I encara en aquesta taula del nostre estudi, avui estudi de carrer al matí de Tarragona Ràdio,
encara amb una certa dificultat podem encabir més llibres d'autors que estan relacionats amb casa nostra.
La Universitat Rovira i Virgili ahir va fer una presentació, si no m'equivoco,
per primera vegada de llibres de diferents persones que estan vinculades a la universitat
que van, podríem dir, més enllà de l'àmbit acadèmic.
En tenim una bona mostra, també avui els vull presentar, per exemple, el Joan Elias Adell,
que ha publicat el llibre de poesia Encara una olor.
Joan Elias Adell, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut. Ens acompanya també el Pere Poi, que presenta un relat del llibre al brugit de l'Ebre
amb altres 15 autors de les comarques del sud.
Pere, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut. I ens acompanya Montse Nadal, que és professora de la Facultat d'Enologia,
que ens presenta el llibre Als vins del Priorat.
Montse, bon dia.
Bon dia.
Tres maneres ben diferents de posar la vostra feina, la vostra obra,
en un llibre poesia narrativa.
I un llibre que ve a ser com una guia, no, Montse?
O què ens ves explicar en aquest llibre?
Se'n surt potser una mica de lo que és una guia de vins típica,
on surt una relació dels vins que elaboren en diferents bodegues,
i les adreces i la ruta, algunes vegades turística com per arribar-hi.
En aquest llibre es vol donar una pinzellada als diferents aspectes de la comarca del Priorat.
i a part d'un capítol de vins, també es parla dels sols, dels sols d'esquistos de Llicorella,
de la terra, la dificultat del conreu amb les terrasses,
de les varietats i de la seva conducció, les noves varietats, les antigues,
per arribar finalment a el que és important en el vi,
la qualitat del vi sempre prové en el seu origen de la matèria prima.
No és un llibre per experts, eh?
És un llibre...
En general, per públic en general.
No, és un llibre que més o menys des del setembre,
aquí he pogut comentar amb alguna gent,
ha agradat en el sentit que es pot llegir per un públic general
que li agrada el tema, que està afeccionat al tema dels vins.
És de lectura fàcil, però també hi ha alguns gràfics,
algunes dades sobre el color dels vins, sobre el grau...
Llavors quedaria com a cavall entre el que és divulgació
i una introducció una mica científica en alguns aspectes.
És que fa uns anys aquelles persones que els interessava el món del vi,
i que posessis una mica la marca, el tipus de raïm
que s'utilitzava ja el preu de l'ampolla, ja n'hi havia preu.
Afortunadament, avui dia, la cultura del vi anant més enllà
al públic en general, per tant, demanen més
i entraria en aquesta línia, no?
Potser sí, perquè fa uns anys, per exemple,
a la degustació dels vins, doncs un vi era...
No hi havia cap marca, cap nom de cap varietat,
era vi blanc o vi negre, no?
I avui dia es mira quina marca, quin vi, quina varietat,
quina criança...
i en aquest sentit, doncs, hi ha un interès del públic
que comença per la degustació.
Hi ha un munt de gent que s'apunta a molts cursos de degustació,
tant els que fem a la facultat o com els que es fan a botigues.
Sí, però particulars, tinc entès, eh?
Sí, gent que per pura afició...
Fa tres anys que hem anat fent com a cinc o sis cursos anuals.
I a la vegada, antics alumnes, sabem que també estan impartint cursos de degustació.
Per la degustació, entra la gent en aquest món
i llavors vol saber com s'elabora el vi,
quines particularitats té un d'un altre que el fa diferent
i aquest interès és creixent des de fa uns deu anys.
Saps a mi que m'agrada molt de tot això del món del vi,
que no hi entengui un borrall, ja t'ho dic ara?
Aquesta cosa que feu els experts de sempre atribuir qualitats humanes al vi.
És un vi simpàtic, és un vi...
M'agrada molt això que feu,
que li atribueu, li poseu adjectius que estan relacionats amb les persones, no?
Hi ha uns descriptors que són clars de fruites,
de noms que es poden correlacionar directament,
però després, clar, hi ha...
És un vi ferm, un vi sincer, quan diuen...
És un vi sincer, eh?
Dius, veus?
Ple, rodó, amplafable.
És bonic.
Sí, entra dintre del camp també dels sommeliers, no?
Potser hi ha un altre col·lectiu dels sommeliers
que per vendre el producte en el restaurant de qualitat,
doncs tenen un altre vocabulari
que s'ha afegit en aquest purament més tècnic o descriptiu.
Això també es fa, per exemple, amb el riu, no?
D'atribuir-li qualitats humanes a un riu com l'Ebre, per exemple.
Pere?
També es fa, també es fa.
De fet, a les 15 narracions que s'han recollit al brugit de l'Ebre,
una miqueta el que es fa és això,
cadascun dels autors, dels 15 autors,
a través del seu estil.
Són quins estils diferents
i quins maneres d'escriure diferents.
El que fan és buscar-li
algun matís diferent al brugit que s'enten de l'Ebre.
Parles de quins autors,
quina història hi ha al darrere?
En quin moment es planteja fer un llibre
amb un recull d'autors i autores
que parlin justament de l'Ebre?
La veritat, jo en aquest sentit
hi he estat una mica privilegiat,
perquè he vist el naixement des del principi,
la gestació des del principi,
perquè qui fa de coordinadora de l'edició del llibre,
que és la Núria Grau,
vam ser companys d'estudis,
com fèiem Filologia Catalana,
i tots dos som de les Terres de l'Ebre,
elles de la Ribera d'Ebre,
jo som del Montsià,
i una miqueta el que vam fer va ser
buscar la tria i buscar els autors de manera conjunta.
La idea va sortir, a mi me la va plantejar
a finals de la primavera de l'any passat,
ara gairebé faria un any, encara no.
I el que va plantejar Cosetània,
que és l'editorial que el trau,
va ser d'aprofitant que s'havia desvelat
la consciència col·lectiva a les Terres de l'Ebre,
a raó del transbassament, etcètera,
treure un llibre precisament
que aplegués autors
i que servís també per a demostrar
que hi havia una consciència col·lectiva literària
a les Terres de l'Ebre.
Llavors, de seguida el que vam fer
va ser establir una llista
i mirar a veure com podien quedar representades
les quatre comarques
que s'apleguen sota la marca Terres de l'Ebre.
I al final va resultar que sí,
que vam trobar autors
no només de les quatre comarques
de les Terres de l'Ebre,
sinó que fins i tot n'hi ha un,
que és l'Hèctor Moret,
que és de Mequinensa,
que representa el que serien
les Terres de l'Ebre aragoneses,
per dir-ho d'alguna manera,
de parla catalana, a més a més.
En quina línia va el teu relat?
Perquè, clar, aquesta manera
d'escriure al voltant del riu,
cada autor és molt personal, no?
En el teu cas?
És molt personal, sí.
A més a més havien de quedar,
un altre dels propòsits
és que quedés tot el territori representat,
les diferents parts del territori representat,
però també que quedessin representats
diferents estils.
Una miqueta l'estil que a mi em tocava
i pel qual la Núria Grau
també em va demanar de col·laborar-hi
és perquè havíem de cobrir
diguéssim l'espai intimista.
Allà on és jo el que laboro?
perquè les altres coses que havia escrit
sempre havien anat en aquesta línia.
És precisament una...
el que confecciona és una narració intimista,
una narració introspectiva,
de mirada...
la mirada intern,
la mirada...
la mirada de l'ànima,
en definitiva.
Vindria a ser com una espècie
de cartografia de l'ànima.
Això fa que sigui una mica complicada.
Ja des del començament
l'atitud llars en llatí
i sublúmina prima
i ja pot resultar una mica xocant
i poc atractiva.
I després, clar,
com que també és com una espècie
de deixar anar el pensament,
doncs és una narració que no té diàleg,
és una narració que només se sent una veu,
que és en primera persona,
és la veu de l'autor,
representa que és la veu de l'autor.
i, bé,
una miqueta anava en aquesta línia
d'encabir,
de cobrir la perspectiva més intimista.
El tema de fons
vindria a ser al final
el tema de l'amor.
I, de fet,
és un amor molt concret
i jo ja no l'explico
perquè a mi m'agradaria
que la gent ho llegigués
i veigués com s'acaba
i com se tracta, també.
El conjunt del llibre
ens presenta relats molt diferents
i aquest també és un...
un atractiu més
d'aquesta publicació.
Al llarg de tot el programa
han passat poetes, també,
perquè sembla mentida,
però es continua publicant poesia
i es continua escrivint poesia, no?
A més, es continua escrivint...
Escrivint i després publicant.
Sí, per sort encara
les editorials pensen
que malgrat la dificultat
i moltes vegades
de la difusió de la poesia,
doncs pensen que encara cal
publicar poesia, per sort.
Per sort,
és una bona notícia
i la poesia
doncs agrada llegir-la,
però també agrada escoltar-la.
Jo no sé si el Joan Elias
ens llegirà algun dels seus versos,
podria ser.
Sí, cap incomodient.
Parla'ns primer que tot,
encara una olor,
aviam què és el que trobem
en aquest conjunt de poemes.
Bé, t'explico una mica
el...
Bé, no, el naixement
no saps mai, no?
Jo sempre dic que la poesia
et troba a tu,
no vas a buscar-la, no?
En aquest sentit,
fer un encàrrec
o parlar sobre un tema
que també alguna vegada
ho he fet
representa una dificultat, no?
Encara,
el naulor,
bàsicament,
és una reflexió
sobre el mateix acte
de l'escriptura, no?
Moltes vegades
el que plantejo
a través dels diversos poemes
és precisament això, no?
preguntar-se per la necessitat
de dir, no?
Que com tu mateix
preguntaves al principi
moltes vegades
et sobta, no?
Que encara penses
que a través d'un gènere
tan determinat
com és la poesia
d'alguna manera
sentes el neguit
o la necessitat
d'explicar-lo, no?
Però al mateix temps
jo crec que la poesia
contemporània
el que ha de fer
és preguntar-se
per la seva pròpia existència, no?
I tot i que és
un poemari
que recull
algunes experiències prèvies
i tracta
de posar-les en paraula
també al mateix temps
és una reflexió
sobre la necessitat
de l'acte creatiu
a través de la paraula
que és en definitiva
la poesia
Jo ho has repetit abans
no em fa res
tornar a dir
aquest matí
a primera hora
en el programa
aquí
també
així en un to de tertúlia
el Jordi Tenyena
comentava
que els llibres de poesia
a les llibreries
acabarien
en un prestatge
en una urna
i en una llàntia
perquè sembla que
cada cop costava més
que la llàntia
i ho deia
com una llàstima
perquè probablement
ens estem
diuen que sí
que llegim
més que abans
però sobretot
llegim novel·la
narrativa
però la poesia
sembla que és
d'aquelles coses
probablement
perquè no es dona
a conèixer el suficient
perquè la necessitat
de poesia
és molt complex
de respondre
precisament
l'altre dia
ara no recordo
on
en quin context
però
el fet
del context
internacional
en el qual vivim
ens adonem
que la gent
busca la poesina
és curiós
que moltes vegades
en moments de crisi
no necessitem narracions
sobretot
quan ara
les narracions
són en directe
i hi ha temps real
moltes vegades
la poesia
el que ofereix
possiblement
és una dificultat
més gran de llenguatge
però al mateix temps
una necessitat
de col·laboració
per part del lector
és el risc
de la poesia
que necessita
aquesta complicitat
i aquesta col·laboració
per part del lector
però també
és el plaer
d'alguna manera
de posar-te a llegir
i sentint-te
que estàs
això
no entenent
una altra manera
després de les coses
però fixa't
que aquests dies
de campanyes
així
de Sant Jordi
doncs hem vist
molts autors
molts títols
però poesia
en grans anuncis
jo no n'he vist
cap
en penso
jo crec que alguna cosa
del Margarit
del Joan Margarit
però precisament
perquè s'ha publicat
un CD
en el qual
ell està contingut
la seva obra
de totes maneres
també en el cas
en el cas de la poesia
una cosa
possiblement
és la difusió
a través del llibre
i una altra cosa
és la poesia
com a espectacle
sí que hi ha
certa receptivitat
en el festival
que es fa
de Barcelona
per exemple
on va molta gent
però curiosament
hi ha gent que va
a escoltar poesia
però no a llegir-la
quan jo crec
que la peculiaritat
de la poesia
contemporània
està en l'acte
privat de lectura
i no tant
en l'espectacle
d'escoltar
com de clamen
els poetes
i hauria de ser
o per a moltes persones
fins i tot
és un gest natural
a casa seva
en un moment determinat
en el prestatge
agafar un llibre del poeta
o la poetesa
que li agrada
o que li convé
en aquell moment
obrir
llegir una miqueta
deixar-ho
i tornar a fer la seva
és un gest
així de senzill
moltes vegades
sí
i en el cas
de la poesia catalana
és curiós
perquè possiblement
igual que
això és una opinió
molt personal
igual que en altres gèneres
penso que
bueno
hi ha autors
que estan a l'alçada internacional
jo penso que
en el cas de la poesia
està en un molt
molt
molt
menys
és a dir
s'està fent
molt bona poesia
no ho dic
evidentment
pel meu cas
sinó
perquè vas llegint
vas comparant
amb lectors
en anglès
en francès
en espanyol
i t'adones
que estem
a la mateixa alçada
amb la qual cosa
encara et sap més greu
la poca visibilitat
que té la poesia
als mitjans
i com tu
mateix dies
a les mateixes llibreries
on
trobar moltes vegades
el llibre
que vas buscant de poesia
és difícil
però bé
això és un efecte
del mercat
que és complicat
potser és un tema
també de sensibilitat
potser una mica
jo crec que és més
d'hàbit cultural
més que de sensibilitat
i l'altre és d'educació
que anava a dir
a les escoles
tant
al llegir
al llegir llibres
potser cada cop més
en les escoles
s'ha estat fent
un esforç
darrerament
però quan sents
les estadístiques
a nivell europeu
dels llibres
que llegeixen
les persones a l'any
aquí em sembla
que a Espanya
sortia menys d'un per any
i a alguns països del nord
eren 8 o 9
clar, no per tothom
però potser
llavors doncs
no sé
alguns comentaris
que a vegades sents
és que la poesia
no l'entenc
hi ha un públic
i un determinat públic
per això en aquest sentit
deia
una sensibilitat
determinada
sí que és cert
que té una dificultat
afegida
jo crec que altres obres
en el problema general
té una dificultat
d'hàbit
estem molt habituats
a les narracions
és a dir
si us fixeu
sempre estem
en voltaig
de relats narratius
busquem esbarjos
sobretot
passar una bona estona
entreteniment
històries entretingudes
amb un fil
la poesia necessita
d'un cert esforç
en el sentit positiu
de l'esforç
el que passa
que per exemple
un spot publicitari
és una cosa
molt difícil
però ja ens hem habituat
a veure-la
i la sabem decodificar
molt fàcilment
és a dir
que si tu l'analitzes
narrativament
com està construït
allò
t'adones
que juga
amb molts elements
de la poesia
el que passa
que el fet
d'estar
gairebé sempre
davant d'aquest tipus
de missatge
ens habituem
mentre que en el cas
de la poesia
la gent
d'alguna manera
està una mica assustada
i pensa
ostres que difícil
quan moltes vegades
la dificultat
és tant que siga difícil
o la gràcia
és que estigui difícil
és a dir
d'alguna manera
prendre la por
a no entendre
perquè no entendre
moltes vegades
és entendre molt
respecte a alguns casos
i és una mica
com el vi
fins que no
el tastes
i l'entens
no el pots apreciar
un primer contacte
és més fred
però després
quan hi vas
entrant
jo crec que la comparança
és bona
i una mica el títol
no va per ahir
però també
a mi m'agrada
m'agrada molt
el vi
no soc un expert
però m'agrada
veure
també és una qüestió
de sensibilitat
i de fixar-se
de concentració
d'entrar dins
ja has d'entrar dins
has de tenir
una certa tensió
i saber
en quins gustos
estàs
i saber
que en cada moment
necessites una cosa
una boja més experimental
en un moment concret
possiblement no et fa el pes
però un altre
sí que t'agradarà
igual que els vins
i si vas llegint
mica a mica
vas cada vegada
entrant-hi més
i agradant-te més
nosaltres des de les 10 del matí
estem intentant
fer un tast
de tota
l'obra d'autors
locals
que tenim aquí
a Tarragona
i les notícies
començaran a cridar
la nostra atenció
abans que això passi
m'agradaria
que el Joan Elias
ens fes un vers
que ha servit
també per tancar
aquest programa especial
tractarà de fer un
que no sigui massa llarg
un d'olor?
sí, alguna cosa
faré una referència
a l'escriptura
que és
un poema
que es titula
Versos que sempre acompanyen
i que porta una entrada
una referència
del Salvador Espriu
que diu
cansat de tants versos
que no fan companyia
és un diàleg
amb esperit
versos que sempre acompanyen
et visita amb freqüència
tot i saber
que mai no podré
estrenya
tota la veritat
que signifiqués
m'agrada preguntar-me
des de quin cos
em parles
o d'on sorgeix
la veu
ignorant
que els pas
dels anys
no aconsegueix
mai
d'enfosquir
simplement
esmentar
és una passió
que he fet meua
tot i que sé
que és fora de mi
i continua parlant
dintre meu
com si parles
la meva boca
aconsegueix
de dir-me
a través de veus
que em neguen
ningú no és
espectador
de la meva lluïda
les paraules
són en mi
però
em deixen
ben el descobert
en trànsit
aprenent dels límits
qualsevol llum
és un artifici
que es transforma
a cada lectura
sóc un residu més
com qualsevol
frase feta
hem ser inexistent
fins visitar-te
hi ha versos
que sempre acompanyen
encara
encara una olor
de Joan Elia Zadell
temps per la poesia
aquest Sant Jordi
temps també
per acostar-nos
a la manera
de fer
de pensar
i de viure
les terres
de l'Ebre
amb el Pere Poi
i la resta de companys
que configuren
aquest llibre de relats
al Brigit de l'Ebre
i temps també
per olorar
aquests vins
del Priorat
que Déu-n'hi-do
la fama
que han assolit
en els últims anys
abans que ningú
els volia per res
només la gent d'aquí
tinc un segon
per aprofitar
per dir que hi ha
una fira falset
oi tant
de l'1 al 4
de maig
podem aprofitar el pont
perfecte
per fer una petita
aprofiteu ràpid tots
vinga va
Montse
la fira de falset
del vi
oberta a tothom
no és només per especialista
jo això sempre ho pregunto
perquè ningú es pensi
que és per especialista
pot ser qualsevol persona
és com la poesia
que tinguis l'atenció
que tinguis ganes
gràcies Montse Nadal
professora de la Facultat d'Enologia
i en aquest cas
ens presentar
aquest sant joc
i els vins del priorat
jo vol dir aprofitar
també el llibre
aquest és molt recent
i el dia 8 de maig
al bar Gruff
d'aquí de Tarragona
a les 9 de la nit
es farà la presentació
amb la introducció
d'una experta
d'anem vims
que és la Margarida Ritzeta
que farà la presentació
de l'acte
i bueno
esteu tots convidats
el 8 de maig
el 8 de maig
a les 9 de la nit
ens ho apuntem a la gent
i farem memòria
als ullens
moltíssimes gràcies
a tots per venir
digues digues
fira ràpid
em mataran els informatius
ja veuràs
la setmana que ve
hem d'estar atents
perquè també tindrem
una vetllada literària
a propòsit
de la setmana de cultura
de la Palma d'Ebre
a la Palma d'Ebre
serà
la setmana vinent
la setmana vinent
també prendrem bona nota
gràcies Pere
gràcies a tots per venir
i a tots vostès
també per acompanyar-nos
des de les 7 del matí
en una nova edició
del Matí de Tarragona Ràdio
avui
amb bona part en directe
des de la Rambla Nova
a l'escenari natural
d'aquesta celebració
la Diada de Sant Jordi
la Rambla
tot i l'hora que és
comença
encara
encara hi ha molta gent
que passa per aquí
de fet en un dia
com avui
ni a les hores del migdia
la Rambla es quedarà buida
les parades
de llibres i roses
continuen
i recordin
que aquesta tarda
el programa
Ja Tardes
també oferirà
continguts especials
per aquesta Diada
i a partir de les 8 del vespre
podran seguir en directe
la retransmissió castellera
que també els oferirà
Tarragona Ràdio
res més
gràcies per la seva atenció
i acabin de passar
un bon dimecres
els deixem amb l'informatiu
Tarragona Actualitat
Gràcies
Gràcies