logo

Arxiu/ARXIU 2003/ENTREVISTES 2003/


Transcribed podcasts: 805
Time transcribed: 10d 5h 28m 59s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Pràcticament dos quarts onze del matí, ja hem esmorçat.
Imaginàriament, volem dir, a través d'aquesta entrevista
que fèiem ara amb els responsables de nutrició del Col·legi de Farmacèutics
a propòsit d'aquesta campanya d'esmorzar saludables,
deixem enrere l'hora de l'esmorzar i parlem d'altres qüestions
que també us havíem anunciat avui en el sumari del matí de Tarragona Ràdio,
perquè avui volem repassar algunes de les inauguracions,
algunes de les propostes de les coses que promou el Museu d'Història de Tarragona
de cara a les properes setmanes.
Perquè per davant tenim, per exemple, l'obertura de la cuina
de la Casa Museu Castellarnau, l'obertura també, la inauguració del cos de guàrdia
i l'obertura al públic de tota la zona de remodelació
que s'ha fet a l'entorn del Pont del Diable.
D'aquestes qüestions i d'altres, com dèiem, volem parlar aquest matí
amb la tinent d'alcalde responsable de l'àrea de patrimoni,
la senyora Maria Mercè Martorell.
Senyora Martorell, bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
Comencem parlant de la Casa Castellarnau, perquè està a punt,
segurament aquest mes de març la podran obrir al públic.
La cuina de la Casa Castellarnau, què s'hi ha fet en aquest indret?
Sí, si no passa res, el previst és obrir-la al públic el dia 14 del mes de març.
Bé, el que s'hi ha fet és que la cuina de Castellarnau,
curiosament, quan la gent feia la visita,
preguntava molt si és que aquella casa no tenia cuina
o on estava la cuina de la Casa Castellarnau.
I la veritat és que la cuina havia desaparegut sota uns panels
que en una època, ja fa molts anys, es van instal·lar
en tot el que era el recinte de la cuina,
es va posar un parquet flotant, es va posar una sèrie de panels
i es va convertir la cuina en el que era la botiga
de vendre objectes de marxandatge del propi museu.
Bé, la veritat, a nosaltres ens va semblar que totes les opcions
en aquest món són bones, però que la cuina de Castellarnau
realment és una preciositat, ja la veureu,
i que era una llàstima que estigués tapada.
Bé, a partir d'aquí vam començar totes unes tasques de restauració,
perquè, evidentment, amb l'haver-la panelat estava bastant malmesa
i es va fer tota una tasca de restauració tant del sostre
com de la luzeta de les parets, com del terra,
com de tots els objectes que tenia, la llar de foc, etc.
I, per tant, en aquest moment, a partir del dia 14,
tornarem a recuperar aquesta cuina de Castellarnau
però és que, a més a més, realment és un dels llocs,
salvo els salons, Tadal, que són molt espectaculars,
jo us diria, amb més encant de tot el que és la Casa Senyorial,
aquest palauet, que és la Casa Castellarnau.
De la mateixa manera, juntament amb la inauguració,
també hem volgut que el 15 i el 16,
o sigui, amb la reobertura, amb la inauguració d'aquestes obres,
que el 15 i el 16, que és dissabte i diumenge,
hi hagi una sèrie de visites guiades a Casa Castellarnau
durant el dia que ens facin una miqueta,
ens retornin a l'època de la cuina de Castellarnau.
Llavors, agafant la idea de la visita guiada
que el senyor Castellarnau, la nit del senyor Castellarnau,
que es feia en aquest estiu, en torna tota la casa,
hem fet el mateix, que hi hagi un personatge,
un suposat personatge de la història de la casa Castellarnau,
que, a part d'ensenyar-nos a la casa,
se centri en explicar-nos la cuina i com aquesta funcionava.
I que durant tot dissabte, 15 i tot diumenge,
sense, bueno, hasta les 3 del migdia,
que sabeu que veus l'horari que nosaltres tenim de museus,
hi hagi una sèrie de visites guiades
perquè tota la gent que vulgui s'acosti a veure aquesta cuina
i el seu entorn.
I amb la cuina quedarà, doncs, completada ja tota la remodelació,
per dir-ho d'alguna manera,
tota la recuperació de la casa Museu Castellarnau?
Sí, ens queda una petita sala,
una sala que s'ha d'obrir també
i que encara falta restaurar-la,
i després la casa Castellarnau té un problema
que és que quan acabes de restaurar-la
tens que tornar a començar per un altre cantó.
O sigui, per exemple, aquests dies que hem plogut,
potser apareixen en un cantó unes humitats,
per tant, és una recuperació realment contínua.
Ara l'únic que ens queda, a part d'aquesta petita saleta que deia,
és una sala on hi ha un piano de paret
i on hi ha una sèrie, un mosaic,
que tots els que han anat a casa a Castellarnau recordaran
perquè és un mosaic de fusta,
que té el positiu i el negatiu,
és l'última sala que ens queda per acabar-la de remodelar.
I amb això, pràcticament,
i el que després seran les façanes
i també el que és tota l'adequació amb un ascensor
per evitar el que són les parretes arquitectòniques,
ja quedarà tota la Casa Castellarnau arreglada.
La Casa Castellarnau, amb aquesta nova cuina,
s'obrirà el cap de setmana del 14, 15 i 16 de març.
De fet, la Casa Castellarnau, evidentment,
ja estava oberta des de fa temps,
però incorporarà la cuina aquest cap de setmana,
que dèiem, del mes de març.
Una miqueta més tard,
el mes d'abril preveuen la inauguració del cos de guàrdia
i la possibilitat, justament,
que els ciutadans també hi puguin entrar,
hi puguin passar.
Què és el cos de guàrdia?
Bé, el cos de guàrdia de la muralla,
quan nosaltres anem a passejar pel passeig arqueològic,
si anem des del que seria l'entrada del portal del Roser,
és a dir, de l'Avinguda Catalunya,
cap a les piscines a Tarraco
i l'altra sortida, que seria la de la Diputació,
a la dreta ens queda el que és la muralla romana.
I a l'esquerra ens queda com una contramuralla,
que és la muralla que van construir els anglesos
quan van recolzar les tropes
a el que era el govern, diguéssim, legítim,
que era el govern dels Àustries
contra les tropes burbons,
amb el que era la guerra de successió.
Llavors, ells van construir tota una doble muralla
i un seguit de fortins,
dintre dels quals encara ens en queden uns quants
a la nostra ciutat,
com el fortí Sant Jordi, etc.
Tota aquesta zona necessitava,
precisament, un cos de guàrdia,
és a dir, un lloc on el que eren els soldats
que estaven fent la vigilància
per el pas de ronda d'aquesta muralla exterior,
no pel pas de ronda de la muralla romana,
doncs poguessin fer la guàrdia,
poguessin descansar,
i és aquella zona que queda molt a prop
de la zona, diríem,
de la zona de serveis de la muralla,
i que, a més a més, a la part superior
hi havia hagut alguns anys que s'havien fet sopars romans
i també a dintre de les voltes.
Són tres voltes cobertes
per unes portes de fusta,
com així, molt grans,
que a la part superior
tenen, diguéssim, una vista,
perquè precisament això
era aquest cos de guàrdia
i aquest pas de ronda d'aquesta segona muralla
tenen una perfecta vista
del que és el camp de Tarragona.
Aquí el que s'hi instal·larà,
el que s'ha fet,
s'ha d'adouar tota la zona de lavabos,
tota la zona de serveis,
tota la zona aquesta del cos de guàrdia,
per instal·lar-li una museïtzació,
o sigui, per convertir-lo
en la zona d'interpretació
del que és la muralla.
Perquè, clar, les persones,
quan van a veure,
si és que no van amb una visita guiada,
doncs tenen, senzillament,
amb el full de tolet
que se'ls regala amb l'entrada,
quan compren l'entrada,
tenen ja que veure
tota l'explicació de la muralla.
Per tant, creiem que ja
és el lloc on s'ha d'instal·lar,
i així ho farem,
de cara a la inauguració,
doncs el que és uns panels
que expliquin els períodos
de construcció de les fortificacions
de Tarragona,
no només de la muralla romana,
sinó, com ja deia,
de les modificacions d'època medieval,
de les fortificacions dels anglesos,
de les posteriors modificacions
que hi han hagut,
i que a partir d'aquí
es pugui entendre
amb molta més facilitat
el que és la muralla romana
i aquest contrafort,
que és el que nosaltres
anomenem la falsa braga.
Això, la inauguració
d'aquest cos de guàrdia
es faria, preveuen,
cap a mitjans del mes d'abril.
Exacte.
I suposo que farien també
algunes jornades
de portes obertes
perquè la gent
ho poguessin veure.
Sí, a part del que serà
la presentació
i les jornades de portes obertes
del mateix cap de setmana
que es faci
la presentació
de les obres
del cos de guàrdia,
també hi haurà
aquest muntatge
d'aquesta petita exposició
de fortificacions de Tarragona
i aquesta exposició
ja hi quedarà
definitivament
convertint-se així
en el que seria
aquest petit centre
d'interpretació
de la muralla
que és el que pretenem
anar fent
en cada un dels espais.
Fer-ho amfiteatre,
en pictinguin,
tinguem el que són
les voltes
de sota
de les grades
també arreglades
en la segona fase,
fer-ho amb cada un
dels monuments,
fer-ho a l'aquaducte,
etcètera.
Això serà
a mitjans del mes d'abril.
També a mitjans
del mes d'abril
preveuen obrir
al públic en general
tota la zona
del Pont del Diable,
remodelada
des de fa temps.
Recordem que hi ha
els alumnes
d'una escola taller
que estan treballant
des de fa molt de temps.
Suposo que les obres
estan doncs a punt
d'acabar-se,
estan en la recta final
i podrem veure
a mitjans d'abril
aquesta zona,
aquest entorn
del Pont del Diable.
Què veurem?
Com serà
el que podrem veure?
Bé,
el que veurem
amb la zona
del Pont del Diable
primer de tot
ja seran els accessos.
O sigui,
l'escola taller
del Pont del Diable
té dos anys
de duració,
va començar ara
a l'octubre,
farà dos anys,
de l'àrea de promoció
econòmica
i estratègies de ciutat
i primer va tindre
sis mesos de formació
i després
un any i mig
de treball
directe
sobre la zona.
Per tant,
durant tot aquest temps
que han fet
aquest treball
hi han hagut
els diferents mòduls
com és el de fusteria,
com és el de paletes
i com és el de
el que serien
vigilants
i guardaboscos
i jardiners.
Llavors,
el primer que veurem
seran els accessos.
Nosaltres,
fruit de la remodelació
que s'ha fet
de la carretera
nacional 240,
la carretera
de Valls,
hi ha hagut
una molt bona
sintonia
amb
Foment
i
se'ns ha fet
tot el que era
els accessos
al propi
aqueducte
amb uns carrils
de desacceleració,
acceleració,
una illeta,
la recol·locació
també
de lo que seria
això ja
per part
de l'empresa
de mitjans
perdó,
de l'EMT
de l'empresa
de transports,
la recol·locació
i recuperació
de lo que seria
la parada
de l'autobús
del Pont del Diable
per facilitar
a la gent
qui pugui
anar-hi
i per tant
això ja ho veurem.
Primer de tot
hi haurà
acabada
la senyalítica
de la pròpia carretera,
senyalitzant
que hi ha
l'aquaducte,
senyalitzant
en direcció contrària
el canvi
de sentit
per poder-hi accedir
i després entrarem
a tot el que és
l'accés
del propi
Pont del Diable
veurem
recol·locada
que encara no hi està
però d'aquí a l'abril
esperem que sí
que hi estigui
el que és
la porta
del Pont del Diable
recordareu
que nosaltres
quan arribem
al Pont del Diable
teníem
una gran porta
amb un petit
també
monolit
que hi havia
es tornarà
a recol·locar
no exactament
amb la posició
que estava
una miquesa
més
en diagonal
precisament
fent el que és
l'accés
de cotxes
i l'accés
peatonal
i després
seguint
per amunt
veurem
aquest monolit
que també hi havia
en aquell mateix complex
i seguint
arribarem
a la zona
d'aparcament
la zona
d'aparcament
permetrà
l'aparcament
d'uns 4
o 5
autobusos
més tot el que siguin
els cotxes
serà una zona
on hi haurà
tot el mobiliari
que requereix
una zona
d'aparcament
papereres
etc
en un posterior moment
també
s'hi col·locarà
il·luminació
amb aquesta primera fase
encara no
i a partir d'aquí
un deixarà el cotxe
accedirà
de manera
peatonal
o sigui
ja no podrem
arribar a estar
a l'aquaducte
amb cotxe
des de la zona
del pàrquing
accedirem
de manera
peatonal
i a l'anar
per el camí
de sempre
de l'aquaducte
anirem veient
els diferents elements
que s'han recuperat
s'han recuperat
per exemple
la zona
dels jardins romàntics
pensem que
els jardins romàntics
de la zona
del Pont del Diable
van estar fets
pels germans
Puig i Valls
els inventors
de l'U del Dia de l'Arbre
unes persones
que a més a més
eren uns grans naturistes
i a més a més
per a aquella època
uns experts
en tot el que era
el món
el món de la natura
i tot el que era
els espais naturals
els jardins
etcètera
i per tant
s'han recuperat
tots els jardins romàntics
que hi havia
a continuació
arribem
a la caseta del Guarda
era una caseta
modernista
que estava
pràcticament
només quedaven
les quatre parets
s'ha recuperat
també per instal·lar-hi
el que abans mateix
que dèiem
el cos de Guarda
un petit centre
d'interpretació
del que és
el parc
del Pont del Diable
perquè
no només
parlarà
aquest centre
d'interpretació
del que és pròpiament
l'aquaducte
sinó de l'aquaducte
com a
enginyeria civil romana
de l'aquaducte
lligat al món
de l'aigua
i de tot
el que és
l'entorn
del parc
és a dir
el que és
la natura
autòctona
de la zona
que hem comptat
també amb
grups
com l'Himonium
que també ens han treballat
amb els projectes
etcètera
i també
amb el que és
aquests jardins romàntics
recuperats
dels germans Puig i Valls
a continuació
d'aquesta
la caseta
del Guarda
ja passaríem
a veure
el que seria
el propi
aquaducte
a l'aquaducte
el que s'ha fet
ha sigut
i el que s'acabarà de fer
és un estudi
fotogramètic
tota una sèrie
de tasques
de neteja
però no s'ha fet
intervenció
a l'aquaducte
perquè hem cregut
que era millor
primer
adequar tot l'entorn
fer que sigui
un entorn
que sigui fàcil
que la gent
s'hi acosti
amb molta facilitat
els tarragonins
que el recuperin
com un espai
com una zona verda
com un espai
que a més a més
lliga
el pateix aquaducte
lliga dos barris
des de Sant Salvador
a la zona del parc
i passant per damunt
de l'aquaducte
arribem a Sant Pere
i Sant Pau
i que això
se recuperi
amb aquella inèrcia
que la ciutat tenia
i que s'havia perdut
aquests últims anys
i després
paral·lelament
també hi ha
dues zones noves
que s'han obert
que són
la zona de les pedreres
de l'aquaducte
nosaltres
quan parlàvem de pedreres
sempre dèiem
que tota la pedra
de la ciutat
que s'havia utilitzat
per la construcció
dels monuments romans
i reutilitzat
en època medieval
i posterior
era de la cantera
del mèdol
però
el treure
tot el que era
el matoll
el bosc baix
que hi havia
en diverses zones
del pont del diable
el que hem trobat
és dues zones
de pedreres
una que està situada
a la banda
diríem
alta
de l'aquaducte
a la banda de darrere
tocant aquesta zona
que jo estava dient
dels jardins
dels germans
Puig i Valls
a la banda de darrere
que seria el passeig romàntic
etcètera
i l'altra situada
al costat
del mateix aquaducte
que era on realment
es treien els grans carreus
que es van fer servir
amb el pont del diable
per la seva construcció
precisament
per economia
que es treien
d'un lloc molt proper
i se situava
en aquella
mateixa zona
això ho dèiem
que s'obrirà
al públic en general
a mitjans d'abril
exactament
l'accés per ser
estava pensant
perquè estàvem parlant
des de l'accés
de la carretera nacional 240
l'accés des de l'àrea
de l'autopista
on paren moltes vegades
fins i tot turistes
continua igual
l'accés des de l'àrea
de l'autopista
és una altra tasca
que començarem
a continuació
però de moment
continua exactament
igual
en qualsevol cas
hi ha molt bona sintonia
tant amb el que
abans deia
Foment
com a autopistes
perquè ells també
ens han exponsoritzat
la restauració
de la caseta
del guarda
i per tant creiem
que podrem seguir
i solucionar
aquest accés
per la banda
de l'autopista
però de moment
o sigui
l'accés correcte
dels autobusos
a partir d'ara
i de qualquer cotxe
seria sortir
de l'autopista
i accedir
en direcció
a Valls
perquè ens entenguem
al pont del diable
i si es ve
precisament de Valls
seria anar i girar
la zona educacional
i tornar per accedir
sense cap mena de perill
al propi equaducte
i el tema de la seguretat
senyora Martorell
que ja sap que
en els últims anys
ha preocupat molt
i que era una zona
molt poc visitada
perquè justament
hi havia molta sensació
d'inseguretat
això ho podrem resoldre
d'alguna manera?

i nosaltres creiem que sí
que mitjançant
primer que en el moment
en què el parc sigui visitat
penseu que a continuació
també hi va la construcció
que ja serà
en la segona fase
hi va la construcció
d'una aula
que permeti
en un espai
evidentment apartat
de l'aquaducte
i que no es vegi res
a l'estil per exemple
del que s'ha estat fent
a Pont d'Hogar
a França
i en molts llocs
on hi ha aquaductes romans
una aula
on permeti
que les escoles
puguin anar a fer tallers
per aprendre
com funcionava la natura
com funcionava
com funcionava
el món de l'aigua
en època romana
com funcionava
l'enginyeria civil romana
això què vol dir?
Doncs que hi haurà
una sèrie de moviments
d'escoles
de turisme
hi haurà més gent
i la mateixa gent
és el que va millor
per apartar
i per dissuadir
del que és la delinqüència
de totes maneres
evidentment
s'hi posarà
una d'allò de vigilància
ja us he dit
també que
en els mòduls
un dels mòduls
és també
a part de jardiners
també són forestals
per tant
hi haurà
aquesta doble
vigilància
de tota aquesta zona
hi haurà també
el personal del museu
de cara a
el que sigui
aquest centre
d'interpretació
que serà
la caseta del guarda
per tant
hi haurà
un moviment
que no vol dir
que no passi res
sens dubte
seguiran passant coses
perquè passen
al mig de la rambla
i poden passar
quan se vulgui
però intentarem
que cada vegada
es vagi dissuadint més
per una banda
amb vigilància
però sobretot
amb la mateixa presència
de la gent
hem parlat
de la zona
del pont del diable
que s'obrirà
remodelada
a partir del mes d'abril
també hem parlat
del cos de guarda
de la inauguració
del cos de guarda
i de la cuina
de la casa Castellarnau
a banda d'aquestes qüestions
però
el museu d'història
impulsarà
i presentarà
en les pròximes setmanes
diferents publicacions
no?

la veritat és que

hi ha bastants projectes
en marxa
perquè s'estan acabant
i així
de la mateixa manera
com per exemple
el dia 6
del 6 al 23
inaugurem també
una exposició
a casa Castellarnau
que és del Maurici Montaner
un pintor terragoní
a més a més
lligat
a aquella zona
perquè és d'aquella ciutat
i un pintor
que sempre pinta
la nostra ciutat
doncs com molt bé
veies tu
a l'abril
també presentarem
una sèrie de publicacions
en primer lloc
presentarem
abans de Setmana Santa
la petita història
de la Tarragona medieval
sabeu que abans de Nadal
vam presentar
la petita història
de Tàrraco
pels nens
amb dibuixos
de la Pilarín Vallès
i textos
de la Fina Costa
repetirem exactament
les mateixes autores
de textos
i de dibuixos
i presentarem
aquest segon volumen
que seria
la petita història
però no hi ha
de la Tarragona romana
sinó de la Tarragona medieval
i per anar seguint
amb aquesta línia
de la Tarragona moderna
i la Tarragona contemporània
més endavant
després presentem
el que és
al voltant
de la Setmana Santa
el llibre
dels cartells
de la Setmana Santa
sabeu que
en col·laboració
amb l'agrupació
d'associacions
de la Setmana Santa
els dos últims anys
vam fer unes exposicions
al Pati de Jaume I
del que eren
tots els anys
de cartells
de la Setmana Santa
i per tant
es van anar presentant
amb dos vegades
la meitat dels cartells
crec que era
fins a l'any 70
i la segona vegada
em sembla que era
del 71
fins a l'actualitat
doncs bé
aquest any
el que fem
és que conforme
es van anar fent
les exposicions
perquè això no es perdi
es van anar fent
unes fotografies
unes digitalitzacions
d'aquestes fotografies
i s'ha fet
un llibre
en el qual
coincidint
amb aquests 75 anys
de l'agrupació
d'associacions
de Setmana Santa
amb el congrés
de Setmana Santa
que la setmana que ve
comença a la nostra ciutat
hem volgut
que quedi un testimoni
del que són
els cartells
de la Setmana Santa
de la nostra ciutat
els dels últims anys
que són de fotografia
els dels primers anys
que eren
d'un nivell cartellístic
realment excepcional
i que quedin
amb aquest llibre
i després
també
el 22 d'abril
o sigui
la Vagília de Sant Jordi
presentarem
el llibre
de la Tarragona romana
ja que
la nostra ciutat
ja fa anys
que va fer un llibre
molt maco
del que era
el passat romà
de Tàrraco
però aquest llibre
ja fa anys
que està exaurit
i hem pensat
que en comptes
de fer una reedició
fruit de la declaració
de Tarragona
etc.
era millor
fer un nou llibre
en el qual
serà un llibre
pràcticament
d'aquells
d'edició
de regal
d'aquelles edicions
diguéssim
de luxe
que se n'hi diuen
per les parts
de les editorials
una edició de regal
que a més a més
creiem que és un bon moment
de presentar-la
precisament
als tombants
de Sant Jordi
i que per això
ho hem fet
i llavors
a part d'això
aquest llibre
serà pràcticament
tot de fotografies
també hi haurà
peus de pàgina
i uns articles
introductoris
del Marc Maier
el director general
de Patrimoni
i per altra banda
del Guets del Foldi
que és el millor epigrafista
que hi ha en aquest moment
en el món
i la nostra ciutat
amb el bagatge
i el gran fons
epigràfic romà
que té
són a més a més
dues persones
que intervindran
en aquest llibre
perquè són persones
que també van intervindre
de manera decisiva
amb el que va ser
el tràmit
de la declaració
de Tarragona
com a patrimoni
de la humanitat
i bé
a part d'això
moltes coses
una última
que li anava a comentar
és que justament
a banda dels llibres
encara tindran temps
per presentar
un federrom
en la línia
del que ja havíem parlat aquí
en mesos anteriors
amb vostè mateix
i amb la Maite Martorell
tècnica del Museu d'Història
un federrom
sobre un altre barri
de Tarragona
recordo que fa uns mesos
parlàvem del cas
de Bonavista
abans vam parlar
de Torreforta
primer va ser Torreforta
després Bonavista
i ara estan a punt
de presentar el de Camp Clar

la presentació
està prevista
cap a finals d'abril
aquest any
la veritat
és que se'ns enganxa molt
perquè tenim la Setmana Santa
Setmana Santa
se'ns enganxa
amb Sant Jordi
pensem que de Llups de Pasco
és 21
Sant Jordi és 23
per tant
tot ens queda molt juntet
i cap a finals d'abril
tenim prevista
la presentació
del federrom
de Camp Clar
com molt bé deies
vam començar
amb el de Torreforta
vam seguir amb el de Bonavista
cada any
hem anat presentant un
i aquest any
volem seguir
amb aquesta línia de Camp Clar
amb la mateixa estructura
que els abans
amb la mateixa estructura
realitzada també
bàsicament per la Maite Martorell
com a coordinadora
de la feina
exacte
realitzada per la Maite Martorell
com a cap d'informàtica
del Museu d'Història
i també
el més important
amb tota la col·laboració
de totes les associacions
que n'hi ha un munt
a Camp Clar
totes les associacions
del barri
estan col·laborant
donant material
deixant fotografies
perquè es pugui fer
el mateix treball
que es va fer
en el CD de Torreforta
i de bona vista
i sabeu que són
les dues línies
de CD de producció pròpia
que portem al museu
el de monuments
per exemple
el dels itineraris
el de transformació
d'una ciutat
el del Consorci Úrbium
i paral·lelament
aquests dels barris
de la ciutat
Déu-n'hi-do
el repàs que hem fet
a moltes de les coses
previstes pel Museu d'Història
de la Ciutat
i a més a més
no podem oblidar
però d'això
ja en parlarem un altre dia
que al mes de maig
hi haurà
unes noves jornades
de Tarracó Viva
però com dèiem
d'això
ja en parlem
en una altra ocasió
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
senyora Maria Mercè Martorell
tinent d'alcalde
responsable
de l'àrea de patrimoni
moltes gràcies
per acompanyar-nos
aquest matí en directe
durant uns minuts
gràcies i fins la propera
moltes gràcies a vosaltres
adeu-sia
bon dia
Gràcies