Ara són tres quarts de dotze del migdia i tres minuts.
Aquí seguim en directe amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio
apuntant a qüestions estretament relacionades amb aquest període que estem visquent.
Al principi del programa, si se'n recorden,
hem parlat d'un dels aspectes de la Setmana Santa Tarragonina,
un aspecte externa, podríem dir, per dir-ho d'una manera senzilla,
com és tot el tema de les vestes.
Un tema que hem tractat amb l'Anton Guasca,
que és una de les persones d'aquesta ciutat que confecciona les vestes.
Un altre dels aspectes de la Setmana Santa Tarragonina
és aquell que podem reflectir a través de diverses publicacions.
Ara ens ho diran els nostres convidats que hi ha sobre la Setmana Santa.
Jo vull cridar l'atenció dels nostres oients
sobre un llibre que l'any 99 va publicar a edicions al Mèdol.
Senzillament es titula Tarragona, Setmana Santa.
Els textos són de Josep Maria Rota
i les fotografies de Josep Maria Leo i Miquel Sanchís ens acompanyen.
El Josep Maria Rota i el Josep Maria Leo, molt bon dia a tots dos, benvinguts.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Hi ha molts llibres de la Setmana Santa Tarragona?
No, no, no.
Jo diria que no.
No, és l'únic llibre que hi ha de la Setmana Santa Tarragona
que contengui text i fotografies i explicació de la Setmana Santa.
Hi ha un altre llibre, també, que es va publicar abans,
que m'assembla que es diu Divendres Sant, o Divendres Sant a Tarragona,
que parla del Divendres Sant i és un recull de fotografies,
tot i que té una petita introducció, però aquest és un llibre complet,
és a dir, que tracta tota la Setmana Santa de Tarragona.
Hi ha una anàlisi de la història de les cofredies,
de la vista, de les medalles, dels passos que tenen,
de les activitats que fan i també hi ha un repàs
de totes les activitats que es fan durant tota la Setmana Santa.
Sorprèn que no n'hi hagi més bibliografia sobre la Setmana Santa Tarragona,
tenint en compte, a banda del caràcter religiós que té la celebració,
la quantitat de persones i entitats que segueixen aquesta celebració.
El motiu que ens va impulsar a fer-lo, precisament,
va ser no cap afany personal o cap vanitat personal,
sinó precisament el de cobrir aquest buit.
No hi ha cap llibre sobre la Setmana Santa de Tarragona,
doncs fem-ne un.
Però no en falten, caldria fer-ne més, potser.
Perquè, clar, són perspectives diferents que poden donar
a tantes persones que els acostin a la Setmana.
Totes les cofredies el que fan ara és
han convertit el que abans era un díptic o un tríptic
en el que hi havia el programa dels seus actes
en una mena de revista que es publica, esclar, cada any,
on hi ha col·laboracions, hi ha fotografies,
hi ha també la memòria de les entitats,
o sigui que, poc o molt, cada entitat cada any ja publica alguna cosa.
El que potser no hi havia era un recull general.
Parlarem, incidirem més en els textos.
Les fotografies són d'una importància capdalt en aquest llibre,
perquè, clar, s'ha intentat mantenir,
per la part tenim aquí damunt la taula,
l'equilibri entre text i imatge.
La imatge és prou il·lustrativa.
Josep Maria, a l'hora de plantejar fer un llibre,
amb totes aquestes imatges,
no era un objectiu senzill,
tenint en compte que hi ha moltes instantànies
que ens mostren aquesta riquesa de la Setmana Santa de Tarragona, no?
Doncs sí, va costar una miqueta,
ja que el treball era bastant laboriós,
i tant el meu company de fotografia,
que avui no ha pogut vindre,
Miquel Sengís, com jo,
doncs els va costar una mica,
ja que la professió aquesta de Setmana Santa,
amb l'assumpte de passos, n'hi ha bastants,
i amb el tema de fotografies, doncs, era bastant complex.
Es va durar bastant de temps,
i com a anècdota és que vaig calcular més o menys
el temps que vam estar, perdó,
els quilòmetres que vam estar fent fotografies
i portava un aparell d'aquests a la butxaca,
no sé si es diu podòmetre o alguna cosa així,
i vaig fer sobre 22 i 23 quilòmetres.
Això és una de les anècdotes que vam tindre,
diguéssim, als fotògrafos,
perquè, clar, això només surt una vegada l'any
i si la fotografia no et sortia bé,
doncs tenies que esperar l'altre any,
però vam tindre sort, no va ploure,
esperem que aquest any tampoc no plogui,
i a la butxaca pugui anar al 100%.
Fins a quantes fotografies va caldre fer
per després fer aquesta tria?
El problema va ser després fer la selecció.
Fotografies se'n van fer vora mil.
I, esclar, d'aquestes vol dir que...
Mil fotografies selecciona.
Vol dir que per cada una fotografia
teníem més o menys unes 5 o 6 opcions
o 7 per triar.
Perquè, esclar, hi ha fotografies
que artísticament són molt boniques,
però que potser no representen
tot el conjunt del pas.
Hi ha fotografies que representaven bé
el conjunt del pas,
però tenien algun fons no prou bonic
o tenien un punt de vista no gaire encertat.
Llavors s'havia de conjugar...
És a dir, el problema era
que una fotografia ho representés tot.
No només que fos una fotografia artística,
sinó que representés el conjunt del pas.
De manera que la persona que no coneix
la Setmana Santa,
gràcies a aquest llibre,
veient les fotografies,
pot concebre el global,
de què són els passos,
del que són les vestes de cada cofredia,
del que és la seva medalla,
les seves insígnies,
i a més a més després,
veient el text que l'acompanya,
coneix el detall de cada un dels passos.
És que fins i tot el detall
de fotografies que tenen una llum de nit,
fotografies que estan fetes,
és a dir, una mica seguint també la seqüència
de cadascun dels moments de la processó,
del sant enterrament fonamentalment, no?
Sí, sí, sí.
I jo suposo que aquí,
a cadascú li surt la deformació professional
i com que la meva deformació professional
és la docència,
doncs el llibre havia de ser eminentment didàctic,
és a dir, ha de ser un llibre per aprendre,
no un llibre per mirar fotografies boniques,
i ho és també un llibre per mirar fotografies boniques,
però a més a més fotografies que ensenyin i que expliquin.
I el text tampoc pretén ser una recreació literària
ni estar farcit de poemes,
perquè no era aquest el seu objectiu,
sinó que el seu objectiu era ser didàctic,
és a dir, que la persona tant de Tarragona com de fora
que vulgui conèixer com és la Setmana Santa de Tarragona
doncs tingui una visió exacta, clara,
resumida, senzilla, global, completa i didàctica.
I a l'hora de fer els textos,
algun problema per anar a buscar les fonts i trobar,
doncs, perquè clar, estem parlant d'entitats de Setmana Santa,
més que centenàries, algunes d'elles.
La manera de treballar va ser molt senzilla,
va ser anar a buscar les persones de cada cofredia,
a demanar permís sobre la publicació de la seva història
i de les seves fotografies,
i a demanar informació, també,
i a més a més després que revisessin el text.
És a dir, que cada cofredia va tenir un membre
que va tenir el text abans de la seva publicació,
que el va revisar,
que hi va poder fer esmenes,
que va poder introduir o canviar
o modificar alguna cosa en el seu text,
de manera que cap cofredia no es pogués després sentir molesta
per alguna cosa que s'havia dit malament
o que no s'havia dit o que s'havia deixat de dir.
Per tant, el llibre va satisfer també a les confreries,
que surten representades en aquest llibre.
En quant a les fotografies,
Josep Maria, imagino que els comentaris que et van arribar
van ser positius, no?, fonamentalment.
Doncs sí, no és per diu,
però la qualitat de fotografia és bastant bona,
i tal com vosaltres preguntàveu,
la fotografia no és la mateixa de nit que de dia
i després els passos segons al moviment que porten
també has de calcular bastant la fotografia,
la màquina,
i doncs es va costar bastant.
Però amb una mica de bona sort
i amb una miqueta, diguéssim,
de bona intenció per part de tots,
ja que totes les cofredies van ajudar-hi bastant,
les fotografies crec que van sortir
de bastanta bona qualitat.
A més, veiem els passos des d'una perspectiva més a distància,
a distància més curta, més propera,
el que és una imatge d'un dels elements d'aquell pas,
el pas en general, vull dir que és el que deia el Josep Maria,
ho podem veure des de totes les perspectives.
Ara aquest divendres tornarem a sortir amb la càmera, no?,
Sí, sí, la càmera jo sempre la porto,
si no porto la més grossa,
que és la que fan les fotografies de més precisió,
i en porto una altra d'aquestes supes modernes que surtin ara,
però jo la màquina sempre la porto al damunt,
sempre la porto al damunt
perquè sempre hi ha algun detall d'algun pas,
per cert, d'aquest pas que ha sortit aquest any nou,
que esperem que també surti amb molta il·lusió,
i llavors també farem les fotografies a vinent
i sempre es tenen que tindre en cartera aquestes fotografies,
no se sap mai el que es pot publicar per aquí,
o sigui que hi tornarem aquest any.
A banda de la novetat del pas que esmentava el Josep Maria,
des de la perspectiva d'un objectiu de la càmera,
no hi ha processó igual, no?
Sempre és diferent.
Doncs no, cada any és la mateixa, però no és la mateixa,
o sigui que és diferent,
tenir que surti amb els mateixos passos,
hi ha vegades que fas 50 vegades una fotografia amb una mateixa imatge,
i arribes a casa, la poses a l'ordenó, te la miris,
ostres, si aquesta no és la mateixa,
i això que és la mateixa imatge,
vull dir que sempre estem al tanto
i no estolviar la fotografia,
perquè sempre hi pot haver alguna
que et doni el detall molt maco, molt precís,
per la que es mereix la professora de Setmana Santa de Tarragona.
Josep Maria, això mateix que li preguntàvem a l'altre Josep Maria,
no és igual la processó cada any?
No, no, no.
Perquè no ho veiem, el sentiment de religiositat,
que es renova cada any de les persones que són creients i participen.
A veure, el que és evident és que és una manifestació de devoció popular,
i això és claríssim,
això a la introducció del llibre s'explica clarament
que les processons no les ha organitzat mai l'Església,
les ha organitzat sempre el poble, el poble fidel,
per tant, no és un acte que organitzi l'Església,
sí és un acte religiós,
no l'organitza l'Església, l'organitza el poble fidel,
com a manifestació de devoció popular.
Té molts elements populars,
per tant, hi pot haver qui ho critiqui,
però possiblement qui ho critiqui és perquè no ho entén.
Si entengués que és un acte de devoció popular,
potser no ho critiquaria i ho entendria tal com és.
És evident també que hi ha molta gent que pensa
que en aquest acte de devoció popular
potser té més importància el que és popular que el que és devoció,
totes les manifestacions,
com més multitudinàries són,
menys profundes poden ser.
I si la processó és un acte multitudinari,
possiblement intentar buscar una profunditat de sentiment religiós
en absolutament tothom seria molt difícil.
A mi em sembla que pel senzill fet de...
Jo vaig acompanyant el misteri del Valleu i Pregueu,
per exemple, de l'Associació La Salle,
i havia anat també acompanyant el misteri de l'Oració a l'Hort,
i el fet de trobar una àvia que explica als seus nets
aquella imatge de la passió de Jesús,
o el de veure una senyora gran que s'assenya,
o un senyor que es fa el senyal de la creu
quan veu un d'aquells misteris,
doncs possiblement ja ha servit per alguna cosa.
La processó té aquesta dimensió tradicional, popular, multitudinària,
després sempre, afortunadament, es reserva aquesta devoció
que ja entra en el territori del més íntim de cada persona.
Josep Maria Rotan, Josep Maria Leu,
un llibre autènticament vigent, Tarragona, Setmana Santa,
podríem dir el llibre que recopila tot el que és la Setmana Santa tarragonina.
Moltíssimes gràcies per venir avui a la ràdio.
Bon dia.
Gràcies a vosaltres.
Adéu, bon dia, bon dia.