El 1901 va sortir el primer i bé, menys alguns moments una mica dramàtics com pot ser la guerra civil que no va sortir
o graciosos com quan la dictadura de Primo de Rivera que va estar 5 anys sense sortir perquè es veu que era subversiu
es feia en català, o sigui, doncs s'ha pogut anar mantenint al llarg dels anys, està clar, variant una mica
o sigui, el nom precisament de Bulletí ve amb aquest concepte, diguem, finals de simonònic
com el Bulletí de la Real Acadèmia de la Història i coses d'aquests, eren uns fascicles que es feien
cada dos mesos es traien fascicles de 4 fulls o 6 fulls i que es anava composant
ara veritablement com la major part de revistes d'aquest tipus pràcticament són unes publicacions
ja de caràcter anual, doncs, que tenen, doncs, un mínim de 250 pàgines
280, 300, a vegades arriben a les 450 com aquest any, no?
Va variant una mica, no?
Com ho han volgut celebrar al centenari, doncs?
Amb l'edició d'aquest Bulletí especial, amb quin contingut?
Parla d'unes 450 pàgines
ni diem especial, però en realitat és el número 23 de la cinquena època
o sigui, vull dir que no té més història
o en fet, doncs, amb la humilitat que ens caracteritza l'entitat, no?
Procurant, doncs, que fos un número compacte i bo, eh?
Però poca cosa més, eh?
O sigui, quan ja es té aquest bagatge al darrere
no fa falta grans llançaments de màrqueting i coses d'aquest tipus, eh?
Però amb quins temes, quines qüestions aborden
en aquest número 23, com diu vostè, de la cinquena època?
Home, doncs, a veure, com sempre, es fa amb el Bulletí
a vesteis des de la prehistòria fins a finals del segle XIX, no?
O sigui, estan classificats cronològicament
i agafen, com deia, la prehistòria, el món ibèric, el món romà
i la història més moderna.
Aquest número especial, entre cometes, serveix justament
per revitalitzar també, d'alguna manera, les ganes de la societat arqueològica
tarragonense de continuar treballant pel que sempre ha treballat
després de 150 anys d'història?
Bueno, 159, si em permets la rectificació.
Més de 150 anys.
Sí, certament.
O sigui, a veure, l'arqueològica té la seva creu i la seva virtut.
La seva creu és, doncs, que sempre va, diguem, en una situació econòmica
una mica difícil, no?
La seva virtut és, precisament, que no depèn de ningú.
O sigui, depèn dels socis i el que bonament aconsegueixi d'empreses i patrocinadors,
doncs, que molt amablement ens ajuden, com l'Ajuntament o la Diputació, no?
Però manté aquest aire d'independència.
Llavors, vol dir que no està subjecte a veïments de caire polític.
O sigui, de publicacions n'hi ha hagut moltes, que, bueno, han durat una temporada,
doncs, mentre, doncs, doncs, doncs, doncs, l'equip, diguem, que ho fomentava
o que ho desenvolupava, doncs, estava bé amb els estaments polítics,
amb dominants canvien els estaments polítics, doncs, la revista o la publicació desapareix, no?
Que a mi nosaltres hem pogut anar mantenint, doncs, a tranques i barranques,
però amb molta efectivitat, doncs, aquesta publicació.
Una publicació que apareix, no sé si dir-ne en un moment especial o no,
no per la societat, sinó en conjunt per la ciutat de Tarragona.
Aviat farà tres anys de la declaració de patrimoni de l'humanitat.
Aquest és un fet que, a més, justament des de la perspectiva històrica de la societat,
150 anys, 9 anys d'història, justament és un fet importantíssim,
encara que sigui simbòlic.
En quin moment, o quin moment creu que respira la ciutat, senyor Rafael Gabriel,
pel que fa a la conservació i la recuperació del patrimoni?
Jo crec que menys, alguns esforços aïllats,
o sigui, hi ha gent que veritablement se'n preocupa,
i en el cas voldria posar la Mercè Martorell.
jo diria que el patrimoni és el tema que a tothom li omple la boca,
però és un assumpte més,
vull dir, si ja segueix una política d'anar tapant i destapant,
vosaltres que deveu tenir les dades,
podríeu mirar quina ha sigut la inversió
de totes les institucions en aquests tres anys,
i veieu que és una cosa molt ridícula.
veritablement pensem que no...
les expectatives que donava el patrimoni de la humanitat
no es compleixen ni de bon tros.
Per una qüestió, doncs, bàsicament pressupostària?
A veure...
Diria que, a més de pressupostària,
també és falta de ganes.
O sigui, aquí, a veure,
de molts estaments s'ha vist el que és patrimoni,
el que és l'arqueologia,
el que són els restes,
com un obstacle pel desenvolupament de la ciutat.
O sigui, això sona sempre a obres parades,
a coses d'aquest tipus, no?
I això resulta una mica esgarrifós.
Evidentment, nosaltres pensem que és una línia errònia,
perquè el que, precisament, la gràcia és compatibilitzar
la recuperació del passat amb el desenvolupament de la ciutat, no?
Escolta, si no seria molt fàcil, això, no?
És a dir, falta de voluntat política, fins i tot.
Sí, sí, sí, sí, certament és el que pensem.
Ja et dic, excepte, doncs, algunes, com d'acostum,
hi ha excepcions i gent que lluita, però no és suficient.
Si no, ens agafem això amb serietat, amb ganes,
serà un d'aquests projectes més que hi ha hagut en aquesta ciutat,
que van anant a tranques i barranques.
En fi, de tota manera, sí, ha servit el patrimoni mundial
perquè el que sí ha canviat d'una manera, diria que definitiva,
ha sigut en el si de la societat civil.
O sigui, la gent això ara ho veu d'una altra manera i ho entén.
No sé, potser és perquè la gent que parla amb nosaltres,
més aviat, doncs, ja té certa afinitat, no?
Però tothom s'està exclamant del mateix.
i fins i tot els llistes del NAPI, no?
O sigui, els llistes del NAPI, doncs,
aquí se li ha de donar molt, tenir molt d'agraïment
perquè ell va rematjant l'assumpte, no?
Aviat farà tres anys, com dèiem, de la declaració
de patrimoni mundial, de patrimoni de la humanitat.
Vostè veia a dir, doncs, que s'ha perdut una mica una oportunitat,
però potser encara no s'ha perdut del tot.
No, no, a veure, sempre s'hi ha de temps.
Si ens posem en clau positiva, quines coses podríem fer
o quines coses, creu la Reial Societat Arqueològica
de Tarragonès, que hauríem d'empenyar perquè es fessin?
Home, a veure, hi havia una sèrie de projectes
que estaven, en teoria, en danse,
que, bueno, d'alguna manera han anat en rondes.
Per exemple, fa un moment et comentava el cas
de la font monumental.
Molt bé, se'n va parlar molt de la font monumental.
Què ha passat amb això?
Ja s'ha construït la casa, s'han escrit,
ja hi ha una distribució de propietat horitzontal allà,
i què passa amb això?
Com tota la resta, doncs, del peri aquest de la zona de Bacalera,
que, bueno, s'han trobat moltes coses.
I què passa amb elles?
Es fa alguna cosa? No es fa res?
Es farà?
Suposem que sí, no?
Però quan?
De quina manera?
O tindrà el mateix èxit que ha tingut, doncs,
ara està la gerència cadastral,
que fa molts més anys, també, allà hi ha unes restes,
es va donar una compensació volumètrica,
es va aixecar l'edifici,
i, bueno, el que hi ha allà sota no s'ha tornat a veure mai més.
Això és el que hauríem d'evitar, d'alguna manera.
En aquesta zona, per tu, l'oportunitat de tenir unes restes d'embargadura,
d'importància, perquè, escolta'm,
a veure,
molts llocs molt celebrats no hi havia el que,
o no hi ha el que s'ha trobat aquí.
I estic pensant en Pompeia,
i això era un Pompeia amb menys extensió, un petit,
però, escolta'm, els edificis,
vull dir, a veure, Pompeia, potser ho veus més a l'art perquè s'ha reconstruït,
però ja tenien el metro i mig o els dos metros que hi havia aquí, no?
Bé, doncs, escolta'm,
s'han perdut oportunitats històriques de fer alguna cosa, no?
Però encara queda lo suficient si es va amb una política a molt llarg termini,
que saps que sempre és el que hem de fer nosaltres,
perquè pensem que a curt termini no ho pot assumir això la ciutat,
perquè el cost és elevat,
però amb una planificació acurada i a llarg termini,
o molt llarg termini, escolta'm,
es podria anar caminant a poc a poc, però caminant, no?
Ha parlat, sobretot, de l'oportunitat perduda en aquesta zona de Pere Martell,
del Pere i Jaume I a Bacalera, com se'l coneix oficialment.
Pel que fa a altres zones de la ciutat,
el procés de recuperació, per exemple, de la capçalera del CIR,
com el veu la societat arqueològica?
Bé, d'alguna manera es va començar molt bé,
amb l'enderroc de la casa dels militars i descobrir tot això,
però també està parat.
Vull dir, no es remata la jugada.
Com s'hauria de rematar?
Home, doncs, per exemple,
aconseguint lliurar les cases de baixada de pescaderia,
que ara, escolta'm, són un bodri,
vull dir que tothom t'ho comenta, no?
Això, què pinta aquí al mig, no?
I començar a restaurar.
Començar a restaurar i a restituir en formes volumètriques,
de manera que la gent se'n faci un coneixement.
Per què volem el patrimoni?
Per tenir quatre pedres? No.
El que has de fer és recuperar
i tenir una didàctica de tot això, no?
O sigui, a veure, si dius,
bueno, és que, miri, allà hi ha quatre grades,
allà hi ha quatre...
Bueno, no arriba enlloc,
no hi ha una visió de conjunt,
i això és el que s'hauria de fer.
I això és el que educa la gent
i el que fomenta una sensibilitat especial
que fa que la civilització avanci.
Estava pensant en algunes de les últimes obres
de recuperació o de reforma
que s'han fet en diferents monuments.
Estava pensant en l'amfiteatre.
Què els sembla a la societat arqueològica
el que s'ha fet a l'amfiteatre?
A veure, per una part bé.
És una primera fase, recordem.
Sí, sí, sí.
Per una altra part, a veure,
el fet de recuperar els edificis,
aquests monumentals,
per fer restitucions o reconstruccions històriques,
és una mica perillós.
A veure, perquè allò sigui visitable
o si puguem fer coses,
si hem fet una sèrie de baranes
i si hem posat una sèrie d'additius allà
que transiversen una mica
el que és el propi monument.
O sigui, que es té que ser molt sensat
amb aquestes coses.
És a dir, a mitges, analitza.
Sí.
Si deixa un sabor agradol.
Exacte, exacte, exacte.
A part que, per exemple,
s'han fet els lavabos
estant damunt,
o sigui, tapant, vamos,
el que és les restes de la façana.
O sigui, hi havia els fonaments de la façana.
Potser s'hauria de ser una miqueta més acurat en tot.
La reforma de l'entorn...
I pensa que ens sap molt...
Tenim molta greu de dir sempre el sí, però.
No sé, o sigui...
Potser estem en molts moments que...
A veure, també entenem que si tothom participa en tot,
potser les coses tampoc es poden fer,
perquè tothom té tantes opinions i tants criteris
que potser quedaria tot bloquejat.
Però no costaria res, potser,
escoltar una mica abans
opinions diverses
de la manera de fer les coses.
o sigui, que no fos un paquet allò, pam.
Està clar, amb un paquet ja tancat,
desgraciadament,
la major part de vegades l'únic que pots fer
és dir, escolti, però no.
Estava pensant en altres coses, senyor Gabriel,
mentrestant, coses que s'han fet en els últims mesos,
per exemple, les millores en l'entorn
del monument del Pont del Diable.
Per cert, després hi haurà una millora,
una actuació en el propi monument.
Pel que fa a la millora en els excessos,
tot això creu que contribuirà també
a millorar, a dignificar aquest monument?
I tant, certament.
Aquest és el camí que s'ha d'emprar.
I anar a poc a poc,
si es poden aconseguir,
com en aquest cas,
fons europeus, doncs meravellós.
I si no, doncs també anar fent
amb més humilitat, si no hi arribem,
però seguir caminant.
Sempre amb una visió de conjunt
i una perspectiva.
O sigui, que res siguin quartos llançats.
sinó que, bueno,
si no arribem tan lluny,
arribem més a prop,
però allò ja està fet
i consolidat.
O sigui, a vegades anem muntant
i desmuntant les coses.
I això, escolta,
aquest país no és tan ric
com per poder-ho fer.
Les excavacions al fòrum de la colònia,
li semblen necessàries?
Home, a veure,
estem al mateix.
Si han sortit d'uns fons
del Ministeri,
doncs la possibilitat
d'estudiar el fòrum de la colònia
amb més profunditat,
doncs, bé,
és positiu, m'entens?
Ara, vull dir,
hi ha coses que potser...
Mira, abans deia,
és el pont del diable.
Escolta, el pont del diable
no el tenim datat.
M'entens?
Si s'han de fer excavacions
per datació,
potser és més...
A veure,
potser és més important
o potser més prioritari
datar una cosa
que no tenim ni idea
que no pas una altra,
doncs,
córrer, doncs,
cent anys o cincuenta anys
en una vall, no?
Però està,
moltes coses
d'aquestes són opinables.
Entens?
I, bueno,
quan estem en aquest cap de l'opinió,
doncs,
un pot donar més importància
d'una cosa
i d'una altra d'una altra.
És una qüestió
de marcar prioritats.
Sí.
I tot és opinable,
evidentment.
Una última qüestió.
Estava pensant
en aquella proposta
que vostès ja vam fer publicar
fa mesos,
jo crec que fa un any,
aquella d'ampliar
el Museu Nacional Arqueològic
de Tarragona
a la Tabacalera,
a l'antiga Tabacalera,
que després altres formacions
o entitats
l'han recollit
o l'han fet seva,
continuen,
imagino,
pensant el mateix, no?
Sí, a veure,
el que és...
I com tu,
doncs,
seguim conservant
el nom de Tabacalera
que tothom s'entén, no?
A més,
amb el que és representat
per aquí a Tarragona, no?
Aproximament la tercera part,
si no més,
del subsol de la Tabacalera,
hi ha restes.
Això ho sabem
perquè ho va excavar
Tulla,
Beltran i Serra Viloró,
i està documentat.
I els enginyers
que van fer la construcció
sembla que van tenir
especial cura
a provocar el menys
d'any possible.
O sigui,
què hi és?
Bé,
aleshores,
ja queda...
Això ja et marca
una mica
la pauta,
vull dir,
són uns edificis
que, a més,
estan catalogats,
una especulació urbanística
allà no hi pot cabre,
evidentment.
Llavors,
el que diem nosaltres
és de transformar
tot allà
en un gran centre cultural,
no només museu,
sinó en un gran centre cultural,
perquè té prou capacitat
com per fer-hi moltes més coses.
amb aquell tipus de naus,
o sigui,
a veure,
hi ha prou volumen
i prou capacitat,
com per exemple dir,
escolti,
el front d'escena del teatre,
que tenim les estàtues
per un costat,
tenim capitells per l'altre,
o sigui,
hi ha restos diversos.
Escolta,
allí pots fer
una restitució
amb elements originals
del que és
el front d'escena del teatre.
Tens,
o sigui,
et dona,
no sé,
pots muntar
una espècie
de l'obre en petit
amb un altre ordre
de magnituds,
evidentment,
perquè molt més especialitzat,
però important,
o sigui,
com si te'n vas
al British Museum
que tens el partenor allí,
bueno,
escolta'm,
doncs,
el front,
aquí pots fer
alguna cosa semblant
perquè hi ha volum
com per poder-ho fer.
Independentment,
o millor dit,
abans que això,
evidentment s'ha de resoldre
el tema humà i social
dels treballadors,
però,
en fi,
a veure,
això potser és un procés
que es pot
arrenjar,
doncs,
una temporada,
però a llarg termini,
escolta'm,
això no s'aguanta,
és una activitat
que,
bueno,
passava,
vull dir,
mira,
escolta'm,
potser més motiu
per queixar-se
tenen a Sevilla,
no?,
on,
ara que es fan
aquestes pel·lícules
sobre Carmen,
no?,
o sigui,
que la fàbrica de tabacs,
allò,
sí que era una institució
per a Sevilla
de primera magnitud
i també està a punt
de caure,
vull dir,
no es pot anar
contra el procés
de la història,
de la història.