Les 10 del matí, 33 minuts, en deixem enrere la qüestió
de la que parlàvem fa uns minuts amb la vicerrectora
de la Rovira Iversilí, Joana Saragossa,
aquest festival de teatre greco i atí,
que començarà d'aquí a una hora i mitja
al Teatre Auditori del Camp de Mar.
Deixem enrere, com dèiem, aquesta qüestió
i ara us proposem abordar un altre tema d'interès,
d'interès social, d'interès de salut,
perquè volem parlar de la malaltia del Parkinson.
El proper divendres 11 d'abril se celebrarà,
com cada any es commemorarà, com cada any el dia,
Mundial del Parkinson.
I aquí a Tarragona, l'associació Parkinson
de les comarques terraunines organitza també,
com és tradicional, com és habitual cada any,
diferents activitats per difondre informació
d'aquesta malaltia a les persones,
realment que la pateixen, però també en general
a la societat.
Ens acompanya la presidenta de l'associació,
que és la senyora África Valiente.
Senyora Valiente, bon dia.
I també ens acompanya la senyora Marina Baró,
que és treballadora social de la pròpia entitat,
de la pròpia associació.
Marina, també bon dia.
Bon dia.
Senyora Valiente,
com dèiem, cada any vostès organitzen
diferents activitats
i avui mateix ja comencen aquí a Tarragona, no?
Aquí a Tarragona.
Comenzamos a las cinco de la tarde,
hacemos una conferencia en la sala de actos
de la Fundación La Caixa
y lo dedicamos al Parkinson y Cualidad de Vida.
La conferencia se dividirán en dos partes.
Una conferencia a cargo del doctor Antonio Bové,
que és médico especialista en trastornos del sueño
y nos hablará de las alteraciones del sueño en la enfermedad de Parkinson y después una mesa redonda,
que estará compuesta por la doctora Rosa Alvira, que es neuróloga de l'Hospital Joan XXIII,
la doctora Sílvia Crispi, que es médico de familia,
la senyora Montserrat Junca, que es enfermera de atención primaria
y la senyora María Teresa Gutiérrez, que es psicóloga y colaboradora de la asociación.
Aquest acte es fa, aquesta tarda, com dèiem, a les cinc, a la Fundació La Caixa,
la seu que tenen al carrèculum número dos,
però, com dèiem, després vostès, és una associació que enclova tota la província
i faran també activitats en altres localitats, no?
Sí, ho hacemos en Reus el dia 10 d'abril, en Amposta el 11 d'abril,
en Sant Carlos de la Ràpita el 22 d'abril i en la Senya el 25 d'abril.
Llavors, aquests actes estaran, encara que és el dia 11 d'abril,
el dia del Parkinson, això serà un acte de tot el mes.
Què pretenen amb aquestes activitats?
Doncs intentar dar a conèixer la malaltia de Parkinson,
perquè, per molt que es parli, conèixer la gent de Parkinson,
en realitat la malaltia en sí és bastant desconocida.
ara comença la gent a conèixer i a saber,
i, sobretot, a la gent que té Parkinson,
a que sepa que existe una associació
i que estem dispuestos a atender-los.
Què és el Parkinson, doncs, en aquesta voluntat que podem tenir avui
amb aquesta conversa de donar a conèixer aquesta malaltia?
Doncs és una malaltia neurodegenerativa.
O sigui, de moment, no té cura.
Vas perdent facultades.
I quins són els trastorns?
Els trastorns són molts.
Són trastorns del habla,
trastorns al caminar,
trastorns del sueño,
tienes rigidez,
tienes temblor,
lentitud,
són les característiques principales del Parkinson.
et produeix falta de memòria.
Memòria te cuesta.
Eres lento de pensamiento.
De reflejos.
De reflejos muy lento.
Es una enfermedad muy extraña.
Te puede producir de todo.
Com afronteu, Marina,
vosaltres, que com tu sou treballadores socials,
com afronteu, doncs,
com cal afrontar aquesta malaltia?
Nosaltres, des de l'associació,
el que pretenem és,
el que creiem és que la unió fa la força,
llavors, des de la nostra postura,
fent activitats pels propis associats,
no només pels associats malalts,
sinó també pels associats familiars,
que nosaltres, des de l'associació,
creiem que és molt important la tasca
que dur a terme el cuidador,
perquè no només pateix l'enfermetat
el que pròpiament la té,
sinó tot el seu entorn.
Llavors, fem activitats,
actes de difusió,
i, bueno,
tot el que una mica
a demanda
del nostre nucli de població,
vull dir,
fem una miqueta
el que podem,
perquè, clar,
econòmicament
les associacions
no tenim
no tenim
molt de capital,
llavors,
amb una mica
amb la quota dels associats
i les subvencions
que aconseguim,
doncs anem fent activitats
de promoció
i de rehabilitació, no?
Com en aquests casos,
estem portant ara
rehabilitació,
logopèdia,
tallers d'activació mental,
estem fent diverses activitats.
Quina atenció
necessita un malalt de Parkinson?
Doncs és una atenció
molt integral, no?
Des de tot el que refereix
a la mobilitat, no?
Que en molts casos
es veu limitada
a la parla,
com deia la senyora Àfrica, no?
Molts tenen trastorns
de la parla,
llavors ara nosaltres
estem fent activitats
de logopèdia, no?
Per estimular
i per ensenyar-los
a tècniques
per la parla.
La memòria,
també com deia
la senyora Àfrica Valiente,
vull dir,
és integral,
és una atenció integral
que necessita
el malalt de Parkinson.
És una atenció
totalment integral,
és una atenció
multidisciplinar,
o sigui,
en la qual
hauria de intervenir
des de un neuròleg
fins a un terapeuta
ocupacional,
passant
per tota
classe
d'especialistes
i de professionals,
perquè la malaltia
en sí
té
moltíssims
trastorns
i molt diferents.
I vostès a l'associació
compten amb
especialistes
que poden ajudar
a persones
que recorrin a vostès?
Com a mèdicos,
com a neuròlogos,
no,
no tenemos.
No tenemos.
Lo que tenemos
son profesionales,
como la psicóloga,
la logopeda,
fisioterapeutas,
esto sí,
pero
neurólogos
participan con nosotros
y les pedimos ayuda,
pero...
Tenim bona relació
amb atenció pública,
no?
Però no participen
directament
de l'associació.
Explica'ns activitats,
coses pràctiques
que feu en el dia a dia,
Marina.
Coses pràctiques,
doncs ara,
com ha comentat molt bé,
estem,
englobem
tota la comarca
de Tarragona
i totes activitats
que ara diré
les fem tant
aquí a Tarragona,
a Reus,
Mora
i Tortosa.
Llavors,
ara en aquests moments
estem fent rehabilitació,
que reuneixen
un dia a la setmana,
portat a terme
per fisioterapeutes,
per professionals,
per professionals
a l'ICS.
Llavors,
normalment tenim
dos grups,
depenent de les dificultats,
que és valorat
pel professional.
També el que estem fent
és logopèdia,
també un cop a la setmana,
tallers d'activació mental,
en ocasions
hem fet tallers
de memòria,
alguns tallers
d'ajuda
al cuidador,
ensenyar-li al cuidador
tècniques
i moviments
per poder portar
el mal a la casa,
com ajudar-lo.
I ara mateix,
aquest any,
hem començat a fer
Guagim,
que és ginàstia aquàtica,
que ho fem
a les piscines municipals
de Camp Clar.
Té molt d'èxit,
en principi,
no sabíem
si funcionaria molt bé
i la gent
ho ha acceptat molt bé,
estan molt contents,
també ho fem un dia a la setmana
aquí a Tarragona
i amb ganes
de fer més activitats
i de la que gent
participi
i es faci socis
perquè com més serem
més coses
podrem fer.
Perquè totes aquestes activitats
les feu en grup?
Les fem en grup,
totes les activitats
són en grup.
És positiu
fer en grup?
Sí,
perquè a part
que els hi va bé
per a ells mateixos,
com pot ser la rehabilitació,
també crees
una xarxa social
que és molt positiva
pel malalt,
conèixer gent
amb la seva mateixa problemàtica,
entre ells s'expliquen,
ja fan grups d'ajuda mútua
quasi involuntàriament,
entre ells se reuneixen
i ha arribat a un estat
que són
més que només companys
com amics,
en molts casos
ja són amics,
que es truquen,
es troben,
això és el que és
important,
crear la xarxa
aquesta social
d'associacionisme.
Això de crear
grups d'ajuda mútua
suposo que és molt important,
no, senyora Valiente?
Sí,
és que una de les coses
més importants
que hi ha
és això,
és el
encontrarse todos,
perquè
si no
te encierras
en ti mismo,
al costarte hablar,
al costarte
caminar,
a la lentitud,
tot això
te hace
encerrar-te
en ti mismo
i entonces
te cuesta
salir a la calle
perquè crees que te miran
o perquè realmente te miran
o perquè no puedes
mantener una conversació
seguida
amb altres persones
perquè no te entienden.
Entonces,
el encontrarse todos,
esto te ayuda muchísimo
porque todos estamos
en el mismo,
en la misma
tómbola
y entonces
es una gran ayuda
para nosotros.
Es una de las cosas
quizás
más importantes
que hay,
el encontrarse
y el poder
montar estos grupos
de ayuda.
¿Quantes persones,
han calculat vostès,
quantes persones
poden patir
Parkinson
aquí a la província
de Tarragona?
Exactamente,
exactamente,
no tenemos datos,
pero yo creo
que unas 1.500 personas
en toda la provincia
de Tarragona
podrían padecer
Parkinson,
además de las personas
que no están
diagnosticadas
pero que lo tienen
y aparte
hay un 10%
de personas
menores
de 45 años
con Parkinson.
Es a dir,
que ya en una edad
relativamente jove
pot aparecer
la malaltia.
Sí,
con 30,
con 34 años,
o sea,
en cualquier edad.
Abans parlàvem,
Marina,
dels trastorns
que provoca,
pero ¿i els símptomes?
¿Hi ha alguns
primers símptomes
que puguin...
Los primeros símptomes.
Realmente,
cuando se te
diagnostica
la enfermedad,
hace años
que tienes símptomes.
Lo que pasa es que
son unos símptomes
que no
no se conocen.
Te puede...
Lo que pasa es que
no todo el mundo
que diga yo
los síntomas
tiene por qué
tener Parkinson.
Te puede coger
depresiones,
puedes tener
dolores musculares.
Entonces,
pues te van enviando
de un médico
a otro,
a un traumatólogo,
a un psicólogo,
hasta conseguir,
hasta que realmente
te diagnostican
la enfermedad
de Parkinson
que te mandan
a un neurólogo,
pues pueden pasar
cuatro, cinco,
seis años.
perfectamente.
Es muy característica.
Molts malalts
diguin
en el moment
que se les ha
diagnosticado
que diguin
ostres,
pero yo
cuatro años
creo que ya
lo tenía,
¿no?
Porque
pues estos símptomes
son los mismos
justos d'ara,
¿no?
L'únic que
fins que no se
els ha
de...
Es un
procés lent.
Es muy
lento.
Además,
no existe
ninguna prueba,
no existe
ninguna prueba
por la cual
determine
que tiene
Parkinson.
Ni hay
tags,
ni nada.
Cuando te hacen
los tags
y todas las pruebas
estas es para
descartar
que puedas
tener otro tipo
de enfermedad
como tumores
o cualquier otro tipo.
Entonces,
es una enfermedad
bastante difícil
de diagnosticar.
Es clínica.
No hay ninguna prueba.
Marina,
alguna cosa más
de las cosas que feu?
Bueno,
comentar-te
que deia que sí,
que la província
som uns 1.500,
nosotros
com a associats
en som uns 150,
150 i pocs.
Llavors,
vull dir que
la nostra tasca
és que la gent
ens coneixi,
que es facin
socis
i que la Unió
fa la força,
no?
Vull dir,
només dir això.
On sou?
Quina és la manera
de contactar
amb vosaltres?
Bueno,
nosaltres tenim
diversos despatxs oberts.
Aquí a Tarragona
estem aquí
a la Sala de l'ICS,
al carrer...
Parat de l'arriba?
Rambla Nova 124.
És el centro
de atención al usuario.
Normalmente estamos
en los centros
de l'ICS,
de l'Institut Català
de la Salud,
que son los que
nos ceden
los espacios.
A parte de
que también
en la fisio,
también la tenemos
cedida por ellos.
O sea,
la rehabilitación.
I hi ha algun telèfon
on puguin contactar
amb vostès
per qualsevol cosa?
Sí.
El 630-028-904.
Molt bé.
Doncs aquesta
és la manera
de contactar
amb l'associació
Parkinson
de les comarques
de Terraona.
Recordem
a totes
aquelles persones
interessades
que avui mateix,
aquesta tarda,
a les 5,
a la Fundació
La Caixa,
a la seu
que tenen
el carrer Colom
número 2,
hi haurà
una conferència
carrega
d'un metge
especialista
en trastorns
del son
que parlarà
justament
de les alteracions
del son
en la malaltia
de Parkinson
i després
hi haurà
una taula rodona
per parlar
d'aquesta malaltia
i de la qualitat
de vida.
És el primer acte
que organitza
aquesta entitat
amb motiu
del Dia Mundial
del Parkinson
que es commemora
el proper divendres
11 d'abril.
Avui hem parlat
de l'entitat
i de la malaltia
amb la seva presidenta,
la senyora
Africa Valiente
i amb la treballadora
social,
la senyora Marina Baró.
A totes dues,
moltes gràcies
i molta sort.
Gràcies.
Adéu-sia,
bon dia.