Les 10 i 36 minuts, és dilluns,
seguim endavant amb altres qüestions d'actualitat i d'interès.
Parlàvem fa uns moments de la campanya de la declaració de la renda,
parlàvem amb el delegat de l'Agencia Tributària Tarragona
i ara canviem absolutament de registre
per conversar al voltant d'una qüestió també de gran interès
i que a més serà actualitat aquesta setmana,
concretament dijous i divendres.
Se celebrarà aquí a Tarragona la cinquena edició
de l'Aula d'EcoConstrucció
que organitza la Fundació Tarraco Energia Local.
La directora de la Fundació, la Dolors Moster,
ens acompanya justament avui per explicar-nos
quines són les qüestions, quins són els temes
que s'abordaran durant aquests dos dies,
dijous i divendres aquí a la ciutat de Tarragona,
concretament a la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació.
Dolors Moster, bon dia.
Bon dia.
Com deia més, la cinquena edició d'aquesta aula,
una iniciativa que va néixer fa cinc anys
i que sembla que ja es va consolidant
com segurament una de les principals activitats
i iniciatives de la pròpia Fundació, no?
La veritat és que sí.
Tant pel contingut de suport institucional
que té ja l'aula
com per el pes de les aportacions
de cadascun dels tècnics
que venen a parlar d'aquests temes,
jo crec que és l'actuació més important
que dèiem a terme.
Primer, disculpeu-me per la veu,
tots plegats, eh?
Hi ha vegades que no s'hi pot fer més.
Intentaré parlar el més clar possible,
però amb els límits que tinc avui.
Amb els límits que imposa un ràfadat
d'aquestes característiques
en un temps com el d'aquest,
per cert, tan canvien,
amb un cap de setmana esplèndid
i avui, en canvi, amb un dia força gris,
com ja podem veure.
Com dèiem, és la cinquena edició
de l'aula d'ecoconstrucció.
Aquesta idea,
de quina manera va néixer
i com continua sent?
És a dir, quin continua sent
l'objectiu principal de l'aula?
Deixa'm dir-te també que en guany
no som els únics organitzadors.
Hi ha també el Departament de Mediament
de la Generalitat de Catalunya
i hi ha l'Associació Catalana
de Municipis i Comarques,
per això t'havia esmentat
la importància també institucional,
a part de molts altres col·laboradors.
Em va néixer la idea
a partir de plantejar-nos
a l'Agència d'Energia de Tarragona,
la Fundació Tàrraco,
com es dona la despesa energètica
a una ciutat.
La despesa energètica
d'una ciutat
que hauríem d'estalviar,
perquè no es produeixin emissions
a l'atmosfera,
per viure d'una forma més equilibrada,
amb la natura, amb l'ambient,
l'entorn i tal,
doncs aquesta despesa d'energia
es dona a les ciutats,
en els edificis,
en la construcció,
en la gestió de l'edifici
i en la desconstrucció,
i també la forma que organitzem
les ciutats,
perquè aquesta forma que organitzem
les ciutats ens suposa fer
desplaçaments,
per anar a un lloc,
per anar a l'altre i tal.
La forma d'organitzar les ciutats
se'n diu urbanisme.
Llavors,
és molt interessant
parlar plegats
de com fem les vivendes
i com organitzem les ciutats.
Potser-me exemples,
portem especialistes
i, bueno,
evidentment que no s'arriben mai
a conclusions,
com més ampliament es parlen les coses,
més riquesa del debat,
i més possibilitats d'acció també,
és a dir,
que no hi ha un accident
que s'ha de fer així,
així o així,
sinó que hi ha un ventall
molt ampli de coses per fer
i molts camps per avançar.
Es tracta també
de conèixer experiències
de coses que es poden fer
aquí al costat,
molt a prop
o molt lluny.
Sí, clar.
A veure,
podem posar exemples
dels Estats Units,
si tu vols,
però nosaltres hem agafat
de l'estat espanyol.
ens venen de Lleó
a parlar d'un edifici emblemàtic
que s'han fet
a l'EREN,
l'Ens Regional d'Energia
de Castella i Lleó.
És un edifici
automatitzat
que, bueno,
allò que diem
de la domòtica del segle,
allò que tots
entres en un lloc
i s'estan en la llum
automàticament,
no?,
que tot està graduat,
tant la intensitat de la llum
com la temperatura,
com tot,
i, bueno,
és un edifici
d'aquestes característiques,
no?
Que, bueno,
evidentment que no serà
l'edifici
en el que nosaltres viurem,
no?
Però està bé parlar-ne,
també, no?
Està bé conèixer
aquesta experiència.
Aquesta és una
de les moltes coses
que hi haurà
durant dos dies.
A veure,
hi ha un tema
concreta
que plegui
les dues jornades
de l'Aula de Construcció
o el que anireu fent
durant aquests dos dies
és tractar temes diferents
a través de ponències
i debats?
A veure,
sempre intentem agrupar
els temes
en forma de taules
no temàtiques.
Llavors,
la primera taula temàtica
hem agafat
tot el que afecta
a l'administració pública
en el sentit
de normatives,
de, a veure,
parlem de l'estratègia
que té la Generalitat
sobre edificació
i planejament sostenible,
perquè l'hem organitzat
i he dit
amb el Departament de Mediament,
però dins de l'estratègia
que té la Generalitat,
que és una estratègia transversal
que afecta
a diversos departaments.
i han canviat
les condicions
de les instal·lacions tèrmiques
dels edificis,
això en parlarem,
i també parlarem
de la transformació
del paisatge litoral,
que també és molt interessant
a hores d'ara
per aquí a Tarragona.
Això serà,
per exemple,
el primer dia,
el dijous,
recordem que
les ponències
i els debats
es fan
a la
Cambra de Comerç,
al carrer Pau Casals,
al centre de Tarragona.
Quines altres qüestions
hi haurà
o quins altres ponents
vindran aquests dies
a Tarragona
a participar
en aquesta aula?
Ja t'he dit
que són tots
gent
de molta categoria,
no?
La revisió
del reglament
d'instal·lacions tèrmiques,
per exemple,
ve
el propi
tècnic
que pràcticament
la va dissenyar,
no?
La normativa
és el conseller tècnic
de la Subdirecció General
de Planificació Energètica
del Ministeri d'Economia,
el senyor Charan,
Enrique Charan de la Càmera.
També ens ve
el cap del Servei Territorial
d'Urbanisme,
per parlar,
doncs,
de la llei,
sí que és de l'any passat,
però ja hi ha el reglament,
fins i tot,
com afecta Tarragona
aquesta llei d'urbanisme?
Tots ens agrada,
el tema del pla general
ens motiva molt.
Doncs tenim aquí
el cap del Servei Territorial
que ens explicarà
com hem d'anar,
no?,
una miqueta,
quines línies
ens afecten
d'aquests canvis
de normativa
que cada vegada
aprofundeixen més
en els temes ambientals
i ens obliguen
a fer coses
amb més qualitat,
que a vegades
doncs no,
el legislador
ens posa,
ens dona unes pautes,
no?,
que hem de seguir.
Què més hi haurà?
O qui més vindrà?
Quins altres ponents vindran?
Sí,
a veure,
relacionat amb el,
amb la façana marítima,
eh?,
doncs,
clar,
a vegades,
doncs,
ens pot semblar,
hem vist hi ha
una exposició
molt bonica,
molt ben preparada,
molt bé,
però no l'abordem,
pot ser,
clar,
ens sobte,
no?,
la posada en escena
d'aquesta inversió
tan important
que es pensa fer,
però,
clar,
ens falta
algun paràmetre tècnic
per poder dir,
doncs,
això
és les línies,
segueix les línies
que s'haurien de seguir
en el tema
de la transformació
del paisatge litoral
per integrar-ho
o no,
o què,
no?
Doncs aquí
podem parlar
amb una doctora
de la Universitat
de Girona,
geògrafa,
i que està especialitzada
en la transformació
del paisatge litoral,
eh?
Què més?
Bé,
com que també
hi ha els municipis,
també presentem
eines informàtiques
per ajudar
els tècnics
en aquests temes,
eh?
I ens venen
de Saragossa,
de la Universitat
de Saragossa,
el director
de l'equip
d'Energia
i Edificació
del Departament
d'Enginyeria Mecànica.
També ens venen
diversos tècnics
per,
a veure,
ens ve el Daniel
Calataiut
i el Javier Carceller
per parlar,
doncs,
de la petjada ecològica,
el planejament urbanístic
o dels criteris ambientals,
no?
Tot donen voltes,
tot per parlar
de medi ambient,
però aplicat això,
urbanisme
i edificació.
I en l'aula,
com deies abans,
ja esmentaves un cas concret
d'un edifici
de Castellalleu,
es posaran damunt la taula,
doncs,
això,
exemples pràctics,
no?
Coses que s'estan fent
o que ja s'han fet
aquí o allà,
és a dir,
una mica més a prova
o una mica més lluny.
A part d'aquest cas
que comentaves tan interessant
perquè és un edifici públic,
no?,
promogut per la Junta
de Castellalleu,
si no m'equivoco.
Sí, sí.
A part d'això,
quines altres experiències
podrem conèixer
aquests dies aquí a Tarragona?
A veure,
amb aquest tema
ens interessa molt
els promotors.
Els promotors
són una peça fonamental
perquè aquestes idees
tinguin endavant, eh?
Els promotors privats,
parlem.
I públics.
I públics.
I públics.
Llavors,
aquesta altra taula
del dia nou
gira al voltant d'això,
dels promotors públics
i privats.
Enguany també tenim
l'agrupació
de promotors
i constructors
d'edificis de Tarragona
donant com a col·laboradors
de l'aula.
És també un dels
col·laboradors nous
que s'han afegit
a tots els que hi havia.
Llavors,
doncs,
parlem
d'uns edificis
de qualitat
promocions
que s'han fet
que s'ha fet
per una banda
promotora privada,
eh?
Qualitat promocions.
I parlem
d'uns edificis
que feien casol,
eh?
Per tant,
estem parlant
ja tant
de promocions privades
com de promocions
de producció oficial,
eh?
Per tant,
que podem construir
de forma sostenible,
de forma ambientalment
correcta,
o...
tant,
si ens volem
invertir molts diners
que,
per una banda,
si tu mateix seràs
el gestor de l'edifici
i t'interessa
perquè
d'alguna manera
ho amortitzaràs,
o tant si fem
edificis de promoció
pública,
eh?
I per tant
ho podem fer
amb un preu
que no té res a veure
l'un amb l'altre,
no?
I tots són
criteris vàlids,
ja t'he dit,
que hi ha molt
de camp,
eh?
A part d'això,
també es coneixerà
a Tarragona,
també passarà
per Tarragona
un responsable
que ens pot explicar
una experiència
que s'ha fet
en una ciutat
a Alemanya,
que aquí estem parlant
fins i tot
d'aplicar
criteris sostenibles
no en un únic edifici,
no en una sèrie
d'habitatges
o en una construcció,
sinó fins i tot
en una zona
molt més àmplia,
pràcticament
en tot un barri,
no?
Sí,
mira,
ara podem trobar
ja arreu
edificis,
edificis ben fets,
ben dissenyats,
estem parlant
d'això,
edificis ben fets
i ben dissenyats,
aquí a Tarragona
també en tenim,
i et diré més,
segur que hi ha promotors
que estan fent
edificis sostenibles
i ells no ho saben,
perquè són edificis
ben dissenyats,
perquè l'usuari
pugui estar còmode,
pugui gaudir
de la llum natural,
que estiguin ben aïllats,
ben protegits,
no es faci massa fred
ni massa calor,
per tant,
el consum d'energia
es redueix.
Dèiem el tema,
més enllà dels edificis,
hi ha una experiència
d'un barri,
exacte,
edificis en trobem,
però el que costa
és trobar experiències
en l'urbanisme.
Aquí,
el marc
és gairebé teòric,
parlem de,
com ens diuen,
les normes de planejament
que s'han de fer,
com avaluem
la petjada ecològica,
quins criteris ambientals
s'haurien de seguir,
però allò,
fer un barri
ben pensat,
en tots els detalls
i ben estructurat,
és difícil,
és difícil
perquè són molts factors.
I llavors,
doncs sí,
ja ens venen
un tècnic
del Maria,
de l'empresa
GeoHàbitat,
que està especialitzada
en aquest tipus
d'assessorament,
d'obres i tal,
que ens parlarà
de l'essicte de Kronzberg,
que està a Hannover,
a Alemanya,
o Hannover,
quan parlem
de ciutats
de l'estranger,
no ho fem més.
Bé,
doncs,
aquest barri
és objecte
la setmana que ve,
fins i tot
d'un seminari europeu,
eh,
on s'explica
tot el procés,
tot,
es fa allà a Alemanya,
evidentment,
no?
Hi ha fins i tot
publicacions
al voltant
d'aquest barri,
perquè
és això,
s'han tingut un punt ja.
És pioner.
Sí,
sí,
sí,
com aquest,
com pots trobar
algun altre
de semblant,
un parell més
en tot Europa,
probablement,
només.
Déu-n'hi-do.
I aquesta experiència
m'imagino que va més enllà,
evidentment,
que es facin
construccions
o habitatges
amb criteris sostenibles.
hi ha altres elements
urbanístics,
no?,
que fan
que el barri,
tot el conjunt del barri,
això,
segueixi aquests
criteris de sostenibilitat.
És tot un plantejament
urbanístic.
Sí,
sí,
sí.
No és simplement
la construcció
d'un edifici.
No,
no,
no,
no.
Aquí
està pensat
en fins i tot
la mobilitat.
La mobilitat
és molt important.
Com
l'usuari
s'ho ha de fer
per no necessitar
el vehicle privat,
pràcticament.
Això també
està pensat.
com s'amunten
els serveis
també
pel mateix motiu,
no?
Per tal
que aquesta persona
no s'hagi de
traslladar
amb el seu vehicle
fora del barri
per utilitzar
els serveis
que necessita
habitualment.
L'escola,
el mercat,
tot.
Serà
una experiència
interessant de conèixer
aquesta d'aquest barri
de Cronsberg
a la ciutat
alemanya
de Hanover.
Hi ha alguna cosa
més que valgui
la pena
destacar ja
per acabar,
Dolors,
d'aquests dos dies
d'aula
de coconstrucció?
Mira,
hi ha una ponència
que em fa
molta il·lusió
també,
que és la
de la senyora
Beatriz Martínez,
que representa
l'Organització
de Consumidors
i Usuaris
de Catalunya.
Perquè
aquí
crec que els usuaris
també tenen
la seva,
han de tenir
la seva veu.
m'agradarà
veure
el punt
de vista
d'aquesta senyora
a l'hora
de dir
doncs
als consumidors
volem
aquests edificis
o tal
o com
jo crec
que estarà
molt bé.
Això també
serà el proper
divendres
a partir de
dos quarts
de deu del matí.
Com dèiem,
són dues jornades,
dijous i divendres,
es fan
en sessions
de matí
a la seu
de la Cambra
de Comerç
de Tarragona.
Què cal fer
per inscriure-s'hi?
Bé,
la Fundació Tàrraco
està en la pròpia
la pròpia
seu de la Cambra
de Comerç
a la carrera
de Pau Casals
a l'avingua
de Pau Casals
17
al segon pis.
Llavors ens poden
trucar
o ens poden
venir a veure
o ens poden
enviar un fax
o un correu
electrònic
fins i tot.
Vols que donem
el telèfon?
Sí,
donem el telèfon
i fins i tot
l'adreça electrònica.
D'acord.
És el 977
22
54
60
i l'adreça
de correu electrònic
és la
F
de Fundació
després
Tàrraco
tot seguit
sense cap punt
entremig
arroba
i després
tinet
punt
org
de l'adreça electrònica
de la Fundació
de la Fundació
Tàrraco
Energia Local
l'aula
està oberta
a tothom
més o menys
a gent que pugui
estar interessada
en qüestions
d'aquest tipus
no són
unes ponències
no uns debats
específicament
per gent molt tècnica.
A veure
la gràcia
la gràcia
d'aquesta taula
és que és un fòrum
de debat
és a dir
que hi ha molta participació
de tota la gent
evidentment
que els que
hi ha allà
com a ponents
són gent molt especialitzada
però el nivell
del debat
és
intel·ligible
per a tothom
llavors
per això
també hi ha
el tema
de poder
tenir un crèdit
de lliure elecció
per part dels estudiants
de la URB
que vulguin
fer-hi cap
perquè
ho entenen
sense cap dubte
i agafaran
moltes idees
i és bo
formar la gent
en aquest aspecte
de com fem
de com volem
les ciutats
les nostres ciutats
pensa que
la sostenibilitat
el medi ambient
la batalla
per aconseguir-ho
es desenvolupa
a les ciutats
encara que ens sembli
que
el que hem de protegir
són els espais
verges
naturals
i tal
on es produeix
la contaminació
i on es produeix
tots els residus
i tal
és a les ciutats
és aquí
on hem de lluitar
per un medi ambient
millor
doncs de totes aquestes
qüestions tan interessants
que ara hem comentat
se'n parlarà molt més
àmpliament
en aquests dos dies
la cinquena edició
de l'aula d'ecoconstrucció
el 8 i 9 de maig
és a dir
dijous i divendres
aquesta setmana
aquí a Tarraona
l'organitza
la principal
promotora
d'aquesta cinquena edició
de l'aula d'ecoconstrucció
és la Fundació
Tarraconergia Local
la seva directora
la Dolors Mostens
acompanyat aquest matí
en directe
a la sintonia
de Tarraona Ràdio
moltes gràcies
i que vagi molt bé
moltes gràcies a vosaltres
adeu-sia
bon dia
hasta veure