Maite Delgado i Carles Cabau, aquests són els noms dels dos afortunats,
per dir-ho d'alguna manera, suposo que sí, afortunats i arriben,
que s'han endut aquest sorteig, que han guanyat aquest sorteig
del famós casament que s'ha de fer aquí al Palau de Congressos el dia 31.
Hi havia 136 parelles que competíeu per aquest premi
i justament heu anat a guanyar vosaltres, què tal?
Com us sentiu? Bona tarda, primer de tot.
Bona tarda, vens aquí a un sorteig que saps que no et tocarà mai
però t'ha creat una il·lusió i hem vingut i estàvem molt tranquils
sabent que segur que no toquem tanta gent que hi havia al sorteig
i que comencen a dir números, que nosaltres no sabíem quin número teníem
i res, mig minut abans que ens diguessin el número, la meva cunyada,
la germana d'ella, ha anat a mirar el número i diu, teniu el 53
i just diu ella el 53 que canten els 053.
Llavors m'ha començat a tremolar tot i és que no m'ho crec, encara no m'ho crec ara
perquè sempre havíem tingut el pensament de casar-nos
però és que ara ens hem de casar.
Ara ja toca.
Jo pensava que teníem les mateixes possibilitats que els altres
però sempre tens allò que dius, bueno, he vingut aquí, veure el sorteig,
donar l'enhorabona a la parella,
però quan ens ha tocat, jo m'ha costat de reaccionar,
primer he hagut de sentir-ho, recordar el número, dir, és el meu, però sí, és el meu
i quan he vist la seva cara he dit, sí, sí, és el nostre.
Jo des d'on era, l'he vist la cara d'ell, s'ha posat les mans al cap,
realment, filles, cara de sorpresa.
És que sorpresa, perquè jo sé que mai m'ha tocat res, no?,
mai m'ha tocat res i aquí amb tanta gent, doncs molt menys
i és que justament dir-me el número m'acunyada i dir-me el 053
és que dic, és impossible, és impossible, m'he quedat tot parat, no?
Doncs veient aquesta sort, no per res, però un any potser podríeu jugar la grossa
amb un número que acabi en 053.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Sí que ho farem, sí.
Sí, perquè si ho acabem d'enredonir tot.
Bé, tampoc cal ser avariciosos, eh?
No, ja estem contents i...
Bueno, primer ens haurem de fer avui saber que ens casem
i jo li hauré de dir si es vol casar amb mi, primer que tot.
Ara comentàveu que a casa vostra, molt enterats d'això,
que us volíeu casar, no n'estan encara.
A veure, casa meva, són d'un poble de Lleida
i, clar, allí amb aquests temes som molt, una mica, tancats
i sempre avises amb temps que et vols casar i que els preparatius i tot.
Ara els he de dir que em caso d'aquí a quatre mesos.
I s'haurà de fer ja i no podem dir, oh, t'ho has pensat, t'ho has pensat.
Maite, i a casa teva que ho sabien, o què?
A casa meva sí, ja havíem comentat alguna cosa, a més a més, ma germana també s'havia apuntat al sorteig,
o sigui que hi haurà una cosa comentada a casa, perquè estàvem les dues, ho sento per ella,
però sí, a casa meva ja ho sabien.
El que no saben encara és que arribarem aquesta nit i els hi direm que ens casem, de veritat.
Ho sabien, almenys, que us presentàveu al concurs, o això tampoc ho sabien?
A casa seva sí, a casa seva no.
A casa seva no, a casa seva no saben res, perquè jo no confiava ni molt menys.
Jo dic, hòstia, si ens toqui, perfecte, no?
Ens podem casar i ens paguen quasi tota la boda.
Però no, confiant que passassem, vaja, que no ho he explicat a ningú perquè no creia.
A més, comentàveu que potser haureu de fer una mica de canvis de plans,
perquè teniu així mig pensat de si us casàveu casar-vos a Lleida.
Sí, haurem de canviar el tema de vacances,
dir a la feina que em caso el dia 30 de la gent,
i clar, jo en cap moment he anunciat de casar-me,
i tot serà sorpresa per a tots, no?
I a part, ara heu de fer, com dèieu, heu de fer la demanada demà oficial,
que per això teniu un sopar que també entra dintre d'aquest premi,
i això m'ha fet molta gràcia.
Quan ho he vist, que teniu a més un sopar per fer la petici demà?
Jo és que no m'havia fixat en tot el que entrava, no?
Però, clar, ja m'ho estan dient,
i ja estic pensant a veure què he de dir per demanar-hi la mà, no?
Però, bueno, crec que és una cosa fàcil,
perquè com que jo me l'estimo molt, doncs...
Anava a dir si et vols assajar per ràdio, no ho sé.
Home, és una mica difícil, no?
No et posarem en un compromís,
que aquestes coses sempre fan una mica de vergonya, així.
I després, clar, si t'escolta tothom i et coneixen,
doncs encara més, no?
I de qui va ser la idea de participar en aquest sorteig?
Com se'n vau enterar?
Ens ho va dir ma germana, que ho va veure al clacson,
i ella primer es va apuntar i després em va trucar.
I em va dir que feien aquests sorteig,
que si m'interessava, com que jo sempre havia comentat,
bueno, sempre en alguna ocasió havia comentat a casa
que ens casaríem algun dia,
doncs ens vam apuntar per internet
i fins avui, fins ara.
I la teva germana quan es casa?
Ella, doncs, de moment, no ho sé,
de moment vindrà la nostra boda,
i després ja veurem, l'ajudarem amb ella a preparar la seva.
I perquè dos casaments així,
si es casa també el mateix any com vosaltres,
pot ser intens, eh?
Sí, podria ser una mica intens.
Sí, però també crec que tampoc tenien intenció de casar-se,
sinó que haver-hi aquesta promoció,
doncs, t'incita a dir,
hoste, doncs, home, ja que et vols casar,
doncs, és com una loteria, no?
Dius, ja que te la paguen,
doncs, dius, mal que mal,
doncs, t'apuntes, no?
I com que tampoc confies al 100% que et tocarà,
doncs, encara més raó, no?
T'apuntes, però ara sí,
ets amb de casar.
I ara ja curiós i tant malsana.
Tu, Carles, ets de Lleida,
i tu, Maite, d'aquí de Tarragona,
com us vau conèixer?
Doncs, com que treballem a Universal Mediterrània,
doncs, a base d'estar treballant allí,
ens veiem molt sovint,
i com que és una noia tan guapa,
doncs, i la vaig tindre que demanar
si volia sortir amb mi, no?
I ella, com que em va veure tan guapo,
doncs, em va dir que sí.
I des de llavors, doncs,
a poc a poc ja portem 4 anys.
O 5.
O 5.
I el tema d'anar a viure junts,
com ho porteu?
us feu plantejat ja?
O us perdreu després del casament?
O esteu vivint junts?
No estem vivint junts,
però estàvem ja fent el pis
per anar a viure junts,
i el teníem,
doncs, que el teníem damunt de vall, no?
Estem fent les obres,
i, clar, anem en plan relax,
perquè no teníem pressa,
i moltes coses
no ens ho fèiem nosaltres mateixos.
Ara hem de córrer,
acabar el pis,
i preparar-ho tot.
Aquest procés de les obres
sempre és el més divertit, eh?
Home, no sé,
les nostres, com que hi ha durant tant,
no sé si són gaire divertides,
però a partir d'ara,
crec que sí,
que tindran un entrecaire.
Però esperem que caminen abans
que les de la Sagrada Família,
i que...
Sí, perquè portem el seu camí, no?
Portem el camí de la Sagrada Família.
perquè anàvem fent poquet a poquet, no?
O sea, teníem recaudat uns quants diners
i fèiem coses,
i així anàvem fent.
I sort que ja teníem tots els mobles,
tot això demanat,
i esperant que s'acabessin les obres
per ficar-ho tot, no?
I això de casar-vos aquí
al Palau de Congressos,
i a més, em sembla que tindreu
bastanta concurrència,
perquè estareu enmig d'una fira,
tot això què?
S'heu plantejat, ja?
No, és que no tinc...
Almenys jo no tinc ni idea de com...
Jo sí, m'ho he imaginat, eh?
I em fa molta, molta, molta vergonya.
És que no em faig la imatge
de que s'arriba un Palau de Congressos,
que no és un capellà,
perquè jo tinc la idea
que fos un capellà,
ara serà...
serà...
una part de l'Ajuntament,
però no ho sé.
Té que ser divertit.
A mi, el que jo sento,
que té que ser,
que amb la boda,
fins ara a mi,
no em donava emoció,
perquè és el típic, no?
Que t'agafes,
te cases sombrers les i tal.
Bueno, doncs aquesta emoció
li sobrarà.
Però ara té emoció la boda.
Ara té sentit.
Li trobo molt de sentit.
Doncs que tingueu molta sort,
teniu quatre mesos per endavant
per anar-vos emocionant
i preparar-vos.
Tinc un contrarrellotge
de quatre mesos.
Tinc un contrarrellotge
de quatre mesos,
perquè quan avisem a la família,
doncs tampoc...
És que no hi ha idea,
ni idea que puguin imaginar-se
que ens casem d'aquí quatre mesos.
Però qui vulgui vindre,
haureu de vindre d'aquí quatre mesos.
És molt bé,
que tingueu molta sort,
que us vagi tot molt bé.
I ànims, eh?
Que tenir quan els digueu a la família
que no s'espantin massa.
Amb la il·lusió
que et portem ara damunt,
crec que no.
Crec que els contaminarem, vaja.
I tant.
I tant, un casament
sempre és una bona notícia.
Sempre és motiu d'alegria.
Bueno, i res més.
Jo d'aquí he salutat
tota la gent que ha vingut
i a la meva família
i a tots els companys de la feina.
Doncs moltes gràcies, Carles
i Maite
per haver-ne participat
en aquesta petita entrevista
de Tarragona a ràdio
i que compartim la vostra alegria.
Bona tarda.
Gràcies, bona tarda.
Bona tarda.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.