Ara passant vuit minuts de dos quarts de dotze del migdia,
abandonem la tranquil·litat de la Biblioteca Pública de Tarragona
per desplaçar-nos a milers de quilòmetres d'aquí.
És el que, sens dubte, ens ha fet començar la setmana amb optimisme.
La gran notícia del dia, i era que és, de fet,
que l'expedició tarragonina al G2 ha aconseguit assolit el cim.
L'expedició tarragonina Gazerbrum, en 2003,
ha aconseguit finalment fer el cim del G2,
en recordin 8.036 metres.
Va ser ahir al matí hora paquistanesa.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic el cap de l'expedició.
Josep Maria Maixer és al Camp Base.
Josep Maria, bon dia.
Hola, bon dia.
Enhorabona, primer que tot.
Moltes gràcies.
Com esteu?
Moltes gràcies.
Molt contents.
Molt contents perquè veiem que ens calava,
que ens faltaven molt pocs dies,
però a la demà estem d'aquí,
i que no ens deixava pujar,
que no ens ho mereixíem.
I a l'últim moment, doncs,
el Javi, conjuntament amb una exposició de Canàries,
vam fer pinya i vam poder arribar-hi.
En principi, la passada setmana,
quan vam fer el darrer intent,
parlàveu d'intentar-ho al començament d'aquesta.
Es van avançar els esdeveniments,
i com es va donar la circumstància
que anéssiu amb aquesta expedició canària?
No, aquí hi ha una docena d'expedicions
de diferents països,
i en concret i aquesta de Canàries, així,
a l'estat espanyol,
i clar, és més fàcil que faci en relació.
Però, bueno, tot va anar molt ràpid,
perquè just va ser baixada l'últim intent,
que vam ser cinc persones
a 7.300 metres,
7.600, que és on vam arribar,
i ens va tombar el vent.
Llavors, baixant,
ens van confirmar en el camú
que les previsions del dissabte, diumenge,
eren molt bones.
Clar, nosaltres estàvem esgotats,
perquè estàvem quatre dies en muntanya.
El Javi, que està aquí al meu costat,
és un supervotat,
i doncs es va quedar,
un supervotat és un tio molt fort,
es va quedar al camú amb ells,
amb els Canaris,
que intentaven fer-ho, doncs,
de cara al diumenge.
I, doncs, els altres dos,
que quedaven més o menys,
amb ganes i incondicions,
doncs, ho intentaríem el dia següent.
Les coses amb el primer intent,
amb el Javi, van sortir bé,
i, doncs, molt contents tots,
i éxit i cap a casa.
I és el que més ganes deveu tenir.
Aquesta alegria es deu barrejar
amb el desig de tornar a Tarragona, ja, no?
Sí, i, bueno,
a veure, dos mesos passen de pressa,
però, doncs, clar,
a final sempre tens enyorança,
i especialment, doncs,
a la família i a la canalla,
i suposo que s'ha passat molta calor,
però, com que també hem passat molt de fred,
però molta, eh?
Una mica de platja.
Us costarà aclimatar-vos quan arribeu aquí, eh?
Segur.
Josep Maria,
tinc entès que tens el Javi al costat,
no sé si està en condicions de posar-se, sí?
Sí, sí, sí.
Ell és qui t'ha d'explicar tota l'història,
perquè realment estem tots molt contents,
perquè s'ho mereix moltíssim.
Clar que sí, Josep Maria.
Moltes gràcies.
Una abraçada.
Fins ara.
Fins ara.
Javi Aymar, molt bon dia.
Ah, bon dia.
Enhorabona.
Gràcies.
Com et trobes?
Com estàs?
Bé, bé.
Estic a fònic,
però també estic bé.
Ja et veiem que la veu està fatal.
Avui coneixíem l'anècdota,
també,
a través de la premsa local.
Era una mica la broma
quan vas dir allò de
no puc pujar més,
tothom s'espantaria,
perquè de fet ja eres dalt, no?
Sí, sí, sí.
Però com que ja
ja teníem història de problemes
amb altres expedicions
que no aconseguíem arribar,
doncs mira, ja,
vam fer la gracieta.
Aquesta pregunta
es fa sempre
als alpinistes
que soleixen el cim,
la seva fita,
el seu objectiu.
Te l'hauran fet
moltes vegades
i més que te la faran,
però clar,
aquells que mai no pujarem
a una alçada
tan tremenda
ens encoroxeix molt
el saber
quan un és dalt de tot,
amb tot el cansament
que arrossega,
què és el que pensa?
Què és el que sent?
Doncs molta il·lusió,
perquè és una cosa
que la fas
purament
perquè fa il·lusió,
perquè tens ganes
i llavors
quan no soleixes
doncs és un moment
de gran felicitat.
En aquest cas
és la pena
poder-ho compartir
amb els companys,
però clar,
una cosa no,
l'altra o l'altra.
Quan vas decidir
que tu continuaves
realment
ho veies possible,
el poder arribar-ho?
Sí?
Ja vi?
Ara no sentia.
És una mica complicada
la comunicació,
hi ha uns segons
de retorn
de la resposta,
hi ha uns segons
que marquen
la distància
en quilòmetres
des del campament
en base.
Ja vi,
has pogut parlar
amb la família?
Sí, sí,
ara es van parlar
amb els meus pares
i, bueno,
tots molt contents.
Et veiem
que necessites
descansar, eh?
No, no,
ara estem molt bé,
és només
la costa de la veu
que fa impressió
aquest cas.
Aquesta veu
s'ha de cuidar, eh?
S'ha de cuidar
a partir d'ara
i jo imagino
que és el que dèiem,
que teniu moltes ganes
de tornar a casa,
de tornar a Tarragona
i jo espero
que quan estigueu aquí
que passeu
pels micròfons
de Tarragona Ràdio
i expliqueu
a tots els oients
aquesta experiència
paquistanesa.
Imagino
que moltíssima il·lusió.
Abans deia
el Josep Maria,
diuen, no, no,
el Javi va arribar
al superdotat.
No sé,
imagino que una miqueta
de broma
també et fan, no?
Sí, sí, sí,
perquè m'ha estat
una qüestió
de casualitat,
o sigui,
qualsevol
hagués pogut arribar
si hagués estat
en un lloc.
Va ser que
em va tocar a mi.
Qualsevol de vosaltres, eh?
Perquè dels que estem aquí
t'asseguro
que ni en broma,
vaja.
Javi Aymar,
no et volem
entretenir més.
Esteu cansats,
problemes una miqueta
amb la veu,
lògicament,
després del gran esforç,
les baixes temperatures
a les quals
esteu sotmesos.
Enhorabona,
molt sincerament,
des del matí
de Tarragona Ràdio
i que tingueu
una bona tornada
a la ciutat de Tarragona.
Us esperem aquí, eh?
Moltes gràcies.
Gràcies, Javi,
una abraçada.
Adéu-siau.
Vinga, igualment.
Adéu.
Doncs aquestes eren
les paraules en directe.
No han volgut abusar, eh?
La veritat,
perquè feia patir
escoltar el Javi Aymar,
aquesta persona,
aquest alpinista
de l'expedició
Gasset Bum 2
del Club Natació Tarragona,
que ha aconseguit
assolir el G2
aquesta passada matinada
de diumenge.
Insistim,
no volíem tampoc
cansar-lo més del compte, eh?
que prou esforç a fer
i a més tenia
aquestes dificultats
amb la veu,
però tampoc no volíem
deixar passar l'oportunitat
de conversar
amb alguns dels expedicionaris,
en aquest cas
ha estat el cap
de l'expedició
al portaveu,
el Josep Maria Maixer
i la persona
que, juntament,
integrat dins
d'aquesta expedició
Canària ha aconseguit
el G2,
el Javi Aymar.
Ha estat una
de les altres entrevistes
en directe
que els estem oferint
avui al matí
de Tarragona Ràdio.
I ara passen tres quarts
de dotze del migdia,
els proposem
una aventura
molt més tranquil·la,
eh?
Si més no,
pel nostre cos,
que és anar al cinema
i gaudir del cinema
a l'aire lliure del cinema
al camp de mar
amb la pel·lícula
El senyor dels anells
les dues torres.
Es projecta demà dimarts
i si vostès volen anar-hi,
jo ara,
després de fer
una petita pausa,
doncs el que faré
serà obrir el 977244767
i oferir-los
la possibilitat
d'aconseguir
unes quantes entrades.