Falten 5 minuts per 3, quarts d'11 del matí.
Com els dèiem, hem volgut convidar al matí de Tarragona Ràdio
a l'Àlex Ruiz i vosaltres es preguntareu qui és l'Àlex.
Va ser el voluntari de l'Associació de Voluntaris de Protecció Civil
que va salvar la vida fa uns mesos, si ho recorden,
a una dona que va quedar atrapada dins un cotxe al riu Francolí.
El passat divendres, el ple municipal li va otorgar un diploma
per serveis distingits, però l'Àlex, a més a més,
és un dels membres fundadors de l'Associació de Voluntaris
de Protecció Civil, impulsor del grup de rescat amb gossos,
tota una trajectòria que volem compartir amb ell aquest matí.
Hola, molt bon dia, Àlex.
Hola, bon dia, què tal?
Jo suposo que molt orgullós, molt content d'aquest diploma.
Te l'esperaves?
No, la veritat és que no me l'esperava i va ser una cosa sobtada
que em van dir, mira, t'han concedit això,
i em vaig quedar molt satisfet, perquè reconeix la feina
també del voluntariat i de la feina de la gent
que estem treballant molt a la sombra en totes aquestes coses.
Perquè tu ara comentaves això de treballar a la sombra.
Sabem que va saltar, doncs, d'alguna manera,
els mitjans de comunicació, ho comentàvem fa un moment,
per el fet puntual d'aquest accident que va haver-hi
al riu Francolí, que es va cobrar una víctima mortal
i tu vas salvar a la dona que anava al costat del seu marit
en aquest riu.
Potser se't coneix més per això,
o en aquell moment se't va conèixer per això,
però diguéssim que la teva trajectòria ha estat molt llarga,
molts salvaments, molta feina a l'ombra,
que potser no ha estat massa reconeguda mai.
Sí, bueno, hem estat també a moltes sortides de gent perduda
amb els gossos de protecció civil.
Hem estat buscant gent amb Alzheimer a la muntanya,
a les riades de Montbrió,
a les riades d'Esparreguera a Barcelona,
quan van haver aquests quatre guerres civils
que van tindre aquell accident.
Hem estat buscant homes que es van perdre cap a Capellades,
cap a Piera.
Vull dir, a tot Catalunya sort,
a buscar gent gran, sobretot,
que ha tingut problemes d'Alzheimer
o problemes d'aquests que han desaparegut.
Però això és habitual.
Sí, sí, bueno, habitual, desgraciadament, sí.
Llavors, aquests problemes,
les coses de seguretat de l'Estat i de la Generalitat,
estan un temps determinat buscant aquestes persones
i la satisfacció és quan el quart dia,
és quan ens avisen a nosaltres
que ja no el troben
i a Piera va donar la casualitat
que el vam trobar en vida, no?, aquest home.
Un home amb 87 anys,
després de quatre dies de desaparegut a la muntanya,
el vam trobar en vida també
i ja no se'l donava com a persona viva, no?
Àlex, com un decideix posar-se de voluntari amb els gossos?
També va anar a Argèlia quan haver-hi el terratrèmol,
amb una situació realment molt dramàtica.
Heu viscut situacions, suposo, també molt dramàtiques,
de trobar, doncs, gent sense vida
amb, doncs, problemes de riuades,
de gent perduda al bosc.
Tot això és molt dur,
són vivències molt dures per a una persona.
Per què?
Bé, primerament, t'ha d'agradar molt el món del gos,
però molt,
i després, però molt,
i després has de tindre una gran,
no sé, suposo que és una cosa que es porta a dintre, no?,
de dir, vull fer alguna cosa pels demés,
vull ajudar la gent que ho necessita,
necessites ajudar la gent que ho necessita.
Llavors jo crec que els que estem amb el grup de voluntaris
de sortit de la Unitat Canina,
que ens dediquem a buscar aquestes persones,
ho vivim, ho sentim.
No ens importa treballar a la sombra,
no ens importa no dormir,
estar a la nit buscant una persona,
la recompensa és trobar aquella persona,
i si pot ser en vida millor,
i donar-li el descans a la família, no?,
llavors això t'omple molt.
Llavors,
és com el que fa esport,
cada vegada necessita més esport,
nosaltres cada vegada necessitem més aquestes coses, no?,
ho vivim,
ho portem dintre.
I sou tot un referent a nivell de Catalunya,
perquè ara em comentaves que heu fet actacions a tot arreu.
Sí, sí,
hem estat per zones de Barcelona,
zones de Girona.
Em comentaves Pieres,
Parreguera.
Sí,
a sort,
també vam anar a buscar una persona a sort,
i ens han trucat,
sí,
la veritat és que ens han trucat,
els nostres gossos crec que han funcionat bastant bé,
quan han fet una sortida,
vam estar amb tot el tema de Glòria Sants,
que, bueno,
que fos un tema una mica diferent,
vam estar cada dia organitzant la búsqueda,
la recerca,
sempre compaginats amb la policia
que portava els rastreig
i el seguiment d'aquesta persona,
però sí,
sí,
no,
no,
hem estat,
a nivell de Catalunya,
doncs,
ens ha anat molt bé nosaltres.
Hi ha molts grups com el vostre,
a nivell de Catalunya?
Bueno,
al total el desconec,
però sí,
hi ha dos o tres grups
que van funcionant a Barcelona,
però està,
o estava,
perquè ara tampoc sé com estan,
estava a Martorelles,
a Lleida n'hi ha un,
que també és de l'Associació de Protecció Civil de Lleida,
i, bueno,
sí,
si hi ha un grupet,
els Girona també n'estan fent un altre,
ara fa poc que ha començat un grup,
i nosaltres,
però sí,
estem una mica de referents
en tots aquests grups,
ara.
I com s'entrena un gos
per a tasques com aquestes,
Àlex?
Bueno,
això li tocaria més a Xavi Noriega,
que és el que porta el tema de la formació,
però així com a tema bàsic
te podria dir que
els comencem de petitets,
que no tinguin por,
que passin pel costat d'un pòstu
que fa soroll,
una màquina de fer soroll
i no li tingui por al soroll,
que li facis passar un taulonet
i el passi bé,
que sempre guanyi amb tot el que fa,
llavors el gos ja el vas adequant
a la teva manera
del que tu vols,
un gos valent,
un gos que respongui molt al joc,
tota la feina del salvament
es fa a través del joc,
vull dir,
el gos està buscant al principi
una piloteta
que li donarà a la persona
que està amagada,
aquella piloteta,
i aquella persona és la víctima,
llavors el gos com busca,
busca l'ofacte d'aquella persona
perquè sap que té un prèmit
que és la pilota,
això és la base,
diguéssim,
i a partir d'aquí
anant treballant,
anant complicant-li,
hi ha molts tipus de recerca,
la recerca de grans àrees
que llavors es batra una zona,
es fa normalment per venteig,
si tenim la roba d'una persona
de la desapareguda
que a vegades hem tingut,
doncs ja tenim un gos fet amb rastreig,
llavors és rastre pui dur,
per on passen les passes d'aquesta persona
és per on passarà aquell gos,
i si no,
si no tenim cap peça,
llavors el gos treballa
amb una cosa que es diu venteig,
que és a través de les corrents d'aire
que viatzen les partícules
de la persona desapareguda,
el gos les enfoca,
les canalitza i les va...
I les va rastrejant.
Les va rastrejant i les va ventejant
fins a arribar a la zona de la víctima.
Anem fent àrees, diguéssim,
una àrea de 500 metres,
després una altra de 500 metres
i anem avançant i anem...
Fa la feina d'un home,
vull dir,
el que fem les persones,
però el gos ho fa,
abarca molt més tros,
perquè té molt més nas i és més ràpid.
És més ràpid i, clar,
per condicions físiques bàsiques també.
Vau estar,
ja li em comentaves,
en aquell terratre molt terrible
on van haver-hi moltes víctimes
i vint, com dèiem,
situacions força dramàtiques.
Com va sorgir la iniciativa
de marxa cap allà?
Bé, la iniciativa va ser
de l'Ajuntament de Tarragona,
el Departament de Medi Ambient,
el segon Agustí Mallol,
el senyor alcalde de Tarragona.
Escolta,
van ficar-se en contacte
amb la associació de voluntaris
de protecció civil.
No tenim uns gossos preparats
per restrevejar i per rescatar
gent amb...
Sí, sí,
hi ha uns gossos preparats.
Doncs, bueno,
es veu que ens va parlar
amb l'ambaixa d'Argeliana,
la d'Argelia, Madrid,
i que sí, que sí,
que feien falta gossos i...
Especialment en un terratre molt,
telògicament.
Sí, sí, llavors,
de seguida ens vam posar
en contacte amb ells
i vam agafar un avió
i vam anar cap allà,
vam estar de seguida allà
i vam poder estar treballant
quatre dies.
Quatre dies durs, però,
molt durs.
Molt durs, sí.
Jo crec que...
Perquè fins i tot
vau vigorar una repetició
de terratrèmol.
Bueno, en total,
n'hi vam haver tret 32.
Vaja.
32 repeticions,
el que passa que les fortes
van ser dos o tres
i una forta de 5,2
també va ser...
Estan treballant allí
treint uns gossos
que hi havia sense vida
dins d'un edifici
i vam tindre aquesta desgràcia,
no?
D'estar treballant allà dins
amb un grup de bombers
de Madrid,
dels BUF,
Bomberos Unidors Sin Fronteres,
i estàvem treballant conjuntament
treint aquests cadàvers
i, bueno,
va haver...
va haver una rèplica
de 5,2.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
I, en tot cas,
l'Àlex em comentava
tot just abans
que entrava a l'entrevista
que s'ha fet mal el genoll
que encara està pendent d'operació.
Sí, bueno,
vaig sortir de sota d'un forat
i vaig ficar el peu
no sé on encara.
El cas era sortir.
És molt impressionant
veure com la gent
primer actua
i després pensa, no?
O sigui,
en cas d'un terratrèmol
veus que està tremolant la terra,
ningú es pensa
que està tremolant la terra,
que ja està corrent.
Vull dir,
no saps cap on corres,
però ja corres.
Evidentment.
Evidentment no te'n dones
compte de cap on vas.
Vas molt atabalat
i vas per impuls,
no vas per pensant.
Hòstia,
d'un terratrèmol,
vaig sortir corrent.
No,
notes algú a les cames
i ja estàs corrent.
No saps cap on,
però corres.
Quines vivències.
Déu-n'hi-do
els anys que portes.
Quants anys portes
amb tot el tema
de l'associació de voluntariats
de protecció civil?
Amb el voluntariat
portem des de l'an 90...
Abans havíem començat
sent una unitat de rescat
de Catalunya,
però no perteníssim
a la protecció civil
ni a cap...
Llavors va ser una idea
de la protecció civil
de l'Ajuntament
i nosaltres també estàvem interessats
d'associar-nos amb ells,
de posar-nos junts amb ells,
perquè al principi
érem un grup independent,
diguéssim,
vam començar a fer-nos
ja pel nostre compte,
però bueno,
calia posar-nos
dintre d'un lloc oficial,
no?
I nosaltres també
estàvem molt interessats
i els de l'Ajuntament també.
Llavors vam decidir
que amb el senyor
Lluís Mangraner
estaríem molt bé
allà a l'associació
de voluntaris
i vam entrar
a passar amb ells
l'any 99.
Ens vam fer la presentació
a l'Ajuntament
l'any 2000.
O sigui que ja portem
uns quants anys
de trajectòria.
Sí,
des del 96
que estem treballant sols.
nosaltres.
Després de l'Ajuntament
des de l'any 99.
Com us anunciàvem,
l'Àlex
va ser
precisament
el voluntari
que no anava
amb cap missió
sinó que passava
casualment
pel riu Francolí
quan va haver-hi
aquelles pluges
força importants
a la província
de Tarragona.
El Francolí
baixava
força ple
i estava prohibit
que passessin
els cotxes
per allà.
Va passar un 4x4
amb un matrimoni
força gran.
El cotxe va volcar,
va ser arrastrat
per la riuada
i justament
l'Àlex
estava en aquell moment
allà,
era voluntari,
estava acostumat a aquestes coses
i va poder salvar la vida
d'un dels dos ocupants
d'aquest vehicle.
Aquesta experiència
va ser forta,
va ser una de les experiències
a més també
molt transmeses
a través dels mitjans,
potser era
una de les vegades
que més a la llum surt
la feina que feu darrere,
no,
l'Àlex?
Bueno,
aquell dia
efectivament
jo anava treballant
amb el vehicle
de l'empresa
i portava davant
un 4x4.
Hem de dir que treballa
amb neteja pública
l'Àlex
i per tant
va amunt i avall
per Tarragona.
Sí,
llavors davant meu
portava un 4x4
i anàvem cap
a la cartera Constantí
i vaig veure
que es girava
cap al Francolí.
Dic,
com va aquest home
amb el riu com està?
I vaig parar,
allò que dius,
vaig a parar
per avisar-lo
que no es pot cruçar
per aquí.
I el home
es va ficar
fins a la borda del riu
i va parar el vehicle.
I jo vaig dir,
bueno,
menys mal
que t'assenyi
i donarà la volta.
I no,
no,
el deuria posar
el reductor
o el que sigui
i va tirar endavant.
Llavors,
clar,
jo li vaig fer llums,
li vaig tocar el claxon,
tot,
però no,
no,
de seguida
va agafar flotabilitat
al vehicle
i llavors la tracció
la va perdre,
no?
I va començar
a tirar riera avall
i llavors la meva reacció
va ser tirant a l'aigua
de seguida.
Però vaig veure
que se m'emportava
a 200 metres
en 10 segons
vaig donar
dos o tres cops
forts
i vaig tornar a sortir.
Vaig anar corrent
pel costat
de la riera,
del riu
i vaig veure
que el vehicle
volcava
i sentia els crits,
els crits sobretot
de la dona
i la desesperació
que estàvem passant,
no?
I en aquell moment
vaig veure una màquina
que estava treballant
a les obres del pont,
els vaig fotre un crit també,
bueno,
és que va ser tot
una mica molt...
És el que dèiem,
que en determinades situacions
d'atenció
actues rapidíssim
després i de què es penses.
Ah, aquí està.
Llavors, bueno, sí,
va ser una mica
imprudent al principi
però de seguida
vaig tindre que pensar
i dir,
Àlex,
centra't que es tracta
de salvar-los,
no que te'n vagis tu,
no?
I sí, sí,
va vindre la grua cap allà,
li vaig tirar una pedra
al vidre
per poder trencar
el vidre d'ella
i poder es treure
a través del vidre
perquè el cotxe havia volcat.
L'home va intentar
obrir la porta
i a l'obrir la porta
és quan el cotxe va volcar
i se li van atrapar
els pors dintre.
Jo vaig treure la dona
que es va quedar atrapat
amb els turmells
al mar de la porta
amb el fons del riu, no?
Clar, llavors,
ja vam lamentar.
Eren força grans,
era un matrimoni
de 70...
Sí, 73-74 anys.
El vam poder treure
al final, finalment,
però avui dia
vam treure sense vida.
En tot cas,
tinc entès
que t'han trucat
per veure't
i per agrair-t'ho.
Sí, sí, sí,
ara fa poc,
fa una setmaneta
la dona sé
que em va trucar la filla.
Bueno, es va posar la dona
però es va desesperar
i no va poder parlar
i la seva xiqueta
que es diu Amparo
em va trucar
i em va dir
que volien veure'm,
que volien agrair-me i tal.
Això va ser la setmana passada.
Encara no he pogut trucar-los
però aquesta setmana
la que pugui
doncs sí,
ens aniré a veure
perquè...
Si ens estan escoltant,
ja ho saben,
tenim l'Àlex aquí a la ràdio.
Són experiències,
és el que dèiem,
són experiències molt fortes.
Tu les superes bé,
no tens cap problema,
dorms a les nits bé
o hi ha dies que dius
això que he vist malament
m'ha deixat el cos fatal?
Hi ha coses que sí,
i hi ha coses que no.
A veure,
te vas acostumant.
La primera vegada,
la primera vegada suposo...
Una persona que no hagi fet mai
evidentment no dorm
en un dos setmanes,
no sé com dir-t'ho.
Sí,
per això suposo
que li he passat
a tota aquesta gent
que treballa
amb accidents de cotxe també,
suposo,
els bombers,
els Mossos d'Esquadra,
que si cada dia veuen accidents
i es veuen coses
veritablement
que si sortiguessin a la llum
doncs diries mal,
això no ho treguis.
Per què?
Perquè hi ha gent
que s'ha d'estar preparada
per fer aquestes coses.
Jo crec que ho portes dintre,
ja una mica,
no?
I a part,
l'altra part,
la vas assimilant al dia a dia,
no?
Al principi,
doncs,
bueno,
veus una persona,
d'acord?
Aquell dia,
doncs,
i després,
doncs mira,
a mi m'impacta molt
el criu aquest d'Argèlia,
no?
Doncs clar,
veure un criu de vuit mesos
amb la seva mare
abraçats,
entre el sostre i el terra
hi havia mig,
quinze centímetres
i la mare,
per protegir el criu,
encara se'l va posar sota així,
ben abraçatet,
no?
Això impacta,
això impacta
i et queda la memòria.
Ho superes,
sí,
ho portes superat,
ho portes bé,
però són imatges
que les tens archivades
dintre del teu servei,
no?
Però suposo que valores
molt més després les coses,
és a dir,
quan algú viu experiències
o veu desgràcies
d'una manera molt directa,
suposo que la seva pròpia vida
valora d'una altra manera,
o no et passa?
Sí.
Sí.
Sí,
la veritat és que sí,
a més la família,
la dona,
doncs escrius,
no?
Ho has de portar
i sí,
veus la vida d'una altra manera,
que segueixes fent
moltes imprudències,
vull dir,
que això no treu
una cosa a l'altra.
Perquè què diu la teva família
de tot plegat?
De dir,
ei,
me'n vaig a Argèlia,
me'n vaig a...
He fet això,
el francolí salvat
aquesta dona,
però clar,
jo d'alguna manera
me l'he jugat,
també.
Què diuen?
Mai els dic que me la jugo.
No,
bé,
bé,
s'ha anat acostumant també,
la meva dona,
s'ha anat acostumant
perquè al principi
també ho va passar molt malament,
quan marxo
sempre ho passa malament,
però bueno,
ella jo crec que ho ha acceptat
al final,
perquè és una cosa
que a mi m'agrada fer-la
i treballar pels de mes,
doncs,
no ho sé,
sempre m'ha agradat
i són coses
que no les puc canviar,
si les pogués canviar,
doncs aleshores no ho faria
i ho acceptaria
d'una altra manera,
però és que no puc,
o sigui,
ho necessito
i és la manera
que tinc de treballar.
Àlex,
t'agraeixo molt
que hagis vingut
fins al matí
de Tarragona Ràdio
a parlar-nos
de tot plegat,
sobretot de parlar-nos
de la tasca
que esteu fent
a l'Associació
de Voluntaris
de Protecció Civil.
Si algú es pensava
que només feien
actuacions puntuals
a Tarragona
s'equivoquen,
van per tot arreu
la solidaritat,
diguem,
d'aquest grup
no té gaire fronteres,
ja ho comentava,
Margèlia,
però també se'n van anar
a netejar platges
de Xapapote,
és un tema
completament diferent,
però també hi va anar
per tot Catalunya.
Les gelades
també van anar a trobar gel,
van anar a voluntaris
a la Lleida,
quan va haver-hi
les gelades de Lleida
que no es podia circular
a la cabalgata
de Reix,
que no podien anar
a trobar ni les carrosses,
se'n fan moltes tasques,
moltes tasques importants
que és el que diem,
no surten a la llum pública,
però els resultats
sí que són,
que poder fer la cabalgata
el dia de Reix
és important pels nens.
Àlex,
en tot cas,
aquest diploma
suposo que el compartiràs
amb els teus companys.
Totalment,
amb tots els companys
ja no de la Unitat,
sinó de tota l'Associació
de Voluntaris
que fem unes grans tasques.
Doncs moltes gràcies, Àlex,
que continuïn aquestes tasques,
que es reconeguin
i que sempre va bé
que des dels mitjans
es faci conèixer
la tasca de l'Associació
de Voluntaris
de Protecció Civil.
Moltes gràcies
i felicitats pel diploma.
Molt bé, a vosaltres.