Rosa, explica'ns per què en guany el premi se l'emporta Lluís Badia.
Simplement pels tinglados, pels tinglados del Moll de Costa.
Però explica'ns per què exactament.
Què voleu dir pels tinglados?
Perquè el que és els tinglados del Moll de Costa sempre hi ha exposicions,
tant muntatges molt macos com també coses fetes per la gent de la ciutat també molt maca.
Aleshores, sempre estan funcionant i és una cosa per la cultura molt interessant a Tarragona
perquè hi ha uns espais molt adients per això.
I gràcies al port.
Són locals del port, ens tracten molt bé, fan...
En aquest cas, el senyor Badia com a representant d'això.
És a dir, d'alguna manera el que voleu reconèixer és la tasca de l'autoritat portuària en favor de la cultura.
Evidentment, sí, sí, evidentment.
A nosaltres aquest premi sempre s'ha dit, i aprofitaré per dir-ho una vegada més,
que no hi hagi confusions, és a dir, mai se dona amb un polític,
pel sol fet de ser polític, mai el guanyaria.
És a dir, en principi, sempre se li dona amb alguna persona que s'hagi significat a la ciutat,
per nassos, precisament, d'alguna manera,
amb les seves activitats, diguem-ne, quasi extraprofessionals, no?
És a dir, d'una manera, no diré desinteressada, però sí una mica altruista
i una mica amb un esforç determinat pel bé de la cultura o de les coses de la ciutat.
I entenem que l'autoritat portuària, en aquest cas, doncs, en aquest aspecte fa molt,
perquè els tingladors contínuament s'hi fan coses, no solament artístiques,
que són les que nosaltres valorem potser més,
però es fa tot tipus de coses i està obert a la ciutat,
el qual és molt important,
i entenem, doncs, que això requereix uns nassos,
perquè el port podria dedicar-se simplement a fer de port i no fer aquestes coses, no?
Aquest és el cinquè any, no?
Cinquè any, sí.
Cinquè any t'organitgeu aquest premi.
Perquè, de fet, com sorgeix la idea d'això de fer l'home dels nassos?
I per què? Què representa?
Què voleu dir amb això del guardó de l'home dels nassos?
Home, el que es vol dir amb això és, precisament,
això que és un personatge que s'hagi significat per nassos, no?
És a dir, podríem...
Bueno, recordant els que han rebut el premi,
fins ara, doncs, el primer va ser el Mosco,
a qui també van valorar la seva tasca una mica dintre del seu local,
però que feia moltíssimes coses minoritàries, inclús, no?
És a dir, que no tot era per omplir la caixa,
que a vegades feia coses a favor de la cultura
i que eren molt minoritàries i segurament molt poc rentables econòmicament, no?
Això demostrava tindre-ho els nassos al fer-ho.
El segon any se li va donar a l'Eudal Carbonell,
precisament perquè va tenir els nassos de fer aquella pintada,
sent ja príncep d'estúries,
la famosa pintada que va sortir als diaris i tal,
i que entenem que un personatge com ell
va demostrar tindre els nassos importants
en quant a la seva personalitat pròpia i demostrar-ho.
El tercer any va ser el Patrimoni per la Pau,
que són els pacifistes,
belixistes, que es belluguen bastant i tal.
El quart va ser el Rafael Gabriel,
que se li va donar precisament perquè és un home crític
i que estima molt la ciutat
i molt crític a vegades està amb les institucions
perquè no fan les coses com ell voldria.
I sempre posa els nassos.
Exacte, i sempre posa els nassos d'anar a la contra,
que és important.
I aquest any ell es va dir perquè entenem, a més,
que la tasca que fa amb aquest aspecte
és una mica de nassos,
perquè tenim, no està confirmat,
però tenim certa idea que a vegades
li costa algun esforç important
el poder destinar els pressupostos
que necessita per fer allò del moll,
allò dels tinglados,
que no té res a veure amb l'activitat normal portuària.
Llavors ens costa que a vegades
té que donar alguna explicació a causa d'això.
Estava pensant de totes maneres,
ara que repassaves els altres quatre premiats,
que parlàveu de no premiar, no guardar polítics,
aquest potser d'enguany és el més polític?
Tampoc és polític.
Ell, nosaltres el considerem un gestor, en aquest cas.
És a dir, vull dir,
prescindint de la seva ideologia política
o dels seus, entre cometes, ambicions polítiques,
en aquest cas entenem que és un gestor, no?
És el president de l'autoritat portuària.
És que, a veure,
podria també ser un polític,
però sempre i quan no es guanyi les garrofes
fent de polític.
En aquest cas, el senyor Badia,
com a president del port,
s'ha guanyat les garrofes, diguem,
presidint el port.
O sigui, que entrin,
vagin vaixells, portats, etcètera,
en aquest altre mena de negoci,
entre cometes.
Clar,
el dels tinglados no té res a veure amb el port.
És un servei que dona el ciutadà.
I, de baronsa, doncs clar,
ell, sense fer aquests tinglados,
també viuria de lo mateix.
Vull dir,
ho fa perquè vol.
Això va sorgir,
això de l'home dels nassos,
fa cinc anys.
Com?
En una trobada fent un cafè,
fent un sopar entre vosaltres,
com va sorgir una mica la idea?
Probablement així, no?
Vull dir,
nosaltres ens reunim habitualment.
I per què vau triar la figura
de l'home dels nassos?
Bé,
una mica per aquesta idea
que era una persona
que havia de tenir nassos
de fer coses d'aquesta manera, no?
Costa molt, eh,
trobar gent amb nassos.
I hi ha molta gent que té nassos
i molta gent que ho mereix,
però que tampoc és tan fàcil
trobar persones desinteressades, no?
És a dir,
que a vegades aquestes són tasques
que són més...
Això,
que donen més fenya
que benefici
i entenem que això
és el que s'ha de premiar.
És que sempre diem,
bueno,
és que a tant lloc fan no sé què,
a Tarragona,
sempre veiem que no es fa res,
que no es fa res,
vam dir,
no ho sabíem,
qui té nassos per fer alguna cosa?
I així van anar a buscar una mica,
però de veritablement
ens costa molt.
Costa.
Sí, sí,
costa trobar persones.
Quan ho decidiu,
això suposo que ho aneu pensant
al llarg de l'any, no?
Al llarg de l'any, sí.
Sí, sí,
al llarg de l'any
potser ara encara tardarem uns mesos
a començar a proposar gent,
però llavors ja anem fent una espècie de...
Cadascú dona la seva quiniela
i després anem eliminant
i al final anem decidint.
També hi ha vegades
ens hem trobat en algun cas
d'algú que no ens ho va voler acceptar,
perquè precisament
per tants nassos que té
no va voler acceptar-ho.
Perquè, bueno,
va dir que ell no feia les coses
precisament perquè se les premiesin, no?
Aquest es mereixeria un doble prèmit, no?
És a dir que llavors
anem descartant gent
i al final fem una petita votació interna
i es decideix el que creiem
que és aquest any.
Suposo, Rosa,
que heu parlat ja amb el president
de l'autoritat portuària
quan li vau comunicar
i què?
Com ho va rebre?
Molt bé.
Sí, tenim la sensació
que va estar molt satisfet.
Tenim la sensació aquesta.
Sí, perquè a més
és un reconeixement
que se li fa a l'autoritat portuària
segurament no per una activitat
relacionada directament amb el port,
sinó per una activitat cultural.
És que amb el port...
Sí, sí, no, no,
si fos pel port no li ho havíem donat.
No, no, no, que va.
No, segur.
Li vam donar uns
que estan en contra
dels vaixells de guerra
o sigui que no li podríem
haver donat el port.
També és curiós, és veritat?
Fa un parell d'anys
li vau donar a...
Sí, sí,
però és que no té res
a veure d'una cosa amb l'altra.
Li donem precisament per la tasca
i que ojalà hagués
més entitats o més institucions
amb possibilitats econòmiques
com és el cas del port
que fessin coses d'aquest tipus.
A nosaltres ens agradaria
donar-li, per exemple,
els artistes
que es posen,
que es gasten els diners
de la seva butxaca,
que hi afegeixen coses
perquè a Tarragona
hagi quatre exposicions
o quatre coses.
Però, clar,
és molt difícil també
trobar aquesta gent
i si li dono
amb un artista,
com que són molts
els que ens rasquem la butxaca
per fer alguna activitat
aquí a Tarragona,
doncs clar,
però que també els considerem,
aquesta gent
que fan esforços així.
Tot això del premi,
del guardó,
s'acaba,
per dir-ho d'alguna manera,
o culmina demà
amb aquest sopar.
On el fareu, Rosa?
A l'hotel Imperial Tàrrecó
hi haurà una mezzo soprano
que cantarà
i el senyor Àngel Anyor
que tocarà,
l'acompanyarà al piano.
La mezzo soprano
es diu Elisabeth Lio...
Lio...
Lio...
L'Oriens?
L'Oriens.
L'Oriens,
no ho havia llegit encara.
És belga.
La conec, l'Elisabeth,
però el seu nom no...
I, bueno,
i serà amenitzat per això.
Consisteix a...
A més a més,
li donarem com un petit diploma...
Sí, perquè...
Què se li dona al premiat,
a les persones premiades?
El premi...
Una figura d'un gran nas?
Sí, sí, sí.
No, però quasi.
No, però quasi.
És a dir,
el premi també és absolutament...
Simbòlic.
Simbòlic.
A més, és absolutament original,
és a dir que...
És cada any el mateix,
però el vam dissenyant altres,
llavors és una peana
que rovellem de ferro,
que la rovellem i després...
I aleshores té unes tiges
on hi van uns nassos piràmides,
digue-li,
de ceràmica
i una plaqueta que posa...
I després se li dona
una mena de diploma,
que no és ben bé un diploma,
on hi ha una petita obra
de cada un dels membres
del principi brut
i, bueno,
i se li posa el nom
del senyor que se li dona.
I ja està.
Molt bé.
El sopar és íntim?
És a dir,
allò pertence justament
a una trobada...
No, no, és oberta a tothom.
...petita entre vosaltres
i l'homenatjat o...?
No, és oberta a tothom.
És a dir,
tothom que vulgui anar
pot passar per l'imperial
a retirar el tíquet
i assistir.
És a dir,
cada any ho fem així
i cada any hi ha més gent,
vull dir que...
El qual s'han satisfat molt
perquè ens permet després
quan fem un petit discurs
atacar a segons qui
perquè es facin més coses
culturalment a la ciutat, no?
De que parlareu demà, Rosa?
Ja ho teniu pensat?
No.
Més o menys.
No pensem gaire.
No meditem gaire les paraules
i per això som artistes.
Sempre busquem la boca
més que pensar.
Ara, quant sou?
Com formeu?
Quanta gent formeu part
del pinzell?
Sis, sis, sis.
I què tal l'activitat artística?
Bé.
Bé, aquest any
hem estat una mica
paradons aquest any.
Sí.
Però aquest any...
Per alguna raó especial o no?
Bé, perquè les coses
a vegades
costa d'organitzar,
sempre
a veure...
Cada un té les seves activitats
i llavors a vegades ens costa...
O és això.
Havíem fet moltes coses
i potser hi ha hagut
un cert relax, no?
Però ara aquest any,
2003,
tenim tensió de fer
unes quantes coses.
És que veritat...
I algunes d'elles
que no siguin exclusivament
simplement una exposició
d'obres de cada un d'altres
que això ja és...
Està més vist ja, no?
Potser fer un tipus
d'instal·lació,
d'actuació,
una cosa d'aquestes.
És que veritablement
si no anem una mica...
A veure,
per fer exposicions
i coses d'aquestes,
cada un individualment
si les fa i punt.
però com el pinzell brut
més o menys
es podrien caracteritzar
per fer muntatges
o coses així especials,
pintades de murals,
coses una mica
perquè l'actitud crítica
artística de la ciutat
tirés endavant
o es vegiés
que hi ha alguna cosa
o que es fa.
Però veritablement
això està molt parat.
Pots trucar
a qualsevol institució
i no marxen
de dintre
dels seus paràmetres
que tenen,
exposicions itinerants,
exposició
perquè no sé què,
perquè no sé quantos,
vull dir,
i la gent d'aquí
vull dir,
punto,
no es fa res,
no es fa res al carrer,
no es fan cap muntatge,
no es fa cap cosa d'aquestes.
Si la vols fer,
on l'has de fer a casa teva?
Sí,
costa molt.
I per què no feu
aquestes coses diferents
amb el port?
Sí.
Bueno,
potser seria el moment...
encara no en fer res,
encara no en fer res,
però...
Ara és el moment
d'aprofitar-ho,
potser sí.
Potser també,
justament hi ha alguns
de cingladusques
dedicant a fer
mostres artístiques
més arriscades.
A nosaltres,
el que ens agradaria molt
seria com,
què et diria,
com la cubana
passar de l'art,
doncs nosaltres
amb la mateixa història.
Això és.
Voldríeu ser una mena
de la cubana...
No, bueno...
En part artística,
a veure,
sortir al carrer,
que la gent se n'enterés,
que la gent...
Fer,
fer aquestes coses,
però clar,
han fet quatre o cinc coses,
les estem fent a vegades
fora de Torragona,
però a la llarga
et rasques moltíssim
la butxaca.
Si vols fer una cosa bé,
encara que sigui jo que sé,
però...
I d'avui,
doncs han fet bastant.
Fora de Torragona
hem anat,
eh,
alguna coseta,
però doncs aquí a Torragona
doncs dius,
bueno,
que ens hem de posar
a la plaça Imperial Tàrraco
a fer una cosa artística,
un d'allòs,
però...
Manel,
doncs farem alguna cosa
en algun dels cingladus?
Intentarem fer-ho,
sí,
no,
aquest any hem de fer
bastantes coses,
algunes almenys,
i intentarem,
home,
això potser ens donarà peu
a forçar una mica la situació.
Ja li preguntarem
al president del Pol.
Això.