No vindrà a la llibreria PIP perquè ha qualitat.
Ja sap quin és el millor regal que pot fer? Un llibre.
Els trobarà tots a la llibreria PIP, al carregatòmetre número 24 de Tarragona.
Visite'ns, no es queda ben diferent.
Llibreria PIP.
Fira PIP 2003, Fira Multisectorial de la Màtia.
És la teva Pira. Vine al Parelló els dies 12 i 13 d'abril.
Vine a degustar l'oli i la mel en forma de cantó de pa i bonos.
No t'ho perdis, pots guanyar el teu pes en mel o els 100 litres de l'olivera d'oli.
Recorda Fira Abril 2003, al Parelló, els dies 12 i 13 d'abril.
I esperem.
Ja ha arribat la primavera i amb ella, la Gran Festa.
Gran Festa de Primavera al Centre d'Oci, les Gavarres, dies 12 i 13 d'abril.
Lissabte 12.
Animacions infantils continuades, festa country, ball brasilès i nit de concert amb els Smoking Stones.
Diumenge 13.
Matinal de Sina, el Góster, exhibició castellera, tarda d'animació i fi de festa amb ball de diables i capdets de foc d'artifici.
Gran Festa de Primavera al Centre d'Oci, les Gavarres.
Descobreix la cara més festiva del Centre d'Oci.
Centre d'Oci, les Gavarres, autodí a Tarragona Reus, quilòmetre 4.
El matí de Tarragona Ràdio.
La una del migdia, nou minuts, en la recta final del matí de Tarragona Ràdio,
parlem de teatre d'aquesta magnífica peça teatral que arribarà aquesta nit i també demà divendres al Teatre Metropol de Tarragona.
N'estem parlant de l'obra Celo Obert que està dirigida per Ferran Madico,
que el tenim a l'altre costat del fil telefònic. Molt bon dia.
Hola, bon dia. Què tal? Com estem?
Molt bé i amb moltes ganes de veure aquesta obra teatral de la que se n'ha parlat moltíssim i bé, a més a més, no?
Sí, sí, sí. És d'aquelles vegades que això, que no sabem ben bé com sempre intentem que una obra funcioni,
que el públic lliberti, que el públic s'emocioni, però a vegades no ho aconseguim, aquesta vegada ho hem aconseguit
i, per tant, és un plaer, a banda de l'èxit, és un plaer per nosaltres haver-ho aconseguit.
Jo crec que el text és molt bo, crec que la interpretació dels actors és molt bona
i que la meva feia ha sigut això, intentar-ho servir amb tota l'humilitat perquè el text arribés.
I realment, veient les funcions, ple cada dia aquí a Barcelona,
i veient la gent com s'emociona, com riu, com plora,
em sembla que és una mica la fita màxima de tota la gent que fem teatre.
Serà perquè aquesta obra ni més ni menys parla de la vida?
Sí, jo crec que sí. Jo crec que un dels grans temes és això, el temps, la vida,
però jo crec que també és perquè, malgrat que parla de la vida,
que parla dels grans temes, de com el temps ens escola entre les mans,
de lo difícil que és amb la gent que hem estimat i que de sobte ens deixen d'estimar,
lo difícil que és recuperar-la, lo complex que és conviure amb algú que estimes,
lo difícil que és la relació, aconseguir allò que un vol,
i sempre per aconseguir allò que un vol, sempre hi ha un preu a pagar,
si un vol la fama o vol els diners, el preu a pagar generalment són els temes emocionals,
si un vol el tema emocional, generalment els temes a pagar són el benestar,
o totes aquestes coses, no?
Però tot això, jo crec que el gran mèrit del test, el gran mèrit de Sir David Herr,
i dic Sir perquè és Sir, perquè la reina d'Anglaterra el va anomenar,
és a dir, és algú que representa molt tota una cultura i tota una manera de pensar,
doncs en David Herr ha sabut posar això en un text amb una senzillesa aplastant,
perquè en el fons és una casa, una dona que va fer el sopar,
un home que arriba, que han sigut ex-amants, i la conversa que tenen aquella nit
mentre ella gairebé fa un plat d'espaguetis, no?
I aquí parlen de tot, però parlen de tot d'una manera que no és gens transcendent,
d'una manera que no és gens... no és gens de tesi,
d'una manera que no és gens allò grans discursos, per no dir grans rotllos,
sinó que en parlen d'una manera molt planera, d'una manera molt domèstica,
d'una manera molt de parella, i a poc a poc és allí on van sortint
tots aquests grans temes que van apareixent, no?
I per això crec que és una de les virtuts, i que a més a més no només
ho parlen d'una manera empolosa, sinó d'una senzillesa que inclús
permet la ironia i que inclús permet els acudits a vegades, no?
És a dir, i aquí és on el públic riu, no?
I aleshores poder riure mentre estem parlant de la vida i de la mort
em sembla que demostra un grau cultural molt elevat,
o un nivell d'intel·ligència elevat en el sentit que podem parlar
de què ens m'ho direm, podem parlar de lo difícil que són les relacions,
podem parlar de tot, sense perdre aquest somriure,
inclús i sense perdre un cert optimisme al final de la peça,
que no desvetllarem, però crec que una de les coses maques que té també
és el final, que al principi era complexa, però que a poc a poc
em sembla que l'hem servit molt bé, no?
Per tant, ens deixa una porteta de sortida, una porta a l'esperança,
en aquest sentit, no?
Sí, perquè...
És que quan parlem dels grans temes de la vida ens podem deprimir segons com,
segons com, eh?
Sí, perquè generalment considerem que els grans temes de la vida
són els temes que no tenen solució, o considerem que els grans temes de la vida
són els temes que ens fan mal, no?
Però això ve una mica de la nostra cultura judocristiana,
és a dir, els europeus no parlem de la mort, ens fa por.
Hi ha altres cultures que no paren de tributar i fer festes a la mort.
Per tant, aquesta és la nostra cultura.
Em sembla que una de les aportacions d'aquest text és que quan es pot parlar de tot
perquè, en el fons, encara que parlem de les nostres petites misèries,
hi ha una cosa que a vegades oblidem, i és que estem vius.
I el fet d'estar vius, el fet de poder decidir, el fet de poder inclús patir
perquè una cosa no et vagi bé,
em sembla que és l'optimisme últim que hi ha darrere de tota gran reflexió, no?
Jo l'obra no l'he vista, lo confeso,
però tinc la sensació que és una obra molt oportuna.
I tot i que el fet teatral no obliga que l'espectador s'identifiqui amb els personatges,
no sé per què tinc la sensació que si estàs al pati de butaques
no és que t'identifiquis, però sí que tot allò que s'exposa
ens és molt proper a tots.
Sí, sí, sí.
I a més a més produeix identificacions, eh?
Tant un personatge com un altre.
I inclús a vegades...
Perquè són molt dispars, no?
Un de l'altre.
El Gert el que té l'habilitat és de confrontar dos mons en una casa.
I dos mons que hi ha d'entrada són dos mons
perquè un és de sexe masculí i l'altre és de sexe femení.
És a dir, és un home i una dona.
Que a més a més fa que hagin sigut ex amants
i que és la primera trobada després d'haver-se separat fa tres anys.
Amb el qual hi ha aquella voluntat de per sota potser
de poder obrir la possibilitat una altra vegada al retrobament
i per tant a la pau.
És a dir, a l'equilibri emocional.
De per sota d'això és el que està passant.
I és tan senzill com això però ja són dos mons.
El que passa és que l'home comença a ser...
L'home és un home que s'ha forjat ell mateix,
que ha creat un gran imperi de restaurants,
un home que...
Però que el preu que ell ha pagat ha sigut no entendre'ns a la seva dona,
no s'entén amb el seu fill
i comença a no entendre'ns ja ni a ell mateix.
Perquè ell ha decidit apostar per l'èxit,
pels diners, pel glamour, per les limousins
i sempre hem de pagar un preu, no?
En canvi, la Kira, el personatge femení,
és dona, una dona consenciada socialment,
per tant, el preu que ella paga és potser
no poder tenir, no poder-se donar emocionalment
a algú que l'estimi
perquè ella estima a més gent que no només una.
Ella estima a la societat.
Ella estima als nens d'ella donar classes a la universitat,
com el Tom li retreu.
digui, tu eres la número 1 i podries donar classes
a la universitat que volguessis
i podries tenir un gran sou.
I ella diu, això ho dius tu,
però jo prefereixo més aquest coneixement que tinc
donar-lo a aquests nens d'una barriada marginal.
Uns nens que parlen un tant per cent molt poc d'anglès.
En aquell cas, seria de català en el nostre cas, no?
És a dir, gent amb molta problemàtica social,
ella decideix invertir el temps allà.
I, com que la seva aposta és aquesta voluntat social,
també el sacrifici és no poder-se donar
a algú en concret perquè es dona a tothom en general.
Llavors, tothom, hi ha moments que s'identifiquen amb el Tom
i hi ha moments que s'identifiquen amb la Quira.
Perquè una altra de les habilitats del GER
és que no ha fet dos mons sòlids.
No ha fet el Tom sòlid i sense esquerdes
ni la Quira sòlida i sense esquerdes.
Tant el Tom com la Quira tenen esquerdes.
I en aquestes esquerdes és una escola a l'humanitat,
una escola a la contradicció,
i una escola que, malgrat que tots siguem alguna cosa,
tenim mancances i que la lluita per voler
o per intentar ser feliços
és el que ens dona la condició humana.
Aquesta mena de maledicció,
d'haver de triar constantment,
de cantar-se per aquest perfil més solidari
del personatge femení
o més materialista del personatge masculí.
Sí, el David Herr fa una lectura política
que és que aquest Tom és una mica com un dinosauri
que està a punt d'acabar-se, no?
És una mica la mort del viatjant de l'Arthur Miller
en els nostres temps, així com als anys 60.
La crisi del sistema capitalista,
l'Arthur Miller ho reflexa amb la mort d'un viatjant,
en els 90, en el 2000,
el David Herr ho reflexa en la caiguda de l'home
que ha creat la seva pròpia empresa.
És un home que ha creat la seva pròpia empresa
i que ha de començar perquè l'empresa continuï,
ha de posar accionistes.
Per tant, ell ja no és amo d'ell mateix,
sinó que ell que ha creat l'empresa
té uns amos per sobre d'ell.
I això també li crea els seus conflictes
i la seva falta d'inseguretat
o un sotrac a les seves estructures
que el fa reflexionar i que el fa entendre postures,
inclús, malgrat que hi estigui o no hi estigui d'acord.
Potser és anecdòtic,
però el tema del títol cal llegir-lo,
sal obert, no separat.
El títol original és Skylight.
No sé si és el mateix espai, ens vol referir?
Com?
En quant al títol, el sal obert que tenim a les cases,
que es refereix a aquest sal obert.
Sí, aquí he de dir una cosa.
Com si diguéssim, creiem que la traducció literal
era cel obert separat.
Separat, per això, no?
Sí, sí.
Junts és com si diguéssim el cel obert de les cases.
Clar.
El cel obert que parla a l'obra
és el cel obert separat,
és a dir, és un escletge...
De llum, no?, que entra.
Sí, un escletge de llum.
Són aquestes finestres angleses que es fan
o que hi ha a la Molina, a Baqueria de Beret.
això, aquestes finestres que hi ha a l'alt del sostre...
Com una clara boia, aquestes.
Exacte, com una clara boia, no?
El que passa és que a nivell d'imatge,
a nivell de concepte, de títol,
em semblava que era més bonic,
més impactant, cel obert tot junt,
que donava com una certa volat poètica
que no cel obert separat, no?
I per això vam optar aquesta.
I aquesta paraula ve d'escletge de llum, no?
Aquesta paraula ve perquè és el que el Tom
va fer a la seva dona, malalta de càncer.
La seva dona, un cop, va saber que el seu marit
la traïa amb la seva gran amiga,
que és la Kira,
li va aparèixer un càncer,
va entrar en fase terminal,
i llavors ell, per donar-li tot,
per donar-li tot,
per donar-li tot,
i quan tot és el material,
perquè no li donava el anímic,
per donar-li tot el material,
li va fer una gran habitació,
amb terres de fusta de sàndal
i amb un gran cel obert
a sobre del seu llit
perquè ella des de llit pogués veure les estrelles, no?
D'aquí ve també el títol, no?
Per tot el que ens diu, sí, sí.
Per mi el referent,
i la gran metàfora és
escletxa de llum,
perquè en tota misèria,
en tot dolor,
sempre hi ha escletxes de llum, no?
Que és això que et deia...
Aquesta sorpresa del final, no?
Exacte, la sorpresa del final,
aquesta possibilitat,
que malgrat que parlem
de que ens estem separant,
no hem d'oblidar que estem vius,
i, per exemple,
David Herck,
que és el guionista
que està nominat als Òscar Elsbaf
de Per les Hores,
de l'última pel·lícula
de la Nicole Kidman,
que parla de la Virginia Woolf,
hi ha una frase que crec que també,
veient la pel·lícula,
em va recordar molt l'obra, no?
que hi ha un moment que la Virginia Woolf
diu, és a dir,
la Nicole Kidman,
fent el paté de la Virginia Woolf,
diu que estar mort
és no decidir en vida, no?
I això em sembla que és,
una altra vegada,
una reflexió d'escletxa de llum,
que malgrat les nostres imperfeccions,
malgrat les nostres...
malgrat la nostra impossibilitat
de tenir tot,
però hi ha una cosa que tenim
i que a vegades oblidem,
que és estar vius, no?
Una obra rodona, eh?
A més,
amb la Marta Calbó
i el Josep Maria Pou,
que dir d'aquesta actriu
i d'aquest actor, no, Ferran?
Sí, sí,
jo estic molt content
perquè hem aconseguit...
Bé, això,
el Josep Maria Pou
jo crec que era el Tom,
de si ho crec que fa anys
que n'estaven parlant,
de poder...
de poder...
els calendaris
per poder fer la funció.
Sempre creia que era ell, no?
Crec que és l'actor...
l'actor del nostre país
que ho podia fer millor, no?
I així ha estat
i així ho ha demostrat, no?
I l'altra reta
era aconseguir una parella
que estés a la seva alçada, no?
I ho hem aconseguit,
és la Marta Calbó.
La Marta Calbó
que és coneguda per la televisió,
que és coneguda per les obres,
no en sé,
això, comèdies que ha fet
i crec que aquí de mostra
ja ha fet un gran salt
com si haguéssim de primera divisió,
divisió d'honor, no?
Aquí de mostra
que està,
pot estar i està
a l'alçada
d'algú com en Pou
i que realment
aquest era
doncs un repte
també com a director.
O sigui,
jo necessitava
doncs això,
fer una final Madrid-Barça
quan el Madrid era el Madrid
i el Barça jugava bé, no?
Una final de Copa d'Europa,
una final
d'un concurs de boxe
però de dos cinturons
mundials, no?
És a dir,
aquest gran combat
de dos grans instruments
on per ells,
per el seu cos,
hi passa doncs això,
la reflexió
de dos mons,
de la vida, no?
I crec que ho hem aconseguit
perquè realment
els dos
posen el pèl de punta,
els dos t'emocionen,
els dos aconsegueixen
crear les temperatures
necessàries
perquè l'audiència,
el públic que estigui allà,
rebi aquella energia
que ells generen
i la reconverteixin,
això,
en reflexió.
Hi ha una cosa
molt divertida
que la gent que veu
l'espectacle
al sortir
sempre em comenta
que després de sortir
se'n van a prendre
alguna cosa
o a sopar
i que estan
unes quantes hores
discutint,
discutint,
parlant de la peça,
justament per això,
perquè el GER mostra dos mons
en combat,
dos mons suposats,
però això
deixa escletxes a tot arreu
perquè el món
està fragmentat
avui en dia,
no?
I el qual genera
que cadascú
fa interpretacions
o llegeix
d'una cosa
d'una manera
o d'una altra
i que per tant
genera
com un debat
i em sembla
que això és interessant
que la gent
no només
vagi al teatre,
sinó que a més a més
de riure,
de plorar
i de passar-s'ho bé,
reflexioni
perquè em sembla
que el teatre,
no,
no,
una obra de teatre
no és un producte
merament comercial,
no?
Sinó és un producte
artístic,
és a dir,
que després
de comprar i vendre
una entrada,
que després
d'aquí uns professionals
facin la seva feina,
això generi
una etapa superior
de la condició humana,
no?
Que és el fet
de la cultura,
el fet de la reflexió,
el fet
de la intel·ligència
en si,
no?
Doncs aquesta nit
i també demà
si avui no fos possible
tenim oportunitat
de deixar-nos
il·luminar per aquesta escletxa
de llum
i bona manera
de fer
a l'escena.
Sé que aquí
aquí a Tarragona
és el primer,
o sigui,
vam acabar diumenge
a Barcelona,
hem estat els últims
dos mesos
a teatre ple,
avui serà
la primera funció
fora de,
és a dir,
la primera funció
de gira,
sé que només
hi havia una funció
que era demà,
es va vendre
tant de pressa,
que demà
està tot venut
i que m'han dit
ara que avui
està gairebé
tot venut,
és a dir,
la cosa va justeta,
ja que,
bueno,
sí que d'alguna
que faci un dia.
Que està molt bé
que generem això,
no?,
perquè la voluntat
del teatre
era programar un dia
i arrel
que la gent
de Tarragona
va a comprar
les entrades
han programat
dos dies,
al qual,
com si hi hagués
més un plaer
feixit a la feina
que hem fet,
una feina
que hem fet
ben feta
i que estem veient,
doncs això,
que està generant
una resposta,
que en el fons
és per això
pel que treballem
i pel que passem
nit sense dormir,
justament perquè
després la gent
pugui gaudir-ne,
pugui passar-s'ho bé
en aquests mons
i en aquests temps
que corren
entre guerres i coses.
Ferran Madico,
moltíssimes gràcies
de veritat
per atendre
la nostra trucada
que continuï l'èxit
amb obres
que ens expliquen coses
i sobretot allò
que deies,
que ens fa pensar
que és un exercici
que no practiquem
gaire sovint.
Gràcies, bon dia.
Molt bé,
moltes gràcies.
Adéu-siau.
Ho deia el Ferran Madico
per les localitats,
per la representació
de demà,
estan totes venudes,
totes, totes.
No,
perquè jo aquí damunt
la taula
tinc sis entrades.
Si em truquen ara
al 977-2447-667,
els donaré dues entrades
per trucada,
fins a tres,
però fem via
perquè s'acosta
al temps de les notícies
i em penso que hi ha algú
que ja ens ha trucat.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlo?
La nena Maria del Carmen Belando.
Maria del Carmen,
què tal?
Molt bé,
i vostès també,
què tal?
I tu, què tal?
Doncs molt bé,
això no.
Molt bé,
Maria del Carmen,
i encantats de la vida
de poder-vos donar
aquestes entrades
perquè aquest espectacle
pinta molt bé.
Molt bé.
A partir d'avui
ja les pots passar a recollir.
Molt bé,
molt gràcies.
Gràcies a tu,
adeu-siau.
Hola,
bon dia.
Hola.
Amb qui parlo?
Amb Carme.
Carme,
què més?
Albiol.
Què tal,
Carme?
Bé.
Amb ganes de veure aquesta obra.
Sí.
Té molta tirada,
això del Josep Maria Pou,
no?
Sí.
I l'obra pinta molt bé.
I a vegades,
no?
I m'agrada quan treballa aquest home,
no?
Molt bé,
doncs demà el podrà veure
en directe a l'escenari
del Metropol.
Ja té les entrades aquí a la ràdio,
d'acord?
Moltes gràcies.
A vostè per trucar-nos.
Bon dia.
Adéu-siau.
i ja donem pas a l'última trucada d'avui.
i bon dia.
Buenos días,
Holanda.
amb qui parlo?
Con Conxita.
Què tal, Conxita?
Muy bien.
Te estuve escuchando
que no fuiste a ver a l'Ángel Ódena,
lo que te perdiste.
No,
no vaig poder anar.
Lo que te perdiste.
Tantes coses,
filla,
que al final...
Sí,
ja te comprendo.
Tenia un altre concert per anar-hi.
Ah.
Ja estima a coincidir.
Ja te comprendo.
Però,
afortunadament,
algunes vegades he tingut la sort
de poder escoltar l'Ángel Ódena cantant
i és una meravella, eh?
I la chica que ella...
I molt ben acompanyat que anava.
La chica fabulosa,
també, eh?
Molt bé,
Conxita.
Vale.
Doncs em penso que demà també
t'agradarà molt aquest obre, eh?
Ah, me gusta.
No me pierdo la serie de policial.
Doncs mira,
el tindràs a l'escenari,
però no farà de poli, eh?
Farà un altre paper.
Ja, ja.
Conxita,
aquí tens les entrades.
Muchas gracias.