Passeu minuts en aquests moments d'un quart d'onça del matí.
Com us anunciàvem, fa un moment hem volgut convidar
els estudis del matí de Tarragona Ràdio,
a l'Agustí Migó, el cap de l'àrea regional de trànsit
de Tarragona dels Mossos. Agustí, molt bon dia.
Molt bon dia.
I a l'Eusebide L'Olmo, el cap del Servei Territorial dels Mossos d'Esquadra.
Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Estem amb ells per parlar de diversos temes.
Primer, tenim l'estiu molt a prop.
L'1 de juliol el tenim d'aquí a dues setmanes
i comencen les campanyes de prevenció de trànsit
per evitar precisament els accidents de cara a operacions sortides massives.
Les operacions sortides massives són més aviat al mes d'agost,
però al juliol també hi ha molta gent que comença a agafar els seus períodes de vacances
i suposo que vosaltres ja esteu començant a treballar precisament en aquesta nova campanya.
Jo diria que nosaltres ja estem en plena campanya,
en el sentit que pràcticament des de passat setmana santa,
i això és habitual a Tarragona,
degut a les bones condicions climàtiques,
el fet que és una zona especialment agradable pel turisme,
doncs com deia, a partir pràcticament de setmana santa,
es nota ja, sobretot abril, maig i ara ja,
es nota un importantíssim increment de la mobilitat
que arriba al seu moment culminant a partir del mes de juliol.
Però ja en aquest mes de juny estem tenint una mobilitat realment considerable
i el que ens porta, evidentment, a començar i a treballar determinats dispositius
per intentar donar el màxim de seguretat a les vies de Tarragona.
Estem parlant de controls de colèmia, estem parlant de radars, estem parlant de tot això.
Estem parlant en general, sobretot, de prevenció.
Jo diria que nosaltres el que intentem, en aquesta època especialment,
en la qual hi han definides tota una sèrie de vies principals
que tenen una alta ocupació,
doncs intentar ser molt més presents,
i sobretot en aquells punts que són conflictius.
És cert que dintre d'aquesta prevenció,
doncs, hem de treballar determinats dispositius
sobre aspectes que són realment de molt de risc pels conductors.
Com molt bé vostè deia, doncs, temes de velocitat,
temes d'alcoholèmia, temes de seguretat passiva,
doncs són els principals factors que ens ocasionen accidents
i, per tant, sobre els que hem de fer una major incidència.
Però jo diria que el dispositiu del Servei Català i de Mossos d'Esquadra
va encarat, bàsicament, a la prevenció.
No tan sols, doncs, a aquests dispositius més repressius
que serien adreçats a aquelles persones
o a aquells conductors que realment ens generen perill,
sinó, doncs, amb aspectes preventius i d'assistència.
Vull dir, nosaltres estem fent a diari multitud d'assistències
de persones que, en els seus desplaçaments,
tenen una avaria o algun problema.
Estem parlant que estem en una zona, la de Tarragona,
que a nivell de temporada estival, a partir de la setmana
que augmentaves, té un volum altíssim de circulació.
Quines... No sé si podem fer un resum
de quines són les principals vies, les més perilloses
i les que s'han d'anar més en compte,
perquè punts negres n'hi ha a tot arreu,
però suposo que la Nacional 340 en seria una en alguns punts.
Sí, efectivament, la Nacional 340,
perquè és una via vertebradora del territori,
és una via que travessa tota la demarcació de Tarragona
i, a més a més, que comunica el nord de la península amb el sud.
És una via, a més a més, amb dos únics carrils de circulació
i amb una densitat de trànsit molt elevada.
Sobretot de camions, de vehicles molt grans.
De camions, de vehicles turismes, de desplaçaments molt curts,
també tenir en compte que és una via en què hi ha accessos
a multitud de poblacions, entrades de pàrquings, restaurants,
hotels, semàfors, ciclistes.
És una via molt, molt densa en circulació.
Cal tenir molta precaució.
L'A7, també, tot i que és una autopista,
té molta densitat de circulació.
Acull desplaçaments molt llargs, també.
Gent que es desplaça al sud de la península.
els immigrants marroquís que travessen l'estret
i que especialment es mouen durant aquesta època de l'any,
juliol i agost.
I, per tant, també, tot i que reuneix unes condicions de seguretat
més grans per ser autopista,
és a dir, per tenir dos o més carrils de circulació
en sentits contraris,
doncs també cal tenir precaució.
Parlaram d'autopistes,
parlàvem que la velocitat és un dels elements
que pot provocar accidents
o que pot provocar més perillós i totes les carreteres.
I, de fet, la notícia que saltava fa
una setmana a la premsa
i als mitjans de comunicació
era la detecció de vehicles per autopistes,
un per la dos, concretament, a 243 km per hora,
però també a la resta de Catalunya
una moto a Lleida, crec que anava a 237.
És a dir, notícies puntuals
que van sortir a la premsa
la setmana passada en concret,
però que es donen habitualment
aquests excessos de velocitat,
aquesta temeritat dels conductors,
que ben bé, doncs, comentava,
ho he llegit, que l'Agustí comentava als mitjans
quan se li preguntava per aquests casos,
que es nota un increment de velocitat,
sobretot amb el bon temps.
És un fet curiós, és un element curiós.
Sí, suposo que, a veure,
quan fa bon temps es presta a córrer, no?
I, a més, ens trobem que cada dia
els vehicles tenen les prestacions molt més elevades,
tenen més elements de seguretat,
tot i que seria molt discutible
que aquests elements siguin efectius
en aquestes altes velocitats.
I sí que és cert que s'ha detectat
a través dels controls de velocitat
que estem fent,
doncs, que hi ha un increment
d'aquestes velocitats, no?
Amb el qual, doncs,
el risc que assumeixen aquelles persones
que condueixen aquestes velocitats
per elles mateixes i per la resta d'usuaris,
doncs, home, nosaltres considerem
que arriba a uns nivells
que són inacceptables,
inacceptables envers el respecte a la vida
i a la integritat física de tots els usuaris.
Sí, pràcticament és un delicte.
O sigui, no és només el tema de
posem-li una multa perquè va a 243
i li toca una multa de tant,
sinó jo a adoptar altres tipus de mesures.
De fet, està tipificat en el Codi Penal.
La conducció temerària posant en perill
la integritat de les persones.
Una altra cosa és que fins ara, potser,
la interpretació que se'n fa
d'aquest articulat del Codi Penal
és que és la teoria del risc objectiu,
és a dir, que es requereix alguna cosa més,
segons la interpretació moltes vegades,
que fa la judicatura,
de crear un risc objectiu
perquè sigui la conducta sancionable penalment.
Caldrà veure què passa a partir d'ara,
la voluntat del Servei Català de Trànsit
i de la Fiscalia
és de denunciar aquestes conduccions
absolutament temeràries.
Per part de Mossos d'Esquadra
s'han fet uns informes tècnics molt complers
que nosaltres adreçarem.
Aquesta setmana, precisament,
enviarem a Fiscalia la primera denúncia
per la conducció a 243 km per hora
i caldrà veure.
La voluntat, tant ens consta a nosaltres,
que la Fiscalia és de tirar-ho endavant,
però lògicament la decisió final
recaurà amb els jutgers.
De fet, una sentència favorable
a la denúncia del Servei de Trànsit
seria molt disuasòria, suposo,
a altres comportaments.
És a dir, no només en posaran una multa,
sinó que, a més a més,
les conseqüències poden ser més greus.
És que, clar, la diferència
entre una sanció administrativa,
el dia d'avui, i la condemna
en via penal, és substancial
perquè nosaltres, a hores d'ara,
la sanció màxima que podem imposar
és econòmica, al voltant de 500 euros,
com a import màxim, 500 euros,
per molta gent que disposa
d'aquests automòbils d'alta gama,
no és una sanció que els pugui fer
molt de mal, la poden assumir perfectament.
I una retirada màxima del permís de conducció
de tres mesos.
Si entrem en via penal,
actualment, la regulació del Codi Penal
imposa penes de fins a dos anys,
d'acord amb l'article 381 de presó,
i una retirada del permís de conducció
de fins a sis anys.
Per tant, el càstig,
l'actitud represora que marca la normativa,
és molt diferent en via penal
d'en via administrativa.
Perquè comentava l'Agustí,
tot just abans de començar l'entrevista,
que realment és la societat
o els anuncis de cotxes,
una sèrie de coses donen una imatge
molt equívoca de la prevenció.
Jo crec que cal fer,
i el que diré ara suposo que anirà
a contracorrent dels elements,
però jo diria que socialment
cal fer un canvi de mentalitat
en relació a la seguretat en el trànsit.
Jo dies enrere vaig fer un petit article
amb motiu del Dia de la Justícia
en el diari de Tarragona
i comentava com el fet
que si comparem el trànsit
i l'accidentalitat amb el trànsit,
amb altres successos que tenim a la societat,
doncs vegis, per exemple,
l'epidèmia del SARS,
que genera una alarma social important,
i altres fets
que al llarg dels darrers anys s'han donat,
que veus que la crisi de les vaques boges,
en fi, tota una sèrie d'exemples
que han creat una reacció social important.
En canvi, amb el trànsit això no passa.
I estem parlant que Catalunya,
doncs, cada any té a la volta
o inclús més de 500 morts.
Us imagineu que qualsevol malaltia,
qualsevol fet
originés aquesta mortalitat
i aquesta lesibilitat,
quina seria la reacció social?
Doncs jo crec que fa falta un canvi,
un canvi de mentalitat,
però que ha de ser radical.
En radical en el sentit que
determinats comportaments
que ara són vistos amb tota normalitat,
doncs,
si ho analitzem d'una forma objectiva,
jo diria que són fins i tot aberrants.
Aberrants perquè
qui no ha sentit a dir,
doncs, miri,
jo he fet el trajecte Barcelona-Madrid
amb tres hores i mitja.
Això que socialment és acceptat
com un fet positiu,
en realitat és un fet molt negatiu,
perquè aquesta persona que ha fet aquest trajecte
en realitat s'ha estat posant en perill
ell mateix i tota una sèrie de persones
que s'ha anat trobant al llarg d'aquest recorregut.
Per tant,
jo diria que la clau
de tot aquest procés,
a banda de que,
doncs,
des de les diferents administracions,
policia,
el servei català,
la judicatura,
doncs,
es pugui donar una resposta
més o menys contundent,
la clau la tenen els ciutadans,
la tenim tots els implicats
en el trànsit,
i començar a canviar
aquestes actituds.
Si ho comparem,
per exemple,
amb altres països,
sobretot els del nord d'Europa,
aquest canvi,
doncs,
ja fa molts anys que el tenen.
I, per exemple,
hi ha països del nord,
Inglaterra,
Suècia,
allà no es parla
d'accidents de trànsit,
en realitat,
allà es parla
de delictes de trànsit,
perquè un accident,
s'ha de demostrar
que és un accident,
darrere d'una conducció
amb velocitat,
amb alcoolèmia,
hi ha una actitud
d'una persona,
i, per tant,
doncs,
hi ha un grau
de responsabilitat,
i això és el que,
jo crec que tots plegats
hauríem d'exigir-nos,
autoexigir-nos,
aquesta responsabilitat
a l'hora de conduir,
i d'assumir,
doncs,
que la mobilitat
ens reporta
infinitat d'avantatges,
però també té
inconvenients gravíssims.
Estic d'acord
amb el que diu l'inspector,
és a dir,
per una banda,
el tema de l'accidentalitat
sempre existirà,
és evident
que quan una persona
agafa un vehicle
corra un risc,
igual que el que va
pel carrer caminant,
igual que el que està treballant.
Porta una màquina
molt potent a les mans
i ha de saber utilitzar-la,
evidentment.
La velocitat comporta un risc,
sigui alta,
sigui baixa,
l'accident sempre pot existir,
l'error humà
sempre existirà,
l'error mecànic
també pot existir,
però el que és
absolutament inacceptable
són els índexs
de sinistralitat
que tenim
en el nostre país.
I com ve deia
l'inspector Migó,
en altres zones d'Europa,
al nord d'Europa,
s'han produït
reduccions
molt elevades
de la sinistralitat,
aplicant una política
de tolerància zero,
és a dir,
marginant fins i tot
socialment
l'infractor,
considerant que
no hi ha
tan accident,
sinó que hi ha
molt més delicte
que accident,
és a dir,
que la conducta
del conductor
ha estat predeterminant
a l'hora de produir
aquell, entre cometes,
accident,
i jo crec que és
en la línia
que s'ha de seguir
aquí a Catalunya,
és a dir,
els accidents
es poden reduir,
amb això estem treballant
nosaltres,
nosaltres exercim
una política educativa
a nivell escolar,
col·laborant
amb consells comarcals,
ajuntaments,
amb centres escolars,
perquè considerem
que els nens
són el futur
i que una bona
educació viària
a la infància
generarà,
entenem bons conductors,
també tenim
una política represora,
lògicament,
que exercim
a través de Mossos
d'Esquadra
amb les corresponents
denúncies,
perquè entenem
que també
tenen un efecte positiu
les actuacions
represores,
però que,
en definitiva,
jo crec que el canvi
més important
que s'ha de produir
en aquest país
és el de la consciència
social de la gent,
és a dir,
considerar que
la conducció
és una cosa molt seriosa,
que s'ha de fer
amb responsabilitat
i que si no posem
tots de la nostra mà
en aquest tema,
doncs no podrem
reduir fàcilment
la sinistralitat
per molt que apliqui
l'administració política
i sancionadores.
Perquè estem parlant,
clar,
de prevenció a priori
i no a posteriori
de qualsevol tipus
d'acció
contra la seguretat
viària
d'un mateix
i dels altres,
perquè també moltes vegades
el perill ja no és
només que tu condueixis
a 243
en el cas
de la informació
que va sortir
la setmana passada,
sinó que
pots provocar
fins i tot
danys
a segones
i a terceres persones
i molt greus.
Evidentment,
estàs generant un risc
potencial
amb una velocitat
d'aquest tipus,
d'acord amb l'estudi
que ha fet
la Divisió Central de Trànsit
de 243 km per hora
trigues pràcticament
400 metres
en posar el vehicle a zero.
Amb 400 metres
pots trobar molts obstacles
pel camí
abans que no has aturat
el vehicle.
Per tant,
aquella persona,
entenc jo,
aquell conductor
està assumint
una conducta de risc,
és a dir,
acceptant
que puguin ocasionar-se
perjudicis imprevistos
a l'hora de conduir
a terceres,
és clar,
lògicament.
És important la prevenció,
però també teniu
altres mesures
a aplicar aquest estiu.
la col·locació
de radars
en seria una,
força disuasòria,
de fet,
perquè la gent que sap
que hi ha el radar allà,
a vegades és trist,
pensar-ho,
perquè dius,
perquè saben que hi ha el radar,
que si no,
per ells mateixos
ja veurien,
però per alguna cosa serveixen.
Això va una miqueta
al que deia vostè
en la línia d'això,
no?,
que realment
la seguretat
del trànsit
no s'ha de viure
com la por,
entre cometes,
a que en puguin sancionar,
sinó com un fet
que personalment
jo el visc com un aspecte positiu,
no?,
de dir,
doncs,
si compleixo
amb la normativa viària,
en el cas de la velocitat
o el cinturó,
etcètera,
etcètera,
estic garantint
o intentant garantir
que la meva seguretat
serà més gran,
i la meva
i la dels meus acompanyants
en el cotxe
o en la resta d'usuaris
de la via.
I estem parlant
d'aquest desplegament
que ja hem començat
a la Setmana Santa,
ens comentava el senyor Amigo,
per les carreteres tarragonines,
també en campanyes
de prevenció
a les escoles
que probablement
siguin la gran esperança
de futur
de cara
als futurs conductors,
precisament.
És evident.
els nens són el futur del país
i la formació
amb educació viària
com en qualsevol altra faceta
és una inversió
de cara al futur.
És a dir,
perdó,
el que s'està buscant
d'alguna manera
és que pugui ser
el mateix fill
el que pugui reprendre
l'actitud dels pares.
És a dir,
forçar
que el pare no corri,
que la mare no corri,
que es posi en el cinturó,
que es posi en el casc.
Moltes vegades
la pressió
del propi fill
pot fer canviar actituds
en persones
que per la seva edat
ja és molt més difícil
que canviïn.
En tot cas,
suposo que els consells
de cara
a aquesta sortida d'estiu
és el de sempre,
el que sempre es diu
però que de fet
és molt necessari
i molt útil.
Vull dir que
a vegades
no per repetir el discurs
el discurs deixa de ser
més útil.
Estem parlant
de descansar
les hores que s'han de descansar,
de fer torns,
de revisar el cotxe
abans de sortir,
estem parlant de tot això.
Evitar sortir
a la punta també.
totes aquestes.
Jo distingiria dos,
si parlem de moviments
vacacionals,
distingiria dos tipus
de moviments.
El moviment del viatge
que es fa
al nostre destí
de vacances,
que pot ser més o menys llarg,
per exemple,
el cas d'un senyor
que vingui de Saragossa
o de Logroño
o de la resta de l'estat
amb cotxe cap a Tarragona.
Aquest és un desplaçament,
un moviment
que qui més qui menys
ja es comença a planificar
de la manera que vostè deia,
fent un itinerari,
calculant una miqueta
els recursos
que trobarem
en aquest itinerari
per poder descansar,
disfrutar del viatge,
per què no,
i fer un viatge
amb una conducció
que sigui
més o menys
tranquil·la i segura.
Però després hi ha
un segon tipus
de moviments
que serien
els que fem
quan estem
en el lloc de vacances
que jo diria
que són
tant o més perillosos
perquè nosaltres
arribem a una demarcació,
per exemple,
la Costa Dourada,
venim d'Andalusia
o d'un altre lloc
de l'estat
o inclús de l'estranger
i no coneixem
absolutament
aquelles carreteres.
Llavors,
estem de vacances
i estem fent
tota una sèrie
d'activitats
per uns indrets
que són
totalment desconeguts.
En aquests desplaçaments
jo suggeriria
que també
s'adoptin
una actitud
molt prudent
i una actitud
de molt de respecte
i si es pot preparar
millor que millor.
Si hem d'anar
de Salou
al Priorat,
abans
mirem una miqueta
el recorregut
i una miqueta
també
a petita escala
fer el mateix
que fem
amb el llarg viatge.
Calcular una miqueta
els recursos
que ens trobarem
en aquella carretera
per poder aturar-nos
i per poder anar
amb una miqueta
de previsió.
Perquè ens estem trobant
molt bé
els llargs desplaçaments,
grans operacions,
important,
evidentment,
però després
durant el mes de vacances,
durant el mes de juliol,
durant el mes d'agost,
doncs,
en aquests moviments
dintre la demarcació,
doncs,
continuem tenint
accidents i accidents.
que hi ha molta mobilitat
curta,
és a dir,
des del lloc
de vacances
la gent,
com que va amb el seu vehicle
particular,
aprofita per fer desplaçaments,
fer turisme interior
a la nostra zona,
al Priorat,
a Poblet,
al Delta de l'Ebre,
des de una vegada
estàs aquí.
I aquests petits desplaçaments
tenen un risc afegit,
d'entrada,
el fet, doncs,
que no es preparen
com el gran desplaçament,
no?
És que la gent ja surt
conscienciada
i cadascú amb el seu lloc,
que comporten moltes vegades
el dinar
fora de casa,
dinar,
entre cometes,
perquè estàs de vacances,
aprofites, doncs,
aquella copa de vi,
aquest menys relaxat,
menges agondosos,
a vegades,
i una conducció
una mica més relaxada,
perquè és per carretera secundària,
on esperes no trobar-te
tant trànsit,
on creus, doncs,
que tot una mica
està més permès.
Per tant,
aquesta conducció relaxada,
una mica baixant la guàrdia,
el que comporta a vegades
amb carreteres desconegudes
és accidentalitat.
Per tant,
demanem també molta precaució
en aquests punts
de desplaçament intermitjos,
de distàncies de 30,
40,
50 quilòmetres màxim,
perquè la sinistralitat
realment és elevada.
Doncs,
amb aquests dos consells
i a tall de previsió,
ens comentaven
que d'aquí a molt poquet
tenim la volta a Catalunya
per les localitats
de Tarragona
i que, de fet,
hi haurà una sèrie
de tallades de trànsit,
que tots aquells
que hagin avançat
les seves vacances,
que no és habitual,
però que hi ha gent
que sí que s'agafa
les vacances
al mes de juny,
estiguin a parlar
a Costa Daurada
que tinguin en compte
que el 16 i el 17
hi haurà restriccions
de trànsit.
I fins i tot
la gent de Tarragona,
Salou,
la Pineda,
tinguin en compte
que el dilluns,
dia 16,
es tallarà el trànsit
a la carretera C31B
entre Tarragona,
entre la rotonda
de la carretera
a Vilaseca
i Tarragona,
aproximadament entre 3 i 5 de la tarda,
2 i 5 de la tarda
per una contrarrellotge
que hi ha de la volta a Catalunya.
Per tant,
es veurà afectat
el trànsit entre Tarragona,
Salou,
la Pineda,
Tarragona
i Vilaseca,
Tarragona,
passant per la C31B
i que el dimarts 17
l'afectació
serà molt important
a la ciutat de Reus.
Doncs un cop apuntem
aquesta previsió
i hem fet una repassada
àmplia
amb totes les mesures preventives
que vostès han de tenir en compte
en cas
que se'n vagin de vacances
perquè de fet
és una planificació
que molta gent
està començant a fer ara
i no hi ha,
dèiem,
el Consell
no una planificació
del gran viatge
fins a destí
sinó també
anar amb cura
en el moment
de desplaçar-se
en el propi destí
on anem de vacances.
Moltíssimes gràcies
Agustí, Migó
i Eusebio de l'Olmo
per acompanyar-nos
al matí de Tarragona Ràdio.
Esperem
que la previsió
un cop tornem
a fer valoració
i els tornem a entrevistar
després de les campanyes
de sortida
i de tornada
de les vacances d'estiu
sigui el més positiva possible.
Moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Adéu.