Passa un minut d'un quart d'onze del matí,
temps al matí de Tarragona Ràdio,
el matí d'aquest dilluns,
per parlar de la Diputació de Tarragona
i per fer balanç d'aquests quatre anys
que estan a punt de finalitzar,
perquè recordem que la Diputació de Tarragona
es constituirà de nou d'aquí poques setmanes,
d'aquí un parell de mesos,
segurament un cop també celebrades
les eleccions municipals del 25 de maig.
Avui, doncs, volem fer balanç d'aquests quatre anys de mandat
amb el màxim responsable,
amb el president de la Diputació de Tarragona,
el senyor Josep Mariner.
Senyor Mariner, bon dia i benvingut.
Bon dia.
Amb el senyor Mariner volem fer justament una valoració general.
Començarem fent un balanç en genèric global d'aquests quatre anys
d'una institució, la de la Diputació de Tarragona,
que es distingeix com de servei,
especialment als ajuntaments, als petits municipis,
segurament més que als grans,
en general a tots els municipis de les comarques de Tarragona,
una institució de servei i d'ajuda econòmica als ajuntaments.
Des d'aquesta perspectiva, senyor Mariner,
com han anat aquests quatre anys?
Vostè quina valoració en fa?
Jo en faig una valoració positiva,
i més que res que aquests quatre anys
han estat una continuïtat dels altres anys.
Jo voldria remarcar aquí,
perquè si no, doncs no seria objectiu,
que jo que no vaig prendre posició
des de la Diputació de Tarragona,
la vaig prendre en uns moments que fa més de deu anys,
vaig prendre en uns moments que,
inclús la gent que treballa en la Diputació,
estaven amb una moral molt baixa de què passarà.
Hi havia uns rumors de que les diputacions les tancaven,
els obrien, totes aquestes coses que sempre se rumoreixen.
Llavors, aleshores, jo, a prendre posició,
l'endemà mateix vaig parlar amb totes les persones
que tenen responsabilitat de funcionaris a dintre la Diputació,
i els vaig dir que les coses havien canviat,
que les diputacions durant uns anys o molts anys
havien fet unes funcions concretes
de representar molt bé les competències de l'estat espanyol,
però, doncs, que ara aquí nosaltres ja teníem,
Déu gràcies, doncs, la nostra autonomia,
teníem el nostre govern, el govern de Catalunya,
i que la Diputació havia de fer unes funcions
del que és una instituació de segon grau,
i que havíem d'intentar fer, doncs,
els moments que ja feia deu anys de democràcia,
que ja feia deu anys de democràcia,
i que els enjuntaments ja s'anaven estabilitzant,
i ja s'anava a fer coses,
que de cada dia més es havien de transformar
en una institució de segon grau
de serveis de cara als ajuntaments.
Això va ser una proposta que jo vaig fer,
vaig posar-ho a la taula,
un objectiu que portava allò entre cella i xella,
i que jo crec que, doncs, a partir de llavors,
i s'anava fent a costat una mica,
a costat una mica,
però podem dir, doncs, que ho estem lucrant.
De tal manera que la pròpia Generalitat,
doncs, tots vostès saben molt bé
que l'any passat va tindre el reconeixement,
doncs, de cara a la Diputació,
com a institució.
La primera institució que ho he rebut, doncs,
a dintre de l'estat espanyol,
perquè les altres autonomies també s'està fent això,
i aquí a Catalunya, per descomptat,
que també està la primera,
doncs, un reconeixement de qualitat,
un reconeixement de qualitat,
que durant dos o tres anys,
doncs, hi ha hagut, doncs,
una vigilància a través d'empreses desdedicades,
i amb això, doncs,
les actuacions, doncs,
el que fèiem tots nosaltres, doncs,
a la Diputació,
quins serveis donàvem, com us donàvem,
i com els rebia la gent que els havia de rebre,
en aquest cas, les institucions que havien de rebre.
Arribant a la conclusió,
que entre altres empreses que es van donar,
dues o tres empreses més que van donar
a dintre de tota Catalunya,
doncs, hi havia una institució,
que era la Diputació de Tarragona,
que es va donar a Girona, recordo molt bé,
i que va donar el Premi de Qualitat.
Això és una cosa.
Segona cosa, home,
que el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona
també ha estat una institució
a dintre de casa nostra
que ha remut el Premi de Qualitat,
que, per exemple,
que l'any passat,
el nostre Premi, per exemple,
van treure un altre Premi,
en aquest cas de la Generalitat també,
doncs,
de UASI,
que és on està el Tinet i el TANET,
dels serveis de noves tecnologies,
doncs,
que havia fet,
al llarg d'aquests anys,
doncs,
pròpiament
la Diputació,
no?
Bé,
tot això,
en certament aquests reconeixements,
doncs,
en un moment
que ningú parlava
i es deia,
doncs,
d'això de les Diputacions,
què passarà?
Home,
doncs,
rebem tot això.
Què vol dir?
Vol dir que la Diputació de Tarragona
ha estat,
doncs,
una mica capdalentera,
i ho dic així,
perquè em sembla que,
amb l'orgull que ho dic jo,
és un orgull per tots els tarragonins
i tots els comerços de Tarragona,
que hagi estat d'aquesta manera,
que hàgim estat una institució
que ha sabut concretament
canviar totalment
el sistema,
doncs,
que tenien de serveis
i el sistema d'actuar,
doncs,
pròpiament de la pròpia institució.
I s'ha fet,
i s'ha fet,
i s'ha pogut demostrar,
doncs,
que avui,
una institució de segon grau
dintre d'unes comarques
a nivell intercomarcal,
doncs,
és imprescindible,
jo crec que com a alcalde
que soc també,
doncs,
d'una població,
ve que és una institució
imprescindible,
però de cara a aquesta manera,
a fer un servei,
i a més a més,
jo crec que encara
en podem,
doncs,
pactar més de serveis
que en podem fer
la Diputació
de cara a ajudar
els ajuntaments
i de fer una mica
de pont entre mig,
doncs,
en govern,
estat,
etcètera,
de cara als propis ajuntaments.
Quins altres serveis,
perdoni,
senyor Mariner,
al fil del que deia,
quins altres serveis
creu que podria donar
la Diputació
en el futur?
No,
és que,
mira,
són moltíssims
els serveis
que es poden donar,
per exemple,
vostè pensa ben a cosa,
nosaltres aquí,
clar,
jo sempre parlo
amb una visió
de comarques de Tarragona,
els comarques de Tarragona
que vosaltres traieu,
doncs,
per exemple,
Tarragona i la Ciutat de Reus,
la Ciutat de Torra,
la Ciutat de Reus,
i traieu possiblement Tortosa,
doncs,
que també,
heu estar entre 25 i 26 mil habitants,
bueno,
el darrere queda
una gran quantitat,
la gran majoria,
un 99%
de municipis
que estan per sota
dels 5 mil habitants.
Llavors,
què vol dir?
Vol dir que a aquests ajuntaments,
doncs,
hi ha moltes coses,
molt serveis,
concretament,
ells mateixos no ho poden fer,
perquè els ajuden caríssims,
llavors,
necessiten,
en aquest cas,
necessiten una institució
que els arropi,
que estigui al seu costat,
que els ajudi,
que faci tirar endavant,
doncs,
tots aquests objectius
que tenen,
doncs,
els ajuntaments
o tots aquests problemes
que tenen els ajuntaments.
Són serveis
que es poden donar,
serveis tenis,
serveis de sosteniment,
o serveis,
per exemple,
com estem donant nosaltres,
que han posat en cada comarca,
doncs,
un secretari,
que l'han posat a la seu
dels consells comarcals,
perquè pugui atendre
tots els ajuntaments petits,
perquè vostè pensa
que tenim també
una gran quantitat
d'ajuntaments
de menys de mil habitants,
que,
per exemple,
no tenen
la suficient economia,
que això és un altre tema
que no hauríem de parlar,
doncs,
a part,
i que jo ja fa temps
que n'estic parlant,
però avui no toca,
però avui dia,
doncs,
que no tenen
la suficient economia
aquests ajuntaments,
però puguin atendre
una secretària
de tercera,
per posar un exemple,
o de segona,
perquè els seus pressupostos
no ho permeten.
Llavors,
què passa?
Doncs,
tenen una administrativa,
ho tenen un administratiu,
i a vegades,
moltes vegades,
persones,
inclús dintre del pòpia poble,
però no són secretaris.
Doncs nosaltres,
que hem posat,
és un secretari
en aquestes comarques
per atendre tots aquests pobles,
perquè realment
els seus pressupostos estiguin ben fets,
perquè concretament,
doncs,
que ens fan una taxa
o ho han de posar
qualsevol cosa
o un permís d'obres,
o el que sigui,
o una revisió de normes,
o fent les normes,
etcètera,
puguem tindre l'assessorament
d'aquests secretaris.
Això té uns costos,
però té uns serveis importantíssims
de cara que avui
tenim tots els nostres ajuntaments,
doncs,
que al final de l'any,
doncs,
li queden els seus pressupostos,
cosa que abans
hi havia molts d'aquests petits
que no ho podien fer,
li queden els seus pressupostos,
i estan a l'altura
de qualsevol ajuntament,
doncs,
que avui tenim
de la Comitant Econòmica Europea,
però,
de dir,
més avançat.
Això és un servei,
i aquest servei
se pot ampliar
hasta allà amb vulgui vostè,
hasta allà amb vulgui aquest servei.
Poderà amb cultura,
se poden crear amb esports,
se poden crear amb urbanisme,
se poden crear amb moltes i moltes coses,
no?
I això s'estem fent
i és el que estem treballant
a través, concretament,
d'entrenant-nos interiorament,
que han muntat els sancos,
el servei,
doncs,
d'assessorament,
i aquests serveis podem donar.
No cal dir
que també dintre de tots aquests serveis,
ja he parlat d'Ugacid,
un altre servei,
doncs,
que no solament van als ajuntaments,
també a la població,
quan, per exemple,
doncs,
avui sap vostè molt bé
que el tinet,
doncs,
que tenim a través d'Ugacid,
a Tarragona,
doncs,
que som els que tenim més abonats
a nivell...
Avui ja no ho sé,
potser bé,
que ja em podria equivocar,
perquè això canvia molt,
però durant aquests anys,
doncs,
era a nivell de tant percent
d'habitants
la primera província
de l'estat espanyol,
que per número d'habitants
hi havia més gent
connectada,
doncs,
amb el...
amb el...
amb el tinet,
doncs,
estava més gent connectada aquí.
Això què ha fet?
Això,
doncs,
ha estat una promoció,
ha estat unes ganes
que la Diputació també ha pensat
en pròpiament,
doncs,
amb la gent
que pogués
tindre aquestes connexions,
doncs,
doncs,
particulars,
però també,
concretament donant,
a través del Tinet,
doncs,
donant una...
una ajuda importantíssima
als municipis
que es puguin connectar entre ells.
en aquest cas,
hi ha hagut un reconeixement,
és una cosa que també s'ha fet.
S'ha fet,
per exemple,
i em sembla que és molt important,
tot el que ha estat també
el Patronat de Turisme.
O sigui,
nosaltres,
la Diputació de Tarragona,
no tenim un hotel,
un restaurant,
o restaurants,
no tenim res.
L'únic que nosaltres
ajudem a fer,
a través del Patronat,
agafar i glutinar
tot allò
que els Patronats de Turisme
de cada municipi
volen fer,
i nosaltres promocionar-ho,
doncs,
a fora,
concretament,
de casa nostra,
promocionar-ho a dintre de Catalunya,
especialment a Barcelona,
a Ciutat de Barcelona,
promocionar-ho a dintre de l'estat espanyol,
en diferents llocs
que estem fent promocions molt fortes,
promocionar-ho a tot Europa,
que hem promocionat a tot Europa,
i ningú pot dir,
ningú pot dir
que les actuacions,
per exemple,
que ha portat els últims anys,
doncs,
el Patronat de Turisme
fent la seva promoció
de tot el que és el Costa de Brada,
que no ho hagi fet amb dignitat,
amb objectivitat,
amb professionalitat,
han fet totes aquestes coses possibles,
i ho han fet durant un servei
en tots,
en tot,
en aquest cas,
doncs,
els propis ajuntaments
que fan la seva promoció
del Patronat de Turisme
i la promoció
de cada
pròpia ciutat
o població,
o també,
concretament,
de la part,
doncs,
particulars,
els empresaris particulars,
els hotelers,
etcètera,
etcètera,
tota aquesta gent
que realment
estan invocats
a dintre
aquesta indústria
tan important
que tenim nosaltres aquí,
com és el turisme.
Ha parlat del Patronat de Turisme,
ha parlat d'Oasi,
de tots els serveis,
de totes les ajudes
que donen els municipis.
També en aquest mandat,
senyor Mariner,
al voltant
de la Diputació,
com a germen
ha tingut la Diputació de Tarragona,
s'ha creat
el Consorci del Camp de Tarragona,
ara ja ha passat un temps.
Vostè,
quin balanç en fa?
Segurament
ha portat coses molt positives,
però potser també
ha deixat
algun regús
negatiu,
o algun regús amarg
en el que porta
de funcionament.
Vostè,
com un dels principals impulsors
del Consorci,
què en pensa?
Mira,
jo penso que
és una bona enya
per a coordinar esforços
en què
les nostres comarques
estiguin dotades
de totes aquelles coses
importants,
principalment d'infraestructures,
generalment d'infraestructures,
que és la nostra feina,
que en el futur
necessitarem
i precisarem
concretament
les nostres poblacions.
Per exemple,
jo sempre dic,
i em sembla
que no voldré
equivocar,
me'n penso que no m'ho equivocaré,
que
les comarques de Tarragona
l'any 2010
estarem al voltant
del millor d'habitants.
Estic completament convençut
que serà d'aquesta manera.
Amb tot això,
què és el que s'ha de fer?
Doncs s'ha de fer
infraestructures.
Com ho s'han de fer?
De la manera que allò
de tira-s'ho al globe online
i allà en cau la moneda,
doncs allà fem un bloc de cases,
doncs no,
hi ha d'haver una programació.
Avui nosaltres,
les comarques de Tarragona
i la ciutat de Tarragona,
per descomptat,
estem en un punt concret
d'enllaç de,
voldria dir,
no només de trens
i autopistes
i inclús per mar,
importantíssim, no?
Per exemple,
nosaltres tenim
tot el corredor
de la Mediterrània
que generalment
passa per la ciutat de Tarragona,
passa per les comarques de Tarragona,
no?
Per tant,
hem de saber
com ha d'anar,
com s'ha de fer,
però volen que ja passi.
tenim l'arribada ja
del tren de gran velocitats,
no?
De si es digui AVE,
com se digui,
però en aquest cas l'AVE
que baixa,
doncs el que ve de Madrid
per part de Lleida,
doncs escolta,
que s'ha hagut de fer uns traçats,
que s'ha hagut de programar,
que s'ha hagut de fer,
hem de fer unes estacions,
doncs esclar,
totes aquestes estacions
hi ha d'haver,
doncs una,
jo diria,
un acord
entre tots els municipis,
entre totes les parts implicades
i escolta,
i a través de muntar el consorci
del camp de Tarragona
ha estat possible això.
Escolti'm,
jo estic segur una cosa
que quan vostè em diu
un balanç de coses,
doncs si està positiu,
o algun mal regust,
d'alguna cosa,
mal regust,
tu sempre em queden,
allò dius,
a veure,
estàs en un bon banquet,
has menjat molt bé,
però sempre hi ha vegades
que ha sortit,
doncs aquella cosa amarga,
que no lligava
amb aquell banquet,
sempre solen passar aquestes coses,
però jo dic que
dintre hi ha vegades
coses personals
que poden haver passat,
vull dir que realment
tot ha estat molt positiu
i és molt possible
muntar,
doncs el consorci
del camp de Tarragona.
Per exemple,
el que deia abans aquí
a les estacions,
les línies aquestes
que venen per la part
del corredor mediterrani,
per exemple,
en noves carreteres
que pot ser que funcionin,
autopistes,
futures autopistes
que puguin vindre cap aquí,
totes aquestes coses
s'ha anat consensuant
i s'ha consensuat
per una humeditat
de tots.
Això és difícil,
això és difícil,
no és fàcil això,
però s'ha fet
i jo estic segur
que inclús
pot haver algun o altre
que a Castellà
hagi sabut greu
que hagi estat d'aquesta manera,
però ha estat d'aquesta manera,
per tant és un balanç
que jo el poso d'una taula
com a molt i molt positiu.
Què ha de ser el futur?
El futur,
jo sempre he dit una cosa,
que el Consorci del Camp de Tarragona
ha de ser una institució,
no ha de ser cap institució,
ha de ser un consorci
d'agrupar idees
de tots els municipis
i posar-les en pràctica
i que no ha de ser polític,
encara que és polític
perquè allò
ja que veien a veure
als ajuntaments,
però vull dir
que als ajuntaments
hi ha la gran virtut
que quan s'reluïm
els alcaldes
doncs s'apolitissa poc,
vull dir que
cadascú
posa a la taula
el que aquell alcalde defensa
de la seva ciutat,
de la seva població,
això és lògic,
però realment
arribem en consensos
i és el que s'ha fet
al Consorci del Camp de Tarragona.
No polititzat,
hem arribat en consensos.
Jo demano
amb el futur
que sigui d'aquesta manera,
perquè jo que a mi
em van demanar
que presidigués
aquest Consorci
ho hem agafat
d'una manera provisional.
Últimament,
vostès sap molt bé
que hi va haver
unes eleccions
i em van demanar
que,
bueno,
doncs que següent,
que i que ho fos
has d'arribar
a fer les eleccions municipals
perquè no estar
abans de les eleccions municipals
i hi ha una discussió
que hi ha de ser president
o no ha de ser president.
Ho vaig acceptar,
per tant,
jo soc de pretent
doncs ara president,
però amb una condició
que ja he posat jo,
que jo em sembla
que el president
de la Diputació
no ha de ser el president
del Consorci del Camp de Tarragona,
ha de ser algun alcalde.
Algun alcalde important.
Un alcalde important.
Per què ho dic això?
Jo,
esclar,
jo soc alcalde,
però no soc
de la població
tan primer dia,
és la més important
que hi ha al món,
però suposo que
els oients
ja m'entendran,
una posició gran
i que realment
jugui amb el desenvolupament
del Camp de Tarragona
un paper important.
Per què?
Perquè ha de ser,
jo diria,
la màquina de trenc
que ha de tirar
totes aquestes altres poblacions
que estem al darrere.
Perquè si el deman,
doncs les ciutats més grans
no estan jugant fort,
les ciutats més petites
no podrem fer res.
Per tant,
al davant d'aquí
jo crec que hi ha d'haver
un alcalde
que té uns objectius
molt clars
de què volem
que sigui
el nostre territori,
que volem
que sigui un territori
que realment
el que és
el turisme
doncs de cada dia
baixi més demanda,
que puguem tindre més turistes,
que es vagin fent
més hotels,
que es vagi fent
una planificació,
però una planificació
que han dit més hotels,
no posar aquí un hotel,
un hotel allà,
allà en t'hagin d'anar,
com han de ser,
respectant el medi,
que realment
que el pla industrial
doncs que continuï endavant,
que les nostres indústries
no baixin de pes,
sinó realment
que baixin
que fan més guix
de cada vegada més,
dintre
les lleis,
podríem dir,
les lleis actuals
i dintre respectant
sempre el medi
a tot arreu.
Que concretament
això comporta,
tot això que dic jo,
comporta
una nova vinguda de gent
i que de gent
us hem de situar.
a on us hem de situar.
Home,
doncs el Consorci
pot marcar molt bé
a on se poden situar.
Allà on se poden situar
com a persones,
com a persones
que s'adaptin
i que enllacin
concretament
amb les ciutats,
amb els poblis
en què hi ha gent de viure,
que tinguin
els seus serveis,
que tinguin
les seves comunicacions,
etcètera,
si nosaltres
som capaços
de fer això
a través del Consorci,
home,
i a mi no m'espanta
que dintre l'any 2010
doncs siguem
un milió d'habitants
i concretament
que siguin gent
que han vingut
de diferents postos.
Hem de fer integradors,
hem de fer
que la gent s'integri,
no hem de crear
concretament
un bloc
que els venen per aquí,
doncs us posem aquí,
us posem allà
ordinat,
pensat
i sapiguem concretament
aquest gener
allà en tenen
els postos de treball.
Aquesta és la feina
i acaba de fer
el Consorci de la Mala de Verona
i vostè no em dirà
que dient-li tot això
no es necessita
concretament
doncs que hi hagi
al davant
una bona màquina de tren
que tiri,
que sigui entesa,
que ofereixi,
que parli,
que digui alguna cosa
que hi hagi amb la gent,
que concretament
hi hagi humilitat,
humilitat
en parlar
amb tots els alcaldes
que a vegades
que són més petits
i que influeixen poc
però el gruix de tot
doncs comparteixen
entre tots
que es faci això
amb les comarques,
lògicament les comarques
doncs veïnes
perquè doncs
no s'han d'enganyar
els que m'esteu escoltant
que el paper principal
que ha de jugar aquí
doncs és un tarragonès,
és un baix camp,
és un baix penedès
i l'alcàmp
també no,
però llavors
tenim altres comarques
que són
una realitat aquí
que també concretament
han de jugar
un paper important
en aquestes infraestructures
i en aquestes vies de comunicació.
Aquesta locomotora
doncs,
seguint la seva expressió
de mariner
ha de ser o l'alcalde de Tarragona
o l'alcalde de Reus
o que s'ho vagin repartint.
Jo no sé
si els repartiments
són bons o són bons
jo crec que
que hi ha persones
jo conec persones
que han estat
dintre
doncs el Consorci
que han tingut ganes
de fer les coses bé
que a mi m'han recolzat
i jo estic content
que m'hagin recolzat
perquè vostè pensa
una cosa
que no he dit
que per exemple
tot el que hem fet nosaltres
i tots els acords
que hem fet
s'han fet por la veritat
home
doncs
dius
home
doncs
us has fet molt bé
doncs home
doncs sí
estic orgullós i satisfet
però també
he dit una cosa
he tingut el recolzament
d'algunes màquines
d'aquestes de tren
que sense aquest recolzament
doncs
no hauria estat viable
fer tot això
i m'agrada ser honest
amb totes les coses
però ha de continuar
d'aquesta manera
i llavors
s'ha de fer un treball
amb molta humilitat
amb el seu fet
amb molta humilitat
per una banda
amb tots els companys
però amb moltes exigències
de cara a les administracions
superiors
es digui Generalitat
es digui Estat
es digui Europa
moltes exigències
perquè nosaltres aquí
volem un billó per aquí
nosaltres volem fer uns pobles
i volem fer unes comarques
i volem fer tota una zona
de tot el que és
l'automarcació de Tarragona
que sigui espill
concretament
de tot el que és Catalunya
i en altres llocs
i són capaços de fer-ho
són capaços de fer-ho
perquè jo crec
que dintre
les mancances
anem amb les mancances
que encara tenim
d'infraestructures
de carreteres
per exemple
de carreteres
home
Déu-n'hi-do
del que estem fent
Déu-n'hi-do
del que s'ha fet
a tot arreu
que hi ha aquí
Déu-n'hi-do
el nivell
que ha pujat el turisme
a la Costa Dorada
perquè no tenia el pes
no havia tingut mai
el pes que té ara
la marca Costa Dorada
a dintre del conjunt
de turisme
de tot l'estat espanyol
Parlant de futur
de planificació
del que diu vostè
d'infraestructures
que n'ha parlat
i molt de trens
i sobretot de carreteres
però també tenim
l'aeroport
com a consorci
com a diputació de Tarragona
què fem amb l'aeroport de Reus
del qual s'està parlant molt
del seu futur
d'incentivar
justament que arribin
companyies de costos baixos
com alguna ja s'ha començat
a implantar
quin és el futur
creu vostè
que hauria de tenir
l'aeroport de Reus?
Està parlant amb una persona
que jo sempre he cregut
que si nosaltres
tot això que he planificat
tot això que he dit
que es podria fer
o tot això
que pot representar
en el futur
els comerços de Tarragona
si avui no tinguéssim
un aeroport
doncs ho hauríem d'inventar
on l'han de posar
l'aeroport
per tant el tenim
i en aquest cas
doncs és un bon aeroport
i jo em sembla
que ho hem de buscar
entre tots
doncs motivar
que aquest aeroport
o sigui cada dia
més important
això és una cosa
que jo sempre hi he cregut
i la prova està
molt calídria
ara
escolta
ja fa dos o tres anys
que funciona
el vol de Reus Madrid
no?
a la Diputació
hi van creure
i agraeixo
la Generalitat
que ens ajudés
o sigui
que Generalitat
i Diputació de Tarragona
han fet possible
aquest vol
que avui hi ha
i és un vol
i em sembla
que no pensa
ningú en deixar-lo
perquè doncs
ja és superrentable
per les companyies
que l'exploten
però
i possiblement
hi poden haver
més de companyies
que també exploten
aquest vol
perquè és important
i importantíssim
però aquí
va creure
va ser la Diputació
de Tarragona
eh
va creure
vull dir
que ara
estic content
perquè doncs
hi ha molta gent
que val entrar
doncs
en aquesta promoció
dels vols
però bueno
ja s'ha aixecat
allò
a la cua
ja saber si és magues
clau o femella
l'aeroport
és important
l'aeroport
de Reus
té unes condicions
òptimes
perquè funcioni
i ara
es trobem
per la pregunta
que em fa vostè
aquests vols
de costos baixos
és
o de costos baratos
és a conseqüència
d'aquesta crisi
de partir de l'11 de setembre
que les companyies aèries
han tingut la gran crisi
i algunes han hagut de plegar
i han hagut de tancar porta
llavors
ha sortit
tot això
de costos baratos
i això s'està incrementant
moltíssim
però vostè
això ho veu bé o no?
meravellós
la prova està
que per exemple
amb l'empresa
que ja
està donant un rendiment
a la Hapa
i Lloig Express
que està donant
un rendiment
que sabem que
ja és una cosa positiva
que està aquí
l'altre dia
m'estaven dient
que a Colònia
hi han vengut
més de 23.000
passatges
donant l'ús que hi han vengut
i l'ús que ja l'han fet
i els que els han de fer
home
doncs fa com aquell que diu
un mes i mig
dos que funciona
això és un gran èxit
i ara entrem
dintre pocs dies
o no sé si hi ha entrat
ja aquesta setmana
el vol que també
anirà en bur
vull dir que
en certa manera
estem ja incrementant
i fent
ara hi ha una nova companyia
que està interessada
on estem aquí
que és la Reiner
que és la companyia
aquesta inglesa
i estem mirant
entre tots
veurem si és possible
que es puguin fer
aquests vols
aquests vols
que prometen ells diaris
i pugui ser la realitat
jo hi crec
i això
i això funcionarà
és una cosa
que no es cap invent
que si no
simplement va ser una aposta
d'algunes companyies
van creure
que per sobreviure
havien de fer aquest nou sistema
i això sabem tots
que és una realitat
i és una cosa
que funciona
són nous sistemes
són noves maneres
de promocionar els vols
i són noves maneres
de poder entrar
concretament
amb aeroports
com és el de Reus
o altres aeroports
que hi ha
pròpiament
a l'estat espanyol
per tant
jo hi crec totalment
i crec que s'ha de tirar endavant
però
repeteixo
no és que hi cregui avui
o la setmana passada
hi crec
des de fa dies
i la Diputació
hi ha jugat
però
encara hi ha de més
la Diputació
abans que jo ser president
també s'hi vaig jugar
una altra vegada
doncs en aquests vols
que es fein de promocionar
aquests vols
però últimament
nosaltres hem jugat
molt fort amb això
i estic content
que ara hi hagi gent
que
incurs
que se senti
partícip de tot això
és important
perquè
penso
que la feina
i la promoció
primera que va fer
la Diputació de Tarragona
juntament amb la Generalitat
va ser en gran encert
Coses concretes
que afecten molt
als tarragonins
als ciutadans
aquí de Tarragona
i dels voltants
han fet la carretera
de Sant Pere i Sant Pau
el que tothom coneix
com la carretera
de Sant Pere i Sant Pau
ha estat segurament
l'obra més important
d'aquest mandat municipal
ara s'està fent
s'està allargant
tota la millora
cap a
jo ara estic també
molt content
miri
escolti'm
la ciutat de Tarragonals
que ja tenim
més de 33 anys
doncs
hem vist els canvis
que he tingut
per exemple
jo l'altre dia
pensava
que venies aquí
i a més hi havia un pont
que traspassava el riu
fa molts anys
la carretera de València
ara n'hi ha dos
i estem a punt
d'inegurar el tercer
molt bé
doncs cada dia
cada un s'ha sentit
l'alcalde
que està fent tot això
doncs per exemple
s'ha sent orgullós
de poder-ho fer
jo també estic orgullós
de poder-ho fer
que eren molts i molts anys
que hi havia la carretera
de Sant Pé i Sant Pau
que estava malament
i jo siguem president
de la divulgació
ho hagi fet
estic molt content
i estic molt content
perquè
és una d'aquelles coses
que t'agraeixen
els tarragonins
és una d'aquelles coses
que t'agraeixen
els pobles
de dintre
pròpiament
de la comarca
del Tarragonès
que estan implicats
en aquesta carretera
i és una de les coses
que t'agraeixen
també els ajuntaments
per exemple
de l'Alcamp
i alguns pobles
del Baix Penedès
i la Conca de Barberà
que justament
aquesta carretera
l'utilitzen per diferents coses
però també a nivell turísticament
és una carretera
que cada vegada
s'utilitzarà més
i vol dir que
molta part de turisme
vingui allà vingui
entrarà per Tarragona
i entrarà
en una carretera digna
i en una carretera
doncs
jo diria
com hi ha
als moments actuals
s'exigeix
que hagin de ser
les carreteres
que entren en poblacions
importants
com més probablement
la ciutat de Tarragona
jo n'estic molt content
que hagi estat el president
que ho hagi fet
i estic content
perquè la gent de Tarragona
sé que estan contents
si hagués fet una cosa
que no haguéssim estat contents
estaria a dir
però suposo que estan contents
i li hagi d'una altra cosa
i li hagi d'una altra cosa
que vostès no el diuen mai
però doncs
no m'ho invento
és veritat
vostès
vostès sap
qui era
quin enginyer
va enginyar
la Rambla de Tarragona
la Rambla Nova
no
un senyor que era militar
que es deia Cribiller
i era fill del Forge
molt bé
és a dir
que vol dir
que els del Forge
estan a contribuir
molt a la millora
de la ciutat de Tarragona
no
pot ser casualitats
però és la realitat
senyor Mariner
està disgustat
perquè no s'ha avançat
gens en el tema
de la Sabinosa
ja que parlem
de qüestions tarragonines
miri escolta
jo em sembla
que aquest tema
ja està clar
de botut
i em sembla
que no s'anava a parlar més
jo sempre he dit
una cosa
que la missió
d'un president
de la Diputació
no és mai
enfrontar-se
amb un alcalde
sigui del color que sigui
i ho he procurat
fer-ho
no vol dir
que el president
de la Diputació
el que ha de defensar
per d'un de tots
són els interessos
propiament de la Diputació
que vol dir
defensar els interessos
dels 185 pobles
que hi ha
a dintre
a la demarcació
però una vegada
i tot això
deia
escolta
doncs mira
aquest tema
em sembla que no s'ha de tocar més
ja sortirà llum
ja quedarà clar
no?
vull dir que
per a mi
no hi ha cap més notícia
que
no hi ha cap més
de dir
doncs escolta
ja es dirà el que es vol fer
i endavant
i la plaça d'Abraus?
la plaça d'Abraus
jo penso que un dia d'aquests
ja està fet
vaja
ja està fet
encara que no estigui signat
doncs el
el senyor alcalde de Tarragona
el Joan Miquel Nadal
i jo firmarem
doncs el
i el protocol
per a fer
doncs l'estudi aquest
de curta
de la plaça d'Abraus
i vull dir que
encara que
no estigui firmat
està per fenyes
que tenim un i l'altre
però vull dir
es pot donar ja
com que ha signat
ja el protocol
de poder tirar-ho endavant
i em sembla que
pot ser un estudi
molt important
i molt interessant
per el que també
en certa manera
en un moment donat
voldrem doncs
que la plaça d'Abraus
doncs pugui ser
però això és un altre tema
que en parlem més endavant
El 25 de maig
hi haurà eleccions
eleccions municipals
Josep Mariner
és president de la Diputació
és alcalde de Forja
i es presenta
a la reelecció
com a alcalde
a la Diputació de Tarragona
hi ha 27 representants
en l'actualitat
hi ha 14 de Convergència i Unió
9 del Partit dels Socialistes
3 del Partit Popular
i un d'Esquerra Republicana
després de les eleccions municipals
al cap d'unes setmanes
hi haurà la renovació
de la Diputació de Tarragona
com veu
aquestes eleccions municipals
i com veu
també políticament
el color de la Diputació
de Tarragona en el futur
jo el color de la Diputació
de Tarragona en el futur
ho veig exactament com és ara
perquè no hi ha motius
que s'hagi de canviar
sempre pot alterar
un diputat més un
l'altre diputat menys
però generalment
que penso que no
no es canviarà massa coses
ara
les eleccions
home
doncs jo les veig molt bé
miri
escolti'm
jo perteneixo
al partit de Convergència i Unió
i espero
que els resultats
siguin bons
vostè pensi
una cosa
que Convergència i Unió
és el que tenim avui
doncs el llistó
més alt
de l'estat
de la marcació de Tarragona
en quant a
número d'alcaldes
això què vol dir
home
doncs hi ha vegades
vol dir
que en pots perdre un
o en pots perdre dos
perquè és l'ús que tenim més
no voldria
que el titular
doncs per exemple
el dia 26
deia
el gran perdó
està Convergència i Unió
escolti
Convergència i Unió
avui tenim entre 114
i 115 alcaldes
entre 13 i 115 alcaldes
el que en té més
el darrere són 30 alcaldes
el que en té més
vull dir que nosaltres
jo em sembla
que aquest llistó
que tenim alt
s'ho pot conservar
exactament
en 105 alcaldes
en 114
com de Trimagà
o en 120 alcaldes
vull dir
és realment
conservar aquest llistó
que tenim molt alt
per tant
jo penso
que les coses
no canvien massa
sempre hi pot haver
algun moviment
doncs alguns pobles
doncs que
o ciutats
doncs que per exemple
doncs que
un baixi en un regidor
i l'altre en pugi en un altre
i pot haver
una mica un moviment
d'aquestes coses
que és lògic
que passarà
però jo em sembla
que els ciutadans
i ciutadanes
d'aquest país
saben molt bé
que els alcaldes
els que siguin
però en cada població
doncs els últims anys
jo el que he fet
per les pròpies ciutats
per els pobles
i els pobles
i és la valoració
que s'ha de fer
el que ha posat
allò que s'ha de posar
perquè doncs
la seva població
i la seva ciutat
tiri endavant
i això em sembla
que a l'hora de votar
doncs els ciutadans
ho tenen molt en compte
i jo no crec
que això
faci bellugar massa
el mapa polític
que hi ha
en aquests moments
i està disposat
aspira
continuar president
de la Diputació
de Tarragona
jo aspiro
que la Diputació
doncs caigui
puguem tornar
a tenir-nos nosaltres
i espero que sigui
d'aquesta manera
i llavors jo sempre
dic una cosa
respecte
amb la presidència
de la Diputació
vostè pensa
que sempre som
els 27 diputats
els que es presenten
i que són candidats
no?
que jo sigui
la persona
que em torni
a tenir confiança
al partit
però vull dir
que no
no passa res
vull dir
que en aquest moment
doncs jo espero
que el partit
doncs me pugui tornar
a tenir confiança
i pugueu ser
però vull dir
que el que ha de decidir
el timori
que ho ha de fer
és el partit
que ha de dir
qui ha de ser
el candidat
en aquest cas
de Convergència i Unió
a la Diputació
aquest tema
avui no toca
no toca
no ara
nosaltres ho parlarà
tant rato com vulgui
però no toca
doncs definiu
perquè primer que tot
doncs hem d'esperar
el dia 25
i com que no són brus
ara Convergència i Unió
té 14 sobre 27
és a dir
té la majoria absoluta
la Diputació de Tarragona
si perdés un diputat
doncs Convergència i Unió
no tindria aquesta majoria
s'imagina un pacte
de les altres forces polítiques
contra Convergència i Unió?
mesos que soc president
de la Diputació
en majoria absoluta
i tinc el pacte
entre els partits polítics
vull dir que
em sembla que hem estat
una mica exemple
de tot
com a institució
doncs
en diferents postos
doncs que no s'ha fet això
i això ha estat possible
doncs gràcies al parlar
al dialogar
i voluntats polítiques
de que sigui de manera
perquè
que hi hagi
aquesta convivència
doncs
en un poste que ha hagut
majoria absoluta
funciona molt bé
pels pobles
perquè doncs
no hi ha discapàncies
i generalment
els projectes
que es posen amunt
per benefici dels ciutadans
que es posen a terme
i llavors
ajuda a tot allò
que per exemple
avui creu
que aquesta paret
s'ha de pintar blanca
i l'altre
oi potser una mica
i queda entremig
de color de blanc
i groc
i queda millor
la gent agrada més
vull dir que
hi ha vegades
que aquest diàlg
i aquesta cosa
va fer que les coses
funcionin millor
jo espero que
nosaltres
en podem tindre
14 igual com
ho tenim
no podem tindre
15 però també
en podem tindre 15
vull dir que
jo estic obert
concretament
en tots els partits
exactament
igual com ha estat
fins ara
el diàleg
en 13
en 14
però també
si en tinc 15
senyor Josep Mariner
moltes gràcies
per acceptar
aquesta invitació
el matí de Tarragona Ràdio
durant mitja hora
hem repassat
i hem fet una mica
de balanç
aquests 4 anys
de mandat
a la Diputació
de Tarragona
gràcies com dèiem
per estar amb nosaltres
amb els ulls
de Tarragona Ràdio
aquest matí de dilluns
i que vagi molt bé
moltes gràcies a vosaltres
adeu-siau
bon dia