Falta un minut per arribar a un quart d'onze del matí.
Com us apuntàvem fa un moment al sumari del matí de Tarragona Ràdio,
avui hem convidat el president de la Confederació d'Empresaris
de la província de Tarragona, el senyor Sebastià Cabré.
Amb ell volem comentar alguns aspectes relacionats
amb l'actualitat econòmica i empresarial de les nostres comarques
en aquest inici, en aquests primers dies del mes de setembre.
Senyor Sebastià Cabré, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Començarem parlant avui aquesta conversa d'una de les notícies
que hem destacat també en els informatius d'aquest matí
a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Una notícia al voltant dels polígons industrials de Tarragona,
perquè ahir es van reunir l'alcalde Joan Miquel Nadal
i el president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona,
Javi Artal, van parlar de diverses qüestions
i van parlar dels polígons industrials, d'unes queixes
que ja fa temps que han manifestat molts empresaris industrials
que estan instal·lats en aquests polígons sobre la falta de serveis.
I arran d'aquesta reunió, el president de la Cambra, Javi Artal,
ha manifestat la predisposició d'aquesta institució
a, d'alguna manera, assumir un cert protagonisme
en la gestió o en l'administració d'aquestes àrees industrials.
De fet, això està en la línia d'una petició
que vostès, com a FEPTA, com a Confederació d'Empresaris,
ja havien expressat fa uns mesos.
En quin moment ens trobem
i quina seria la seva opinió
al voltant que això canviés d'alguna manera
la gestió dels polígons industrials de la ciutat de Tarragona?
Sí, miri, ja fa
aproximadament un any
que des de la Confederació Empresarial,
ara conjuntament des de la Cambra
i des de l'Ajuntament,
ha sortit la inquietud
que als polígonos se'ls tingui
una supervisió, se'ls tingui
una administració i estigui atent
a aquestes necessitats que contínuament
requereixen.
Hem arribat a un punt d'acord
amb la creació d'una
empresa en la qual formarem part,
la Cambra, l'Ajuntament i la Confederació Empresarial
principalment amb aquesta utilitat,
la utilitat del servei públic,
el vetllar pel manteniment d'aquestos polígons.
Jo crec que estem ja
en els últims passes de la confirmació
de la definició de la personalitat jurídica
d'aquesta societat,
però jo crec que durant les properes setmanes
això ja us ho podrem confirmar
com a notícia
i pensem que ens posarem a treballar
durant el proper mes.
I de què serviria aquesta societat?
És a dir, quina finalitat o quins objectius
s'atindria bàsicament?
És la definició dels problemes
que hi ha en els polígons,
però els polígons si no es treballa
o no s'intenten solucionar
des dels mateixos polígons
difícil hi ha la solució.
Llavors el que es tractaria
és d'agrupar els empresaris
que tenen les naus industrials
en els polígons,
que a aquests empresaris
se'ls doni una eina,
una eina d'administració,
com una comunitat de propietaris.
És a dir, en vez de ser
propietaris d'un polígono industrial,
són propietaris de pisos d'una escala,
hi ha unes necessitats
i a aquestes necessitats
hi ha algú que se n'encarrega per petllar,
que en aquest cas és l'administrador
de la comunitat de propietaris.
Llavors aquesta societat
actuaria com a administradora
d'aquesta comunitat
de propietaris de polígono
intentant solucionar
tots aquells problemes que hi ha.
És molt important
la intervenció de l'Ajuntament
perquè molts problemes
moltes vegades són de manteniment.
De manteniment i d'ordre públic,
d'aparcament de camions
amb voreres,
de senyalització de carrers
i altres d'un altre ordre
que són un ordre més de pressió
davant d'administracions
com el repartiment del correu,
la recollida selectiva de residus.
Jo crec que són tot problemes
que es poden solucionar
el que té d'haver
un organisme,
empresa,
administració
que se n'encarregui per petllar.
Jo crec que aquest acord
entre les tres institucions
farà que sigui possible.
Aquesta societat
ja té fins i tot un nom,
ja té un organigrama previst,
qui la comandaria,
qui la presidiria?
No, no,
jo li dic que estem
en els moments finals
de la definició jurídica
d'aquesta societat.
Sabia quina serà
la composició
de l'organigrama.
El que estem segurs
és que té de ser
una societat
des de l'empresariat,
per tant,
la promovem
des de la Confederació Empresarial
i des de la Cambra
i l'Ajuntament
hi participarà
com a principal implicat
de solució
d'aquests problemes.
Però tant l'alcalde de Tarragona
com el president de la Cambra
ha mostrat
tota la seva predisposició
que sigui possible
fer-ho
durant les properes setmanes
i nosaltres
el que volem
és que aquest final
de setembre
serveixi
per constituir-la
i a començament
també és començar
a treballar.
Ha parlat
bàsicament
de manteniment
de serveis,
també ho feia ahir
en aquestes declaracions
el president de la Cambra,
però també
d'alguna manera
la societat
que es formi
ha de servir
per impulsar,
ravifar
aquests polígons,
aquestes àrees industrials
que tenim
al terme municipal
de Tarragona.
Nosaltres
en el programa
que vam fer
de les 100 propostes
que vam presentar
abans de l'estiu
durant el mes de juliol
presentàvem
un decàleg
de propostes
sobre polígons industrials
i anava
des de les solucions
o parxes
que podem posar
en els polígons
a la planificació,
planejament
i promoció
dels polígons
perquè
tinguin una reconsideració
aquests polígons.
Els polígons
no tenen que ser
aquells jocs
on l'Ajuntament
es dedica
a recaptar impostos,
sinó que tenen que ser
aquells jocs
que treuen inversions
inclús d'empreses
forànies
d'aquest territori
perquè això sigui possible
que aquests polígons
tenen que promocionar,
tenen que tindre
unes condicions
envajables,
tenen que tindre
unes qualitats
de treball
molt bones.
Jo li diria
que aquí a la província
en tenim
algun exemple
de polígonos
d'aquesta magnitud.
Per tant,
l'únic que volem fer
és comprar aquests polígonos
a altres polígonos europeus
i promocionar-los
a Europa
i al món.
Jo crec que és
planejament,
planificació
i solució dels problemes.
L'alcalde i el president
de la Cambra
parlaven ahir d'aquest tema.
També van parlar
de la Sabinosa,
una qüestió
en la qual m'imagino
també la Confederació
d'Empresaris
de la província
de Tarragona
té la seva opinió
perquè el debat
al voltant del futur
de la Sabinosa
s'ha tornat a revifar
en les últimes setmanes
arran del nomenament
del nou president
de la Diputació
de Tarragona
que també és regidor
de l'Ajuntament
com ja saben
els nostres oients,
el senyor Joan Aregio.
Ara sembla que definitivament
hi ha un apropament
de posicions
entre Ajuntament
i Diputació
pel que fa
a destinar la finca
bàsicament
a espai verd,
espai públic
i uns edificis
que tindrien
una finalitat educativa
o universitària.
Vostès hi estan d'acord?
Nosaltres estem d'acord
amb tot allò
que sigui recuperat
per la ciutat
i per l'entorn econòmic
d'aquesta ciutat
qualsevol espai.
Evidentment
es té de preservar
aquell espai
com un espai verd
però si li aconseguim
ubicar
aquell sentit
que té
que se li va donar
en un principi
que fa 10 o 15 anys
que se n'està parlant
de fer
alguna cosa molt especial
un hotelet d'entitats
és difícil definir
però a vegades
el president de la cambra
pensava
seu de l'Institut
de Desenvolupament
de l'Home
seu de
congressos
de molt reduït
a magnitud
per 15 o 20 persones
un espai
amb una qualitat
davant del mar
molt similar
el que
poden tindre
a Santander
jo crec que
la recuperació
d'aquest espai
és vital
i a més és vital
fer-ho ara
que encara
tenim fons
d'Unió Europea
per recuperar
espais
i crec que
és el moment
per tant
estarien d'acord
amb aquesta proposta
i en tot cas
com a empresaris
com a confederació
impulsaran que hi hagi
aquest acord
definitiu
nosaltres recolzem
aquest acord
i tot allò
que sigui
bé de la ciutat
nosaltres estem
amb ells
més qüestions
per ser relacionades
amb política
comença el curs polític
igual que comença
el curs econòmic
després del període
de vacances
d'agost
tenim la setmana vinent
teòricament
unes eleccions
a un any
important com és el del
Consorci del Camp de Tarragona
amb dues candidatures
Joan Miquel Nadal
i Lluís Miquel Pérez
els empresaris
s'estan d'acord
en que en principi
hi hagi dues candidatures
a un any
on s'ha de treballar
bàsicament
des del consens
i l'acord?
el consens segur que es aconseguirà
i el que és important
és que hi hagi debat
que hi hagi idees
que es llancin aquestes idees
i quantes més persones
s'hi hagin presentat
i en aquest cas
en són dos
van millor per aquest òrgan
perquè vol dir
que és un òrgan viu
difícilment haguéssim tingut
un òrgan sense eleccions
amb una candidatura
d'una persona designada
jo crec que aquest plantejament
d'eleccions
farà revifar
com a mínim
els principis
amb els que es va constituir
el Consorci del Camp
evidentment
hi ha el pes
de les dues grans ciutats
d'aquest territori
de Tarragona
i de Reus
i el que sí que nosaltres
hem fet
és manifestar-nos
a favor de l'abstenció nostra
en aquest cas
perquè nosaltres
som una organització
provincial
i pensem que
tant un alcalde
com l'altra
som molt vàlids
per presidir
el Consorci
sigui quin sigui
el guanyador
de les eleccions
el que els demanen vostès
és que es posin ja
de seguida
a treballar
i des del consens
des de la unitat
màxima possible
miri nosaltres
hem estat molt crítics
des de
fa molt de temps
amb el Consorci
nosaltres
conjuntament
amb l'alcalde
Poblet
el president
de l'autoritat portuària
i el mateix
alcalde de Reus
vam ser
els impulsors
del Consorci
del Camp de Tarragona
en el principi
de definició
del Consorci
vam dir
d'unes necessitats
molt concretes
hem estat
dos anys i mig
gairebé
treballant
en aquest Consorci
i sense dotar-lo
ni de recursos
ni d'estructura
ni d'equip
de treball
per poder fer
la seva feina
era un organisme
dissenyat
o dedicat
a la planificació
territorial
el que volíem
que sigués
l'acord
dels municipis
per dissenyar
el Camp de Tarragona
dels propers
50 anys
i crec que encara
no ens han posat a treballar
hem discutit molt
sobre la filosofia
hem discutit molt
sobre les formes
però cap dels socis
del Consorci
ja hem apostat
una pesseta abans
un euro
ara
perquè això sigui possible
jo crec que es té
de canviar
de mentalitat
si no deixem a part
els plantejaments polítics
i ens posem a treballar
com el vam dissenyar
amb ordre de planejament
difícil serà
que tingui vida
el que nosaltres
volíem des del principi
és un organisme
independent
d'una administració
pública
i al final
el que podem tindre
és una altra administració
pública
superposada
amb competències
a la mateixa diputació
però una mica
per sota de la diputació
i per damunt
dels òrgans municipals
i això
no és el que
es perseguia
crec que se li té
de donar
sigui qui sigui
el president
una reorientació
i sobretot
uns recursos
i una dotació
de gent
que tenia capacitat
de treball
i a partir
d'aquesta reorientació
que vostès demanen
segons vostès
el consorci
en què
bàsicament
hauria de treballar
en aquesta nova etapa
que pot sorgir
després de l'elecció
del nou president
quina seria
per vostès
la primera prioritat
la primera és
amb la que ja està
treballant
però d'una forma
molt aliena
o molt d'esquillevit
que és el pla estratègic
del camp de Tarragona
el consorci
tenia d'haver estat
segons nosaltres
l'organisme
que tenia que dissenyar
el pla urbanístic
de la indústria química
i de la indústria turística
perquè afectava
principalment
en aquest territori
no des d'una conselleria
de la Generalitat
sinó des del territori
no va ser possible
llavors
ara mateix tenim
els plans estratègics
damunt de la taula
també ens està passant
exactament el mateix
des de la conselleria
de política territorial
s'estan dissenyant
pràcticament
no hi estem participant
per res
els agents
se'ns convoca
una setmana
abans d'una presentació
pública
no participem
en els dissenys
no hem tingut oportunitat
d'incorporar
en els nostres tècnics
en els equips de treball
d'aquestos plantejaments
està passant
com ens ha passat
en tantes altres vegades
se'ns dissenya el territori
des de fora del territori
això ens pot portar
problemes greus
i sobretot problemes
de consens
i de convivència
entre els ajuntaments
d'aquí
les infraestructures
ha estat
un dels cavalls
de batalla
dels últims mesos
que també
s'han impulsat
o s'han posat
damunt de la taula
dels membres
del Consorci
del Camp de Tarragona
infraestructures viàries
o aeroportuàries
l'aeroport de Reus
per exemple
recordo
l'alcalde de Tarragona
Joan Miquel Nadal
que deia
justament parlant
del Consorci
que per ell
era una prioritat
si arribava
a la presidència
d'aquest temps
impulsar
l'aeroport
de Reus
vostès ja estan
en aquesta línia?
Absolutament
i a més
també
en tenim plantejaments
i des de fa
molt de temps
sobre aquest aeroport
nosaltres pensem
que
és la infraestructura vital
perquè
aquest camp
conjuntament
amb el port
tingui el dinamisme
que necessita
el que no pot
haver
i aquí
tornaré a ser crític
no m'agrada ser crític
amb les administracions
però
quan cal ser-ho
si
si té que ser
i
miri
fa
tres mesos
ens vam sentar
en una taula
un conjunt
de representants
d'empresaris
un conjunt
d'empreses
i un conjunt
d'administracions
per posar
des de la nostra
butxaca
des dels nostres
recursos
uns fons
perquè
vingués
a l'aeroport
de Reus
una
companyia
de Baixcos
que havia començat
a remuntar vols
des de Girona
que era
Ryanair
i vàrem demanar
de la Generalitat
que tingués
la mateixa predisposició
que va tindre Girona
i que posés
el mateix capital
que havia posat
a Girona
perquè aquesta companyia
també pogués
operar des de Reus
des de la Generalitat
tot van ser
bones recepcions
i bones paraules
però fa dos mesos
que esperem
la confirmació
per escrit
d'aquesta
d'aquesta participació
que és el que se'ns reclama
des de la companyia
que vol operar
tots els agents econòmics
totes les administracions locals
que varen participar
que vam ser un conjunt
no recordo si de 9 o 10
el nostre compromís
estava per escrit
en canvi
el que té de facilitar
en primer extrem
el que té de tindre
i que no se li demanava
pas gaire
era la Generalitat
i a hores d'ara
encara no ha sortit
escolti
no podem demorar
aquestes situacions
les empreses
es mouen
per moviments estratègics
i per acceleració
en aquestes decisions
de moviments estratègics
entre tot això
Girona ens ha passat
per davant
com a aeroport
amb número de passatgers
Girona ja ha facturat
fins al mes d'agost
més de 700.000 viatgers
que és el total
de viatgers
que va tindre
l'aeroport
de Reus
durant l'any passat
un aeroport
que li portava
a l'aeroport
de Reus
aproximadament
400.000 viatgers
de diferència
no es pot fer
que de manera artificial
un aeroport
passi per davant
d'un altre
l'aeroport
de Reus
era rentable
o és rentable
el que hem de fer
i l'administració
ens té de recolzar
sobretot quan hi ha
iniciatives privades
que volen impulsar
fets d'aquesta magnitud
l'administració
ens hi té de recolzar
el que no pot ser
és que davant
de campanyes electorals
les decisions
es demorin
i no es prenguin
amb l'acceleració
que es demana
per tant
jo des d'aquí
li torno a fer
una crida
al Consell de Política Territorial
perquè ja d'una vegada
doni per resolt
aquest tema
per tant
vostè considera
que la Generalitat
en aquest cas
ha beneficiat
clarament
l'aeroport
de les comarques
de Girona
en detriment
de l'aeroport
de Reus
fins ara sí
Rayaner
s'ha plantejat
si vostè ho sap
en fi
tota l'operació
de vols
que recordem
havia de impulsar
volia impulsar
des de l'aeroport
del Camp de Tarragona
a Capitals Europees
tan importants
com Londres
o Dublín
no
de moment
Rayaner
segueix tenint planejat
a partir del mes d'octubre
remuntar vols
des de l'aeroport
de Reus
el que jo no sé
és si ens aproximem
més amb aquesta data
farà un replantejament
d'aquests vols
el cert és
que no ens pot esperar
aproximar-nos
més amb aquesta data
és a dir
si a octubre
tenen que començar a volar
i ells hi han posat
totes les facilitats
del món
nosaltres
tenim que
acabar-los
i de fer possible
en això
però no estem
davant
de l'enllaç
de vols
estem davant
que una companyia
com Rayaner
amb una capacitat
tan important
com Rayaner
faci la decisió
sobre la seva
futura base
d'operacions
en l'estat espanyol
en un principi
fa un any
es va plantejar
que pogués ser
Girona
quan Reus
va manifestar
la seva
voluntat
de participar
i van decidir
aturar
la seva decisió
estratègica
de la implantació
d'aquesta base
d'operacions
i el que sobretot
no es pot
és
que una decisió
que ve
d'una administració
pública
faci prendre
una decisió
això és
desequilibri territorial
això no és jugar
amb tots
amb les mateixes
cartes
hem parlat
d'aquesta infraestructura
aeroportuària
d'infraestructures
viàries
també se n'ha
parlat
i molt
aquest estiu
sobretot
arran dels
col·lapses
de l'A7
pràcticament
diaris
tercer carril
traiem els
peatges troncals
què hem de fer
segons
la Confederació
d'Empresaris
són dues coses
que es tenen
que fer
totes dues
els peatges troncals
cada estiu
ens passa
absolutament
el mateix
cues
de 15
17 quilòmetres
18 quilòmetres
en el peatge
de Tarragona
o en el peatge
del Vendrell
nosaltres no tenim
el nivell de població
per crear
aquestes cues
són peatges
que es van dissenyar
en una etapa
de concessió
d'autopistes
fa 20 anys
es col·locaven
els peatges
on acabava
la concessió
però la concessió
d'autopistes
va des de la frontera
fins al sud
del país
hi ha els mecanismes
tècnics
perquè es faci possible
que un cotxe
quan entra en una autopista
se'l controli
i quan surti
se li faci pagar
per tant
havent-hi els avanços
tecnològics
es tenen que treure
aquests peatges troncals
evidentment això
per la companyia
concessionària
representarà compensacions
i per l'estat
representarà
compensacions
però es té que fer
perquè
qui usa una autopista
qui utilitza una autopista
qui utilitza un mitjà
de pagament
per fer servir
aquesta infraestructura
té de tindre
la qualitat
d'aquesta infraestructura
el tercer carril
és un compromís
és un compromís
que es va
assolir
ja fa 5 anys
i no hi ha
tampoc
aquesta concursió
que es realitzi
se'ns van accelerar
per nosaltres
molt els plantejaments
com vam tindre
un secretari d'estat
d'aquest territori
però
quan aquest secretari d'estat
per desgràcia nostra
va deixar
de ser-ho
les prioritats
pel Ministeri de Foment
van canviar
jo crec que
tant el tercer carril
com els peatges troncals
es tenen que
treure
i amb el més
breu espai possible
i conjuntament amb això
es tenen que habilitar
les circumstantions
de la 340
que passen
pels municipis
tenim una
circumstantions
una circunvalació
un desviament
de la 340
aturat
les obres
d'execució
del traçat
que hi ha entre
Torre d'Embarra
i Tarragona
estan
en una execució
massa lenta
pel que té
de ser aquesta
infraestructura
en fi
hem parlat
de diverses
qüestions
d'autopistes
de l'aeroport
del Consorci
del Camp de Tarragona
dels polígons industrials
abans de tancar
aquesta conversa
amb el senyor
Sebastià Cabré
una última
qüestió
a propòsit
d'una proposta
que vostès van llançar
la passada primavera
i que potser
algun oient
hauria oblidat
perquè no s'ha tornat
a parlar
durant aquest
període d'estiu
però que
val la pena
avui recuperar
és aquella proposta
que vostès van llançar
per fer que Tarragona
expiri
la candidatura
per acollir
l'any 2015
l'exposició universal
un projecte
o una proposta
que segur
més d'un
més d'un ciutadà
va pensar
que era
assumir a truites
ha passat el temps
han passat 3 o 4 mesos
senyor Cabré
no s'ha tornat a parlar
en els mitjans
de comunicació
durant aquest temps
s'han anat avançant
s'han fet coses
respecte a aquesta proposta
s'ha avançat
i molt
i tampoc
fa 3 mesos
jo l'únic
que li vull corregir
és que nosaltres
vam presentar
aquesta proposta
el 5 de juliol
abans de les vacances
d'estiu
hem estat treballant
juliol i agost
intensament
amb moltes entrevistes
amb personatges
de Catalunya
de la representativitat
del senyor Fornès
el president
de la Caixa
en Romà Cullàs
que va ser
secretari d'Estat
d'Esports
i principal
implicador
perquè els Jocs Olímpics
de Barcelona
recaiguessin
amb la ciutat
de Barcelona
hem aconseguit
que el senyor
Cullàs
treballi per nosaltres
en la proposta
de pla estratègic
de l'Exposició Universal
i cada dia que passa
veiem que la idea
que en principi
era una idea
es pot convertir
en proposta
i estem treballant
per recollir
totes les adhesions
necessàries
perquè aquesta proposta
sigui interessant
durant aquests mesos
d'estiu
ens hem entrevistat
amb Pasqual Maragall
amb el ministre Piqué
amb el conseller Teixidor
jo crec que hem aconseguit
en aquest estiu
moure moltes agendes
amb aquesta proposta
també és cert
que estàvem davant
d'unes eleccions
autonòmiques catalanes
i és una proposta
engrescadora
per qualsevol
partit polític
però el que sí
que hem obtingut
de cadascun d'ells
és el compromís
perquè aquesta proposta
pugui ser viable
Tarragona té
tota la potencialitat
del món
per tindre
una exposició
universal
i si amb aquesta exposició
aconseguíssim
ordenar aquesta ciutat
aconseguíssim
ordenar aquest territori
el poguéssim aconseguir
fer conegut
arreu del món
evidentment
què volem més
El calendari
a partir d'ara
el timing
que es plantegen
com a confederació
Tenim un pla
estratègic
aquest pla estratègic
passa
per finals
mitjans d'octubre
finals d'octubre
presentar
aquesta proposta
en els ciutadans
de Tarragona
les empreses de Tarragona
d'una forma pública
és a dir
posar-lo
de vestit llarg
15 dies
20 dies
després
presentar la mateixa proposta
a Barcelona i a Madrid
perquè pensem
que la iniciativa privada
hi ha de jugar molt
i és una proposta
de govern d'estat
per tant
que convèncer el govern
perquè això sigui
una proposta
viable
i de cara a final d'any
constituir una fundació
amb tota
l'iniciativa privada
i pública
que hi vulgui estar
per ser que aquesta proposta
ja no sigui una proposta
de la Confederació
sinó que sigui una proposta
d'aquest territori
i de les empreses
i de les administracions
d'aquest territori
tothom amb el que hem parlat
totes les persones
representants de l'administració pública
representants d'empresa
estan perquè això sigui així
i crec que arribarem
en la primera fase
d'aquesta proposta
d'una forma molt
molt acurada
i jo crec que
segurament serà possible
doncs d'aquesta proposta
estarem pendents
també durant
les properes setmanes
i durant els propers mesos
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
senyor Sebastià Cabré
president de la CEPTA
moltes gràcies
i fins la propera
moltes gràcies a vostès
adeu-sia bon dia
gràcies