Un quart de dues del migdia i, com els dèiem, és tot un plaer donar la benvinguda fins als estudis del matí de Tarragona Ràdio,
els dos responsables del concert d'aquesta nit, el tercer del cicle de música Les Muralles.
Estem amb la soprano Marta Mateu, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I amb el pianista Jordi Soler, molt bon dia.
Hola, bon dia.
La Marta de Tarragona i el Jordi de Torredambarra, de Cal Tarragoní, m'ha dit, però, eh?
O sigui, no sigui que perdem pedigrí pel concert d'aquesta nit.
Com es presenta això d'arribar a casa i jugar a casa, jugar en un lloc tan mago com Les Muralles, Marta?
Doncs jo, primer de tot, estic molt contenta de fer aquest concert aquí a Les Muralles, a part de la meva ciutat,
i aleshores es presenta molt bé, molt tranquil·la, i aquesta nit anar a disfrutar i fer disfrutar el públic que vingui a escoltar-me.
Per fer disfrutar el públic que vingui, com heu organitzat el recital? Què és el que podrem escoltar?
Són autors, pràcticament tots, menys un, espanyols?
Sí, és a dir, la primera part ens hem centrat en dos compositors que són catalans,
que és Eduard Uldrà, que és natural de Vilanova,
i després Granados, Enric Granados, que va néixer a Lleida,
tot i que en aquest cas Enric Granados sempre se l'ha atribuït molt al que és la música nacionalista espanyola,
però també té un recull de cançons que són bàsicament catalanes, vol dir, amb textos de compositors catalans.
Llavors ens hem volgut interpretar-les.
Sí, potser és una faceta completament desconeguda, no?
No, completament desconeguda no, però bueno, diguem...
A nivell popular em referia.
Sí, és més que res molt conegut per les tonadilles i per les canciones amatòries,
que són sobre textos castellans,
i nosaltres hem volgut introduir en la primera part aquestes tres cançons catalanes,
que són a la Gia Eterna, amb l'Ocell Profeta i la Cançó d'Amor.
I per acabar, doncs, amb dues cançons castellanes d'ell mateix, vull dir, del mateix Granados.
I la segona part, doncs, ens hem centrat en un compositor que va ser molt conegut fins als anys 50,
que és García Leoz, que va ser un deixeble de Turina,
sembla ser, doncs, que un molt bon deixeble d'ell,
i que després va caure, doncs, una miqueta en l'oblit,
a partir de la postguerra, doncs, ja es va mig oblidar, vaja.
I acabem el... que és García Leoz, que és García Leoz, natural de Navarra.
I acabem el recital amb un compositor brasilè, que és Eitor Villalobos.
Que fem tres cançons d'un cicle que es diu Modinyas e Cansoes,
és a dir, Melodies i Cançons.
I n'hem escollit tres que són, doncs, molt boniques, molt improvisades i boniques.
Ho heu escollit vosaltres dos? Treballeu habitualment junts? Feu recitals junts?
Sí, el programa el vam decidir nosaltres dos,
i ara, doncs, hi estem començant, hem fet diverses cosetes junts i ara, doncs, anem fent.
Perquè com està la situació per fer concerts a la província d'infraestructures?
Perquè hem llegit que heu actuat, doncs, al Teatre Metropol, l'Auditori Pau Casals,
al Teatre Bertina, al Teatre Fortuny, que són, doncs, com els auditoris perfectes en aquest cas per això,
però la situació per donar concerts per, doncs, aquesta oportunitat, per exemple, a les muralles,
de poder, doncs, cantar en un lloc tan magnífic, i és molt sovint o s'ha d'aprofitar quan apareix?
Jo crec que s'ha d'aprofitar perquè, pel que fa a infraestructura, costa una miqueta,
pel que fa a muntar cicles, pel que fa, en aquest cas, nosaltres, en la música clàssica, no?
Aleshores, doncs, fer una miqueta la crida de dir, a veure, si es pot, ja en la cultura de Tarragona
i a tota la província, de poder muntar més cicles de concerts o altres dins d'aquest àmbit,
perquè, clar, veiem que nosaltres, doncs, clar, estem estudiant, hem acabat, i anem fent,
i aleshores, doncs, necessitem, no?, donar a conèixer, doncs, fer una miqueta la mostra
del que estem aprenent o que ja hem fet.
De fet, l'atinent del cadascú de Patrimoni, Maria Mercè Martorell, va comentar,
quan presentava el cicle de les muralles, que es volia potenciar, d'alguna manera,
precisament tots els professionals de la música, que no només donen classes,
que també, doncs, una part important de la vostra feina, i a més, suposo que molt agraïda
i molt agradable, és precisament fer recitals i donar una oportunitat,
començant pel cicle de muralles, a la província de Tarragona.
Costa molt dedicar-se a això, professionalment?
He sacrificat, perquè jo, per exemple, doncs, ara per Sant Magí ha hagut de fer bondat,
he hagut de...
No l'hem vist a l'Oreja i a Bantot Botana,
ni la rebella remullada.
No, això tampoc.
Doncs, ahir, bueno, vaig sortir una miqueta per veure el processó,
però, clar, per fer bondat, per avui estar, doncs, fresqueta, no?,
per cantar aquesta nit.
Què és el que més t'agrada cantar del recital d'avui?
Què és el que més...
Doncs, jo tinc una especial predilecció per Tuldrà,
perquè des que vaig començar a cantar,
en la carrera, doncs, ha sigut un compositor
que l'he tingut sempre present, no?,
pel que fa, doncs, en l'àmbit de la cançó espanyola,
cançó catalana,
i, aleshores, doncs, n'hi ha algunes d'aquestes cançons,
doncs, que, per exemple, la que començo al concert,
que és la de Camins de Fada,
que és molt maca, també amb festeig.
Són cançons que, a part, també,
el que fa molt és la poesia, no?,
agafar, doncs, aquest mateix autor,
agafar poetes com en Jaume Maragall,
el Garcés, el Papa Seid,
aleshores, esclar, té el suquillo, no?,
a la poesia,
i en pots treure de tu també a l'hora de cantar amb la música.
I Jordi Totucà,
acompanyant la Marta.
Home, del programa d'avui?
Del programa d'avui, sí, senyor.
Pràcticament amb tots,
el que passa que,
a Migranados, per exemple,
com que era molt bon pianista,
doncs, és molt agraït,
i es nota,
vol dir que està molt ben escrit pel piano,
tot i que el Tuldrà,
vol dir que molt bé dir la Marta,
doncs, també reuneix moltes qualitats,
vol dir,
i pel pianista és molt agraït de fer.
Tu comparteixes la seva opinió,
que caldrien més cicles perquè la gent no només,
perquè sembla que moltes vegades
que el músic professional,
sobretot la música clàssica,
una de les sortides professionals viables
sigui la docència,
però tot i així,
doncs,
estaria molt bé poder-se dedicar,
bàsicament,
també al concert.
Sí, sí,
el del cicle és evident,
vol dir,
quants més n'hi hagi
i ben muntats millor,
no?
Però m'agradaria fer també
una mica de reivindicació
del que,
per exemple,
falten espais,
espais adequats,
pels recitals,
vol dir,
en aquest cas,
un recital de música clàssica,
no?
Un auditori,
per exemple,
doncs,
amb condicions acústiques,
en les quals,
doncs,
si es pugui interpretar
amb unes condicions,
bueno,
doncs,
acceptables,
vol dir,
bé,
tant per l'intèrpret
com pel que escolta,
no?
Perquè això dels cicles
de l'aire lliure
està molt bé,
vol dir,
és molt bonic,
i això,
però sempre corres el risc
de que,
doncs,
clar,
no pugui ser,
doncs,
el més ideal,
no?
Tant per l'auditor
com pel que toca,
eh?
Vol dir,
pels dos.
Però, bueno,
no tinc dubte
que avui anirà molt bé,
vol dir,
tinc entès que l'espai,
doncs,
és molt adequat.
La Marta i el Jordi,
doncs,
ja ho saben,
de Tarragona i de Torredambarra,
jo volia aprofitar
per saber,
vosaltres que esteu vivint aquí,
treballant aquí,
i d'alguna manera
tu t'has anat a estudiar a València,
és a dir,
la meva pregunta és
com està la situació
de la música clàssica,
dels músics professionals
dedicats a música clàssica
a la província?
Vosaltres que ho copseu,
que esteu,
doncs,
més a prop de tot plegat.
Però per fer concerts?
Per fer concerts,
per,
doncs,
a nivells,
concertistes,
a nivell
de sortir fora
de les fronteres?
Home,
cada cop sembla ser
que n'hi ha més,
vol dir,
sobretot des que
d'un temps cap aquí,
doncs,
hem sigut molts,
la gent que també hem hagut,
o hem hagut,
o ens ha anat bé
de sortir a estudiar fora,
no?,
formar-te fora,
no perquè aquí
tampoc no hi hagués del tot
la gent preparada
que et pogués formar,
però, bueno,
ja,
en el meu cas,
per exemple,
vaig conèixer una professora
aquí a Tarragona,
francesa,
i se'm va brindar
l'oportunitat
d'anar estudiant amb ella,
no vaig dubtar,
em vaig anar dos anys a París,
no?,
després he continuat
anant-hi regularment,
però,
sí,
cada cop,
vol dir,
hi ha més nivell,
el que passa que
costa de,
almenys,
en els casos que jo veig,
costa de,
de trobar concerts,
perquè suposo
que som tanta la gent
que volem
i que estem aquí,
doncs,
que, clar,
doncs,
costa de...
I a vegades s'ha de sortir fora.
Sí.
Moltes vegades.
Jo, per exemple,
està en aquest curs
que he estat a València,
ho he pogut veure,
pel que fa també
a l'hora dels espectacles
o dels cicles de concerts
o de només un simple concert.
I, per exemple,
he anat al Palau de la Música
de València
que un cicle d'elit
en fer 6 concerts,
també pel que fa
aportació econòmica,
molt, molt barat,
no?,
per exemple,
per 30 euros
tenia 6 o 7 concerts
i, a més,
amb gent
com l'Anna Maria Sánchez,
com la Félici Tilot,
com l'Andrés Schmitz,
que per 8 euros,
sí, sí,
o sigui,
de gent internacional,
de primer rang,
que per 8 euros
podies veure un concert
d'ells, no?
Aleshores, això també fa
que a vegades el públic
amb aquests cicles,
també pel que fa
a vegades de dir
ostres,
un concert,
però, clar...
Què costa?
Exacte.
I aleshores,
dius, bueno...
Que, de fet,
és una mica el que passa
al teatre
o del que la gent
es queixa del teatre.
No hi va gent jove al teatre
o gent que s'hi vulgui
acostar d'una manera directa
i amb vosaltres és claríssim
perquè entrades
de 24 a 25 euros
ja comencen a ser
entrades
d'un import
més que considerar
plans
per veure teatre
o escoltar música.
Que el que és el teatre
i sobretot
pel que fa a l'òpera
vol dir que són espectacles
que són molt cars
de produir.
Llavors, clar,
jo també ho veig
una miqueta
doncs
de que
encareixi
el preu
doncs
pel públic,
però
crec que a vegades
és excessiu.
A vegades sí.
moltes vegades
és excessiu.
I a més
a banda del preu
suposo que també
hi ha un problema
de base
que és la cultura
de la gent jove
respecte a la música clàssica.
Aquest també
deu ser un problema gros.
Sí,
tot i que
avui dia
jo crec que
els joves
potser
mica en mica
anem fent
allò
posant el granet
de dir
un concert
de joventuts musicals
antimats
sí que el 90%
és tot gent gran
però que el 10%
dius
mira gent jove
que va escoltar
un quartet de corda
un quartet de vent
o després
per exemple
algun concert
d'aquí
de la banda mateix
que hi ha
els de la banda juvenil
i després
els orquestres
del conservatori
també.
No,
Déu n'hi dole
amb el go de Tarragona
que és de gent jove
vinculada
ara tu deies
la banda juvenil
de la banda
Unió Musical
de Tarragona
el conservatori
també té molta activitat
gairebé tot l'any
amb audicions diverses
de tot tipus
d'instruments
també en diverses sales
del centre
en tot que és l'oportunitat
ja ho saben
és avui
en directe
a les 10 de la nit
estan preparadíssims
tenen moltes ganes
de fer-los gaudir
d'aquest recital
a partir de les 10
com dèiem
el passeig arqueològic
a les muralles
com dèiem tòpicament
un marc incomparable
però no ho tornarem a dir
i escoltaran
a la Marta Mateo Soprano
moltes gràcies per venir
i a el Jordi Solià al piano
moltíssimes gràcies
i que repetim l'experiència
molt bé
molt bé
gràcies
adeu-siau
a la Marta Mateo
a la Marta Mateo