar
i això
doncs
es té a fer
el dia de la Pasqua
és una cosa
que és adient
per fer-ho dintre la Pasqua
en quan
sors ja
de la Setmana Santa
que és una mica
de serietat
de serenor
llavors
trenques una mica
aquesta cosa
aquesta costum
el gaire festiu
el gaire festiu
que és les caramilles
i les habaneres
suposo que hi ha
més tradició
la gent jove
està interessada
per les habanyeres
o costa
comença
comença a estar-hi
concretament
hi ha grups
que tenen gent jove
el grup
nostre
ben fort
som tres persones
i dos d'elles
tenen 21 i 22 anys
o sigui
que
això comporta
que
hi ha grups
que sí
que porten gent jove
sempre s'ha pensat
que les habaneres
són de gent mitjana
o de gent gran
i penso que
també és un error
i no sé
també m'ho podria apuntar
que
els grups d'habaneres
també canten
sardanes
l'han portat a l'escenari
curiosament
aquí farem
un amalgama
de dos edicions
les habaneres
canteu sardanes
els cors d'en clavé
també canteu sardanes
i habaneres
i habaneres
vull dir
jo crec que
la música
la cultura popular
catalana
és una cultura
que realment
és això
és popular
el poble
la viu
aquesta cultura
l'ha viscut
durant molts anys
i no l'ha deixat
de racó
encara que
en un moment
determinat
tots ho pensem
perquè
nosaltres
anem per les audicions
de sardanes
anem pels aplecs
dius
ostres
si el més jove
sóc jo
això passa a tot arreu
i jo crec que
això ens passarà
a tots
perquè doncs
avui
la joventut
té molts camins
no era poder
aquella joventut
d'uns anys enrere
que deies
bueno mira
vaig a ballar
el concurs de sardanes
i d'aquesta manera
m'escapo tot un diumenge
de casa
i els meus pares
doncs no
no
no em podran
tindre aquí
lligat
era una manera
també era una manera
de reivindicar
vull dir
com van ser
els cors d'en Clavé
o inclús
com és més d'una manera
de reivindicar
aquella llibertat
que ens van privar
durant uns anys
que ara
gràcies a Déu
doncs
ens la volen
poder tallar una mica
però que sí
que la tenim
en tot cas
ara que esteu
els representants
de tres expressions
de la cultura popular catalana
fins i tot
podríem crear una plataforma
aquí en directe
i una mica
feu un festival conjunt
perquè no estaria malament
aquest cap de setmana
esteu els tres per separat
però doncs
mira
és una proposta
que llancem
des d'aquí
perfecte
se'ns acaba el temps
senyors
podríem estar conversant
sobre tradicions catalanes
sobre sardanes
caramelles
i habaneres
a llarg
que han de tot el matí
però
hem de posar un punt i final
recordem-ho
el 31
a plec
de la sardana
ciutat de Tarragona
amb les cobles
reu jove
ciutat de Terrassa
i la principal de Tarragona
serà el parc
de Saabreda
des de les 10
quarts d'onze del matí
fins a dos quarts de nou
a les 9 de la nit
amb 32 sardanes
16 al matí
i 16 a la tarda
i a més
amb un motiu molt especial
que és l'homenatjar
el Josep Cendra
el que havia estat
president del casal
Tarragonín
gràcies Jordi Grau
per estar amb nosaltres
aquest matí
gràcies a vosaltres
recordem ara
la cinquena trobada
de Caramelles
ciutat de Tarragona
serà a la plaça de la Font
no ho dic bé?
no
serà a la plaça Verdaguer
plaça Verdaguer
és que m'ho ha semblat
i jo tenia apuntada
la plaça de la Font
que és el que surt als programes
però recordem-ho
plaça Verdaguer
serà a partir de dos quarts
de vuit del vespre
això sí que ho diem bé
aquesta cinquena trobada
que durarà
aproximadament
un parell d'hores
potser?
una hora
una hora i mitja
una hora i mitja
doncs
acostin-se a les Caramelles
que és una oportunitat
de sentir-les fora del seu context
habitual que és la Setmana Santa
i finalment
la cantada de veneres
dels grups
de les comarques tarragonines
que
doncs
està impulsada
per la Fundació
Ernest Morató
tenim aquí
el Xavier Perdina
que ens ha parlat
d'aquesta història mundial
de l'Havanera
l'oportunitat d'escoltar-la
serà a dos quarts de set
al Teatre Metropol
vagin aviat
perquè hi han tingut problemes
altres anys
perquè se'ls ha omplert
moltíssim el teatre
moltíssimes gràcies a tots
i també al Miquel Alvarez
que s'ha quedat molt callat
al llarg de tota l'entrevista
al secretari
del Corregal
i moltíssimes gràcies
a tots quatre
per venir al matí
de Tarragonarrà
adeu-segut
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies