És un quart d'11 del matí, matí de divendres, l'últim del mes d'agost.
Estem a punt de tancar aquest mes, segurament el més important
pel que fa a les vacances en aquest país.
Segurament aquest cap de setmana milers de ciutadans
tancaran el seu període d'oci i de vacances.
Nosaltres, justament, aprofitant ja aquesta recta final del mes d'agost,
volem començar a analitzar com ha anat turísticament parlant
el gruix de la temporada a la ciutat de Tarragona.
Per aquesta raó i per d'altres motius, avui hem convidat al matí de Tarragona Ràdio
el tinent d'alcalde responsable de l'àrea d'estratègies de la ciutat
i president del Patronat Municipal de Turisme, el senyor Francesc Enricomà.
Senyor Enricomà, bon dia.
Hola, molt bon dia.
El senyor Enricomà, com molts altres responsables polítics,
també ha tornat fa pocs dies a vacances i ja en aquesta recta final del mes d'agost
segur que ens podrà portar algunes dades o algunes sensacions
de com ha anat turísticament parlant o com està anant turísticament parlant
aquest estiu a la ciutat de Tarragona.
Pel que fa, per exemple, a les consultes, als punts d'informació
que sempre és una dada realment interessant
i que controla l'Ajuntament de Tarragona, el Patronat Municipal de Turisme,
quines dades, quines xifres tenen fins ara?
Bé, a mi en primer lloc em permetràs que no donguem sensació
que la temporada turística a Tarragona es tanca el mes d'agost.
Precisament el mes de setembre tenim quelcom d'important
com són les festes majors, les festes de Santa Tecla,
que generen ja presències, que generen activitat
i que porten molta gent aquí a la ciutat.
Per tant, el mes de setembre és un mes que hem de tenir també
dintre de la temporada forta de vacances
i dintre de la temporada en què Tarragona rep més visitants.
Però això no treu que, evidentment, l'equador de l'estiu estigui ja superat
i en aquest sentit puguem començar a perfilar una mica el que és tant.
Tu ho has dit, la primera de les referències que tenim
és les consultes que es fan en els punts d'informació,
a l'Oficina Municipal de Turisme, al Carmejou,
en els diferents poliedres que tenim instal·lats
pels punts estratègics de la ciutat.
En aquest sentit, tant el mes de juny com el mes de juriol,
que són els dos en els que ja tenim xifres tancades,
s'han produït increments de consultes,
un increment del 4 i escaig per cent en el mes de juny
i un increment d'un 1% en el mes de juriol.
Això sumat a tot l'any, perquè Tarragona ha de trencar l'estacionalitat
i ha de ser capaç de generar un turisme al llarg dels 12 mesos de l'any,
això ens dona que en el primer semestre de l'any
les consultes han estat superiors en el primer semestre l'any passat
en un quasi 25%.
Això el que demostra és una tendència,
tampoc hem de treure més conclusions,
demostra una tendència a l'alça en quant a gent que ve a Tarragona,
en quant a gent que posa dintre de les seves agendes de destinació
la ciutat de Tarragona,
i per tant el que constat és la gran potencialitat que té la ciutat
i que a partir d'aquí encara estem més obligats
que aquestes xifres s'incrementin
i que no tan sols siguin visites esporàdiques,
sinó que aquestes visites d'una banda durin els màxims dies possibles
i d'altra banda comportin també una fidelització amb la pròpia ciutat,
comportin que es repeteixin.
Per tant, a l'espera del mes d'agost, que encara ho hem de tancar,
estem prou satisfets perquè som capaços de mantenir
aquesta inèrcia de creixement que va ser catapultada
fa tres anys quan Tarragona va ser nominada
per l'UNESCO Patrimoni de la Humanitat.
Això pel que fa a les consultes, als punts d'informació turística,
pel que fa a l'ocupació hotelera,
tenen dades des del Patronat de Turisme,
tenint en compte que l'associació d'hotelers,
justament de la ciutat de Tarragona,
deia fa pocs dies que aquest any, aquest estiu, ha baixat l'ocupació,
que s'ha situat en un 85% aproximadament durant aquest mes d'agost?
Bé, un 85% és una xifra que d'entrada tranquil·litza.
A partir d'una base d'una ocupació d'un 85%
deixa un marge encara que ens hem d'obligar a cobrir fins al 100%,
però demostra que els nostres establiments
tenen un flux de pernoctacions prou importants.
Estem en aquests moments en contacte amb els hotels,
estem recabant les informacions
i penso que el que cal és fer una valoració
complerta de tot el que ha estat l'estiu.
Per tant, jo en aquest aspecte preferiria esperar.
És cert que hem de posar damunt de la taula
tots aquells factors que incideixen sobre aquesta qüestió
i afortunadament Tarragona ha canviat molt.
I Tarragona ha passat de tenir 3, 4 hotels
a tenir 9, 10 hotels.
Això vol dir que l'increment de llits i d'habitacions
és important i això significa que a l'hora de traduir un percentatge
no reflexa equitativament el que és l'augment de persones
que venen a dormir a la ciutat de Tarragona.
En qualsevol cas és una mitjana, jo diria que bona,
és una mitjana que ens permet tenir la tranquil·litat
de tenir les espatlles cobertes i a partir d'aquí
intentar arribar més enllà.
Costa d'haurà d'incrementar molt també el nombre de presència d'oferta
i evidentment tot això repercuteix en més dificultats per la ciutat
per intentar que els seus hotels cobreixin totes les habitacions que tenen.
Malgrat aquestes dificultats, com deia, estem en uns percentatges
que ens poden donar força tranquil·litat
i estic segur que passades les festes de Santa Tegla
quan fem la valoració de tota la temporada d'estiu, juny i setembre
jo crec que podrem donar aquesta temporada per salvada
entenent la salvació sempre en base a constatar una tendència
perquè les coses van quallant any a any
mantenint els creixements.
No serveix de res un any dir que estàs molt bé
i l'altre any pel que sigui caure.
El que importa és anar solidificant per la base, anar aixecant nivells
i en aquest sentit des dels darrers tres anys Tarragona ho està aplicant.
Parlant de places hoteleres, aquest mes d'agost justament s'ha obert
un nou establiment hoteler, just aquí al costat davant dels estudis
de Tarragona Ràdio a l'Avinguda en Roma.
Creu vostè, senyor Ricoma, que Tarragona necessita més hotels,
més places hoteleres, pensant en un mitjà i llarg termini?
Tarragona aposta per una oferta global de turisme.
Tarragona té tots els encants com per contentar qualsevol tipus de demanda
dels visitants.
Tarragona ofereix des del sol i platja típic de Costa Daurada
passant per un turisme cultural, de tot el que representa el seu patrimoni,
passant pels amants de les tradicions, amb tot el que implica les festes majors,
els castells, un turisme nou que estem captant, que és el turisme congressual,
arrel de la construcció i posada en funcionament de la Palau de Congressos,
i això significa que hem de tenir establiments hotelers adequats a tots els perfils,
a tots els tipus de visitants que puguin venir a Tarragona.
L'última prova la tenim, com tu ho has dit, aquí a davant,
que és un hotel més aviat per a gent que vingui a treballar a Tarragona,
ja sigui perquè vingui a un congrés, ja sigui perquè vingui a desenvolupar
una tasca professional, i bé, aquest, que és l'últim que jo conec, està al 100%.
Això significa que un hotel nou, que ja està al 100%, dona peu a que a Tarragona
pugui tenir nous establiments.
El que hem d'apostar és perquè aquests nous establiments s'involucrin,
i el conjunt del sector hoteler s'involucri amb el petitós projecte
d'explotar la potencialitat turística de la ciutat.
Tots som responsables, l'administració és la primera, no?
L'administració, l'Ajuntament, ha de vendre la ciutat de Tarragona a l'exterior,
però no ho ha de fer sola ni ho volem fer sols.
Tots els agents involucrats en el món turístic són conscients d'aquesta potencialitat
i entre tots hem de ser capaços d'explotar-la al màxim.
En aquest sentit, jo vull felicitar el conjunt dels hotelers de Tarragona,
dels restauradors de Tarragona, dels botiguers de Tarragona,
que pel que jo he vist sintonitzen amb això i ells mateixos han vist
que la seva aportació des del seu petit establiment o des del seu restaurant
o des del seu hotel és important perquè suma i perquè ajuda a difondre Tarragona,
a vendre Tarragona i amb això ens en beneficiem tots, no?
Per contra, el repte és prou atractiu i jo estic segur que any darrere any
anirem consolidant la faceta turística com una de les més importants de la ciutat.
Parlava de turisme congressual, d'una de les facetes que cal segurament desenvolupar
encara més a la ciutat de Tarragona. Parlem justament del Palau de Congressos.
Francesc Comà, com dèiem, és tinent d'alcalde responsable d'aquesta macroàrea
d'estratègies i promoció de la ciutat de Tarragona.
Aquí s'inclou la gestió del Palau de Congressos.
Quines són les previsions més immediates per a aquesta instal·lació
per a aquest últim trimestre o quatre mesos, quatre trimestres de l'any 2003?
Bé, al Palau de Congressos abordarem aquelles petites o grans,
segons com es vulgui interpretar, millores en la pròpia infraestructura
que han de fer del Palau una instal·lació encara més operativa del que és, no?
En aquest sentit, ja és sabut que s'ha d'actuar a la sala U, a la sala principal,
per dotar-la tècnicament de les qualitats que es necessita com a auditori musical també.
Després, també a la sala U procedirem a fer l'enfosquiment que faciliti les projeccions,
els powerpoints, les diapositives, la projecció de vídeos, un sistema d'enfosquiment automàtic.
Procedirem a la substitució d'un pont grua que tenim actualment
per baixar mercaderies i per baixar gènere en les parts inferiors,
en les sales inferiors del Palau, quan hi hagi fires o quan hi hagi aconteixements
que ho requereixin per un pont més modern, per un pont hidraulic,
per un pont que faciliti aquestes tasques.
i estem tancant el projecte, com ja vaig informar,
per aixecar l'edifici anex al Palau, l'edifici firal,
en l'esplanada que hi ha davant de l'estació de Renfe.
Recordo que hi havia dos projectes i que, parlant amb els responsables,
vam decidir que es tenia que fer un remix entre els dos
per tal de trobar aquell disseny d'edifici firal
que més es pogués convenir a la ciutat.
En aquests moments s'està tancant aquest tema
i a veure si en aquest darrer trimestre de l'any podem començar.
Tot això, evidentment, no ha anat en detriment
de l'increment de dies d'ocupació del Palau de Congressos,
no ha anat en detriment que l'ocupació
cada vegada ho sigui més a nivell de congressos,
pel Palau de Congressos, pot haver des d'una jornada d'una empresa,
passant per una exhibició, per una presentació d'un producte,
passant per una conferència o acabant,
per el que a nosaltres ens agradaria,
d'una ocupació intensa, amb dos, tres dies a la setmana,
quatre dies, com és la celebració d'un congrés.
Hem anat, jo crec que ara comencem a recollir el que hem sembrat.
Jo soc dels que vaig dir des d'un primer moment
que ningú esperés que féssim 60 congressos l'any
des del primer any de funcionament del Palau de Congressos
és un món molt tancat, és un món en el que costa entrar-hi,
és un món en el que t'has de treballar els potencials clients
d'una forma constant, però sense agobi,
i en aquests moments jo crec que això que hem vingut fent
en els darrers tres anys està començant a generar ja demandes
per venir a fer congressos a la ciutat de Tarragona
d'una forma autònoma, sense que nosaltres anem darrere.
És a dir, que a poc a poc anem entrant en aquest circuit
de ciutats que estan ben vistes, ben situades,
per acollir congressos nacionals i internacionals,
que són els que porten gent, que són els que porten poder adquisitiu,
que són els que deixen estàncies a la ciutat de tres, quatre dies,
i en definitiva que responen a la finalitat
per la que es va construir en el seu dia el Palau de Congressos.
Pel que fa a les fires, senyor Ricoma, s'havia parlat en l'anterior mandat
sobretot d'una tendència de voler anar cap a una especialització
o diferenciació en els certàmens firals respecte a altres,
i que n'hi ha moltes a més.
En aquesta línia continuaran treballant i tenen ja noves propostes
de cara a l'any 2004?
Sí, sí.
Això, el cop de timó en la política firal ja és un fet,
i en aquest sentit hem de deixar de banda les fires generalistes
i la mera exposició del producte sense cap sentit.
D'això ja n'hi ha molt, ja està hipermassificat,
i tant expositors com visitants jo crec que estan sobressaturats.
El que necessitem és saber detectar necessitats de la societat
i aquestes necessitats les hem de saber plasmar amb un tipus de fires
que donin allò que la gent vol i que ho donin d'una forma vistosa,
original i alhora seriosa.
En aquest sentit ja hem pogut tancar dos fires importants
pel primer trimestre de l'any que ve,
com és Moby Deck, que serà la segona edició
i que juga una mica sobresagut a l'èxit que va representar la primera edició,
i després la mutació del que venia sent Don Nobis,
que ara es diu El teu dia
i que presentarà una mica el món de les celebracions
d'una forma molt més genèrica,
però alhora molt més especialitzada,
molt més genèrica perquè seran molts els tipus de productes i serveis
que es veuran que es necessiten amb celebracions,
però molt més especialitzada perquè s'estructurarà
de forma en els diferents tipus de celebracions que avui en dia hi ha,
des d'una festa d'empresa, passant per una despedida de solter,
o fins i tot per la celebració per excel·lència, que és la boda.
En aquest sentit, com a forma novedosa i original,
tenim el casament que s'ha de celebrar al Palau de Congressos,
aquesta petició a les parelles que es vulguin casar
que ho facin al Palau de Congressos el dia de la fira,
amb tots uns parabents que tindran,
com que s'han de quantificar, els han quantificat amb 9.000 euros,
i que tinc que dir que hores d'ara, faltant un més perquè es tanqui
el plaç de presentació de sol·licituds,
ja són 48 parelles les que han demanat casar-se al Palau de Congressos.
Per tant, la idea està tenint èxit, està aixecant interès
i això vol dir que està preparant la gent perquè vagi a la fira
i perquè la fira sigui un èxit.
Seguim treballant, puc adelantar
que s'està retocant una possible fira vinculada a temes del mar,
no entraré més en detall,
donat el caire propi de Tarragona
i donat les possibilitats que té el ser una ciutat de mar,
i jo crec que podrem tancar l'any que ve un calendari
de sis fires totalment diferenciades del que es venia fent,
especialitzades, rigoroses,
acompanyades d'aquell com que les faci càlides,
que les faci originals i aleshores que les faci divertides.
Hem parlat de turisme, genèricament,
hem parlat del present i del futur més immediat al Palau de Congressos,
parlem també de promoció comercial.
En aquest àmbit, que també gestiona i dirigeix Francesc Ricomà,
quines són les perspectives més immediates que tenim?
Recordem després de la instal·lació i la posada en marxa de la Via T,
com a gran eix comercial del centre de la ciutat,
el gran espai a cel obert del centre de la ciutat,
que ja està funcionant des de fa un temps.
Hi havia projectes especialitzats, podríem dir també, senyor Ricomà,
destinats a dinamitzar comercialment algunes zones,
alguns barris de la ciutat.
En aquesta línia continuaran treballant?
Sí, sí, sí.
I no estem fent res més que donar compliment
al que assenyala el Pla d'Ordenació d'Equipaments Comercials de Tarragona,
que deia que la ciutat tenia que obrir tres grans eixos comercials,
una columna vertebral bàsica que era el centre de Tarragona
i que a mi em complaudi que ja està funcionant de forma autònoma com és la Via T.
Ja són els botigues de Tarragona els que la gestionen,
l'Ajuntament l'únic que fa és donar cobertura amb allò que pot,
però que ja la programació, les activitats, les idees,
ja sorgeixen dels propis botigues.
Per tant, creiem que l'administració aquí ha complert el seu paper.
I està content, per cert, vostè, com a responsable polític municipal?
Sí, jo ja estic content. A mi m'agradaria que aquestes coses es poguessin rebobinar
i poguéssim veure com anaven les primeres reunions que es van tenir en aquest sentit.
Ara veure que tenim ja 170 botiguers,
que hi ha una junta amb botiguers joves, il·lusionats, en ganes,
que estan fent activitats, que acaben de sortir d'una campanya d'estiu important,
que ja estan preparant la campanya de Nadal.
Doncs bé, jo crec que allò que ens vam proposar,
que era una mica despertar el comerç de la ciutat,
ajudar-lo, perquè estàvem en una situació d'indefensió
en relació a les noves tipus d'establiments de distribució comercial,
jo crec que ho hem assolit.
Evidentment, són pràcticament tres anys i un any que funciona de forma autònoma
i, per tant, encara hi ha molt camí que fer i hem d'estar allà darrere
i l'Ajuntament, que des del primer dia va creure en això,
no deixarà en cap cas els botiguers de la Via T, els ajudarà.
El centre, doncs, el tenim en marxa.
El tenim i després el POEC deia que hi ha Torrefort i Sant Verí i Sant Pau.
Torrefort, com és sabut, ja té el seu pla de dinamització redactat,
ja el té sobre la taula,
ja ha estat presentat en els botiguers de Torreforta,
i, igual que va ser amb Tarragona,
per tirar l'endavant es necessita la col·laboració dels botiguers.
L'Ajuntament sol no té sentit fer alguna cosa pels botiguers
si els botiguers no hi participen o no hi creuen.
En aquest sentit, els botigers de Torreforta estan mirant-s'ho
i en el moment que ells diguin
ens comprometem a posar-se a tirar de la viga comercial
per una part a l'Ajuntament i per l'altra ells,
endavant.
Nosaltres garantirem que hi hagi les partides pressupostàries
perquè això pugui ser així.
I el que farem ara, en aquest darrer trimestre de l'any,
és redactar el pla de dinamització per Sant Perí i Sant Pau,
que és l'altre eix comercial.
De forma que l'any que ve ja tindrem
totes les zones de Tarragona, en l'escalpó que ens deia
que havíem de fer alguna cosa amb un pla estratègic,
per dir-ho d'alguna forma, amb un pla de dinamització
per ajustar-ho més a la nomenclatura comercial
que permeti que el comerç de sempre, el comerç tradicional,
tingui garantida la seva continuïtat.
L'evolució d'aquests plans de dinamització comercial
de Torreforta i de Sant Perí i Sant Pau,
ja tindrem l'oportunitat de seguir-los de més a prop més endavant.
Ja per anar acabant, senyor Ricoma,
i en clau estrictament política,
com a tinent d'alcalde del Partit Popular,
com a diputat del Congrés de Madrid per aquesta formació política,
estem a punt d'obrir ja el nou curs polític,
o de fet ja ha començat, perquè aquest any hi ha hagut,
podríem dir, poques vacances polítiques.
En clau més territorial, més local,
tenim un parell de cites electorals importants.
una, la del Consorci del Camp de Tarragona,
amb dos candidats, l'alcalde de Tarragona i l'alcalde de Reus.
Vostè té un favorit?
A mi m'agradaria que fos l'alcalde de Tarragona.
Si bé, hem de dir que l'esperit de consens
que té que inspirar amb el Consorci del Camp de Tarragona,
des del moment, en què ha de ser un nens
que ha de treballar per millorar les infraestructures,
el treball, l'ocupació del Consorci,
a mi m'agradaria que s'arribés també amb algun tipus d'entente
entre les candidatures que ara hi ha presentades.
Però el pes de Tarragona, la capitalitat de Tarragona,
jo crec que comporten que hagi de liderar aquest projecte,
que no és liderar, sinó que és dirigir,
perquè líders, evidentment, ho són tots els que hi treballen,
que volen el millor pel seu municipi,
que volen el millor pel conjunt del Camp de Tarragona.
Necessita un director, i a mi em sembla que la candidatura
de Tarragona és la més adequada perquè aquesta orquestra de futur
funcioni de millor manera possible.
I les eleccions al Parlament de Catalunya, com les veu?
Tenint en compte que hi ha un distànciament evident
entre Partit Popular i Convergència i Unió,
en aquest període preelectoral,
això pot condicionar d'alguna manera la política local o no?
No, en cap cas.
Jo crec que la política local ha demostrat que tant Convergència
i, evidentment, el Partit Popular funcionen per criteris de ciutat,
i que si a l'hora de desenvolupar la nostra gestió per Tarragona
poséssim davant les diferències ideològiques que ens separen,
que són bastantes, però són partits diferents,
doncs no faríem res.
El que sí que tenim clar és un projecte de ciutat,
el que sí que tenim clar és que estem tots en el mateix vaixell,
que és fer de Tarragona la ciutat que tots volem,
i que això comporta un respecte i una fidelitat mutua.
Jo he de dir que fins ara això és així, ho puc certificar,
i que, per tant, peti el que peti,
Tarragona, en cap cas, es veurà afectada.
Unes eleccions autonòmiques, unes eleccions generals,
ja tenen un contingut ideològic més fort,
cadascú ha de fer bandera del que creu i del que pensa
que és més necessari pel conjunt de la societat,
catalana o espanyola,
i en les mans dels ciutadans està.
El Partit Popular acudeix a les eleccions
amb l'avantatge de no tenir que donar masses explicacions,
perquè crec que representeu un projecte clar
i potser són els altres els que van donant tombos
i que ara s'escoren cap a un costat,
ara s'escoren cap a l'altre,
ara pugen un esgló amb voluntat autonomista,
ara el baixen.
El Partit Popular defineix molt clar el que és,
el que representa,
i això és una garantia, entenc,
i és un ajut pels ciutadans.
Amb aquestes condicions afrontarem els dos reptes electorals
convençuts d'uns bons resultats.
Hi ha les eleccions generals del mes de març del 2004,
repetirà, com a diputat al Congrés?
Falta un segle.
Vostè creu que algú pensa en les generals
si tenim d'aquí dos mesos?
Segur que vostè sí, i el seu partit també, com tots.
Bé, però els aconteixements són els que marquen els timings,
i en aquest cas el Partit Popular està bolcat
en preparar les eleccions autonòmics.
Però té ganes de repetir com a diputat a Madrid o no?
Jo em dedico a la política i soc molt feliç,
i en aquest sentit jo sempre estic a disposició del partit
pel que consideri oportun,
i això és el que traslladaré.
Això se li diu una resposta política.
Senyor Francesc Ricoma, moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
I fins la propera. Adéu-siau.
Adéu, bon dia.