Podem trobar una mica un recull del que a nivell de la gent que s'hi ha presentat
són les notícies més destacades o aquelles de les quals es van poder fer
unes fotos més agraïdes l'any passat.
Que de fet és el que mana una mica la convocatòria, no?
Fets que hagin sigut noticiables a la província de Tarragona
i bé, doncs a partir d'aquí la gent presenta el que li sembla.
Això no es tracta però d'un concurs, es tracta sinó simplement d'una mostra
en la que cadascú es posa, si vol, el que més li interessa, no?
Efectivament, és una mostra d'imatges que nosaltres creiem que són
si no el més representatiu en notícies, sinó la part més gràfica,
la part que a nosaltres ens agrada potser més, no?
Que hem cregut en un moment determinat que aquella imatge
podia donar alguna cosa i aportar alguna cosa a la gent que ho anés a mirar, no?
Sí, perquè això a vegades no té res a veure en que l'acte sigui molt important,
un acte en concret que es vagi a cobrir, no?
Absolutament, absolutament.
O sigui, poden ser una imatge tan simple com uns cotxes al pot de Tarragona,
com altres, no?
No sé si heu vist, evidentment, l'exposició.
A part, vosaltres presenteu obra, obra gràfica, imatges.
Què és el que més us ha impactat del que heu vist, de l'exposició?
Després parlarem, en tot cas, del que aporteu cadascú de vosaltres.
No ho sé, home, és que hi ha una mica de tot.
I sí que és veritat que, almenys jo, particularment, quan em vaig trobar allí veient-les totes,
comences a recordar el que ha sigut l'any passat, no?
Jo crec que, en la línia que deia el Joan, a part de ser, moltes vegades,
aquelles fotos que es poden haver publicat, però que moltes han quedat, allò, guardades,
perquè, doncs, és el que deies tu, o no són tant notícia, o es va creure oportun o treure-les.
O perquè els diaris tenen els seus espais, no?
I llavors, aquella imatge que és curiosa, a vegades no es solta publicada, curiosament, però bé.
Però, vaja, llavors comences a fer un recull i et comencen a venir al cap totes les coses una mica que vas viure l'any passat, no?
Perquè moltes d'aquestes fotos, encara que tu no les hagis presentat,
doncs, home, sí que és veritat que et sonen haver-hi sigut, no?
A mi així, ara, a Bote Pronto que es diu, la de Pere Toda, d'uns homes jugant a golf al Delta de l'Ebre,
em sembla sensacional, es veuen, a més a més, allò, és una sola franja de terra
i es veuen els quatre passant amb el carrito i els pals, i tot és aigua, no?
I el seu reflex a l'aigua, i és una foto que dius, home, estàticament jo crec que és molt maca, molt,
i, a part, crec que és allò, no? No, no, no, no sé, estan...
No era una notícia, evidentment, d'un fet en concret.
Clar, no, i potser el Pere va anar a fer la plantació a l'arròs, però, vaja, és allò que va saber...
O prendre's una paella.
Això seria una fotografia artística, per cert?
El què?
Aquesta que comentaves de...
Per mi, sí, per mi és... és artística, és informativa...
Més que artística, jo penso que és curiosa, jugar a golf en una platja...
No, però si llavors contextualitzem i diem, doncs mira, resulta que estem proposant trasbassaments de rius
per fer camps de golf a l'altra punta d'Espanya, o resulta que estem discutint si a Cambrils urbanitzen o no
en funció de si fan el camp de golf de 18 forats o de 9,
doncs home, a mi em sembla que es vegin uns paios practicant un esport a la sorra de la...
De la platja de la Marquesa.
Doncs home, em sembla sensacional.
Joan, i a tu, t'ha impressionat alguna de les imatges de l'exposició especialment?
Sí, a mi em va... una de les que em va impressionar, justament ara que estem...
Seguim amb el crit aquell de no la guerra,
doncs els vaixells nord-americans, quan van estar l'any passat aquí a Tarragona, no?
Els vaixells que van... fotografies de la Nelena o l'Ibè, no?
Van... me van agradar força.
Que es veuen els soldats...
Els soldats allí formats a dalt de la coberta del portaavions.
Hi ha altres vegades en les exposicions d'aquest tipus, de les imatges de l'any corresponent,
hi ha hagut sèries, 3 o 4 fotografies del mateix tema.
Aquest any també funciona així, l'exposició?
O cadascú realment dels fotògrafs heu presentat el que heu volgut?
No, la gent porta una mica el que vol.
Com que, a veure, això és una mostra que va néixer fa 3 anys, si no recordo malament.
i, doncs bé, com tot el que neix, els primers anys, més que coix, va tantejant una mica on es col·loca.
Els primers anys sí que hi va haver alguna sèrie.
Aquest any em sembla que n'hi ha una, precisament teva, d'un incendi, pot ser?
No, són incendis diferents, és veritat.
Sí, són incendis diferents.
Doncs vaja, depèn.
La gent porta el que creu que en un moment determinat pot ser...
El que sí que hi ha és una mica de reiteració, per exemple, el dia de l'ascens del CBT.
Igual que fa dos anys va passar amb el nàstic.
Amb el nàstic?
Vull dir, clar, doncs és una mica el que hi ha, és el que et dic.
La província dona moltes notícies, però si només ens fixéssim en fets noticiables,
doncs repetiríem molt.
En canvi, doncs sempre hi ha allò que tu no has vist, o que l'altre no hi ha anat,
o potser que ha sigut més un reportatge propi del mitjà de comunicació on treballes, depèn.
Parlem de la vostra contribució a l'exposició.
Tu, Joan, què tens a la mostra?
Jo vaig presentar una col·lecció en concret de l'any Gaudí, de Reus,
quan els comedians van estar fent l'espectacle de foc,
i una que a mi m'agrada molt, perquè no porta res, ni és notícia,
s'ha d'anar sempre acompanyada d'un text,
quan en una fotografia de premsa hauria d'explicar sempre per si mateix.
Una fotografia no s'ha d'explicar, s'ha de veure.
Però en aquest cas s'ha d'explicar, una mica,
i és el naixement de la nena que va néixer a la Nacional 340.
Aquella fotografia m'agrada força, és molt senzilleta, però és una bona notícia.
El criteri a l'hora de portar fotografies a l'exposició,
simplement que li agradi al propi autor, no?
Almenys des de la meva perspectiva, sí, que m'agradi a mi,
i es recuperen aquelles fotografies que no s'han pogut publicar al mitjà corresponent,
i llavors les recupero i es dius, mira, potser aquesta és una bona ocasió per ensenyar-la,
perquè surti, no?
Andreu, i tu què hi aportes a la mostra?
Doncs mira, ara ho comptava i ja ni me'n recordo,
perquè a més a més és això, les fotos les vam presentar fa un mes llarg,
però vaja, així repassant una mica, una del dia de l'ascens del CBT, precisament,
una del Nacho Ferrer, que l'estan aixecant així a ombros,
i ell està obert de braços, que sembla un Sant Crist, ara que estem en Setmana Santa,
i bé, una baralla de...
Havien d'escollir un nou president a la comunitat d'arregants de la dreta, de l'Ebre, de l'esquerra,
i vaig anar i bé, va ser un acte bastant lamentable,
que van acabar prenent-se el micro l'un a l'altre i bé, és la foto.
Però una mica el que et deia el Joan, no sé, tu penses les fotos que has fet durant l'any
o mires una mica l'arxiu i penses, doncs mira, aquesta pot donar o aquesta no.
Després, quan ets allà, penses, jo això també ho tenia, o jo això també...
Però clar, llavors ens trobaríem amb una mostra de 4.000 fotos,
que potser llavors el col·legi tindria problemes per comissaria o no.
I, curiosament, una de les notícies importants de la província de l'any passat
no ha sortit reflexada en cap fotografia, en cap foto l'ha portat.
Quina?
Potser perquè pensàvem tots que algú la portaria, no?
I llavors no la vam portar, no?
Que és l'accident de l'Auramet a Torralambarra, justament, no?
Cap fotògraf l'ha exposat, no?
Sí, però és... Clar, després això és el que diem, això no és un concurs,
això és una mostra i a les mostres s'hi presenta qui en té ganes o...
Clar, jo, per exemple, ja m'hi podia presentar que jo no el vaig cobrir a l'accident,
ni vaig fer res relacionat amb aquell accident.
Doncs clar, vull dir, jo no ho tinc a partir d'aquí...
Doncs sí, que pot ser que vagi coixa, dius, home, falta aquest tema estrella, però vaja.
Els periodistes s'acostumen moltes vegades a dir, la notícia de l'any ha estat aquesta,
ara el Joan deia, una de les notícies més importants de l'any passat va ser l'accident de Torralambarra.
Els fotògrafs podríem dir que també podeu fer una selecció de la notícia gràfica
o la notícia amb la imatge més impactant de l'any?
O això moltes vegades no té res a veure, justament la fotografia impactant
amb que això sigui realment notícia?
No té res a veure, no té res a veure.
Hi ha imatge que és molt impactant i en canvi no té per què ser la notícia més important de l'any.
O sigui, una cosa no té...
Normalment no està relacionat, però no té res a veure una cosa amb l'altra.
O sigui, es va buscar una mica la notícia amb l'imatge més impactant,
però normalment la notícia més impactant no té per què ser la fotografia més impactant.
Moltes vegades fins i tot fotografia a retratar les notícies,
ara comentàvem l'accident de Torralambarra, les senys del Club Esca Tarragona,
pot ser del més fàcil per a un fotògraf?
Són les fotografies, entre cometes, relativament més fàcils?
No, més que més fàcils no, però vaja, la mostra, per a aquells que no ho sàpiguen,
s'estructura teòricament en funció d'unes temàtiques,
ja siguin esports, siguin vida social, vida quotidiana.
Aleshores, clar, els actes previstos, evidentment, que són els més fàcils.
Perquè, mira, també estava prevista la visita a l'Alberto Fernández Díaz a Reus,
el que no estava prevista era que li omplissin el cap d'ous.
Doncs, clar, dintre d'un acte programat,
doncs a partir d'aquí et poden sortir 40 coses.
Evidentment, no ho sé, ara venim els dos de la platja
perquè Convergència presentava la llista allà.
Convergència i Unió, tots allà amb els pantalons arromangadets
i cap dins a l'aigua.
Està previst.
Clar, doncs, bueno...
Clar, d'aquí pot sortir una gran fotografia
o poden sortir fotos molt normals, no?
Poden tenir una onada i emportar-se'ls a tots,
però, clar, això ja és més difícil.
No, però, vull dir, a veure...
No sé, que en principi els actes previstos donen el que donen,
perquè estan limitats a un espai concret,
perquè estan limitats a unes persones en concret
i perquè moltes vegades l'espontaneïtat en aquests actes no hi és, no existeix.
Per curiositat, Joan,
quantes fotografies podeu arribar a fer en un any,
un fotoperiodista?
Perquè la gent se'n faci una idea.
Ai, és una...
Tirar fotos i que després, clar,
et publiquen potser només una petitíssima part, no?
Una cosa és tirar les fotos i l'altra és la que es publiquin, no?
No ho sé.
Jo puc tirar 4 o 5.000, 6.000 fotografies, no en tinc ni idea.
Probablement va por ahí, no?
Andreu, sí? Coincidies amb aquesta?
Sí, suposo que sí.
Després també va en funció dels temes que et toquin fer, no?
És a dir, si a tu resulta que t'envien al sanglar roc o amb això els militars,
que saps que t'hi deixen entrar un dia i no hi entraràs més,
potser aquell dia sol en tires 500 o 300.
si vas a fer una xerrada d'un escriptor que presenta un llibre,
doncs home, t'hi pots dedicar molt, però...
I amb les que no publiqueu, les guardeu en un arxiu?
Evidentment.
Evidentment.