La Fundació Tallers de Catalunya és una fundació privada,
sense ànim de lucre,
que el que busca és la inserció social i laboral
de les persones adultes amb discapacitat psíquica.
Dintre del món d'aquestes persones adultes,
en tenim diferents graus de discapacitat,
amb la qual cosa tenim programes específics
per assolir els objectius d'inserció social.
En aquest cas, aquestes jornades d'estiu
estan dirigides a les persones que reben el suport
als centres ocupacionals,
que perquè ho entenguem una mica així, d'una manera senzilla,
són les persones que tenen un grau més elevat de discapacitat,
amb la qual cosa no poden assolir una tasca laboral ordinària,
ni tan sols recolzada,
i el que tenen és un servei terapèutic, diguem-ne, d'IUR.
I la Fundació s'organitza a nivell comarcal
i en aquest cas tenen aquí un centre al Tarragonès?
La Fundació Tallers de Catalunya és una fundació que,
com diu el seu nom, tenim un àmbit de tot el que és Catalunya.
O sigui, tenim centres a el que és Santa Coloma, Barcelona, Tarragona,
el Tarragonès, amb una propera apertura d'un centre a Torre d'Embarra
la primera setmana del setembre,
i després a Vilafranca del Penedès.
El que sí que és veritat és que amb el nostre desenvolupament
el que busquem és arrelar-nos al territori
i donar servei a les persones de manera local.
Aquest estiu ja és el setè que feu aquestes activitats per al col·lectiu.
Com va néixer l'Ira?
Ja fa temps que va començar
i amb quin esperit, d'alguna manera, feu tot això?
Bé, això va néixer l'any 97
i va ser una mica arrel d'una coincidència
que va haver-hi entre el nostre centre,
que buscava un programa d'activitats
de cara a l'estiu i de cara a fer activitats com a més lúdiques
i trencant la rutina habitual que portàvem durant l'any,
i amb el Consell Esportiu del Tarragonès,
que d'alguna manera ells també buscàvem ampliar
les seves activitats en el sector de les persones amb discapacitat.
I va ser arrel d'aquí que vam fer un primer esbós de jornades
l'any 97, de manera interna, en el centre,
i ja l'any següent ja es va fer la convocatòria
a la resta de tallers o de centres ocupacionals de la comarca.
I les activitats han anat creixent amb el pas dels anys?
Sí, sí. Inicialment vam iniciar amb tres pràctiques esportives,
amb tenis taula, amb bolos i amb atletisme,
i posteriorment s'han anat ampliant.
De fet, ara el programa que tenim és ben complert,
i amb activitats com podríem ser el bateig de mar,
que ja s'ha dut a terme, senderisme, bolos,
i ara ens queda pendent les bitlles catalanes,
que ho fem demà a les instal·lacions Sant Jordi,
el tenis taula, els jocs aquàtics, un curs de vela,
i unes jornades d'introducció al món del cavall,
que això ja està previst pel setembre.
El que sí que pretenem, d'alguna manera,
és que amb l'oferta d'activitats
puguem atendre els diferents nivells de persones que tenim,
que pugui haver-hi una oferta prou variada,
perquè tothom pugui participar.
Com trieu aquestes activitats?
En funció de quins criteris trieu de fer una cosa o no potser una altra?
Bé, normalment el que fem és que després de cada jornada
els tècnics de tots els centres que hi participen,
d'alguna manera fan una valoració de com han anat
i a partir d'aquí sorgeixen propostes.
Això es va construint una mica any rere any.
Quina és l'actitud i la predisposició que tenen en general
les persones quan hi participen?
En general és molt bona, gaudeixen molt,
gaudeixen molt i realment és una cosa que té molt d'èxit
i que anem repetint per aquest motiu.
Quantes persones, més o menys, poden participar aquest estiu
amb les jornades?
Vora, les 350 aproximadament estan apuntades.
Sí, Déu-n'hi-do.
No només participen gent del nostre centre,
sinó que any rere any el que fem és que convidem
a tots els centres de la província que vulguin vindre
a participar en aquestes jornades.
Inclús l'activitat de senderisme ja hem mirat
de descentralitzar-la a les comarques del Tarragonès
i cada any se fa l'organització una mica,
la proporciona a un centre diferent de la província
i se van anar a visitar diferents comarques.
És a dir, que preteneu d'alguna manera també anar creixent
amb les activitats i amb la distribució geogràfica
d'aquestes activitats?
Més que res perquè la interrelació entre diferents persones
amb discapacitat d'altres centres per ells és molt enriquidor
perquè no només estan amb els seus companys de cada dia
sinó que estan amb altres nois i noies
amb les mateixes mancances que ells, no?
Els usuaris, clar, de les activitats són persones
amb un tipus de discapacitat que pot ser més lleu o més greu,
més alt o més baix, i a més a més m'imagino també
que amb edats bastant variades.
Imagino que també en aquest sentit us heu d'adaptar
o heu d'adaptar les activitats amb tots aquests paràmetres,
amb totes aquestes... tenint en compte totes aquestes característiques.
Sí, sí, així és.
L'activitat de senderisme, de fet, és una de les activitats
que està pensada per les persones que potser
tenen menys capacitat de participar
en altres activitats que precisen posar el millor més precisió,
com podríem ser les bitlles.
I encara hi ha així, dins del que seria ara l'activitat que es fa demà,
que estaria una mica en la línia d'esports així de precisió,
també hi ha una àmplia varietat per diferents nivells,
perquè tenim tant les bitlles catalanes com la bòquia,
que està adaptada per persones amb paràlisi cerebral.
Què és la bòquia?
Perquè segurament hi ha molta gent que ens està escoltant que no sap.
La bòquia és una activitat que està pensada
per les persones amb paràlisi cerebral
i consisteix en...
A veure, és una activitat de precisió
i podríem, per fer un símil que es pugui comprendre,
seria similar al de la petanca.
El que passa és que la manera d'adreçar la pilota cap al punt
on ha de tocar és mitjançant una canaleta i una bola
que se situa, per part de la persona que fa el llançament,
des d'aquesta canaleta.
I quines altres activitats estaves comentant?
I després està la petanca,
o sigui que dins del que serien aquestes activitats de precisió
hi ha també una àmplia varietat de nivells de dificultat,
per dir-ho d'alguna manera.
Tenen unes 350 persones,
m'imagino que a més heu de ser un bon grapat de monitors,
de gent que s'encarrega de tirar endavant totes aquestes activitats.
A veure, normalment funciona de manera que cada centre
baixa amb el seu grup de nois, amb els seus monitors.
I a banda d'això, sí,
de vegades sí que tenim la participació de persones de voluntariat social.
Per l'experiència d'anys anteriors,
quina és l'activitat que té més èxit, més bona acollida,
o no sé, que potser participa més la gent?
Potser la que fem demà, eh?
Viljes Catalanes té una gran acceptació.
Sí.
En general, les activitats serveixen també per crear un nexe,
el que comentàvem abans, de comunicació,
més d'entre ells, de sentit de grup, de col·lectiu,
dels usuaris, d'aquestes persones amb discapacitat?
A veure, és un dels valors que tenen aquestes activitats,
el fet de trobar-se amb persones que surten una mica
de la dinàmica habitual de relacions amb nois d'altres tallers
i de compartir una jornada i gaudir-la conjuntament,
doncs jo crec que és un dels valors que tenen aquestes jornades.
Perquè més enllà d'aquestes activitats propies a l'estiu,
com funciona la Fundació Tallers de Catalunya?
Perquè ho entengueu una mica,
clar, el nostre funcionament depèn molt del col·lectiu
al que ens estem adreçant i del grau de discapacitat.
Tenim una empresa ordinària, que és un centre especial de treball,
amb el qual les persones que tenen capacitat productiva
estan desenvolupant una tasca de manera ordinària,
fent tasques de neteja, de jardineria o de serveis auxiliars,
com poden ser tasques de manipulació
o inclús tasques administratives bastant senzilles.
Aquestes persones estan contractades,
cada dia tenen el seu horari, tenen el seu contracte,
el seu compromís de feina,
i es mouen tranquil·lament per el que és Tarragona i voltant,
s'agafen el seu autobús, van al seu lloc de treball
i desenvolupen una activitat ordinària,
amb un control, per suposat, per part de la Fundació,
per el que és el servei de psicòlegs i treballadors socials.
Però després tenim aquest altre col·lectiu,
que és el que va encaminat a centres ocupacionals,
que són persones que tenen una autonomia molt limitada o molt relativa,
que moltes vegades, a més a més de la discapacitat psíquica,
tenen alguna altra discapacitat assolida,
com poden ser infermetats mentals o alguna discapacitat inclús física,
que fa que la seva relació amb l'entorn ordinari o amb la societat
estigui molt limitada realment a les possibilitats
que pugui assolir la seva família.
I no totes les famílies tenen possibilitat
que durant el cap de setmana puguin desenvolupar
algun tipus d'activitat, perquè ha de ser molt focalitzada.
Llavors, això el que pretén és ampliar-los una mica els horitzons
i amb el que és el nostre horari habitual
de desenvolupament del servei,
de dilluns a divendres, que puguin fer altres coses.
Jo estic molt orgullosa de també altres activitats
que desenvolupen, per exemple, l'emparo com a directora tècnica
i els nostres monitors estan amb aquestes persones
que tenen un grau molt elevat de discapacitat,
estan fent la seva pròpia mel
i tenen les seves abelles,
se'n fan cura d'elles i fan la recol·lecta de mel,
la preparen, l'envasen
i a més a més d'altres tascars manuals.
Van a piscina ordinàriament,
baixen a Tarragona a fer compres,
activitats en tenen moltes.
Gràcies.