En aquests moments passa un minut d'un quart d'una del migdia
i com us anunciàvem fa uns minuts abans d'aquesta pausa publicitària,
hem volgut convidar fins als estudis de Tarragona Ràdio
els representants d'H2O,
el nom de l'única associació de les comarques de Tarragona
que plega a persones homosexuals.
Tenim aquí el seu president, podríem dir-ho així,
José Antonio Pérez Oliver, molt bons dies.
Hola, bons dies.
Jo suposo que ser l'única associació que fa 5 anys
que porta en marxa legalitzada, perdó, fa 5 anys,
6 anys en marxa a la província de Tarragona
és com una molta responsabilitat
de cara a un col·lectiu que està com a molt desprotegit aquí.
A Barcelona hi ha 50.000 associacions
dedicades a aquest col·lectiu de gent,
però aquí a Tarragona no.
Sí, totalment d'acord.
De fet, aquest problema ens ho trobem arreu de Catalunya,
en les altres províncies, com són Girona i Lleida,
encara que ells tenen col·lectius també legalitzats i en funcionament.
Nosaltres som el primer col·lectiu que està funcionant aquí
a les comarques de Tarragona.
Va haver un intent fa uns 20 anys aproximadament.
El FAC va intentar instal·lar-se a Tarragona,
però la cosa no va continuar endavant.
I al final fa uns 6 anys que vam començar a funcionar nosaltres
per donar resposta a les mancances que hi ha en aquest terreny
a nivell de Tarragona i provincial.
Per què creieu que hi ha tan poques associacions provincials excepte a Barcelona?
A veure, això és un tema molt polèmic i molt complicat.
S'ha de dir que Barcelona, al ser una ciutat així cosmopolita,
com pot passar en Madrid o París i altres grans ciutats,
la gent passa molt més desapercebuda.
Cosa que en petites poblacions això no passa.
A Tarragona, per exemple, tothom ens coneixem
i és molt típic de dir que Tarragona és una senyera,
o Reus, o Tortosa.
I aleshores la gent té encara una mica de problema
a l'hora de sortir de l'armari,
per el que diran, ens coneixem els pares
i que això pot comportar un problema.
Amb el que és molt complicat,
l'organitzar un col·lectiu on la gent es mullir clarament
i oficialment i públicament.
Aleshores, vull dir, anem funcionant així una mica
a trenques i barranques,
però bé, que la complicació ve d'aquí.
En un principi la complicació ve d'aquesta immigració
al lloc on es pugui conservar cert anonimat
o viure a l'opció sexual d'una manera més lliure,
però això és una mica també fugir del context on vius.
Totalment.
Aquí hi ha dues problemàtiques.
La primera és la immigració per opció sexual,
la que des del col·lectiu aquí a Tarragona
venim denunciant, perquè nosaltres partim de la base
que el fet de ser homosexual
no ha de comportar una immigració cap a Barcelona o Madrid,
en el que fins i tot s'han creat barris,
últimament molt famosos,
com pot ser l'Egeix Sampla de Barcelona
o Xoecas a Madrid,
que també venim denunciant,
en el sentit que nosaltres no veiem
aquesta manera de funcionar com un sistema de vida,
sinó que ho veiem potser més enfocat
com a una guetoïtgació del col·lectiu,
per dir-ho d'alguna manera.
I per una altra banda,
considerem que hi ha gent que està vivint en el seu poble
tota la vida i que s'estima molt el seu poble,
la seva gent,
que és homosexual i que per això no ha de comportar
el tenir que marxar fora del seu poble
per viure plenament la seva homosexualitat.
Les reunions vosaltres les feu setmanalment,
sou una total de 70 persones censades
dintre de l'associació,
es fan a Reus, de moment,
per disposició de local.
L'objectiu és fer-les a Tarragona
de cara a aquest proper any,
a aquesta propera temporada, podríem.
De fet, nosaltres, des de fa sis anys,
que veníem funcionant aquí a Tarragona.
Aquest últim any vam arribar a un acord
amb l'Ajuntament de Reus
perquè ens cedeixi una sala a Reus,
que és el centre cívic del carrilet de Reus,
on ens veníem reunint cada setmana.
Després d'haver parlat en les reunions
i, de fet, per el seu propi pes,
és evident que Tarragona no ha de quedar al marge,
evidentment, d'aquestes reunions.
I per aquest any vam plantejar la possibilitat
de fer reunions cada setmana,
o sigui, alternant setmana a Tarragona
i setmana a Reus,
per no discriminar cap a les dues poblacions.
I a més, perquè sou un referent
o l'únic referent que es té a la província de Tarragona,
de gent que pugui tenir un problema,
un dubte, o voler xerrar,
o voler posar-se en contacte amb gent
amb la seva mateixa problemàtica,
i dic problemàtica perquè realment
en pobles petits,
en ciutats que tothom es coneix,
es percep moltes vegades
com una problemàtica,
més que com una opció normal
al costat de la gent que és heterosexual,
però té aquesta referència.
Vosaltres us sentiu molt sols?
Sí, totalment.
De fet, nosaltres,
les consultes majoritàries que hem rebut
és de gent o molt jove
o que acaba de sortir de l'armari,
com es diu,
i que no saben cap a on dirigir-se,
no saben amb qui parlar,
no tenen cap referent,
no tenen ninguna persona
amb qui pot confiar
la seva problemàtica,
que es troba el dia a dia.
Nosaltres, efectivament,
ens trobem molt sols
en el sentit
que som un grup de gent
que intentem solidàriament
ajudar-nos els uns als altres,
perquè no ens trobem
en una situació de desprotecció total
i sobretot de no recolzament
fins i tot moral.
Desigualtat, bàsicament,
respecte a parelles heterosexuals,
en aquest cas,
o persones amb opció sexual,
o heterosexual, podríem dir-ho així.
En tot cas, H2O
continua en marxa
amb aquestes reunions periòdiques
i organitzen debats
sobre temes d'actualitat.
Ja saben vostès
que fa pocs dies
sortia a la premsa,
que de fet no ens sorprèn
ni al més mínim,
l'oposició frontal del Vaticà
respecte al tema de l'adopció,
que és un dels temes
potser més delicats
i que,
doncs,
amb el José Antonio,
tot just quan parlàvem
per organitzar aquesta entrevista,
comentàvem
que realment provoca recels,
però no només fora
de la comunitat homosexual,
sinó també dins.
És un tema força complicat, no?
És un tema força complicat
quan, a més a més,
aquest debat
el patim fins i tot internament
dintre del col·lectiu.
Hi ha molta gent homosexual
que no ho veu gaire clar,
el fet de poder adoptar nanos.
Jo, personalment,
penso que s'ha de separar
perquè encara per molta gent
el fet de ser homosexual
es relaciona amb vici,
amb pedofilia, etcètera.
I jo penso que el problema
més gran ve d'aquí.
Per una banda,
i fins i tot
en el poder influir en el nano
per ser homosexual,
cosa que és totalment irònia,
a partir del moment
que molts gais
tenen pares heterosexuals
i això no ha influït per res,
partint d'aquesta base.
La polèmica sí,
està servida, com dèiem.
Però, de totes maneres,
jo penso que el mateix
que en el sí
del col·lectiu homosexual
hi ha aquest debat,
jo penso que en el sí
de l'Església Catòlica
també existeix aquest debat.
El fet és que jo m'he trobat
amb molta gent
que són monjes o són cures
que estan totalment oberts
a l'adopció per part
de parelles homosexuals
o de persones homosexuals
sense que això
comporti cap problema.
Que moltes vegades
potser el problema
és més d'estabilitat
de la persona
que adopta
que de la sedupció sexual.
L'estem parlant
bàsicament d'això,
però el Vaticà
sembla que té,
el Vaticà,
l'Església Catòlica en general,
té una posició molt dura.
No només en això,
sinó pràcticament
en tot el que concerneix
el vostre col·lectiu.
Amb tot el que fa referència
a la homosexualitat.
A més,
aquí entra en una paradoxa
que jo penso,
per dir-ho d'alguna manera
més trivial,
jo penso que,
fins i tot,
la Iglesia Catòlica
té fronts
en aquest sentit
obert
en el si mateix
de l'Església Catòlica.
I, de fet,
les últimes informacions
que ens venen
per part de l'Església Catòlica
és que hi ha molts cures
que estan reclamant
no només
el ser homosexual
i ser cura,
sinó que,
a més,
fins i tot,
entrem en el debat
de la pràctica sexual,
fins i tot.
Però jo penso
que això són ja problemes
internes de l'Església Catòlica
en la que nosaltres
podem aportar
el nostre punt de vista,
però que jo penso
que a l'hora final
ho han de solucionar,
solventar ells internament.
És a dir,
jo penso que l'Església Catòlica
té prou feina
ara mateix
en el si
de la mateixa
Església Catòlica
com per anar donant
lliçons
de com hem de portar
o com hem de ser
els homosexuals,
si és que podem ser.
En tot cas,
estem parlant,
tu ara deies,
amb el tema de l'adopció
que es relaciona
amb una sèrie
d'imatges molt negatives
a nivell sexual,
per exemple,
però de fet
crec que el col·lectiu homosexual
i el col·lectiu
de noies lesbianes
o dones lesbianes
són els que
més tòpics
arrossegueu
de tots els col·lectius.
Déu-n'hi-do.
I fan mal
aquests tòpics, no?
Sí, totalment.
Però jo penso
que aquests tòpics
no només fa mal
al col·lectiu,
sinó que fa mal
al col·lectiu
com pot ser
el col·lectiu
de dones,
per exemple.
No sé,
recentment
es va parlar
d'una escola
que han obert
a Nova York
únicament
per homosexuals,
no?
i dintre d'aquesta escola
una de les assignatures
sembla ser
que era
la de la cuina
i clar,
i aquí entrem,
doncs tornem
a entrar
en el tema
dels tòpics,
no?
El fet
de ser homosexual,
de ser gay,
clar,
ens apropem
al món
de la dona
i clar,
la cuina,
però clar,
jo penso
que aquí el problema
és molt més ampli
que no pas
únicament centrat
al terreny homosexual
i sí,
efectivament,
això fa molt de mal
perquè jo sempre he defensat
que una persona
ha de saber cuinar,
ha de saber netejar,
però no perquè sigui
home o dona,
simplement perquè és una cosa
natural que s'ha de fer
quotidianament
i que és una cosa
que toca
i punt,
vull dir,
no és una cosa
propi de les dones,
vull dir,
dius m'empare.
En tot cas,
sí que amb el tema
de la imatge,
no només en això,
sinó en moltes coses,
us afecta
d'una manera
molt directa.
per exemple,
un gay
no pot mantenir
una relació estable,
aquest és un gran tòpic,
perquè és molt promiscu
o no té tendència
a la fidelitat,
diguem,
això és un tòpic,
per exemple,
que s'hauria de trencar
d'alguna manera.
Això és un tòpic,
de fet,
a veure,
per agafar
una persona
molt propera
que sóc jo,
he estat...
Per exemple.
He estat vivint
14 anys
en parella estable
i això no ha comportat
cap problema,
ni a nivell
intern de les dues persones,
que era el meu excompany
i jo,
ni tampoc
a nivell social.
Vull dir,
hem viscut totalment
com una parella
qualsevol,
sense cap problema.
Sí que és cert
que potser
no hem pogut
mostrar
el nostre sentiment
més obertament
a nivell de carrer.
Això sí que potser
que ens hem trobat
amb aquest problema,
però tampoc
és una cosa
que ens hagi afectat
més anyà
del que correspon.
i en quant
a que els homosexuals
són més promiscuos
que els heterosexuals,
jo penso que
de la mateixa manera.
Jo penso que
avui en dia
si sortim
de marxa
per el port esportiu
o per Salou
ens trobem
amb molta gent
heterosexuals
i de la mateixa manera
viuen
aquesta promiscuitat
dia a dia.
Depèn també
de la edat
de la persona
i aquí
entraríem
en un altre debat.
en tot cas
suposo que
al col·lectiu
hi haurà
molts tipus
de gent
que tindran
molts tipus
de vides
diferents,
però
copseu
problemàtiques
molt similars
d'aïllament
o algun tipus
de problema
d'integració?
A veure,
aquí
el problema
bàsic
és un problema
d'integració
social,
que una persona
pugui anar
pel carrer
o amb el seu
company o companya
agafat de la mà
sense que això
encara provoqui
fins i tot
mirades,
perquè
comencem
per la mirada,
continuem
per el comentari
i fins i tot
després
per la discriminació.
Vull dir,
que avui en dia
s'ha de dir també
que la discriminació
és molt més encoberta,
molt més hipòcrita,
perquè clar,
avui en dia
tractar a una persona
de maricó
com que no és
políticament correcte,
com si diguéssim,
i és raro
la persona
que reconeixi
oficialment
que és homòfob
o que és masclista,
encara que ens trobem casos.
Aleshores,
clar,
la discriminació
és molt més útil,
és molt més retorçada
i clar,
d'aquí
que també és
la dificultat
de poder denunciar-la,
perquè no es pot demostrar
moltes vegades
que hi ha hagut
discriminació
encara que ho sabem
que existeix,
la discriminació.
I el problema
bàsic
que ens trobem tot
és aquesta discriminació
a nivell social.
discriminació que a més
també et ve a nivell pràctic,
per exemple,
perquè ara queda molt modern
dir que tens,
com dèiem,
i amb el José Antonio
ho vam comentar,
queda molt bé dir
tinc un amic gay.
Totalment.
Però en moments
en què entres en temes
com aquests que hem comentat,
com l'adopció,
sobretot,
que crec que és el que més
polèmica pot crear,
perquè hi ha molta gent
amb opinions molt diverses
o qualsevol cosa,
et trobes sorpreses,
no?
Sí,
a les amics moderns,
diguem.
Sí,
jo en aquest sentit
tinc,
per agafar un altre cas
que puc parlar,
perquè a més
m'afecta
a nivell personal,
a veure,
jo tinc uns nanos
en règim d'acollida
i m'he trobat
en la situació,
a veure,
jo no he tingut cap problema
amb la gent,
vull dir,
oficialment saben
que jo soc homosexual,
tampoc és que ho vagi
pregonant,
però bueno,
quan s'ha tancat la situació
ja ho dic
sense cap problema
i tothom ho sap,
no?
i queda com a molt modern,
vull dir,
una mica,
a més,
que reivindica,
clar,
queda així com a molt
tipus Alí Macbill,
no?
Per entendre'ns,
queda molt modern.
Però sí que és cert
que m'he trobat
en situacions
en què
a l'hora
de fer un petó
o de fer una carícia
als nanos
que tinguin
el règim d'acollida,
en algunes ocasions
he vist la mirada
de gent
que me son
molt a prop
com a una mica
d'interrogatiu,
no?
Una mica
sorpresos,
no?
D'aquest
carinyo
que jo pugui
demostrar
envers els nanos.
Això demostra
que encara que no es digui
verbalment,
en el fons
molta gent
encara té molt
de problema
en aquest sentit,
no?
Però que jo penso
que el problema
és de demostració
de carinyo,
fins i tot,
jo penso que
desbordaria fins i tot
el tema homosexual,
podria ser.
La discriminació
que tu comentaves,
aquesta discriminació
subtil,
suposo que té
molt a veure
amb certs valors
masclistes
que continuen
sempre dominants
en una societat
bàsicament
o pensada
per heterosexuals.
Totalment,
totalment.
Jo penso que
el primer
enemic
del col·lectiu
homosexual
és el masclisme,
de la mateixa
manera que
el col·lectiu
de dones,
no?
Que per
el col·lectiu
de dones.
El masclisme
és el que
ha creat
més tòpic
tant envers a la dona
com envers
al col·lectiu
homosexual
i efectivament
és el que més
ha atacat frontalment
el col·lectiu
homosexual,
no?
Perquè
a partir d'aquí
és quan
s'ha vingut
creant tòpic
en el típic
maricón
plumífero
que de totes maneres
tampoc
renunciem
a aquesta
homosexualitat
perquè clar,
ens trobem ara
en escollir
entre el Jesús
Vasquez
o el Boris
Iseguirre
i bueno,
jo penso que
tots dos
són homosexuals
que tant
un és respectable
com l'altre
i que no hi ha
cap
referent
positiu
en aquest sentit
amb el qual
tampoc
podem dir
que un homosexual
ha de ser més
macho
o menys
macho.
És a dir,
que estem parlant
del manual
del bon homosexual
podríem dir-ho així,
no?
Totalment.
El que costa
precisament
és crear
un referent
propi.
Un referent,
això és molt complicat.
De fet,
moltes consultes
que hem rebut
han anat
en aquest sentit.
Jo m'he trobat
amb gent molt jove
i això m'ha sorprès molt
en la que
discutint
o debatint
m'han vingut
demanant
una mica
que els
encaminessi
en el
sendero
de la homosexualitat.
En algun
camíno.
Exactament.
I al final
les decía,
lo siento
molt,
però
aquest camíno
és tú
el que
te lo vas
a crear,
eres tú
el que
te lo vas
a crear
caminando,
com deia
aquel llibre.
Jo penso
que no hi ha res
escrit,
fins i tot,
no només
sobre la homosexualitat,
sino
avui en dia
en tots els terrenys,
vull dir,
canviam molt la societat,
el masclisme
està molt
en entredic,
el comportamiento,
los tópicos
también están
en entredic,
y pienso
que
ens hem
d'adaptar
a las
noves
realitats
y que
hem de
tenir un
comportamiento
como seres
humanos
y no como
sexo,
pienso
per damunt
de todo.
Y en
aquest
sentit,
se va
fent
camí
a
l'endero.
Estem
parlant
de 200
consultes
que ha
rebut
l'associación
i fins i tot
consultes
que han
vingut
de països
de tot el món.
Això demostra una mica
que la gent
realment és això,
busca un model,
un referent
i no el troba.
I es troba una mica
sols en aquest camí,
per això suposo que
també és molt
necessària una associació
com el que fa.
Sí,
totalment.
Nosaltres,
per exemple,
hem rebut
consultes
des d'Argentina,
Cuba,
Texas,
Moscú,
Sydney
i fins i tot
Senegal,
país
àfricà
de majoria
musulmana.
en aquest últim,
a més,
amb la peculiaritat.
Següent,
que és
que la consulta
venia una mica
en el sentit
que volien crear
un col·lectiu
allà a Senegal,
i aquí
amb tota la problemàtica
que això comporta
a nivell de religions
i tal.
Però, efectivament,
hi ha una manca
de referent
i altres consultes
que hem rebut
han sigut més
de caire turístic,
gent que potser
anava a desplaçar
cap a la Costa Dorada
i que no sabien
si hi havia
llocs d'ambient
o poder sortir
o gent
com ells
que són homosexuals
amb qui poder reunir
i explicar
una mica
el que és
la cultura
de la nostra terra.
En tot cas,
suposo que
sí que hi ha
una tendència
al tancament
i al gueto,
però el José Antonio
és dels que pensen
que s'ha de trencar
una mica això,
que t'has de relacionar
amb gent
no només
dintre del teu cercle.
Totalment.
Jo penso que
a veure,
les experiències
de Madrid
o de Barcelona
que per molta gent
pot ser en plan positiva
i que no la critico
frontalment,
però sí que la poso
en entredit
en el sentit
que el fet
de ser homosexual
no vol dir
que tinguis
particularitat
a nivell
de mercat
diferent
a les demés.
és a dir,
jo per exemple
vaig a comprar
els meus tomaquets
o el meu pa
com pot fer
qualsevol persona
o com hauria de fer
qualsevol persona
dia a dia
per poder viure
en aquesta societat.
Jo penso que
el fet d'obrir
un supermercat
per exemple
que porti
la bandera
de l'arcoiris
representatiu
del col·lectiu
em sembla
personalment
una bestiesa.
A mi això
no comporta
que el tomaquet
sigui més sa
o menys sa
o més bo
o menys bo.
I de fet
estàs posant
una mica de traves
al que deien
de la integració social
que la gent
pugui entendre
en un poble
en una ciutat
i que puguis viure
al lloc
on has nascut
o on vulguis ser
independentment
de la teva opció.
Jo penso que
l'homosexualitat
és una vertient
més
de la sexualitat
en la societat
i penso que
has de poder viure
en el teu poble
en la teva ciutat
allà on hagis nascut
totalment obertament
sense que això
comporti ni crítiques
ni mirades
ni sonrises
ni discriminació.
Quan arribarem
a aquest punt
realment haurem
assolit
la equiparació
dels homosexuals
amb els heterosexuals.
Tu ara em comentaves
que són moltes
les consultes
que heu rebut
fins i tot
a nivell internacional.
Jo suposo
que molta gent jove
que surt de l'armari
i que comença
a percebre
la seva opció sexual
d'alguna manera
i els pares
són un problema?
Encara continua
sent un problema.
Jo per agafar
casos molt recent
m'he trobat
amb gent
de 18 i 9 anys
que encara
en el seu barri
això pot comportar
un problema
més que per ells
envers dels pares
que encara
això de dir
que tens un fill
homosexual
costa.
M'he trobat
amb casos
fins i tot
de fills únic
que em diuen
home és que
a més sóc fill únic
i clar
arribar a la conclusió
que sóc homosexual
però els meus pares
és com matar-los.
és a dir
que encara costa
per tant
teniu molta feina
a fer
moltes reunions
a fer
i molts debats
a fer
perquè a més
el col·lectiu
no és unificat
és a dir
no és un front comú
tothom fa la guerra
una mica
per la seva banda
i suposo
que igualment
també teniu coses
a solucionar
dintre de tòpics
dintre del propi col·lectiu
totalment
respecte a uns als altres
d'aquí
que considerem
important
el que són
els debats intern
per millorar
o sobretot
per clarificar
una mica
qui som
i cap a on anem
o hacia on volem anar
això és molt important
a nivell intern
i això sí que
ho mantenim
el tema
de debat intern
per tant
l'objectiu
a Corplà
ja us ho hem dit
és fer reunions
a les dues ciutats
de manera
que tothom
que s'hi vulgui
acostar
a debatre
a parlar
a informar-se
sobre qualsevol tema
doncs
tingui dos referents
Act 2 es reuneix
actualment
al Carrilet
al centre civil
del Carrilet
els divendres
els divendres
això he de puntualitzar
una cosa
nosaltres
s'està previst
fer una assemblea
general
la primera
quinzena de setembre
en la que
es debatirà
el que acabem de parlar
el tema
de funcionament intern
però al mateix temps
un debat
constructiu
i obert
sobre
les últimes
notícies
d'actualitat
i
un dels temes
serà
la renovació
del
del pacte
aquest
amb l'Ajuntament
de Reus
a nivell
del centre
cívic
de Carrilet
i el funcionament
aquí a Tarragona
A veure
com pot funcionar
a partir d'ara
ja ho saben
aquesta és la referència
a nivell
provincial
gent que vol
treballar
però ja no només
del seu propi col·lectiu
sinó de la integració social
d'una opció sexual
que no tindria
perquè en un principi
està discriminada
i que provoca
certs problemes
morals
podríem dir-ho així
totalment
de la població
a més hi ha un altre
un altre debat
que em sembla molt interessant
ara mateix
en el cí del col·lectiu
som tots
homosexual
però
un dels temes
que hem debatit
debat
debatut
moltes vegades
és la possibilitat
que gent heterosexual
també pugui participar
en el cí
de les campanyes
que nosaltres
fomentem
de fet
jo tinc
un nabot a Reus
que ha vingut
en alguna ocasió
que és heterosexual
i en alguna ocasió
ha vingut amb nosaltres
a fer repartiment
de preservatiu
el dia 1 de desembre
el dia internacional
de la sida
o en altres campanyes
i penso que és molt important
fins i tot
que gent heterosexual
també
se sumeixi
en el nostre vaixell
en la nostra lluita
perquè penso que la nostra lluita
sobrepassa
fins i tot
l'àmbit
de l'homosexualitat
sobretot si parlem
per exemple
i tu has treta el tema
de la sida
que sempre
s'ha relacionat
d'una manera molt directa
amb el col·lectiu homosexual
però que ara
actualment
els índexs
en parelles heterosexuals
o en gener heterosexual
és pràcticament igual
o superior
o superior
ara mateix
és superior
i de fet
s'ha de dir una cosa
nosaltres
com a col·lectiu
no només
hem sigut
dels primers
afectats
i el primer
a patir
l'enfermetat
i
des d'aquí
d'aquí
el que estiguem
tan sensibilitzat
amb el tema
de fet
qualsevol col·lectiu
homosexual
que
s'aprecia
per dir-ho d'alguna manera
la campanya
contra la sida
està
a l'ordre del dia
però que
això no vol dir
que no ens sensibilitzem
amb el col·lectiu
heterosexual
perquè pensem
que l'enfermetat aquesta
no és un problema
propi dels homosexuals
sinó
molt més genèric
a nivell de tothom
dels heterosexuals
inclúït.
I hi ha dos obvis
evidentment
també està obert
a parelles lesbianes
o a noies lesbianes
que també vulguin
informar-se
perquè aquest sí que és un col·lectiu
potser
amb més problemes
d'obertura.
Sí,
en el tema
de les noies homosexuals
ens trobem
amb el problema
doble
en el sentit
que són lesbianes
i a més
dones
una problemàtica
afegit
desgraciadament
en el sentit
que la discriminació
és doble.
a més
és un col·lectiu
potser més
desprotegit
o menys
entès
socialment
perquè
sí que és cert
que també hi ha
poc referents
a nivell social
o cap
de dones
homosexuals.
Ens trobem amb algunes
com
Marguerite
Jursenard
l'escritora
aquesta francesa
o casos
molt concrets
però que són
algunes sèries
de televisió
que comencen
a normalitzar
la imatge
d'aquest col·lectiu
però penso
que encara
s'ha de recórrer
molt de camí.
Jo us agraeixo
molt que hagueu
vingut fins aquí
fins al matí
de Tarragona Ràdio
per explicar-nos
no només
el funcionament
d'aquesta associació
que ja saben
a partir del setembre
aprovaran
tot i les reunions
que ja es fan
setmanalment
al Centre Civil
del Carrilet Arreus
fer reunions
a la ciutat
de Tarragona
poder debatre
poder informar
sobre tots aquests temes
temes
en els que
els homosexuals
i lesbianes
de la província
de Tarragona
poden tindre
cert desprotegiment
al nivell
de tenir un col·lectiu
que els pugui atendre.
Moltes gràcies.
A vosaltres.
Digue'm.
Volia apostar
una cosa
volia donar
una sèrie d'adreces
que penso que és important
Sí, t'ho anava a demanar
ara mateix.
És important
per la gent.
Començaré
per un telèfon
de contacte
que és el
645
312
712
645
312
712
és el telèfon
al que hem d'adreçar
per contactar
amb H2O.
Exactament.
I després
una adreça
de correu electrònic
que és
C-P-I-T
C-P-I-T
arroba
Tinet
punt org
Doncs aquests
són les dues
envies
per poder contactar
amb H2O
si estan interessats
en participar
en els seus debats
setmanals.
Ja saben
a partir del
us mantindrem informats
amb el José Antonio
estarem en contacte
per veure quan comencen
també reunions
a la ciutat de Tarragona
com s'organitza
el col·lectiu aquí.
Moltíssimes gràcies
José Antonio
Un plaer.
Adéu-sia, bon dia.
Adéu.
Gràcies.