Passen dos minuts d'un quart d'onze del matí,
temps al matí de Tarragona Ràdio per parlar de política.
Avui, com dèiem, amb el president del Consell Comarcal del Tarragonès,
Carles Sala, que continuarà president durant quatre anys
d'aquesta institució.
El jove regidor de l'Ajuntament de Tarragona
inicia el seu segon mandat al capdavant de l'enys comarcal,
tot just coincidint, recordem,
amb la reforma legislativa aprovada pel Parlament
i que ha afectat a la composició dels Consells.
Amb ell, amb Carles Sala, volem parlar avui d'aquesta reforma
i, sobretot, dels objectius i prioritats de futur
al capdavant del Consell Comarcal del Tarragonès.
Carles Sala, bon dia.
Bon dia.
Carles Sala és, de nou, president reelegit,
president del Consell Comarcal des de fa poques setmanes.
Amb la nova llei que comentàvem,
la nova llei dels Consells Comarcals,
aprovada pel Parlament de Catalunya,
canviarà alguna cosa en el funcionament
del Consell Comarcal del Tarragonès o no?
No, amb la nova llei l'únic que canvia
és la forma d'escollir els consellers comarcals
i, malauradament, la nova llei no preveu ni més competències,
ni millor finançament, ni res del que jo creia
hauria d'haver contemplat una reforma legislativa
de la llei 687 en què es van constituir
els Consells Comarcals.
Per tant, a partir d'aquí, nosaltres el que farem és,
primer, més enllà de l'elecció dels nous Consells Comarcals
que estableix la llei,
aquells dos aspectes importants,
però que ja teníem,
que és la taula d'alcaldes,
que, a més a més, la nova llei obliga a fer-la trimestralment,
i la renovació del pla d'actuació comarcal,
que això també ho tenim nosaltres en aquest cas previst,
és engegar aquestes dues primeres qüestions
que, a més a més, de l'elecció dels Consells Comarcals
és l'única novetat que ens aporta la reforma de la llei.
Fa quatre anys, Carles Sala era elegit president del Consell Comarcal del Tarragonès
amb una llei diferent, ara, la de quatre anys després.
Ha canviat, d'alguna manera, això, la seva actitud personal,
la seva posició política fins i tot a l'hora d'encarir
i d'afrontar la presidència del Consell?
No, no perquè fa quatre anys hi havia majoria absoluta
per part del grup majoritari, per part de Convergència i Unió,
amb 18 consellers comarcals, 18 de 33,
i nosaltres, aleshores, vam rebre el suport del Partit Popular
i vam rebre el suport d'Esquerra Republicana per Catalunya
i l'abstenció del Partit Socialista i d'Iniciativa,
i en aquell moment nosaltres ja vam donar entrada
a la Comissió de Govern, al Grup Socialista,
al Grup Popular i a Esquerra Republicana.
La nostra actitud, en guany, hem sigut conscients
que hem perdut la majoria absoluta, aquesta majoria absoluta
la perdíem, estava dins de totes les previsions,
amb la llei vella o amb la llei nova,
amb la llei nova el que hem fet ha sigut, a més a més,
perdre un conseller comarcal més,
però, més enllà d'això, nosaltres, des del primer dia,
quan encara es deia que s'aplicaria la llei vella
en funció de la resolució de la Junta Electoral Central,
des del primer dia després de les eleccions,
nosaltres vam dir que voldríem seguir amb aquest consens
i sent conscients que hem perdut la majoria absoluta aquest cop,
doncs, a més a més, oferivis a presidències
als diferents grups, que aquest era un fet
que ja ens havien demanat feia quatre anys enrere.
Si la meva actitud personal ha canviat,
jo crec que és més des d'un punt de vista
que, a mesura que, doncs,
una agafa experiència dins del terreny
de tirar endavant les administracions
o d'estar en les administracions
des del punt de vista responsable polític,
doncs vas veient
i vas descartant aquelles coses que són positives,
aquelles coses que creus que són negatives.
I en certs llocs, doncs,
evidentment, l'enfrontament polític,
ben entès,
la dialèctica política,
doncs, té unes connotacions determinades,
més dures, segurament,
i en altres àmbits, doncs,
aquesta dialèctica política
ha d'estar encaminada
a trobar acords i a trobar solucions,
això en tot l'àmbit,
però des d'un punt de vista de sortida ja, no?
I, per tant, jo estava convençut,
i estic convençut que en consells comarcals,
diputacions,
en organismes que treballin pels ajuntaments,
en definitiva,
i que tinguin aquest caràcter supramunicipal,
com més acords hi hagi de sortida
per tirar endavant les coses,
millor que millor.
I si, a més a més,
ets un consell comarcal,
que els consells comarcals,
doncs, tenen 15 anys
i encara són l'administració més petita
de qualsevol de les comarques
i encara més el tarragonès,
que està tot el teixit institucional
de la província,
de l'Estat,
de la Generalitat,
doncs, aquí ubicat a la capital de la comarca,
el Tarragona,
doncs, encara més,
crec que és important aquest acord previ entre tots.
Per tirar endavant coses molt importants
i no entretenir-nos,
entre cometes,
doncs,
a debatre constantment
si el funcionament del consell comarcal
amb les competències que té atorgades
és el més òptim o no és el més òptim,
que, doncs,
això és des d'un punt de vista de gestió
i des d'un punt de vista dels treballadors,
els funcionaris i tècnics
que, doncs,
tiren endavant en diferents departaments,
està més que demostrat
que això és així
i que, doncs, funciona bé.
Tenim, doncs,
per tant,
el consell comarcal del Tarragonès
és un govern d'unitat,
és un cas poc habitual,
podríem dir,
en el panorama polític
resultant de les últimes eleccions.
A veure,
jo diria que,
si no recordo malament,
en les comarques
del que és actualment la província,
la demarcació de Tarragona,
l'Alt Camp i el Tarragonès
són els dos units llocs
on tots els grups
han donat suport
als diferents candidats
a la presidència.
Però sí que cal dir
que a nivell de tot Catalunya,
aquí és l'únic lloc
on hi ha tots els grups majoritaris
i minoritaris
de l'art parlamentari representats.
Perquè, per exemple,
a l'Alt Camp no hi ha el Partit Popular
i a alguna altra comarca
no hi ha uns independents
i aquí no,
aquí estem tots...
Hi ha altres consells comarcal
que potser només hi ha dues forces polítiques...
Dues o tres forces polítiques
i en canvi aquí n'hi ha totes,
les cinc.
Exacte, aquí estan les cinc forces polítiques
i per tant,
haver pactat les cinc forces polítiques
evidentment és un cas únic a Catalunya
i jo crec que sabrem demostrar
des del Tarragonès
que això beneficia
no tan sols la política
que també crec que en aquests moments
d'hores baixes
de les actuacions polítiques
en casos com els de Madrid
o en casos com els de Marbella.
Jo crec que això beneficiarà
la imatge que es té
de la política, si pot ser,
i de l'actuació que es pot fer
des d'una administració petita,
com és un Consell Comarcal
des d'un punt de vista
doncs també polític.
Hi ha un canvi
en les prioritats
del Consell Comarcal del Tarragonès
amb el nou mandat
que ara comença
respecte a ara fa quatre anys?
Hi haurà noves prioritats,
nous objectius
que es marca
el president
i el govern comarcal?
Tindríem...
Nosaltres,
jo en una entrevista
amb un mitjà de comunicació
d'aquí de l'àmbit
de la nostra comarca,
jo vaig dir,
vaig demanar
que el que caldria especialment
per marcar-nos
nous objectius
per fer nova feina
de cara als ajuntaments
que és la nostra principal tasca
necessitaria
una major dosi
de generositat
per part de la Diputació
i per part de la Generalitat.
I dic generositat
perquè quan un,
quan una institució
té una competència,
la defensa
com qui
doncs es pensa
que allò
ho ha d'acabar
a tant
la persona
que està a la presidència
d'aquella institució, no?
I això no és així.
Jo crec sincerament
que aquelles...
Si nosaltres
amb el model territorial
que estem dibuixant
estem convençuts
que el petit municipi
no ha de perdre
la seva personalitat jurídica
des del punt de vista institucional,
si n'estem absolutament convençuts
d'això
i no hem d'anar
a un regrupament
de municipis
com ha fet a Anglaterra,
com ha fet,
per exemple,
per ubicar-nos
en l'àmbit de Catalunya,
per exemple a Escòcia,
si nosaltres no hem d'anar
amb aquest model
i hem de mantenir
la personalitat jurídica
de tots els municipis,
els Consells Comarcals
són indispensables.
Són absolutament indispensables.
Si són indispensables
és perquè
tots els ajuntaments
participen
de la gestió
dels Consells Comarcals.
Si hi participen,
els ajuntaments,
ells millor que ningú
són les persones,
són els representants
que han de saber gestionar
o que han de poder gestionar
els serveis
que els afecten.
Per tant,
des de les diferents departaments
de la Generalitat,
des de les diputacions,
hi ha d'haver
generositat,
en saber traspassar
cap avall
una sèrie de competències
que els Consells Comarcals
poden desenvolupar
amb absoluta
fidelitat,
eficàcia i eficiència.
Com quines?
Posem exemples
perquè la gent ens entengui.
Quines competències
podria subir
un Consell Comarcal?
Nosaltres en aquest moment
tenim redactat
un document
on hi ha
un total
de 41 competències
diferents,
41 competències
diferents
en les que creiem
que nosaltres
podríem
desoblovar
amb Consell Comarcal.
Em vaig a dir una
que segurament
el Tarragonès
té poc sentit
i en seguida
ho entendreu,
però que potser
a la Terra Alta
o potser a l'Alcamp
o potser a l'Alt Camp
o potser a l'Alt Camp
en tindríeu molt.
Per exemple,
l'emissió de cèdules
d'habitabilitat.
Aquest és un document
que molts ciutadans
necessiten
al llarg de la seva vida
no un cop
sinó dos o tres cops
i és una ruta
que han de baixar
a Tarragona
que és on està
l'arquitectura
i l'habitatge
a la plaça dels Carros
o que rense el clavé
treure la cèdula
d'habitabilitat.
Això és una qüestió
que es podria fer perfectament
perquè hi ha
uns serveis tècnics
a cada Consell Comarcal
es podria fer perfectament
a Falset
es podria fer a Gandès
es podria fer al Vendrell
es podria fer a Valls
es podria fer allà on sigui
i no caldria
fer obligar
el desplaçament
del ciutadà.
Temes relacionats
amb l'urbanisme
Temes relacionats
amb l'urbanisme
crec que també
és un tema
en el qual
nosaltres
hi podríem entrar
per desenvolupar
harmònicament
l'urbanisme
amb més d'una població
amb diferents poblacions
tot el que és un entorn
i nosaltres ja hi entrem
més o menys
aquest pacte
que hem fet
entre aquests vuit municipis
per un desenvolupament
turístic i urbanístic
de tota una àrea
doncs ja és entrar-hi
però hi entrem
amb la voluntat
dels ajuntaments
o sigui més de baix cap dalt
que no pas
de dalt cap baix
i tot i amb això
l'última llei d'urbanisme
l'article 83
algú ens dona
de competència
als consells comarcals
temes d'ensenyament
d'adults
temes de formació
temes de medi ambientals
també
que podríem entrar
perfectament
perquè tenim equips tècnics
doncs
que ho poden desenvolupar
ampliar més encara
tot el que és
tema de serveis socials
i no quedar-nos només
amb la xarxa
d'atenció primària
hi ha una sèrie de qüestions
que nosaltres creiem
41 en aquest moment
i podrien ser més segurament
que amb una certa
insisteixo
generositat
de la Generalitat
i de les diputacions
en algun cas
que en el seu moment
cal dir
que van ser-ho
i molt de generoses
en el moment
de la Constitució
dels Comunis Comarcals
i en els 5 anys següents
però que després
hi ha hagut un fre
hi ha hagut un fre important
doncs crec que
això ho podríem desenvolupar
perquè
per altra banda
els municipis
sí que s'ajunten
i deleguen
en els Consells Comarcals
tota una sèrie de serveis
des de la recollida
de la brossa
parlant de recollida
doncs per exemple
la recollida
de vehicles abandonats
de celleries mòbils
hi ha tota una sèrie
de serveis
que els ajuntaments
sí que ens confien
a nosaltres
perquè saben
que ells formen part
del Consell Comarcals
ells
tenen la seva part
de decisió
també en aquesta gestió
i des d'un punt de vista
de mancomanat
en alguns casos
el servei primer els hi surt
més barat
i segon
el que sí és segur
és que els hi surt
amb més eficàcia
el servei que s'ha d'atorgar
està clar que de moment
els Consells Comarcals
malauradament
no tindran més competències
i per tant
caldrà treballar
amb el que n'hi ha
ara en aquesta
última resposta
citava
aquest projecte
de desenvolupament turístic
d'una determinada zona
del Tarragonès
la que afectaria
la part de llevant
de Tarragona Ciutat
i vuit municipis
més de la comarca
aquest projecte
del qual en el seu moment
ja ens van parlar
en quin moment es troba
en quina situació es troba
ara mateix
bé es troba en el moment
que el conseller
l'honorable conseller
senyor Felip Puig
l'alcalde de Tarragona
i un servidor
hem de signar
el document definitiu
on s'estableixen
els compromisos econòmics
per poder desenvolupar
aquesta primera fase
de l'estudi
que està en aquest moment
convindrà
a trobar-se
una altra vegada
amb els vuit alcaldes
és possible
que
no és possible
no és segur
que en algun dels municipis
l'alcalde hagi canviat
i per tant
doncs
caldrà saber
si manté
el seu compromís
en el
en aquesta
en la realització
d'aquest estudi
i es troba
en aquesta fase
jo crec que
dins del mes de setembre
podrem firmar
aquest conveni
a aquestes tres institucions
PTOP
per a les terribles
i obres públiques
Ajuntament de Terror
i Consell Comarcal
que són els que financiarem
una miqueta
la realització
de l'esmentat d'estudi
es troba en aquest moment
hi ha coses molt importants
dins d'aquest estudi
i han d'anar a coses
com
determinar el futur
del riu que hi ha
determinar el futur
de la carretera
que uneix
per entendre'ns
l'A2
i l'A7
una carretera importantíssima
pel reequilibri territorial
de tota aquesta àrea
del Tarragonès
en el tema
infraestructures
per cert
jo crec que
amb el vicepresident
encarregat
de l'àrea d'infraestructures
doncs ben aviat
també anirem
a Madrid
a fer un repàs
com vam fer fa 4 anys
de quin estat
en què s'ha avançat
en què no s'ha avançat
i quines són
les darrers calendaris
tot i que últimament
això dels calendaris
doncs sembla ser
que pateixen de retards
doncs quins són
les últimes dates
els últims calendaris
de les propostes
que doncs fa 4 anys
hi havia damunt de la taula
per part de la Direcció General
de Carreteres
del Ministeri de Fomento
i també de Ferrocarrils
del Ministeri de Fomento
per tant
bé, engegar la màquina
i tots plegats
i això serà
el primer que farem
amb una reunió
que hi ha
de la Comissió de Seguiment
del Consell Comarcal
que està formada
per tots els grups polítics
per tots els vicepresidents
i el president
una primera reunió
que farem la setmana vinent
doncs ja també
veure com enfoquem
el nou pla
d'actuació comarcal
que això ens ho demana
també la reforma
de la llei
i que era una cosa
que teníem prevista
com dit al començament
també d'aquesta entrevista
i entre elles
doncs actualitzar
tots els serveis
i actualitzar
tot el que ha passat
al llarg d'una dècada
en aquest Consell Comarcal
en aquesta comarca
perquè crec que
doncs
en algun dels apartats
10 anys
són massa anys
per mantenir
un pla d'actuació comarcal
que potser
doncs està
seriosament desfasat
a la banda d'aquest
pla d'actuació comarcal
del que parla
i d'aquest projecte
de desenvolupament turístic
d'una zona determinada
del Tarragonès
com a president
del Consell Comarcal
també es planteja
algun altre
repte de futur
que pugui engegar
o que del qual
el Consell Comarcal
pugui ser el motor
en el futur
en els propers 4 anys
dues qüestions
així com immediates
intentar ser un punt
de referència
pel que fa
a les noves tecnologies
tot i que
del que hem d'estar
més preocupats
és que
el que allà
per dir un municipi
Renau
o la nou de Gaillà
puguin tindre
per exemple
la DSL
jo crec que avui en dia
dic el 95%
de la població
té a DSL
o pot tenir a DSL
però que municipis
com Renau
com l'alcatllà
com la nou de Gaillà
com Salomó
en algun dels casos
els passa el cable
a pocs centenars
de metres
la construcció
de la nova llínia
del tren
d'alta velocitat
doncs
alguns d'aquests municipis
no tenen a DSL
tot i les reiterades
peticions
que nefan els alcaldes
i després també
des del punt de vista
d'obrir
doncs allò
un punt
d'accés a internet lliure
al carrer de les coques
on doncs
hi hagi una sala
de teletreball
on hi hagi una sala
de formació
on hi hagi una sala
d'atenció
als alumnes
de l'Universitat Oberta
de Catalunya
etcètera
crec que
des del punt de vista
de les noves tecnologies
podem fer un petit pas
endavant
malauradament
els recursos econòmics
que tenim
doncs no es donen
per fer un gran pas
endavant
però sí que volem
nosaltres també
apretar en aquest àmbit
i després també
hi ha una altra qüestió
en la qual nosaltres
en aquest moment
tenim delegat el servei
i que també voldríem
abans de final d'any
doncs posar-ho en marxa
que és mirar
de fer un nou contracte
de recollida
de residus
perquè
ens hem trobant
que en aquest moment
ja són 13 o 14 municipis
dels quals tenim la recollida
que ho tenen
en diferents empreses
i crec que si som capaços
de concentrar-ho tot
fent un concurs
en una sola empresa
doncs s'hi poden
instal·lar
en els municipis
els més petits
i els mitjans
allò que desitgen
una mica t'ha fet
a la carta cadascun
doncs se pot instal·lar
en aquesta neteja viària
es pot instal·lar
doncs els contenidors
soterrats
es poden instal·lar
les últimes
novetats
en quant a la recollida
de residus
que crec que també
convé fer una actualització
d'aquest servei
a molts municipis
de la comarca
Ahir parlàvem
en aquest programa
i en aquesta hora
amb el president
de la Diputació
el nou president
de la Diputació
Joan Arelló
avui parlem
amb el president
del Consell Comarcal
del Tarragonès
reelegit en el càrrec
per 4 anys més
Carles Sala
amb ell també
li volem plantejar
la qüestió
del Consorci
del Camp de Tarragona
és aquest ENS
que elegirà
justament president
farà eleccions
d'aquí un mes
el proper 16 de setembre
com a membre
també del Consorci
què li sembla
el fet
que hi hagi
ja com a mínim
dues candidatures
en aquestes eleccions
és bo pel Consorci
o caldria
segons vostè
anar
amb una candidatura
de consens
Miri
a mi
em va embarcar un gol
amb això
i li explicaré
per què
perquè
el dia
que es va aprovar
els estatuts
i això que vam tenir
temps per mirar-los
i remirar-los
ens vam adonar
després
un cop ja aprovats
que
per ser president
del Consorci
s'havia de ser
alcalde d'un municipi
i jo tinc la sensació
que de la mateixa manera
que ens ha acollit
la Diputació
de Tarragona
els darrers
dos anys
aproximadament
o darrer any i mig
jo tinc la impressió
que
altres persones
i el mateix president
de la Diputació
que no és alcalde
de cap ciutat
ni de cap municipi
en aquest moment
doncs podria haver
amb aquesta
bona sintonia
que hi ha hagut
aquest any i mig
amb la Diputació
amb el bé
que ens ha acollit
doncs aquests
propers quatre anys
jo crec que hagués pogut
estar president
de la Diputació
i també president
del Consorci
del Camp de Tarragona
i crec que té un cert sentit
té un cert sentit
perquè
ja és prou complicat
l'entramat institucional
que tenim
doncs que
crec que és important
relacionar molt directament
en aquest cas
Diputació de Tarragona
i Consorci
del Camp de Tarragona
crec que és molt important
defensar el que són
les Terres de l'Ebre
del que és
el Camp de Tarragona
crec que
no ja des d'un punt
de vista geogràfic
que podríem tindre
les nostres discussions
allò que el Joan Miquel
diu
l'àmbit d'influència
no
crec que és important
diferenciar
aquests dos àmbits
dins les nostres comarques
crec que necessiten
actuacions
absolutament diferents
crec que tenen necessitats
també
absolutament diferents
i prioritats
diferents
absolutament
en algun cas
més i tot
contraposades
però a partir d'aquí
crec que
tot el que sigui
enredar la troca
i enredar la troca
vol dir allò
presentació de candidatures
que la gent de les ciutats
dels pobles
vegi que això
és una nova institució
ubicada
ara diuen
no sé qui
dit a Vilaseca
jo crec que això és enredar-ho
jo sincerament
crec que això és enredar-ho
jo hagués apostat
sincerament
perquè el president
de la Diputació
hagués sigut
estant
el president
de l'executiva
i del Consorci
del Camp de Tarragona
i punt
això no ens ho permet
en els estatuts
i a partir d'aquí
hi ha dues candidatures
i jo vull parlar
amb la resta
de portaveus
del Consell Comarcal
per saber
qui donarà suport
al Consell Comarcal
del Tarragonès
personalment
evidentment
no tinc cap dubte
però ni un
personalment
de donar suport
a l'alcalde Nadal
perquè presideixi
el Consorci
però
tinc aquella qüestió
que no perquè
ni el Nadal
ni el Pérez
l'alcalde de Tarragona
i l'alcalde Reus
no puguin ser uns bons presidents
sinó que tinc la impressió
que si ara
hem de ficar
una seva vila seca
si ara
el president
ha de ser un alcalde
que ara pot ser el Nadal
però d'aquí a quatre anys
pot ser l'alcalde
de no sé quin altre municipi
i no permeten
que el propi president
de la Diputació
o fins i tot
o fins i tot
el president
d'alguna de les entitats
de caràcter
no municipal
que està en el Consorci
o sigui
la Càmera de Comerç
de Tarragona
o de Reus
o doncs
l'UGT
Comissions Obreres
o
la Universitat Rubini Virgili
jo crec que ells
també tindrien dret
a presidir
també tindrien dret
a presidir el Consorci
o el president
d'un Consell Comarcal
per què no
que potser no fos alcalde
Baix-Penedès
Tarragonès
Priorat
per exemple
són casos
que el president
del Consell Comarcal
no és alcalde
bé
aquestes són les opcions
però els estatuts
que vam aprovar
en el seu dia
i que ara
modificar-los
ens haguessin comportat
sis mesos més
de retard
ens aporten amb això
i en aquest punt
jo personalment
no tinc cap dubte
i crec que
el Joan Miquel Nadal
pot ser un molt bon
president
del Consorci
del Camp de Tarragona
i jo diria
que amb més ganes
i il·lusió
del que
alguns es pensen
perquè avui he llegit
el diari
no, no
amb ganes
i il·lusió
això
que quedi clar
i que una cosa
no tregui l'altra
però
sobretot
el que s'ha de quedar clar
és que tampoc
no s'entrevegi
o no es deixi entreveure
o que no s'organitzi
aquí
un nou entramat
institucional
diferent
que acabi sent
una olla de grills
que no és del que es tracta
doncs ha quedat
prou clara
la posició del president
del Consell Comarcal
del Tarragona
sobre aquest tema
de les eleccions
al Consorci
del Camp de Tarragona
que serà una de les qüestions
que ens ocuparà
en l'actualitat local
en l'actualitat intercomarcal
durant les pròximes setmanes
avui hem parlat
d'això
però bàsicament
del futur
dels objectius de futur
del Consell Comarcal
del Tarragona
Carles Sala
ha estat relegit president
i amb ell
podrem continuar parlant
d'aquestes qüestions
durant els pròxims
quatre anys
gràcies
i fins la propera
moltes gràcies
fins la propera
i moltes gràcies a vosaltres
bon dia