Les 11 del matí i 41 minuts, reprenem el fil del programa d'aquest matí de Tarragona Ràdio de dijous relacionat amb Sant Magí, amb les festes,
perquè, ja ho dèiem, des de primera hora del matí, aquests dies estem parlant-hi molt d'algunes de les activitats que s'han preparat de cara a aquest cap de setmana
i a les festes de Sant Magí, la festa major petita de la ciutat de Tarragona.
Hi ha algunes novetats interessants, ahir en parlàvem d'algunes, però avui també i ara mateix en volem parlar de la presentació del nou panor de la festa.
L'artista, un artista tarragoní tan conegut com és el Josep Maria Rosselló, ha estat l'encarregat de pintar, de fer, d'elaborar, de dissenyar aquest nou panor de la festa.
Es presentarà oficialment el proper diumenge al vespre, a les 8, a l'antic ajuntament, però ara mateix en volem parlar donant uns minuts aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Josep Maria Rosselló, bon dia.
Bon dia.
Com n'és la idea de reelaborar, de redissenyar aquest panor de la festa?
Bé, en Jordi Bertran em va trucar, ens van veure i llavors em va ensenyar una antiga fotografia, una fotografia dels anys 20,
que no sé com va anar a parar les seves mans, és a dir, això sí que no ho sé,
i que bé em mostrava la fotografia que hi havia hagut un panor que es duia a cavall i que els cordonistes també eren dos cavallistes.
En el panor apareixia Sant Magí, curiosament amb el llibre obert, cosa que a mi personalment em va portar bastants mals de cap,
perquè, clar, tota la iconografia el presentava en llibre tancat, per això es va tindre que revisar tot sencer.
I llavors vaig arribar a la conclusió que havia sigut una llicència que s'havia pres l'artista,
del qual tampoc no en sabem el nom.
No sabem res.
No sabem res, res. Aquest panor, bé, desaparegut, se suposa que es va cremar durant la Guerra Civil,
però bé, bé, tampoc no se sap el què.
Hi ha aquesta...
Això és a principis del segle XX.
Sí, la fotografia sembla dels anys 20, és una fotografia aproximadament dels anys 20,
potser una mica anterior, no?
I llavors bé, a partir d'aquí em diu, bueno, el cas és que això va existir
i es feia servir per l'arribada de l'aigua, encapçalava l'arribada de l'aigua
i volem recuperar aquest conjunt dels cavallistes i el panor, no?
I llavors, si voldries fer, encarregar-te de fer el panor.
Dic, home, dic sí, dic sí, home, esclar, he pintat molt de teló de teatre
i coses així que ja estan pròximes amb aquest tipus de coses, no?
És més petit, naturalment, com teló de teatre.
I així va anar, que vaig començar a treballar.
Quan vas començar? Estem parlant de fa mesos?
Sí, fa mesos. Ara no em facis dir quan exactament,
perquè com que he portat tantes coses per entremig,
doncs a mi el temps se'm dilata i podria dir...
Però sí que potser fa tres mesos o potser alguna cosa més i tot, no?
I llavors... Més de tres mesos fa.
Potser fa quatre mesos.
Llavors feia fresca.
Això sí que me'n recordo.
Doncs igual encara fa més, eh?
Perquè ara fa molt de temps que fa molt de temps.
Però això.
Llavors, bé, he fet un disseny també de la fusteria, que l'acompanya,
perquè el panor penja d'un pal major amb uns travessers.
I bé, això serà el que formarà el conjunt.
I quin passa el primer plantejament que vas tenir, Josep Maria,
a l'hora de rebre l'encàrrec, que havies de ser molt fidel al panor dels anys 20?
No, no, no, no, no, no, no.
No, perquè això, d'entrada, no hauria estat bo, no?
Segons la fotografia, no és tan ideal com per dir...
A més a més, jo fer una repetició, home, si hagués convingut fer-la,
doncs es fa, però no em semblava allò coherent.
Jo em penso que estem a l'any 2003 i bé, es pot pintar perfectament
una cosa que és medieval, anterior, baix, és anterior,
però jo hi he agafat la iconografia medieval, no?
I portar-la una mica al dia, no?
Una mica no.
Jo em penso que no hi he pogut portar...
O bastant.
Bastant, no?
Esclar, la figura del sant, no pots fer grans variants,
el sant és el sant, i té, és així, és un avi,
i porta-lo al bastó, i amb el bastó fa sortir aigua.
És a dir, això és intocable.
I a partir d'aquest element, que és intocable,
la resta al voltant com és?
És intocable fins a cert punt, perquè el bastó, per exemple,
a mi em van ensenyar una estampeta petitou,
una molt arruïnada, així molt vella, de portar-la a la cartera,
i perquè, esclar, primer que vaig dic,
bueno, dic, aclarim la iconografia.
Dic, jo aquí que veig un llibre obert,
i jo sempre l'he vist amb el llibre tancat,
i ja començo a anar navegant.
I llavors m'entreu una estampeta, també deia llibre tancat,
i l'estampeta, curiosament, s'ha de dir així,
duia un bastó que era molt semblant
a un que havia fet el meu avi,
que era un bastó d'arrel.
És a dir, es treu el pal o l'abret amb barrels i tot,
s'emboliquen les arrels a la banda del bastó,
al voltant del bastó, i es deixa secar.
Més o menys és aquest el sistema,
i de vegades li queda com un capdamunt
amb unes formes molt guijoses, molt especials.
I jo he utilitzat una mica la idea d'aquest bastó,
perquè me va fer il·lusió.
Llavors, bueno, hi ha hagut, no, discussions,
però sí, pros i contres,
perquè en vés de la palma del martiri,
jo li he posat una folguera.
I és que a Tarragona jo no sabia anar a buscar
una palma del martiri.
Dic, si me'n vaig a la floristeria,
em foten una torreta pel cap.
Llavors dic, bueno, dic,
si no trobo jo una palma del martiri,
què faig amb urgència,
per vestir el sant,
dic, agafo una folguera del balcó.
És així, està claríssim, no?
Això és el que tinc.
El que més ho vaig anar a buscar.
I així va anar com vaig transposar
aquesta palma del martiri per la folguera, no?
I bé, jo no estic molt content,
i de fet, tothom els ha fet molta gràcia.
El Pano es presentarà, com dèiem, diumenge al vespre.
Quina reacció creus tu que tindrà la gent en general?
No ho sé.
És una incògnita.
Tu creus que és molt atrevida la nova imatge?
No, ja, diguem, és una imatge,
i és la imatge amb la llibertat que té un artista
per recrear-la, diguem-ne,
de la mateixa manera que no es veuen els àngels,
només es veuen dos ales d'àngels,
no?
I, bueno, és una imatge de les tantes,
com hi poden haver, de Sant Magí.
Llavors, demà Diari de Tarragona
reprodueix en portada de l'Espacial,
i penso que això ja farà que la gent s'hi vegi acostumat.
És a dir, ja tindrem...
I un precedent, no?
Ja tindrem un primer apunt.
Això es presentarà, com dèiem, diumenge al vespre,
i, clar, el Pano ja sortirà al carrer el dilluns,
amb l'arribada de l'any.
L'endemà, sí, sí, exacte.
I a partir d'aquí, clar, ha de ser un element més,
ha de contribuir a ser un element més...
És un element més de la festa.
De la festa, sí, sí, és clar.
I una contribució més de Josep Maria Rosselló de Tarragona.
Home, sí, a mi m'agraden aquestes coses, no?
I quan et fan una proposta i unes propostes clares,
m'agrada, i com que, doncs, bueno,
doncs un se'n sap sortir de les coses,
llavors m'agrada fer aquestes contribucions.
I a mi, clar, m'agradaria que hi hagi més artistes que ho fessin, també.
Perquè ja que existeix la festa, ja que és una cosa que...
A mi, per exemple, jo la recordo des de ben petit.
Aquesta com Santa Tegla, com les altres festes, no?
Llavors, és una cosa que ens supera a nosaltres mateixos,
ens supera en el temps, no?
I fora bo que altres artistes també s'impliquessin.
Han estat uns quatre mesos, dèiem, de feina,
ha estat un encàrrec de l'Ajuntament.
Ha estat molt complicat o,
tenint en compte que ja el Josep Maria Rosselló
està acostumat a fer moltes feines i ben diverses,
aquest plantejament de recuperar aquest penó
ha estat relativament fàcil?
Home, complicat ben bé no es pot dir que fos complicat, no?
Té les seves complicacions fer una cosa d'aquestes.
Perquè es tracta que no quedi una cosa rígida,
sinó que d'una manera d'una altra,
mantingui una mica la cosa que és una roba penjant.
No? Que no sigui un cartró, vaja.
Llavors, això per una banda,
i per una altra que no n'havien fet mai cap de penó.
La part que correspon a la tela pintada
i a l'estructura que ha de tindre,
no?
Tot això, doncs, bueno, es va anar fent.
Això no tenia més que complicació
i em va ajudar el sastre, l'envers Domingo,
que ell està molt acostumat a aquestes coses, també.
I el que no soluciono jo, el soluciono ell, no?
Llavors, esclar, bueno,
llavors la fusteria i estructurar-lo i tot plegat.
I fins que, fins que no el veiem passejar,
vull dir,
sempre hi ha alguna cosa per entremig
que dius, bueno,
la resoldrem, no?
És així.
Veurem com queda.
És així, no?
Veurem com queda.
Una cosa que no l'has fet mai
i que, en certa manera,
és un cert atreviment,
perquè se'n va als tres metres i mig d'alçada,
el pau.
Llavors, pues, esclar,
això diu...
Serà un element visual més destacat.
Exacte.
Una estona, és a dir,
mentre el cavallista assaixa i tot això,
doncs, bueno, està bé,
però esclar, està en el seu terreny.
Però una altra cosa,
és passejar per la ciutat.
I llavors, doncs, bueno,
això són ja petites coses
que s'aniran resolent pel camí.
Molt bé.
La podrem veure, com dèiem,
el panó el podrem veure el proper diumenge,
a les 8 del vespre,
a l'antic ajuntament.
És un dels actes de la festa major petita de Tarragona.
Un panó, un element,
un nou element,
que s'incorpora a la tradició de la festa
elaborat pel Josep Maria Rosselló,
com sempre m'imagino,
envoltat de feines
i d'encàrrecs diversos, no?
Sí, sempre hi ha coses.
El Josep Maria sempre està fent coses.
Entre les coses que t'arriben,
les coses que t'inventes,
llavors et falten temps i mans.
I què estàs fent ara?
Què podríem destacar?
Què t'agradaria?
No, jo acabo d'inaugurar...
Bé, de fet, ja està acabat,
ja s'ha tancat una exposició a Girona
que es diu El tapis de la creació,
que s'ha fet perquè
el director de la revista Bonart,
en Ricard Planes,
va fer la proposta
i llavors s'ha convertit en un itinerant
que vindrà a Tarragona el mes de novembre.
I llavors, com que a Tarragona ve a deixar 3,
doncs jo vull fer un muntatge al pati
i llavors estem ara...
Bé, s'està solucionant el muntatge,
però, esclar,
esperem que el temps ens acompanyi
i no ens apadregui ni coses d'aquestes,
perquè si no,
doncs s'ha d'anir a tot a Norris.
I aquestes són les coses
que et mantenen una mica pendent,
les coses que no són habituals.
Això sembla un projecte realment engrescador,
això de portar l'exposició primer a la xar 3
i a més a més fer-ho amb algun muntatge especial.
Sí, esclar,
jo els muntatges especials els faig,
depèn de l'espai,
de l'espai allà on te va a l'exposició,
quan és un itinerant,
el mateix vaig fer amb els càntics profans,
que depèn de l'espai on te va,
doncs bé, és qüestió d'aprofitar,
a l'espai si existeix,
i llavors fer-hi alguna cosa especial.
Llavors, quan vaig fer càntics profans,
aquí vaig portar el pati dels aeronautes
a l'antic ajuntament,
que no estava per res previst dins de l'exposició,
i vaig ajuntar també l'exposició que havia fet
aquell homenatge a Miró,
que vaig fer amb un roig,
i s'hi van aplegar diverses coses
que van participar d'aquest muntatge,
van anar creixent.
I amb aquesta està passant el mateix,
o sigui, jo no volia fer-la créixer,
dic, no, un itinerant és un itinerant,
però creix, pel camí creix i ja està.
I il·lusionat, a més,
especialment per exposar la Chartres
com a espai, com a edifici,
que recuperem per l'art,
i a més per l'art contemporani,
sobretot aquí a Tarragona?
Em fa molta il·lusió,
perquè, a més a més,
és un edifici que jo sempre l'he vist
com un edifici magnífic.
I, per una altra banda,
jo me'n recordo,
tinc un dels petits records d'infància,
és de quan van convidar
tota la gent de Tarragona a anar-hi,
i jo recordo que les senyors
vivien Chartres groc,
i els senyors bevien Chartres verd,
els nens no bevien res,
no sé si ens van donar una aigua o un pirulí,
no?
Però això sí que ho recordo,
i em fa molta il·lusió,
a més,
l'espai m'agrada molt,
molt,
és un espai realment important,
i penso que a Tarragona
hi ha de posar el coll,
i els primers que hi hem de posar el coll
són els artistes, naturalment.
En fi,
d'això de la Chartres ja en parlarem,
que arribarà el novembre,
per tant,
segur que el convidarem,
el Josep Maria Rosselló,
a Tarragona Ràdio,
perquè ens expliqui
tota aquesta moguda
que prepara en aquest edifici,
on hi haurà aquesta exposició
que ara es pot veure a Girona.
De moment,
ens quedem
amb aquest panor de la festa
que podrem veure
pels carrers de la ciutat
el proper dilluns,
amb la tradicional arribada de l'aigua
procedent de la Porfeganya,
però que ja la podrem veure
en la prèvia,
en l'acte previ de presentació
el diumenge,
a les 8 del vespre,
a l'antic Ajuntament.
Josep Maria Rosselló,
moltes gràcies.
A vosaltres.
I bona feina.
Sí,
sempre.
Gràcies.
Adéu-siau, bon dia.