Les 10 del matí, 39 minuts, aquí seguim en directe des de la Rambla Nova,
davant del Teatre Metropol, no ens cansarem de dir-ho,
estarem durant tot el dia fins a les 9 del vespre.
Tenim aquí tres nous oients, un noi molt jovenet, el Daniel Escobar,
porta aquí una ràdio, ja se'n porta fins i tot un bolígraf, eh, li regalen.
Un bolígraf amb la bossa, la samarreta, després també tenim l'Alícia Solà,
que és un altre oient que també ha vingut de seguida,
i la Rosa Soler, no? La Rosa Soler, és que havia apuntat Solà també, no?
La Rosa Soler, que ara també porta un aparell de ràdio
i li donaran la seva samarreta i la seva bossa per anar a la platja.
I ja ha vingut des de l'Avinguda Roma fins aquí, fins a la Rambla,
la Iolanda García. Iolanda, bon dia.
Jo també porto una ràdio.
També et regalaré la samarreta i la nevera, i el que vulguis.
I aquí tens un munt de convidades, eh?
Què et sembla l'ambient?
Home, l'ambient molt bé, a més fa fresqueta, eh, hem tingut sort,
i aquesta calor que teníem aquests dies, doncs sembla que també ens acompanya el temps.
em dius que hi ha un munt de dones, són les tertulianes.
Vols saludar-les tu?
Són totes teves.
Dic per trencar la rutina, en tot cas que saludi un senyor, la senyora.
Vaig a saludar les senyores, la Núria Gómez, bon dia.
Hola, bon dia.
La Teresa Valls.
Bon dia.
La Coral Quadrada.
Bon dia.
La Laura Román.
Molt bon dia.
La Laura Roger.
Bon dia.
És que m'he de prendre gairebé els noms de memòria.
L'Anna Pardo.
Hola, bon dia.
La Dolors Jiménez.
Encantada.
I un altre Dolors, Dolors Murillo.
Hola.
Com que jo no faig mai la tertulia de dones, doncs en fi, m'han posat a prova.
Te les deixo totes per tu.
Han vingut aquí, se'n porten una samarreta, tot hem de dir que aquí les tertulianes se'n porten una samarreta.
I en fi, estem compartint la festa de la ràdio amb elles i amb moltes altres persones.
Jolanda, per tu.
Doncs, la veritat, ara no farem una tertulia, en tot cas, el que sí us vull agrair, dirà, home, que sentimentals que us poseu.
Els aniversaris ja ho tenen, això, no?
Que també, doncs, es deixen anar una mica les emocions i tot plegat.
Aviam, és un reconeixement, no són totes, perquè per temes laborals, algunes d'elles, d'altres per temes professionals, no han pogut venir fins aquí.
En tot cas, el que jo si volia era agrair-vos públicament, el que col·laboreu amb la Ràdio de la Ciutat, és un mitjà públic, entenem que és molt important.
Que tothom tingui representació, que tothom pugui venir a parlar i una mica traslladar l'opinió de la gent, perquè de ben segur que representeu maneres de fer, de pensar, des de diferents sectors professionals i des de diferents maneres de veure el món.
Jo, el fet que, de tant en tant, feu un foreret a l'agenda i vingueu els divendres a la ràdio, jo us ho vull agrair personalment i naturalment la ràdio també us ho vol agrair.
A la samarreta ens agrada que ens feu propaganda, aquest estiu a la platja no és interessat el tema de regalar-vos una samarreta, no penseu que és una altra cosa.
i de veritat que jo ja sé que també us ha costat una miqueta venir fins avui.
Tenim una altra, les Tortulianes, Nani Rodríguez, bon dia, Nani.
Bon dia, bon dia.
Estava fent el discurs d'agraïment, eh?
No, encara, en tot cas, cap al final, feia una mica de discurs d'agraïment del fet que cada divendres, i no només durant aquest any des de l'Avinguda Roma,
que estem molt confortablement a les Tertúlies, sinó que també vau passar pels temps difícils dels estudis de la Rambla Nova, amb les calors i tot plegat.
Us ho dic de veritat, és un agraïment molt sincer i no és que em posi excessivament sentimental, és que ho penso així, i crec que aquest és un bon moment per dir-ho.
M'assenyalen una altra de les Tertulianes, Helena Regidor, bon dia, Helena.
Bon dia.
Torno a repetir, faig discurs d'agraïment. Ara us toca a vosaltres, doncs una mica, si voleu dir no allò de què ve, gràcies, no, no, senzillament el rotllo de la ràdio, o sigui, a vosaltres us agrada.
Jo crec que sí, no?, que heu descobert el mitjà de la ràdio fa un quant temps, com un mitjà realment extraordinari.
Jo us dic que gràcies, gràcies, però és bonic això de venir a la ràdio i explicar el que un pensa, no?
A mi em sembla que moltes de nosaltres et fem servir i hauries de cobrar minuta, en comptes d'anar al psicòleg.
És a dir, que ara us heu de cobrar, a partir de... Mira, no donis idees, eh, Nani?
En comptes d'anar al psicòleg, anem els divendres, comencem a buidar, buidem el pap, reneguem dels homes, ens quedem noves i tornem a començar la setmana.
Tu vés donant idees, Helena, sí, i va una mica també per aquí, no?
No, no crec, no crec. Bueno, és una forma de poder transmetre a la ciutadania davant dels micros el que sentim, el que pensem, i si serveix perquè algú ens escolti, que jo crec que sí que ens escolta molta gent,
doncs endavant, mira.
I escolteu una cosa, això que de vegades es diu que naturalment tothom és molt lliure de dir-ho, no, tertúlia de dones, ja comencem, per què no fem tertúlies, punt, no, tertúlia de dones.
Jo aquí crec que no és un tema ja ideològic, sinó un tema que ens divertim molt i punt, no?
Home, jo penso que ens divertim molt i a més a més que t'adona la sensació que t'adonen una canxa lliure per poder dir el que penses, que això penso el que la nana, que no s'haurien de cobrar, no sé què m'entens.
Bueno, em penso que per votació al final us cobraré a totes.
Un poquet, eh? La voluntat.
No, dona, la voluntat. Jo passo el cepillo, com feia l'Església, després de cada tertúlia, i el que bonament pugueu, eh? No cal tampoc posar una quota.
Dolors, això de tertúlia de dones, a tu què et sembla?
No, no, a mi m'agrada perquè em sembla que la visió que sempre donen, la visió per part d'una dona, sempre doncs hi dona un toc una mica diferent, i a banda em sembla que hem fet una relació de complicitat, tant totes les que estem aquí amb tu, amb la tertuliana principal, amb la que porta la tertúlia, com entre nosaltres, perquè ja portem molt de temps venint, i em sembla que això es nota en el que treuen aquestes tertúlies, que em sembla que treuen molt de suc, i això és positiu.
Un altre dels objectius d'intentar ajuntar-nos una mica així a la Rambla, improvisadament, i d'una manera molt informal, també era que algunes de vosaltres us coneguéssiu, perquè jo no sé si allò de combinacions de quatre elements o de 16 elements tomados de quatre en quatre, probablement algunes de vosaltres no heu coincidit mai, i d'altres heu coincidit sovint, no?
Jo em sembla que més o menys amb totes les que estem avui aquí coincidit, però jo volia agrair, en aquest cas a Tarragona Ràdio, la possibilitat, això, de conèixer-nos entre nosaltres,
i de compartir una estona, jo no sé si és millor o pitjor una tertúlia de dones que d'homes, però en tot cas segur és diferent, llavors això jo crec que és significatiu, i vaja,
i sobretot, en fi, jo agrair a la Iolanda la conducció de la tertúlia perquè penso que ho fa estupendament i...
Jo ric molt, també us ho dic, eh? Hi ha moments que patim, però hi ha moments que reïm moltíssim.
La Nani, que és una de les que aixeca la bandera aquesta més irònica, eh?, amb les seves batalletes d'avòlo cebolleta, que diu ella, aquella cosa...
Ella és la part del revival, eh?, totes estem molt contemporàries, però la Nani és la que sempre ens remet aquells temps més...
És la part sentimental, diria jo. Coral, coneixies, has coincidit amb totes les tertúlianes?
Quasi bé amb totes, potser amb la Dolors no, perquè m'aclar que van de presentar avui, però vaja amb les altres, jo diria que sí alguna vegada o altra, perquè ja som antigues, no?
I també jo volia dir que amb això de dones, jo estic d'acord amb el que s'ha dit, eh?, jo crec que tenim un toc diferent.
Vull dir, potser parlem d'una forma més... amb més desenvoltura.
Jo crec que... perquè els homes també els escolto, vull dir, no és que per canvi de diàlcula quan surt un home a parlar a ràdio, vull dir que també...
Però van d'una altra manera, potser més empaque, no? Allò...
Més sentències, eh?
Sí, exacte, potser sí, eh?, diuen la frase i es queden amples i satisfets, i nosaltres no, nosaltres estem discutint tota l'estona, eh?, no parem, vull dir que és molt més entretingut.
Sabeu alguna vegada, clar, això no ho diem perquè algú pot dir, mira qui ofenosos aquests de la ràdio, a més que, escolta, fem la nostra feina punta, alguna vegada ens ha trucat algun oient, o ha coincidit que han vingut a la ràdio a buscar un regal o el que s'hi han dit, és que això de les tertúlies dels divendres m'ho escolto,
i un dels arguments que diuen de per què una tertúlia de dones, ja diem, no hi ha una motivació ideològica ni res d'això, diu, és que sou capaces de parlar de grans temes i alhora anar a la cosa més quotidiana i més concreta,
és a dir, aquesta capacitat de canviar de registre amb aquesta immediatesa, de parlar de... Arriba la rebella de Sant Joan, he d'anar a buscar la coca, però a més a més parlem del perill dels petards i, ai, que he deixat la roba estesa.
Aquest xip, que sembla que encara hem de mantenir moltes dones, es veu que l'agraeixen algunes de les oients que ens diuen que ens segueixen els divendres.
Jo no sé si la Teresa estarà d'acord.
Sí, i a més a més que trobo que totes les... Jo, que d'aquí he coincidit, gairebé en tothom, hi ha un parell que no les coneixia, jo em suposo que no les coneixia,
però trobo que ens ho passem bé, suposo que has de notar que ens ho passem bé, que tu també t'ho passes bé, i aleshores això es transmet, i el que escolta és molt d'agrair.
I quan escoltes una tertúlia per a la ràdio i veus que els que parlen s'ho passen bé allà, doncs, bueno, tu t'hi enganxes, no?
T'interessi o no el tema. A vegades hi ha temes que poden ser més interessants per algú o per l'altre.
I a mi jo voldria agrair també una mica això que han dit abans, el fet de poder-nos trobar gent diferent,
conèixer gent de diferents rams que d'altres feines i que tenen opinions diverses sobre la mateixa cosa.
Això trobo que és molt interessant.
I que bonic, mira, això que dius de les opinions diverses, quantes vegades no hi ha hagut opinions completament diferents a la tertúlia?
I el que hem regut un cop ha acabat, eh? Molt amigues, cap problema, no?
Ara, el que alguna vegada hauríem de fer és obrir els micros abans que soni la sintonia,
perquè les tertúlies, la pretertúlia, déu-n'hi-dos i és bona, eh?
Ara no posarem les dents llargues als oients, però déu-n'hi-dos i són bones les pretertúlies, eh, Núria?
I tant que sí, perquè sempre comencem abans d'estar, doncs, això, connectades a l'aire, no?
Jo abans que re vull felicitar Tarragona Ràdio per aquest primer aniversari
i dir que m'agrada moltíssim venir a les tertúlies.
Jo segueixo la Iolanda ja des de temps anterior que estigués a Tarragona Ràdio
i veig que continues amb la mateixa força que sempre
i és molt important que ens reuneixis en pluralitat,
és a dir, que tenim maneres de fer i de pensar diferent, però una cosa en comú, no?, que som dones.
Jo em declaro feminista i, per tant, tenir un espai per poder parlar a nivell de dones
em sembla molt bé, no per atacar els homes, sinó per demostrar un cop més que treballem amb ells,
però des de punt de vista diferents.
Anna, et toca dir les parauletes, també.
A veure, doncs, en seré una mica reiterativa en una cosa que tot ha sempre coincidit.
Moltíssimes gràcies a Tarragona Ràdio i a tu.
A mi m'ha permet particularment conèixer una sèrie de gent en què em trobo molt a gust,
riure molt i també t'obliga una mica, fins i tot, a reflexionar a vegades
sobre temes que potser passaries més de pressa, però que dius,
a veure, mira, si veig a la ràdio, com a mínim he de tenir una opinió més estructurada
i més assenyada, que crec que això és molt important.
I com a dones, jo crec que en altres som capaços de...
Com que estem acostumades a pactar, com que les dones som un pacte
des del moment en què naixem, perquè és difícil compaginar.
Ja pactem amb la criatura, no?
Embaraços, marit, feina, companys...
Crec que el que es veu a les tertulies, que és superpositiu,
és que podem tenir punts de vistes completament diferents,
però acceptem els matisos de l'altre.
Mai n'hi ha una postura de sent a càtedra com un tio,
sempre n'hi ha una postura dialogant,
acceptant les variacions que pugui tenir l'altre.
I crec que això és molt important.
A banda, que crec que és molt divertit i que és molt bo
que les dones ens escoltem a les mateixes dones.
És a dir, els homes s'escolten entre ells,
perquè no ho hem de fer amb altres, igual, en un espai propi.
Jo estic totalment d'acord amb una tertulia de dones.
Jo pensava que l'Anna estava emocionada i pobretta,
em penso que el que té és una al·lèrgia, impressionant els ulls.
Està plorant desconsolada.
Una brossa.
Una brossa que t'ha entrat a l'ull.
Veus, jo dic, plora i tot, eh?
S'està emocionant.
És la paja en el ojo propio.
Tu no la poses a la geno.
Escolteu, que moltíssimes gràcies, de veritat, per venir avui.
Aguantareu fins després de l'estiu, per tornar a les tertulies?
Eh, fareu un sacrifici, no?
Sí, sí.
Jo l'única...
Jo reiterar el meu agraïment en el nom de la ràdio, naturalment,
en el meu propi, que us desitjo un bon estiu
i espero que pugueu continuar venint a la ràdio els divendres,
a explicar el que penseu i com veieu el món que us envolta.
Moltíssimes gràcies, amigues.
Fins a sempre.
Gràcies a tots.
Gràcies a tots.
Gràcies.
Doncs, Ricard, em penso...
El Ricard no sé si ha marxat, ha marxat, no el tenim per aquí.
Probablement ha anat a fer una pausa.
La Laura Roger, que havia marxat, no ens ha fet el seu discurset.
Li deixem fer el discurs.
El Ricard el tenim allà també parlant.
Amb un altre convidat segurament serà una altra persona
que ens anirà acompanyant aquí.
Nosaltres, en tot cas, el que faríem seria des de l'Avinguda Roma
fer una petita pausa, recordar encara que no sé quantes persones
s'han presentat amb un aparell de ràdio, unes quantes ja.
No sé si encara estan dins del marge que permet que puguin venir
amb el seu aparell de ràdio i aconseguir la nevera de platges
i tots aquests regals magnífics,
però han de venir amb l'aparell de ràdio sintonitzat
en el 96.7 de la freqüència modulada
o bé participar a través del telèfon en el concurs
que estem realitzant amb diferents preguntes.
Tornem als estudis de l'Avinguda Roma per uns instants
i immediatament després seguirem en directe
des de la Rambla Nova de Tarragona,
tot just davant del Teatre Metropol.