logo

Arxiu/ARXIU 2003/ENTREVISTES 2003/


Transcribed podcasts: 805
Time transcribed: 10d 5h 28m 59s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

L'exposició aquesta del CAIRA el que fa és commemorar aquests 10 anys d'excavacions.
L'emissió, que és una emissió dirigida pel doctor Josep Pedró de la Universitat de Barcelona,
que és egiptòleg, doncs comença a excavar Oxirrinca el 92.
I ara, el 2002, hem fet 10 anys d'excavacions.
10 anys excavant a la mateixa zona.
Sí, però és que es tracta d'una ciutat amb això el que vol dir.
Són 3 quilòmetres de llarg com a mínim per un i mig d'ample
i les necròpolis de fora.
És a dir, que feina n'hi ha i per tota la vida.
Clar, nosaltres, amb el patrimoni romà que tenim,
poc o molt els ciutadans estem acostumats a veure allò d'esquit llevit,
les excavacions aquí com es fan, en períodes molt acotats,
en un territori urbà.
Una excavació d'aquestes característiques i Egipte,
el dia a dia, deu ser molt diferent.
No té res a veure.
Ja entrant al context geogràfic...
Sí, és molt diferent.
i no sabria dir millor o pitjor, no té cap sentit.
El cert és que les nostres excavacions són excavacions programades,
que és la gran diferència amb les excavacions d'urgència.
Vol dir que l'excavació d'urgència d'un ciutat té un temps limitat
i s'ha de córrer, i es fa igual de bé, però es fa amb urgència.
En canvi, la programada tens temps de reflexionar on vols excavar,
com vols excavar, i durant quant de temps hi vols excavar,
i en fi, programar, en definitiva.
I per tant, això a la feina sí que ho ressenteix,
en el sentit que pots anar a buscar un fil a la teva recerca,
d'un any amb l'altre,
mentre que l'excavació d'urgència t'imposa el tema que estàs excavant.
Imagino que també has d'anar buscant el finançament d'aquesta feina,
que també és, a vegades, no sempre, un problema
a l'hora de continuar un treball d'investigació.
Exacte, sí, pot ser un problema.
Normalment, les excavacions a l'exterior
es financien amb subvencions públiques
i no són molt generoses, mal a dir.
Però també hi ha una altra possibilitat que s'ha d'acabar d'explorar
i és la dels espònsors.
No hi ha cap mena de dubte que poden fer molta feina
i que molta gent podria estar interessada
en col·laborar amb aquest tipus de recerca.
Ja es donen casos, no?
Es donen casos, sí.
El que passa és que és un diàleg que s'ha d'establir a nivell personal
i és difícil buscar la persona o l'empresa que podria,
que no hi ha un organisme que ens ajudi.
Que pugui veure que realment, publicitàriament,
per la seva empresa també és una bona inversió,
participar en un projecte cultural i científic.
Sí, sí, les grans empreses, ja que sé, d'imatge,
acostumen a tenir aquest tipus d'activitat.
Com es dona la circumstància que un equip de la URB
concretament estigui participant des de fa tant de temps
en aquesta excavació?
Bé, en realitat hauríem de matitzar.
No es tracta d'un equip de la URB,
es tracta d'un equip dirigit per aquest doctor Pedró
de la Universitat de Barcelona,
en el qual hi participem una sèrie de gent
per diferents tipus de motiu,
per l'especialització, per diversos fets,
i en aquest equip estic integrada jo mateixa,
que soc part de la URB.
Vull dir que no és que hi hagi ara mateix un equip
partit entre URB i UB,
sinó que som gent de diverses institucions,
fonamentalment, doncs, de la Universitat de Barcelona,
de la URB,
i de Montpellier,
de la Universitat del Caire,
gent que a títol personal està participant.
Que generalment en aquest tipus d'excavacions
es treballa així, oi?
Equips multidisciplinars,
de diferents procedències,
és el que dona també riquesa, m'imagino, al treball.
Està clar, està clar,
perquè, per exemple, aquest és un cas molt clar en aquest sentit,
perquè normalment la recerca a Egipte
és una recerca egiptològica,
és a dir, de l'època dels faraons,
però s'està produint aquesta recerca
en una ciutat que és important a l'època grecorromana.
Aleshores, el que normalment és un equip d'egiptòlegs,
bé complementat en aquest cas per la part de la URB,
o jo mateixa,
que proporcionem un complement a la part grecorromana.
Perquè, de fet, les troballes d'aquest jaciment,
de quin període són, a quin període pertanyen,
i què és exactament?
Què heu trobat?
Doncs, no sé, una necròpoli, una vila,
què és el que hi ha exactament?
El que hi ha és, sobretot, una gran ciutat.
Una gran ciutat amb les seves necròpolis.
Complerta.
Sí, bé, pensa...
Complerta en el sentit que la teniu localitzada.
Jo la veig, la ciutat, però no es veu.
És evident, no dic en quant a les restes, que sigui visible.
Sí, sí, és una gran ciutat
que ara mateix no té res al damunt,
perquè està sota el desert i sota els cultius,
però era una gran ciutat,
era una capital de districte a l'Egipte.
L'Egipte, sobretot grecorromà,
i possiblement d'abans.
És a dir, que una part de la recerca, l'egiptològica,
la que busca, diguem, el món dels faraons,
està interessada en buscar les arrels d'aquesta ciutat,
que se sap que hi són,
i, concretament,
una de les grans troballes del doctor Padró
és la necròpolis
que es remunta al període Saïta,
que és encara un període faraònic.
Estem parlant de segle VII abans de Crist.
I d'en Sa, doncs,
la ciutat evoluciona,
i, sobretot, a partir de l'època helenística,
al segle III abans de Crist,
es constitueix de forma monumental.
I és aquesta que continua
tota la seva vida i evolució
fins al període bizantí.
Estem parlant de 6-7 després de Crist.
És a dir, que han fet un salt de 14 segles.
En el context de tot el treball científic
que s'ha dut a terme a la zona,
quin lloc ocupa en quant a importància
aquestes troballes que heu fet al llarg dels 10 anys?
Jo crec que són...
Tot és important, eh?
Sí, abans que tot és important...
Que a vegades hi ha descobriments arqueològics,
sobretot quan parlem d'Egipte,
que hi ha tanta mitologia al voltant,
que surten molt als mitjans de comunicació,
i a vegades es fan descobriments
probablement que passen més desapercebuts
pels mitjans,
però que tenen més importància
des del punt de vista científic.
Efectivament, jo és el que penso.
Mira, justament l'Egipte faraònic més antic
és el que ocupa les planes normalment
i és sensacional perquè efectivament...
Han descobert la tomba de Cleopatra,
i tots ens ho mirem.
Però la recerca d'aquests períodes més tardans,
faraònics tardans i ja grecorromans,
doncs havia estat una mica deixada de banda,
justament buscant o trobant
aquests grans monuments.
i el fet que es faci,
i el fet que es trobin coses interessants
com les que estem trobant,
doncs és molt important.
I és important perquè és un gestiment important
i perquè les troballes són en elles mateixes importants,
no seran tan espectaculars
com les que estem acostumats a veure,
però, per exemple,
la troballa de la catacomba d'Osiris
és un element per als egiptòlegs molt interessant
i està despertant molt d'interès
perquè es tracta d'un conjunt
de galeries subterrànies
on es portava a terme
un ritual anual
en honor del déu Osiris,
que és el déu dels morts.
I, com qui diu,
anaven cada any a dipositar unes ofrenes
per aquest déu.
No és una necròpolis,
no és un lloc d'enterrament,
sinó que és un lloc on es portaven ofrenes,
però té...
Amb una de temple.
Sí, subterrani,
però configurat com si fos una catacomba
per ofrenes per al déu.
És una zona molt transitada
per la mateixa població
o per turistes?
Aquesta ciutat
on està ubicada la...
No, no, no.
Estem absolutament lluny de tot
els circuits
perquè això és d'Egipte mitjà
i normalment el turista veu
la zona alta,
Cairo i amb sort delta
i després ja baixa cap a l'Uxor,
Carnac i els temples tolamacs
i és la zona mitjana
que la gent no acostuma a veure,
acostuma a passar de llarg.
Ara bé,
les autoritats egípcies
tenen interès
amb justament impulsar-la
des del punt de vista també
del turisme arqueològic.
És a dir,
que el nostre jaciment
a la llarga
haurà de configurar
un punt important
en aquesta ruta.
Això és bo pel jaciment
i pel treball vostre, no?
Jo penso que sí,
tot el que sigui
fomentar el coneixement
d'aquest jaciment
i suposo que tot anirà al voltant
des del punt de vista econòmic
de generació de riquesa
ha de ser...
ha de repercutir
en la recerca necessàriament.
Els investigadors
que hi treballeu
passeu períodes molt llargs
de temps allà.
tu, per exemple,
i t'hi estàs molt de temps,
bans, béns...
Acostumem a passar
un mes d'excavacions
i esporàdicament,
ocasionalment,
fem alguna escapada
de recerca,
potser en biblioteca,
però vaja.
Fonamentalment
és el període
d'excavacions
d'un mes
que no és dit
que no pugui allargar-se
fins potser dos mesos
en un futur,
depèn de com vagin les coses.
No és una...
No deu ser una vida fàcil,
tampoc tenint en compte
justament que no estem parlant
d'una gran capital,
no estem al costat del Caire
on tens tota una sèrie de serveis.
Parlem d'Egipte,
en aquella zona
les condicions de vida
són particularment difícils
o no?
o hi ha molta mitologia
amb això també?
No,
ara mateix ja som bones,
hem passat moments difícils.
De penúria.
Sí,
altres temps,
però ara afortunadament
doncs amb aquests 10 anys
i gràcies a l'ajut
de les subvencions
s'ha pogut construir una casa,
la nostra casa
i ja estem instal·lats,
és petiteta,
però suficient
i estem a gust
perquè tenim les nostres instal·lacions
i amb això
ja en tenim ben bé prou.
Com serà aquest acte
d'inauguració?
Perquè clar,
hi haurà la presència
de gent de la universitat
i segons tenim entès
anirà doncs
d'una banda d'aquí
de la URB
Antoni González Sant Martí
representant la URB
i també anirà
el director general
de patrimoni
de la Generalitat
Marc Maier.
Com heu previst aquest acte?
Això ho han d'haver previst
els egipcis,
clar,
perquè això són...
Però saben
que hauran de rebre
autoritats catalanes
i gent de fora.
Sí, sí,
per descomptat
han fet unes invitacions formals
i no només
les autoritats de fora
sinó que les mateixes
autoritats egípcies
hi haurà
previsiblement també
el que seria
el director general
d'allà
d'antiguitats,
un senyor que es diu
Zaki Hawes
que és molt conegut
pels mitjans de comunicació
i tota una sèrie
de personalitats
del món
de les antiguitats.
Però la dinàmica
de la inauguració
no,
no la conec,
la veritat.
Jo m'imagino
que serà un acte
protocolari
després hi haurà
unes paraules
i en fi.
Mira que el món
de l'arqueologia
atreu a persones
que estan fora
de l'àmbit científic
que probablement
la literatura
i el cinema
s'han encarregat
d'exercir
aquesta fascinació
però si parlem
de l'arqueologia
en general
tot el món
de l'egiptologia
en particular
per què ens fascina tant?
Què té Egipte
que fascina tant
a qualsevol persona?
No ho sé,
em fas una pregunta
que potser no sóc
la més indicada
perquè jo em vaig quedar
més fascinada
pels grecs i els romans
però ara que hi estic
treballant molt de prop
sí que veig
que té
i trobo les arrels
que més enllà
dels nostres avis grecs
puc remuntar-me
als nostres avis faraònics
per entendre moltes coses
de la nostra pròpia civilització.
S'ha de lluitar una mica
en el marc de coneixements
i treballar
i estudiar
per trobar el fil
però sí que l'hi trobo
i potser és aquest mateix fil
el que troba la gent
a banda de
tota la ficció
i l'exotisme
d'un art
que és
doncs
naïf
en moltes ocasions
i molt colorista
i molt agradable
si es vol
però
jo entenc que sí
que reconeixem
a Egipte
els nostres avis.
Jo no sé si
alguna persona
que ens escolta
té previst
d'anar a Egipte
concretament
al Caire
en propers dies
molta gent sí
es reserva les vacances
a aquesta època de l'any
que diuen
que es viatja millor
que en ple estiu
si fos així
home
ja que són al Caire
no s'ho poden perdre
anar a veure
aquesta exposició
hi ha una participació
tarragonina
en aquest cas
en aquest cas
de la nostra universitat
i és una exposició
que estarà
en una sala temporal
o és permanent
o
és una sala temporal
temporal
es preveu
que es tinguin
un mes
possiblement
no és habitual
que el museu egipci
faci aquest tipus
de
de sessió
d'un espai
per presentar
les excepcions
d'un jaciment
ells tenen
les seves exposicions
temporals
és un fet poc habitual
és un fet poc habitual
i és un honor
que es fa
en el jaciment