El bitllet d'Avenir d'Argèlia, aquí a Barcelona, val 450 euros.
Anar i tornar.
Fixa't que ara entres en internet, els bitllets baratets de Bio per anar per tot el món,
i d'Argèlia aquí, que estem al costat de Maguell que hi diu...
És que nosaltres ens veiem obligats a contractar amb el xàrter,
vols xàrter perquè són més d'un,
doncs a la companyia Ergel,
llavors ells s'aprofiten d'aquestes circumstàncies i ens fan pagar el que volen.
I clar, com que no tenim més solució que fer-ho així,
perquè ha de ser un ball xàrter perquè ve des d'un aeroport militar,
doncs ha de ser una companyia argelina i llavors, doncs, clar, s'aprofiten.
I també aquests països s'ha de comprendre que, bueno, Argèlia no és Espanya i, bueno, i tot.
Aviam, no hi ha dubte que no són les maneres,
però el que es tracta és que puguin arribar aquests nens i aquestes nenes.
Un any més, quantes famílies aproximadament s'han ofert
i quantes famílies acolliran nens perquè no sempre es correspon, no?
Afortunadament hi ha moltes famílies que volen acollir nens.
Sí, nosaltres ara tenim algunes famílies de reserva ja,
però, doncs, bueno, en tot Catalunya tens que pensar que venen uns 850 nens,
135 d'ells venen a les comarques de Tarragona
i a la ciutat de Tarragona són 15 nens de moment,
perquè a vegades ens trobem que a l'últim moment venen més nens del compte
que estaven previstos i llavors hem d'assumir algun més,
però, bueno, tot això ja entra dintre del que està previst.
Quines edats tenen aquests nens i nenes?
D'entre 7 i 14 anys.
I molts d'ells repeteixen.
Sí, n'hi ha que repeteixen.
Si han aprovat els exàmens.
Perquè jo tinc entès que aquesta és una de les condicions.
Sí, en principi ells diuen que és un premi a les notes escolars,
o sigui que els bons alumnes és un premi a les notes escolars
i després també els alumnes que estan més desfavorits en la situació familiar
o bé que el seu pare ha sigut víctima de guerra
i llavors en aquests famílies se'ls premia en aquest sentit.
Ara, això s'ha de dir que de nosaltres no depèn.
Això ho organitzen el seu govern, allà baix els campaments
i són ells els que decideixen qui venen i qui no venen.
Nosaltres no podem.
Home, si és un premi, és un premi guanyat,
perquè estudiar d'una manera reglada en les condicions de vida
que tenen els campaments, déu-n'hi-do.
Antigament es feia allò de si aproves el curs et compro la bicicleta aquí,
afortunadament aquestes coses em penso que ja no es fan.
Allà realment mereixen premi i recompensa.
Venen acompanyats de monitors dels camps també, no?
Venen acompanyats d'uns quants monitors, no?
Un grupet, per exemple, de 25 nens o així porta el seu monitor.
Els monitors estan a la nostra disposició.
normalment abans estaven acollits en famílies,
però ara preferim tenir-los, per exemple, els de la zona del Tarragonès junts
i llavors quan els necessitem els cridem.
Més que res per la llengua i aquestes coses,
perquè ara ja fa molts anys que tenim nens i ja tenim molta experiència,
ja sabem com reaccionen i en les que ens poden sortir i tot això.
Llavors, més que res perquè hi ha nens que no entenen l'espanyol,
sobretot si és el primer any que surten,
doncs no en saben d'espanyol, tot i que l'aprenen a l'escola,
alguna cosa, però, bueno, ja tenim experiència,
ja sabem més o menys per on petaran les coses.
És important això que dius de l'experiència,
perquè fa molts anys, les primeres estades,
jo recordo que les famílies pioneres en aquest tema
explicàveu la seva estranyesa quan veien l'aigua corrent,
quan els proposaves que dormissin en un llit,
que els hi gustava moltíssim,
jo recordo l'estranyesa que us provocava les famílies,
tot això, ara ja ho tenim molt per la mà,
però tot i així com es preparen les famílies
per rebre aquests nens i nenes?
Home, nosaltres els hi fem xerrades abans, eh?
Vull dir, abans que vinguin,
normalment els reunim de 3 a 4...
Que no tots són flors i violes, no claustran?
No.
Que ningú es pensi que mira que bonic només.
Bueno, els nens són nens i, clar,
doncs tenen reaccions típiques de nens,
com els nens d'aquí, et pots trobar de tot.
Vull dir, un nen tremendo i un nen, doncs, que no creu,
o un nen, doncs, que la figura de la mare,
a vegades, sobretot pels nens, no és com allà baix,
perquè aquí la mare mana tant com el pare
i allà als campaments, doncs, el que mana és el pare.
Però, bueno, tot això, nosaltres els hi expliquem a les famílies
i els hi diem, doncs, bueno, tots els inconvenients
que es poden trobar i la manera que tenen que reaccionar.
I, clar, quan venen els nens ja saben moltes coses,
però, bueno, al cap de 3 dies de tenir-los
ja et saben tant com nosaltres.
A les famílies més pioneres
podrien donar lliçons, en el bon sentit de la paraula,
a les que no tenen experiència.
Teniu alguna família que acollirà algun nen o nena
per primera vegada?
Sí, sí, algunes.
Estan nerviosos.
Tenen molta il·lusió perquè vinguin.
Estan esperant el dia.
Quin dia vindran?
I segur que vindran.
I, bueno, estan molt neguitosos
esperant que vinguin.
La veritat és que els que no els han tingut mai
els hi fan moltíssima il·lusió.
I tenen unes ganes tremendes que siguin aquí.
I, clar, no els hi podem dir.
Serà el dia 28, el 29 o el 27,
perquè això no ho sabem fins dos dies abans.
Això és un altre clàssic, no?
Això és un altre clàssic de cada any.
Sí, sí, això no ho sabem fins dos dies abans.
I, de vegades, tens que trucar a la família
i dir, escolta, que avui véns a buscar el nen, saps?
Perquè no ho sabem ni nosaltres.
A vegades està programat un vol
doncs pel dia 27 o 28
i resulta que estàs dos dies allà esperant a l'aeroport
i arriba al cap de dos dies.
I llavors arriba un vol
i en vez d'arribar en tres
i llavors al cap de dos dies n'arriba un altre.
I, clar, però, bueno, això ja és normal.
Aquestes colònies, com dèiem a l'inici de la conversa,
es financien a través de diferents ajuts.
Bona part d'ells són aportacions a personals
de membres de l'associació, de simpatitzants
i de moltes activitats que feu al llarg de l'any.
Una d'aquestes activitats és una obra de teatre.
Sí.
Una obra de teatre
i sempre heu trobat molt bona resposta.
Sí, sí, a més a més,
tots els grups que els hem dit estan contentíssims.
Sobretot també hi ha la cosa
que actuar al Teatre Metropol de Tarragona
però fa molta gràcia, no?
I ells ja són, ja hi han actuat,
ja tenen experiència i tot això,
però hi ha grups, per exemple, que han vingut grups de Vilaseca,
grups d'alguns pobles de per aquí al costat,
que el fet de poder actuar en un teatre
amb totes les condicions, doncs clar,
els encanta i, bueno, no hi ha ningú
que ens hagi dit que no, mai.
Aquesta obra, tot i que el pànic escènic
sempre hi és,
però aquesta obra la teniu molt per la mà, no?
Aviam, qui comença a parlar-nos d'aquesta obra,
ara que tot segueix quiet, de Marc Jornet?
Molt, doncs jo mateix.
T'ha tocat, no sé per què, però t'ha mirat a tu,
penso que has de començar a tu.
Què ens ve a explicar aquesta obra?
O en tot cas, mira, primer explica'ns una miqueta
el tarannà, la història del grup.
La història del grup.
Bueno, no us remunteu al segle XVIII, eh?
Per favor, no tenim tot el dia.
Home, o sigui, a veure, el grup va començar
venint del Sagrat Cor, del Corregi Sagrat Cor,
i vam començar fent teatre allí,
amb el taller de teatre del Sagrat Cor,
i res, va arribar un moment que...
Que això del teatre ens picava,
i començàvem a marxar del col·legi,
i res, vam decidir fer un grup de teatre mater.
Llavors, vam fer el diari d'Anna Frank,
i després d'aquí, com que seguíem tenint col·laboracions
amb el col·legi i amb el taller de teatre,
doncs va sorgir la idea de fer aquest musical,
va sorgir la gran idea del senyor Marc Jornet.
Que això dels musicals ho té molt per la mà, no?
Sí.
Sí, ja li va.
O sigui, una vegada en fas un, ja...
Ja dius, mira...
Però jo vull dir una cosa amb això del musical,
que és que, clar, nosaltres vam anar a veure el musical,
i dèiem, ai, un musical,
i nada menys un musical,
i fet per ells,
i com sortirà això?
Perquè és atrevit, i música en directe, i tot això.
A més, música en directe?
Sí, sí, sí.
I, clar, quan el vam anar a veure,
es vam quedar veient visions,
perquè no s'ho pensàvem, francament,
que fossin capaços d'armar un musical d'aquest tipus.