Estem com una mica, no trobaria jo l'adjectiu,
clar, sortir dels estudis de l'Avinguda Roma
i trobar-nos en un dia com el d'avui, així plujós,
en una aula de sisè curs de primària del Col·legi de Camp Clar,
provoca una sensació que sembla que tots tornem una miqueta a la infantesa
i permeteu-me que em posi una miqueta atòpica,
perquè de fet, amb l'Albert Cabastany,
des que hem començat a trepitjar aquesta escola,
només parlem de quan érem petits i del que recordàvem de l'escola.
Primer que tot vull saludar l'Albert Cabastany
i sobretot donar-li les gràcies,
perquè amb ell li va proposar començar aquest cicle de programes a les escoles
i és que no va caldre insistir ni una vegada.
Escolta, Albert, vols venir? I va dir, sí, senzillament.
Albert, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Moltes gràcies.
De res, jo encantat, una mica, el que comentàvem abans,
tornar aquí a l'escola, tot i que no fa tants anys tampoc.
Sí, clar, jo és que em poso nostàlgica perquè tinc, no res,
quatre anys més que l'Albert, però ell ho té tot més, bastant més recent.
Tu vas estudiar a l'escola de pràctiques?
Sí, vaig estudiar a l'escola de pràctiques.
I què tal? Quins records tens d'alcohol, eh?
Bé, jo, tots els que tinc molt bons, no?
Sempre he compartit moments molt bons i experiències que m'han servit,
sens dubte, per ara, no?
Ni que puguis semblar que no té relació amb el trial,
sens dubte la té, no?
Aprens els idiomes, moure't pel món i està clar que m'ha servit tot molt.
Jo li deia a l'Albert que ves amb compte que aquests periodistes accidentals,
que són els alumnes de sisè del Col·legi de Camp Clar,
poden ser molt més durs que alguns periodistes que no esmentarem.
Sí, no, en molts cops ho pot semblar, no?
Però crec que ens ho passarem bé aquí parlant i compartim moments.
Jo crec que sí, la veritat és que són uns nens i unes nenes.
Escolta, un comportament, jo no sé en altres moments, altres dies,
però des que m'han entrat a l'aula,
Déu-n'hi-do, Carles Cepero, director del Col·legi, bon dia.
Bon dia.
Quins alumnes teniu, eh?
O és que els heu estat allí sonant durant un munt de dies?
Porteu-vos-ho bé quan vingui la ràdio.
No, jo crec que una mica de tot, sobretot l'expectació, no?
És un canvi important en el que és l'activitat de les classes ordinàries.
Avui en dia tenim aquí un company, un xicot, Albert Cabestany,
que, bueno, el segon nom ho diu tot ja, no?
Un campió mundial, no està cada dia i, per tant,
al voltant d'ell s'ha pogut treballar altres temes.
Aquest ambient que hi ha a la classe és una mica l'ambient que es respira
tot just quan entres en el col·legi, un col·legi que, aviam,
no ho diem per cortesia perquè siguin els nostres anfitrions,
però que realment quan entres es veu un col·legi currat, que es diu, treballat.
Quan entres al vestíbul veus tot de referència a l'activitat quotidiana
que es fa a l'escola, un interès evident per la pau,
ja només entrar-hi un no a la guerra, sí a la pau.
A l'aula també veiem que s'està treballant aquest tema d'altres,
a mesura que vas pujant les escales, que vas pels passadissos,
veus en referències constant a un comportament cívic,
a la tolerància, al respecte, al silenci.
És a dir, aquí a les aules ensenyeu matèries acadèmiques,
però als passadissos, als espais de convivència, aposteu.
També per altres assignatures de la vida, podríem dir.
Sí, també. De fet, l'escola no ha d'estar desconnectada del món, no?
I nosaltres intentem que, a banda del que deies tu, de les matemàtiques,
la llengua i les matèries habituals, sobretot estiguem connectats amb el que passa al món.
I al món què passa?
Doncs que hi ha un perill d'una confrontació, d'una guerra,
i per tant també ens hem de manifestar.
O en el món, al món occidental, anem a marxes forçades,
amb hàbits no saludables, doncs hem de treballar els valors del que és saludable.
I al món també es belluga molta gent amb els seus valors,
com l'Albert i altres persones de Tarragona,
compromeses amb el món de l'esport o qualsevol altre,
i també intentem treballar-ho.
Un valor més que saludable és la comunicació.
I treballant, breument, en volem saludar, la Rosa Canyagueral.
Em penso que és, Rosa?
Sí, sí.
No sé si ho he dit bé, el cognome, em sabria greu equivocar-me.
No res, breument, perquè sabem que, a més, has estat ja donant classe de bon matí.
Ara hi havia matemàtiques o català, em penso?
Sí, hem fet classe de matemàtiques.
Gràcies per donar-nos aquesta hora de les mates.
Han treballat força els nens una mica el personatge
i el perfil esporter de l'Albert Cabastain.
Vèiem pòsters, veiem alguna notícia del diari
i sabem que a través d'internet ells ens ho explicaran després,
però en tot cas, ni que sigui breument, Rosa,
com s'ha viscut una miqueta tot aquest procés?
Bé, els nens hem anat a l'informàtica, a l'ordinador,
i hem buscat informació sobre l'Albert, a la pàgina web de l'Albert.
I sí, doncs hem vist que és un esportista tarragoní
i saben bastant d'ell.
I li hem preparat unes preguntes perquè volen saber més cors encara
i ens fa molta il·lusió tenir-lo aquí perquè no l'havíem vist mai.
Gràcies, Rosa.
Saludem des d'aquí, s'ha posat ben lluny perquè no li acostem al micròfon,
la Magda Fortuny, que és la professora d'Educació Física,
que també ha treballat.
Aviam, deixem els preàmbuls. Bon dia a tothom.
Bon dia!
Hi eren, eh? Tot i que hi havia silenci, hi eren.
Hi havia nens i nenes en aquesta taula, nens de sisè.
No sé qui vol trencar el gel, qui vol...
Algú sap exactament qui és l'Albert Cabastany?
M'aixequeu la mà perquè així jo m'acostaria amb el micròfon.
Com et dius?
Joshua.
Joshua, qui és l'Albert Cabastany?
Doncs un motorista de trial
que la pàgina web ja es veia que quan era petit
ja li van regalar un tricicle
i ja es va apassionar més per les motos.
Tu tenies un tricicle o tens un tricicle?
Ara ja no, que ja ets gran, no?
No, ara tinc una bici però no és que la utilitzi molt,
jugo més a la pilota.
T'agrada el futbol, oi que sí?
Sí.
Ai, aquest futbol, aquest futbol.
Va ser així, Albert, amb un tricicle?
Sí, vaig començar de molt petitet, no?
El fet de viure a la ciutat va fer que hem de cantar
el primer per les bicicletes.
Normalment molta altra gent del món del trial
que viu en pols ho té més fàcil, no?
De ben petit, amb 5 o 6 anys ja va anar en moto.
Però jo recordo, i sobretot les veïnes del barri més que jo,
que tenia un tricicle sense frens
i baixava a tota l'estat pel carrer,
ficava el teu a la roda i parava allà davant, no?
Recordo, si se'ns recorda la infància,
una mica de com vaig començar amb aquest món, no?
Alguns puntets, alguna cosa d'aquella època d'ensopegar, de caure,
alguna cosa interessant, sí?
Déu-n'hi-do, uns quants punts sí que me'ls han posat,
no sempre han d'estar una mica esbojarrat
i crec que gràcies a allò, doncs, ara sóc bastant més prudent, no?
Del que vaig aprendre quan era petit.
Vosaltres sou conscient del que significa ser campió del món?
Què significa ser campió del món?
En aquest cas de trial, però podria ser d'alguna altra cosa.
Qui vol contestar?
Ser campió del món és ser el millor, no?
Dona mi el Joshua, aquest senyor va per a Showman, eh?
Vinga.
Joshua.
Doncs ser campió del món és batir a tots els que se'ns posen per mig
i posar-se damunt del pòdium i levantar la copa.
És això, posar-se damunt del pòdium i assecar la copa?
Bé, més o menys, més o menys.
Jo abans sempre, doncs, quan anava a les competicions,
per exemple, aquí a Lindor, que és l'especialitat que vaig guanyar jo,
doncs m'ho mirava com si era guanyar els cinc rivals que tenia allí, no?
Però em van fer veure que no, no?
Representa que els sis que estem allí són els millors del món
i representa que en principi, en aquell moment,
no hi havia ningú millor al món fent millor això que jo, no?
Crec que una mica no vol dir que si són deu participants
ets el millor dels deu, sinó que representes la globalitat.
I crec que em vaig adonar, vaig ser conscient que era una cosa important
i doncs m'agrada compartir l'experiència
i poder-ho fer arribar a l'altra gent.
Ara que el Joshua ha dit això del pòdium,
que és la imatge més gràfica que tenim del triomf
d'un esportista, en el món del motor hi ha el costum
que hi hagi una xica guapa, sí o no?
que li fa el petó, que agafa en una ampolla,
sembla de cava o de xampany, vés a saber,
i fa, vinga, el cava és de marca o és qualsevol cosa
que posen per a dir, total, com que no se l'han de veure,
és que és una curiositat que jo sempre he tingut, mira.
No, no, sí, normalment ja acostuma a ser, doncs,
com tot en aquest món, doncs...
Un patrocinador.
És un patrocinador i això doncs fa que sí, no?
Que sigui de marca, són ampolles, però no és que res,
no és un fet anecdòtic, no?
Això crec que ho viuen més els del món de la societat
que no els del trial.
I les xiques, aquestes guapes que fan petons als campions?
Mira els xics que té a la classe, com quina rialleta fan, eh?
Ai!
Què, aquestes xiques?
Res, això, publicitat per la tele, no.
Després marxen i no es queden a sopar, ni a sortir ni res, no?
Acostumen a marxar molt ràpid, necessitament, sí.
Llàstima, no?
Aviam, vinga, jo pregunto i faig entrevistes cada dia.
Sou vosaltres, qui feu de periodistes avui?
Qui pregunta?
Després tu, jo, suau...
Seguim aquí? Tu, aviam, com et dius?
Cristian.
Cristian, què li vols preguntar a l'Albert?
Que si quan està competint, si es posa nerviós.
Sobretot al principi, està clar que ni que ja porti molts anys
i pugui semblar que és un acostum per mi, no és fàcil, no?
Al primer moment, sobretot en els trinals índols que veus al pavelló ple de gent,
costa una mica, no?
Quan ja fas la primera zona i vas agafant confiança, se't fa més fàcil,
però suposo que és com tot, no?
Tu agafes un examen, te'l mires i abans que t'arribi,
estàs nerviós perquè no se'ls caurà, no?
No, mires les preguntes, dius, bueno, això m'ho sé i estàs tranquil.
Una mica el mateix.
Tu t'agraden les motos, Cristian?
Una mica.
Ja has pujat amb moto?
Amb algun i que sigui de paquet?
No.
No.
Doncs tens una assignatura pendent.
Algú més, tu?
Tu?
Vinga, com et dius?
Toni, quantes motos has quemado?
Ui, quantes motos has quemado?
Albert?
No sé, ja porto uns quants anys portant motos,
ets l'any 93 i n'hem passat bastantes, no?
Però les meves mans, sí que sé que, clar,
la primera moto és la que més em va durar, dos anys,
perquè és un esport, està clar, no massa econòmic,
has de comprar una moto amb bastants diners
i al principi, doncs, tot surt a la teva butxaca, no?
El que ara per ara, doncs,
quan estem lluitant per un títol mundial,
està clar que no es reparen gastos,
almenys la fàbrica no ho fa
i es procura anar sempre amb el millor material que hi hagi.
Perquè, escolta, tot i que és lleig parlar de diners,
quant pot costar una moto d'aquestes amb les que vas a competició?
És difícil, perquè si mires una moto de sèrie
val sobre els 4.500 euros,
però, clar, has de pensar que en les nostres motos
hi ha moltes hores de gent treballant, no?
Que, clar, és difícil calcular el valor
que, per exemple, un motor meu s'estan 20 hores per fer-lo
o unes suspensions meves, també, no?
Aquest temps de les persones que ja treballen,
l'assistència, és difícil de calcular, és molt difícil.
Ja un-hi de 4.000 euros i alguna cosa,
no els veurem junts per una moto.
Toni, a tu t'agraden les motos?
Poco.
Poco? Això és que no l'has provat, no?
Sí, que l'he provat.
Sí? Ah, doncs aleshores tu parles amb coneixement de causa, eh?
Qui més pregunta?
Aviam, com es diu aquest senyor?
Que guapo, amb una racadeta. Estàs guapo, eh?
Carlos.
Carlos.
Carlos, què li vols preguntar a l'Albert?
Quan va ser el seu primer trofeu?
Quan va ser?
No me'n recordo.
Quina edat tenies?
És que jo, amb 5 anys, jo vaig començar a competir amb la bicicleta.
Que ui, 5 anys, ja estava amb la bicicleta.
I què feies amb la bicicleta?
El mateix que passar amb la moto?
El mateix que amb la moto, però amb la bicicleta, sí, sí.
Vaig començar una mica pel que deia, no?
Que al ser de ciutat és difícil poder començar amb una moto, no?
Necessitava, doncs, del meu parc que vingués darrere meu amb la moto.
I això, doncs, va ser ja l'any 92-93, no?
I, doncs, de petit agafava la bici per allò al barri
i intentava, doncs, amolar el que veia els vídeos de casa, no?
Em passava el dia veient vídeos de triada del Jordi Terrés,
de tot aquest món, i una mica agafava la bicicleta
i intentava, doncs, posar en pràctica, no?
Llavors, està clar que hi havia participat i campionats de trial 5
o vectrial, que es deia llavors, i ens vam apuntar,
érem dos o tres del barri que anava,
i vaig començar de ben petit 5 o 6 anys,
i si no recordo moltament, ja als 6 anys vaig estar
a la Coma de Catalunya allà davant,
en categoria infantil, petitet, però sí, sí, allà davant.
En aquesta edat ja vas guanyar un trofeu, un premi,
com si diguéssim.
Sí, exactament.
Ni que fos el teu barri, vaja.
Sí, sí, sí.
I a casa teva, què et deien?
No els feia por de veure't les bogeries
que arribaves a fer amb la bici i després amb la moto?
No, una mica, doncs...
I nen, compte, no?
No, està a l'acostum, no?
Això li passa més a la gent que em veu de sobte,
que no s'ho espera, que no de casa, no?
De casa ja m'han vist, doncs, gradualment,
com l'has anat evolucionant, com l'has anat pujant
i, doncs, ja som conscients del que hi ha, no?
Això em passa més, doncs, si estic fent una exhibició
en un lloc entrenant i passa una senyora gran, sobretot,
que em veu de un nen, estàs boig, et mataran els que estàs fent, no?
Però des de casa ho portem bé sempre.
Carles, a tu quin esport t'agrada?
A mi, el futbol.
El futbol, i quin és el teu equip?
Ningú.
Ah, doncs mira, eh, a tu t'agrada jugar a futbol.
Veus? Un noi intel·ligent.
I el que t'agrada?
Anar com una moto.
Anar amb moto o anar com una moto, dius?
Anar amb moto.
Anar amb moto.
I has anat?
Tinc una petita.
Què dius ara, que tens una moto petita?
Albert, mira, que tenim aquí que té una moto petita.
Sí, sí, veus, això és interessant, veiem que surten noves generacions ja.
Però ha de ser prudent, no?
Sí, està clar, sobretot, equipar-se bé, equipar-se bé,
que és important la seguretat.
Després continuem per aquí, si us sembla,
o dir, perquè intervingui alguna noia, no?
Que encara no n'ha intervingut cap.
Hola, com et dius tu?
Jennifer.
Jennifer, aviam, què li vols preguntar a l'Albert?
Que si alguna vegada he tingut una caiguda greu.
Sí, les he portat només n'he tingut una.
Albert, podem ensenyar o et sembla molt agosarat que ensenyis les teves ferides de guerra?
Buah, tinc...
Ei, no ens passem, perquè com que no hi ha tele...
No, no, tinc una petita.
No, discretament, és a l'espatlla, eh?
No, bueno, tinc aquí una petita cicatriu.
Veieu quina cicatriu que té?
No, però va ser una caiguda una mica estúpida.
Normalment el que tenim són petits cops i és l'únic cas que hem hagut de sotmetre a una operació, no?
El món de la velocitat sí que és més perillós, van altres velocitats.
Nosaltres el que hem de vigilar és que quan caiem caure de peu, vigilar donar-nos cops i...
Bàsicament són petits cops, trossadores de peu, que tret d'aquesta vegada que em va passar,
doncs que va ser un fet puntual que no m'esperava, doncs no acostuma a passar coses greus.
És l'única vegada que has tingut un accident més o menys notable, diguéssim?
L'única, l'única, perquè és això, una mica ja amb el temps s'agafant experiència de quan veus que s'apropa una caiguda, no?
El que em va passar en aquest cop va ser de sobte, la moto se'm va parar en un moment que no vaig poder reaccionar
i va ser quan em va passar això, no?
Podríem dir que va ser més mala sort que una altra cosa, no?
Normalment ja ho veus venir i si has de caure i et prepares, no?
Aquest cop no ho vaig poder evitar i...
És que abans m'explicava l'Albert, perquè jo li he preguntat abans de començar el programa,
el mateix que li has preguntat tu, Jennifer, i m'explicava que només porten de protecció el casc i les botes,
que la resta del cos queda força desprotegida, perquè pel tipus de roba que porteu necessiteu que sigui una roba molt fina, no?
Sí, portem roba molt elàstiga, portem roba així de licra, bastant ajustada, una mica també per la comunitat nostra
i ens hem de moure molt damunt de la moto, com una mica orientat als esponsors, no?
La gent que doncs va a redre teu i et patrocina, et paga perquè puguis anar a les competicions,
vol que un cop sorti a la tele, o sorti a els llocs, es vegi ben reflexada la seva marca.
Qui més?
Una altra noia.
Com et dius?
Rocío.
Rocío.
Aviam, què li vols preguntar?
Que si tinguessis fills, t'agradaria que ho fessin com tu?
No ho sé.
La pregunta del milió de dòlars.
No ho sé, el que m'agradaria és que s'ho passessin bé, no?
Jo suposo que ho viuran d'una manera o altra o coneixeran aquest món, no?
El que correrà per part seva, decidir si els agrada o volen continuar amb aquest món o no, no.
Seran llibres, jo el que suposo que faré és que intentar que se liverteixin i s'ho passin bé, no?
Que és com jo he arribat aquí, no? Ningú m'ho he imposat, sinó que per pròpia iniciativa m'ha agradat i he arribat on soc.
Clar, però Albert, si tu continues amb l'esport de la moto, si en un futur tens fills i els teus fills veuen que estàs tot el dia amb la moto,
de fet tu també a casa teva una mica ho vas viure aquest ambient, no?
Que és bastant determinant.
És això, no? Que segurament ho viuran, no? Que d'una forma o altra coneixeran aquest món, no?
Llavors, fàcilment pot ser que se'ls enganxi, els agradi i vulguin continuar per aquest camí, com diguin, no, no, escolta, a mi m'agrada la pilota de futbol
i em preveixo de dir en aquest món, no? Vull dir, jo, trillin el que trillin, doncs és això, no?
Hi ha una edat que t'has de divertir, que és com vaig començar jo, i un moment quan vas a buscar resultats que es comptes de ficar més sèrio.
Ens havíem quedat aquí? Sí?
Em mira com una cara de resignació, em penso que li fa una miqueta de vergonya, però això no res, com et dius?
Aitor.
Aitor.
Què li vols preguntar a l'Albert?
Que per què fa trial i no un altre esport?
Per què fas trial? Un altre esport de moto o un altre esport en general?
En general.
O fas altres esports també?
Més que res per passar l'estona, però la desgràcia és que ara no tinc massa temps, no?
M'agradava, doncs, una mica jugar a frontón, al tenis i altres, molts esports que m'agraden, no?
Però ara, però ara no tinc temps.
I una mica, doncs, faig trial perquè a casa es vivia el trial, a mon pare li agradava molt,
però en tema aficionat, no en quant a mores en el nivell que estic jo ara, per exemple, no?
I, doncs, veure els vídeos em va agradar, vaig trobar que era un esport atractiu,
no era, doncs, un repte personal, no? Ets tu contra les zones, no hi ha tanta rivalitat, no?
Hi ha esports en què s'intenta, doncs, massa voler mesclar l'un contra l'altre, massa en amistat, no?
A la gent. I vaig veure aquí, doncs, que era bastant atractiu aquest tema, no?
Eres tu davant d'un repte, una superació personal, i, doncs, em va agradar, no?
Vaig començar a agafar la bicicleta de petit i fins aquí m'ha portat, no?
Sense pensar-ho, cas, ja ha vingut tot rodat.
Aitor, quin esport t'agrada a tu?
Futbol.
El futbol.
Tinc aquí la professora d'Educació Física que fa que sí amb el cap,
i m'imagino que... Ai, que fa estoneta aquesta ella amb el braç aixecat, com es dius?
Juana.
Juana, què li vols preguntar?
Si tornes a néixer, faries de motorista una altra vegada?
Ei, ojo!
Home, ara que ho he viscut, m'agradaria tornar-ho a fer,
perquè sé, doncs, tot el que s'ha passat, i, doncs, sé que és un món molt maco
i on he après molt com a persona, no?
El que és una mica, depèn de les condicions on te moguis, no?
És un esport difícil de començar, si no hi ha algú que li agradi a casa,
molestant que vagi un xaval al seu pare i digui,
papa, avui una moto, gasta't aquí 3.000 euros el que costi una moto, no?
Llavors, crec que has de tenir, doncs, una mica la sort,
o rodejar-te en un ambient, no?, que, doncs, a la teva ciutat hi hagi afició aquest esport.
I jo crec que, doncs, mica en mica estem contribuint i pot ser, doncs,
que les futures generacions passin a, doncs, no esport prioritari com el futbol, no?,
però sí que vagi a augmentar en popularitat i, doncs,
podem trobar més gent aquí que practiqui trial.
Ara que la Juana li ha preguntat això a l'Albert,
a vosaltres us pregunten sovint que voleu ser de grans?
Sí? Us molesta particularment que us ho pregunti?
No.
I ja sabeu que voleu ser de grans?
No.
Juana, per exemple, tu què quieres ser?
Dibujante.
Dibujante? Ui, que bonito.
Tu voldries ser una altra cosa o volies ser motorista o de petit?
O volies ser altres coses també?
Perquè quan un és petit, vull dir, vol ser moltes coses i va tatxant, no?
Diu, doncs, mira, ara vull ser això i l'any següent coneixes una altra matèria
i vols ser una altra, que és el bonic, no?
Poguer triar i anar conèixent coses.
Sí, una mica...
La teva professió frustrada, Albert, quina és?
No ho sé, el que sempre em va passar més pel cap va ser ser arquitecte.
M'agradava molt el dibuix lineal així.
Mira com la Juana.
Però també, sobretot, la il·lusió, però és una mica el que deia, no?
que em va arribar una mica rodat, era, doncs, emmolar el Jordi Terrés, no?
Que era l'autentic ídol de llavors, no?
Però això és més com una fantasia, no?
Com un ídol que tens i tant de bo ja arribessis, no?
Em va arribar així de cop, vaig introduir-me en aquest món i ja ha pogut ser, no?
Però si no, en tema acadèmic crec que s'orientava per aquest aspecte.
Qui pregunta...
Aquí, ara un senyor que fa estoneta que estan parlant les senyores.
Com et dius?
Boris.
Boris.
Què li vols preguntar a l'Albert?
Si tiene ganas de ir a la boca cuando estás corriendo, ¿qué tienes que hacer?
Què fas?
És un problema, poca broma, eh?
És un problema, perquè clar, amb aquests vestits tan apretats que porteu també per una prisa, no ho sé jo.
Depèn, no? Tenim dos campionats ben diferents, l'índor que és molt més concentrat, amb 10 minuts fas una volta
i el trial natural que està 5 hores i mitja, no? Són molt diferents, no?
Normalment procures ja, abans de començar a competició, doncs anar al lavabo, però quan s'adona el cas
està clar que amb un índor no hi ha problema, són 10 minuts, tothom se pot aguantar crec
i amb l'obert doncs intentes buscar qualsevol raconet per allà a la muntanya.
Però escolta Boris, a tu no t'ho diuen a casa?
Si heu d'anar al cinema o algun lloc, nen, al lavabo abans de sortir de casa, doncs l'Albert fa el mateix.
Abans de la prova va al lavabo, eh?
Aviam que miro jo, miro jo. Fem una primera ronda? Tu no has intervingut abans? No? Com et dius?
Sergio.
Sergio, aviam, què li vols preguntar?
Que si porta la moto aquí al cole.
Ai, Albert, em penso que t'estan posant en un compromís...
No sé, ho haurem de mirar, això no hi ha problema, tot és parlar-ho.
Sí? Podria ser? Algun dia, si la gent t'ho permet i que quedessis d'acord?
Sí, sí. Jo, de fet, recordo el Pràctiques ja al final dels meus estudis allí,
que va ser com començant a anar en moto, que la vaig acabar portant un dia fent una petita demostració.
El director diu que sí, que sí. Ara després ens ho parlem, quan acabem el programa.
Nosaltres seguim aquí en directe des del matí de Tarragona Ràdio,
en aquest primer programa especial que fem d'anar a les escoles.
Intervindreu tots.
Vinc cap aquí. El teu nom?
Laura.
Laura, què li vols preguntar?
Quantes copes has guanyat?
Quantes copes has guanyat?
No ho sé, però bastantes. A casa l'àvia comença a estar preocupada,
perquè no hi comencem a cabre, no?
Comença a fer fora de casa perquè no sabem on pica ens nosaltres.
Podries dir un nombre aproximat dels trofeus que pots tenir a casa?
Més de 200, però no sé dir-te quan, no?
Perquè també n'hi ha moltes que són velles que hem hagut d'anar llançant
perquè es desmanegaven, però Déu-n'hi-do, no?
Pensa que el que parlàvem abans, no?
Són 36 cops a setmana a priori que tenim ocupats a l'any
i això si no hi ha algun altre vent que et dona un reconeixement, no?
I bàsicament, que estigués els events, doncs, vens amb un trofeu,
sobretot en aquest moment, no?
Que estic, doncs, en un dels meus millors moments esportivament parlant.
Doncs això fa, doncs, que el nombre de trofeus creixin ràpidament, sí, sí.
Laura, que és que a les noies no els hem preguntat,
a tu quin esport t'agrada? T'agrada practicar algun esport?
Sí, el tenis.
El tenis t'agrada? I què tal jugues?
No he jugat.
No has jugat, però t'agradaria jugar.
Bueno, doncs, escolta, és qüestió de posar-s'hi, eh?
Aviam, més preguntes, més mans abans, i avisa per qui?
Per qui era? Aquí.
Com que? Sí? Doncs mira, la senyoreta d'Educació Física vol fer una pregunta.
Albert, quines habilitats has de tenir o cal potenciar per poder practicar el trial?
És un esport bastant complet, no?
Perquè ni que... La gent me deia, quan vaig fer el salt de la bici a la moto,
i diu, ui, ara no et cansaràs, no? Que portes motor.
No és així, no? Molts cops ets tu qui has de fer la força, no?
El motor no et serveix. Estem parlant de motos que pesen 75 quilos.
I hi ha moments que, doncs, has de ser habilidors per aprofitar les característiques de la moto,
no té suspensions, has d'aprofitar-les, doncs, perquè t'ajudi a moure-les,
has de ser, doncs, àgil amb el cos, perquè són moviments molt seguits,
força i, sobretot, doncs, psicològicament és molt exigent, no?
Estàs davant d'obstacles que has de tenir, doncs, seguretat personal,
has de saber controlar si un rival falla, aprofitar l'ocasió,
si un no falla, aguanta els nervis i no fallar.
Crec que en aquest aspecte és un esport molt complet, el trial.
Jo vull veure més mans aixecades per aquí.
Per cert, val a dir que les noies s'ho han preparat i s'ho han escrit,
i tot la pregunta, eh?
És que les dones som diferents, Carles, sí o no?
I la Rosa, que és la tutora, oi que les noies funcionem d'una altra manera?
Veus? Com es diu aquesta senyora tan guapa?
Aida, què li vols preguntar a l'Albert?
Que si ara, a part de les motos, li agradaria fer una altra cosa.
A banda de les motos, eh? La vida és molt llarga, Albert.
Ets molt jove encara.
Sí, encara sóc jove, però està clar que ara el 100% està dedicat a aquest món.
Moltes coses que m'agradaria fer, que fan els amics de la meva edat,
molts cops les he de sacrificar, de triar,
perquè en el futur ja tindré temps,
però ara no tinc res en el cap que el trial,
i en el futur no descarto altres possibilitats,
però bàsicament sé que tinc una oportunitat davant meva i l'he d'aprofitar.
Sí? Doncs vinga, com et dius tu?
Francesc.
Francesc, pregunta el que vulguis.
Què et va passar el dissabte? Què vas quedar a ser?
Ui!
Què va passar dissabte?
Està clar que no sempre és fàcil guanyar.
Som allí els sis pilots millors del món,
i tothom sortia amb un objectiu que és guanyar,
i no sempre pot ser, no?
Hi ha gent que té un dia més inspirat, un altre menys,
que la moto funciona millor, que pitjor,
perquè no depens únicament de tu mateix,
sinó que t'has de saber compenetrar amb la moto,
i trobar-te unes zones que s'adaptin també a l'estil tant teu com de la moto, no?
Potser no va ser el dia,
hi havia un parell de zones que no em van negar a sortir com jo volia,
i fa que amb el nivell que hi ha avui en dia en el trial,
doncs el dia que no vas al 100% de les teves possibilitats,
doncs passin coses com aquestes, no?
Que estàs en un tercer lloc,
que no és el que t'agradaria,
però considero que és un resultat bo encara.
A guanyar on s'acostuma de seguida,
a triomfar on s'acostuma de seguida,
a la popularitat també,
però afortunadament no sempre guanyem,
i hem de passar per la lliçó de perdre,
és molt important saber perdre en aquest sentit, no?
Sí, saber sumir, no?
I saber que el dia que no hi ha una victòria,
doncs no t'has de desanimar i donar per vençut, no?
Els trials i tot en la vida crec que és molt llarg,
tens opcions, doncs, de recuperar-te
i no perdre els ànims mai, no?
Jo soc conscient, no?
L'any passat, doncs, quan guanyaves,
sembla que tot te venia molt fàcil,
te venia rodat,
i doncs fa que ara el primer cop,
doncs, que no em surtin les coses,
fos primer un cop una mica dur, no?
Per mi aquest any, no?
Que a la primera carrera vaig arribar a fer sisè
i no m'ho esperava, no?
Per les condicions que siguin, no?
Llavors es tracta, doncs, d'analitzar ben bé el que ha passat
i anar treballant per el futur,
que crec que et serveix més el fet de fer tercer
i que no ha de guanyar per les pròximes lliçons.
Francesa, a tu t'agrada el món de la moto?
Una mica.
Una mica tímica, entenjo, que és el Francesc.
Anem a una altra pregunta, com et dius?
Mireia.
Mireia, quin esport t'agrada a tu?
A mi? No sé.
No en practiques gaires, d'esport?
No.
Què t'agrada fer?
Jugar amb les meves amigues.
I a què jugueu amb les amigues?
A fer el pi.
A fer el pi, doncs això també és una mica d'esport,
això és com gimnàstica, no?
Sí.
Vinga, pregunta el que vulguis a l'Albert.
El teu pare també conduïa les motos?
Sí, el meu pare feia triada per aquí a la província
a nivell més amateur, com a distracció.
Quan dos amics van a jugar a futbol,
igual sense fer cap campionat.
Va agafar la moto, li agradava també des de petitet.
Com va tenir la possibilitat, se'n va comprar una
i sortia per aquí amb els amics per disfrutar.
Crec que l'únic que va fer va ser un esport
del camí de Catalunya o del provincial,
però en aquest nivell no tan alt com el que he arribat jo.
Hi ha algú que no s'ha estrenat per aquí, em penso, eh?
Jo ja em veus que no he sentit.
Com et dius?
Yolanda.
Yolanda, com jo.
Què li vols preguntar?
Que si fins a quina edat pot practicar aquest esport?
A partir de quina edat o fins quan, una mica?
A quina edat.
A quina edat, a partir de quina edat, Albert?
A partir de quina edat?
Doncs de ben petit, no?
Com t'he dit, hi ha gent que amb 5-6 anys,
si vas a triar els de nens que fan la Gama de Catalunya,
hi ha nens amb 5-6 anys que quasi es veu més moto que crio
i ja estan per allà donant gas, no?
Però crec que és una mica, depenent del factor aquest,
que si estàs en un poble i les condicions són favorables
o vius en una ciutat i no pots agafar aquest mitjà.
És a dir, que a partir de 5-6 anys,
però més tard es podria incorporar un jove?
Sí, ja has vist, no?
Jo vaig fer el salt, ni que siguin disciplines bastant semblants,
el trial amb bici i amb moto.
Jo l'any 93, quan feia 3 anys, va ser el primer que vaig anar amb moto.
Vull dir que temps n'hi ha, no?
I escolta, Albert, continua sent un esport fonamentalment masculí, no?
No són gaires les dones que s'han incorporat al món de la moto?
Sí, de moment no massa.
però crec que cada cop més,
ara inclús s'està plantejant de fer un campionat femení
de més de 5 proves, si no ho penso malament.
I tenim aquí la sort de tenir la campiona del món,
tant per equip som individual,
que es feia fins ara, que és catalana, a la Baia Sant.
I crec que això demostra que és un esport
que s'està obrint a tant homes com a dones.
I crec que aviat veurem un nivell de dones molt alt
en el món del trial, també.
A les xiques us agradaria portar moto?
o anar amb moto o no?
Que us fa por?
O per què?
A qui? Qui diu que sí que li agradaria?
Com et dius?
Susana.
Susana, a tu t'agradaria anar amb moto,
però anar amb moto per la carretera amb la teva moto
o fer proves així com a l'Albert?
Alguna cosa més o menys, però a tu això de la moto et va?
Sí.
I tens intenció d'aprendre o alguna cosa?
Tinc més preguntes?
Aquí tinc una altra.
Com et dius?
Enar.
Com, perdona?
Enar.
Enar, digue'm.
Que si la gent el coneix quan va pel carrer.
La fama, la popularitat.
Home, jo abans el pòster aquest tan mago que tenen a classe amb el casc
dic no t'hagués reconegut pel carrer.
Perquè em penso que sempre surts amb el casc no et deuen identificar gaire, no?
És el que passa, no?
Podríem dir, més que inconvenient, potser un avantatge.
No, però no massa.
Algun cop sí, està clar que sobretot els que són més aficionats et reconeixen.
Però m'ha passat més, potser, en el fet que he hagut d'anar a pagar una cosa
o han vist el meu nom a algun lloc, que llavors ho han dit, no?
Ostres, el de les motos.
Però així, per la fesonomia no m'ha passat tantes vegades.
En canvi, pel nom, per la gent sonar-li el meu nom, sí que m'ha passat.
Et diuen el de les motos.
Sí.
Quan dius el nom, Albert, el de les motos.
Com que tenies una botiga de motos, mil coses, no?
Qui més? Qui més vol preguntar?
Tu? Vinga.
Per qui? Per qui un altre m'ha demanat?
Molt bé. Doncs vinga, farem així la nota.
Primer o una després.
Ets satisfet del teu treball?
Estàs satisfet del teu treball, Albert?
Sí, molt, moltíssim, no?
Perquè sí que potser durant uns anys he hagut de deixar de banda estudiar, no?
Que també m'has agradat.
Però crec que m'ha format molt com a persona.
He tingut la possibilitat de viatjar molt pel món i aprendre a espavilar-me per mi mateix.
No? I crec que tant per la variant esportiva com personal, doncs m'ha enriquit molt.
Tu?
Laura.
Quan has quedat últim has tingut vergonya?
No, vergonya no.
Quina vergonya?
És el que et veia preguntar.
Doncs no, en aquest aspecte no.
El que potser costa més és la reacció de la gent, no?
I de la premsa, sobretot quan estàs a aquests nivells que t'atxutxen una mica més.
No estan retre teu i sempre volen que guanyis.
Un segon ja no és bo, però jo crec que si tu saps per què ets i saps que has donat el millor de tu mateix, no tens per què tenir vergonya mai.
El Toni volia preguntar alguna cosa més. Toni eres, oi? Me'n recordo.
Quant temps li he vivit a les motos?
Doncs quasi tots els dies.
Ara, avui mateix, perquè he tingut l'ocasió aquesta de venir aquí amb vosaltres a compartir el matí,
però aquesta tarda, doncs tindria ben segur que ni pluguem, doncs agafarem la moto, anirem jo i el meu pare a entrenar, no?
Estem en un món on la competició és el màxim, tothom entrena tot el que pot
i ens hem d'entrenar, doncs, dia i nit si convé, no?
La gent, tothom vol guanyar, està molt competit.
Abans de començar el programa, em comentava l'Albert que dies com el d'avui són perfectes per entrenar,
perquè com que està al terra així molt enfangat i tot això, doncs té un grau de dificultat més gran l'entrenament,
que no pas els dies aquests assolellats que tenim aquí, que deu ser com fer una passejadeta, no?
Sí, sobretot aquí a Tarragona, no?
On potser, doncs, el nivell que em moc costa trobar zones de dificultat bona per mi,
però l'entrenament, sobretot quan està sec, no?
En canvi, així quan està molt com avui, la veritat és que patina molt, es fa tot molt difícil,
inclús és dels dies que acabes més emprenyant, no?
Perquè sembla que no sàpiguis anar ni en moto.
I aquesta senyora com es diu?
Nadia.
Nadia, què li vols preguntar?
Que si alguna vegada en algun campionat ha quedat en últim lloc.
Quina obsessió tenen amb això aquests xics, eh?
Déu n'hi do, pregunteu-li quan ha quedat primer, no, no, has quedat l'últim, allò de dir l'últim,
no el tercer ni el segon, l'últim.
Doncs no t'ho sabria dir, no t'ho sabria dir ben bé, no?
Que he quedat en places enrederides, segur que sí, però ara mateix no t'ho sabria dir segur, pot ser, pot ser.
S'acabes bones notes de petit?
Perdona?
Treies bones notes?
Sí, déu n'hi do.
Aquest va ser un dels dilemes que teníem, no?
Que clar, els estudis anaven bastant bé i el moment que vaig haver de triar si la moto o els estudis.
El que està clar que, com he dit, era una possibilitat que se m'oferia molt bona i l'havia d'aprofitar.
No era un risc que corria, però sabia que si en dos anys no m'anava bé, podia tirar enrere i seguir estudiant.
És a dir, això sí que és difícil, perquè si treus notes allò que no diuen, mira, em dedico a la moto i ja està, però clar, a més treure.
És que és un noi perfecte, que ho veieu? És una meravella? Digues.
Quan eres petit només jugaves amb la bicicleta o també jugaves a futbol?
No, està clar que de petita la bicicleta o la moto era un hobby, no? No era ni molt menys tot el meu dia i, doncs, com tots els xavals, no?
Doncs al pati hi havia l'època que jo era jugar al bàsquet, hi havia l'època que jo era jugar a futbol i, com un xaval corrent, doncs, he fet de tot, he fet de tot.
Per aquí teníem una altra pregunta.
Quina marca de motor uses?
Porto una marca italiana, que es diu Beta, en el món del trial, doncs, hi ha guanyat bastants mundials amb el Jordi Terrés
i és, doncs, ja des d'aquest serà el quart any seguit que vaig amb ells, que treballo amb aquesta gent.
Assenyalen el pòster, i diuen, és aquesta... El Joshua volia preguntar una altra cosa.
Sí, que si tu respectis la natura quan vas a entrenar al camp.
Sí, això, molts que us ho pregunten i crec que, doncs, podem dir, jo que ho he viscut, doncs, que respectem molt, no?
Inclús que més que la gent que quan ens va per la muntanya ens funt bronques perquè ells van a peu i nosaltres anem amb moto, no?
I després veus que ells agafen i tiren les llaunes de beguda tot allà al camp i no els respecten, no?
Nosaltres sempre, si anem a una volta amb moto per la muntanya, portem una motxilla a menjar dins
i quan acabem tot allò brut a la motxilla i arribem a casa i ho llancem, no?
Crec que, com a interessats de disfrutar-ho, som els primers que volem cuidar, també.
Estem repetint preguntes. Afortunadament teniu moltes preguntes.
Sou bons periodistes tots, eh? Però hi ha algú que no ha intervingut. Com et dius?
Sebastià.
Sebastià, pregunta el que vulguis.
Com te gusta las chicas?
Ai, bona pregunta aquesta, també.
No ho sé, és difícil, no? Ser doncs una noia simpàtica, sincera, que hi estiguis bé,
no puguis passar una bona estona i està clar que com tothom, si és maca, millor que millor.
I a tu com t'agrada en Sebastià?
Rúbia.
Eh? Rúbia.
Rúbia, rúbia, estamos con las rúbias. Aviam, que us han fet les roses, que tots voleu les roses.
Amb les xiques morenes tan guapes que tens a classe, per favor.
I tant.
Francesc, digues.
I després tu.
Que quin d'aquells tres d'allí és aquí?
Perdona?
Que quin del tres que d'allí és aquí?
Ah, dels tres quin és?
És que des d'aquí no ho veiem gaire bé, que s'entén unes fotografies, uns pòsters...
Aquí, el d'aquí a l'esquerra.
El de l'esquerra, eh?
Aquest senyor, com es diu?
Oriol.
Oriol.
Que si les competicions es fan a Europa o a tot el món?
Per tot el món.
Per tot el món, ara, precisament ho comentàvem abans, dijous marxo aquí a Rússia, tenim ja una prova del Mundial, i a maig, a mitjans de maig també anem cap a Japó, vull dir que l'any passat també hi vam estar a Japó, vam estar a Estats Units, vam estar a Sud-àfrica, o sigui que més o menys anem recorrem a tot el món.
Aïtor.
Tens temps per sortir amb els amics?
Per?
Per sortir amb els amics, si tens temps.
No tant, no tant. Abans ho comentàvem que els amics que tinc són d'una mitja edat bastant elevada, no? Potser perquè es mou més en el meu món, no? Doncs treballen de dia i poden sortir potser a sopar a la nit, perquè els amics de la meva edat, doncs entre que estudien, entre que estudien, ens costa compaginar, no?
Ells surten els caps de setmana, jo el cap de setmana estic fora amb competicions i no puc sortir tant com voldria.
Digues, què li vols preguntar ara?
Que si fa alguna dieta especial.
Fas alguna dieta especial, una alimentació especial?
No, no massa. M'ho vaig mirar ja fa algun any enrere i doncs van considerar que el que menjava era suficient, era bo ja, però sí que feia i no es va donar el cas de regular, no?
Cada any se va mirant però com que tant de pes com d'elasticitat i tot estic suficientment bé, doncs no necessita controlar-me com altra gent.
Clar, però el pes i tot això l'has de controlar, no?
Sí, però una mica és això, no?
No és només allò de posar-te a la moto, vull dir, has d'estar en una forma física...
No, està clar, no? Però ja des del punt que es va veure que l'alimentació a portar era bastant bona, bastant adient, doncs no vam tenir necessitat de fer un canvi radical, si més no, amb l'alimentació.
Digues.
Que el meu pare és aficionat a mirar les motos i m'ha dit si després em podia donar un autògraf.
Podràs donar un autògraf, Albert, pel seu pare, eh? Li dius el nom del pare a més perquè sigui dedicat al teu pare.
Jo crec que l'Albert estarà encantat, sí, sí, perdó. Digues.
Que sí, a tots.
A tots?
A tots, sí.
Va, Albert, em penso que et tocarà firmar, eh?
No, he portat postals, vull dir que...
Com els escriptors de moda, et seurem allà a la taula i que comencis a firmar, eh?
Sí, sí.
Una altra pregunta, el Sebastià.
Avui faràs algun circuit?
Perdona?
Si faràs avui algun circuit.
Avui no, perquè no tinc la moto aquí, m'ho estaven arreglant per sortir a la tarda i no he tingut la possibilitat de portar-la.
Quan estàs pujant algú, et posen nerviós?
Quan?
Quan estàs competint i t'han de pujant alguna cosa, et posen nerviós?
Estàs nerviós quan estàs allò, competint?
Una mica al principi, ho comentava abans, no?
Una mica, si veus que et trobes bé damunt la moto i vas amb seguretat, et vas soltant més, no?
Però el dia que les coses en surten també ho passes bastant malament.
El Boris també volia preguntar alguna cosa?
On entrenes?
En dies així de pluja, per aquí a Tarragona. El terreny és bastant bo, patina bastant i em serveix quan he d'anar a països humits, com a Anglaterra o més per a Alemanya, que trobem terrenys semblants als d'avui.
I si no, els dies de cada dia acostumo a moure'm bastant per la província. Vaig aquí a Falset o vaig cap a més a prop de Prades, a Montblanc, acostumo a moure'm bastant.
Tenim per aquí més preguntes?
Si et fa por quan estàs subit un obstacle alt?
N'hi ha que sí.
Hi ha una alçada considerable, de vegades.
Jo quan he vist a la televisió, allò que estàs...
Hi ha zones que sí, estan entre els 3 i 4 metres d'alçada i estàs en lloc que hi cap la moto ben justa, no?
Però normalment els pilots ens reunim abans de les carreres, de les competicions, i ho parlem entre tots, no?
Si considerem alguna cosa perillosa es parla amb un organitzador, s'intenta solucionar perquè sigui un espectacle i no un perill per al pilot.
Que si has anat alguna vegada a la discoteca.
Però què et penses que és un monjo de Montserrat, l'Albert?
No.
Clar que sí, no, Albert.
Sí, alguna vegada no.
Però si t'hagués de dir quan crec que és del setembre l'any passat que no hi vaig.
I quina música t'agrada?
M'agrada música bastant rock, m'agrada l'Alain's Morisset molt, Dover, un grup bastant així, potser una mica més alternatiu que no el normal de discoteques.
Sebastián, que t'ha costat arrencar, però xato.
Alguna vegada estàs ballarat?
Expressa't com vulguis, si s'enfada, si s'ha pegat, si s'ha pegat.
Llui, l'Albert fa cara de bon xiquet, no crec que faci això.
No, es procura no arribar a les mans.
T'has parellat alguna vegada, però ja s'ha arribat amb les mans?
No, no, no, les coses parlant, que les coses s'han de resoldre parlant.
Molt bé, així es resolen els conflictes. I com es diu aquesta xiqueta?
Cecília.
Cecília, què li vols preguntar a l'Albert?
Sí, tinc nòvia.
Albert, tens nòvia? Jo sabia que arribaríem a aquest punt tard o d'hora, perquè veig les mirades.
Sí, no, el que és bastant difícil de compaginar, no?
Perquè estem bastant temps fora i com comprendràs, costa trobar el moment,
perquè quan estic aquí també estic movent-me bastant i no és fàcil, no?
És com els marineros, has de tenir una nòvia a cada port o a cada campionat, no?
Encara és més difícil, això, crec.
Més preguntes. És que ara només veig braços aixecats, Toni.
Qual és l'obstacle més gran que has tingut?
Depèn. És que tot depèn si és un obstacle que tens una ajuda, si no, però aquí, per exemple,
al trial de fa dues setmanes n'hi havia un que era bastanal, no sé si tenia 5 metres,
però tenia una bona ajuda a baix, no? Tot depenent una mica doncs dels condicions de l'obstacle.
Passes calor o passes fred amb el tratge que em portes al poster?
Si vaig només amb aquest tratge, amb un indoor, no hi ha problema, perquè estàs amb doig climatitzat i estàs bé.
Però aquest diumenge mateix vam anar a fer una carrera aquí a Itàlia, que estaves, doncs, sota zero,
hi havia molta carretera, que anaves ràpid i, doncs, portava aquest tratge, un jersey damunt,
una jaqueta damunt, bastantes coses, no? Un impermeable i tot i així es passava bastant de fred, la veritat.
Tens temps d'estar a la teva casa?
Molt poquet, perquè quan estic aquí, doncs, per exemple, vaig arribar ahir al matí d'Itàlia
i el primer que vaig fer va ser anar a agafar la moto, que havíem d'agafar unes coses de la moto que tinc aquí,
ara, doncs, avui hem vingut aquí a l'escola amb tots vosaltres, a la tarda d'entrenar,
demà d'anar a buscar unes coses a la fàbrica i la veritat és que ni que estigui a casa no tinc massa temps per disfrutar de casa.
Anem al sector Preguntaire?
Que quan et costa molt pujar el sujet, les muntanyes?
Està clar que no és senzill, ens ho fiquen cada cop més difícil,
l'organitzador arriba allà i ens fica dificultats, no?
Que aquest és la gràcia del trial, no?
Si et fiquen coses senzilles, jo t'en faria zero i seria difícil trobar un guanyador, no?
Llavors es tracta de fer coses difícils i està clar que trobes que són molt o inclús que no es poden arribar a superar.
T'has trobat algun moment allò de dir, això no puc?
Sí, sí, no, hi ha coses, aquí a Itàlia mateix la prova que vam fer aquest passat dissabte,
doncs hi va haver una zona que ningú la va passar, no?
Estem en un moment que ens estem apropant molt al límit tots els pilots,
estem amb una tècnica molt semblant i ens estem apropant molt al límit i fa que hi ha cops que
o fas tot zero, superes tot o hi ha un lloc que no passi ningú i aquest és el problema que ens trobem ara, no?
Saber decidir si és possible dins de l'edifici o no és possible és bastant compromès.
És a dir, no hi ha un límit? O hauria d'haver-hi un límit?
És que el problema que ens trobem és això, no?
No és que passem d'una cosa fàcil a una mitjana difícil, a una difícil i a una impossible.
Estem en un moment en què el trial crec que ha evolucionat tant,
degut a la competència que hi ha avui en dia,
que els que estem allí o ho fem tot zero i sembla fàcil o ja no ho fem, no?
I llavors ens costa molt, no?
Els trials es tracta que si fiques un pot a terra és un punt, si fiques dos, dos, no?
I llavors si una zona la supera són cinc, doncs ara per ara mirem aquest diumenge el trial
i era tots zeros i un cinc.
Fa que, el que t'explico, no?
Que es passa d'un extrem a l'altre molt ràpid, costa trobar contes.
És allò del cir de tota la vida, del més difícil tot aviat, no?
Sí, sí, sí.
Molt ràpidament anem agafant les darreres preguntes perquè estem exaurint el temps.
Aviam, oi, ii, ii, que on serà la pròxima competició?
Quan serà la pròxima competició?
És aquest dissabte a Sant Petersburg, aquí a Rússia.
A Sant Petersburg?
O te'n vas a Rússia aquest dissabte, quin fred.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Ara m'han dit que les temperatures hi estaven una mica millor,
però fa dues mànes estaven a 20 sota zero.
Veieu? Ara està aquí al col·legi Camp Clar, som dimarts i dissabte estarà a Rússia.
Què us sembla això de viatjar de ser xulo, no?
Del món de l'esport, mira, diu que sí.
Aquest esport és per fer sol algunes persones o totes?
Tothom.
Tens nivells per a tothom, no?
Està clar que un que es compri una moto ara no té per què fer el que estic fent jo,
ni molt menys, no?
Perquè així t'asseguro que en dos dies ho deixaria, no?
Jo crec que el bo que té és que és el que deia abans,
són reptes que planteges tu, has d'anar superant,
és una dificultat,
i la pots trobar des de pujar un esgraó petitet de 10 centímetres
fins nosaltres que fem en aquestes zones del Mundial.
Si has competit alguna vegada contra Marc Colomer.
I tant, si actualment Marc Colomer encara competeix, sí, sí.
Ens veiem quasi totes les quals de setmana.
Anem passant ja a les últimes preguntes.
La noia de l'autògraf pel seu pare.
Que si tu creus que tens un don amb això de les motos.
És difícil de dir, no?
Però crec que al final potser he arribat a la conclusió
que sí que has de tenir alguna cosa, podríem dir, especial, no?
Si has d'arribar a l'encampió del món.
Perquè conec que hi ha gent que ha treballat molt i molt damunt la moto,
més que jo inclús,
i no ha arribat a més que un 11 lloc al Mundial, no?
Que jo considero fantàstic, no?
El somni meu de petit era agafar un punt al Mundial,
estar als 15 primers,
però hi ha gent que treballa molt
i veus que no hi acaba d'arribar, no?
I això potser fa pensar que has de tenir unes qualitats,
almenys, potser, o físiques, o...
Vés a saber, és difícil de dir.
Anem recollint les últimes intervencions,
dues només, perquè estem acabant el nostre temps.
Juana?
Et dedicaràs molt de temps a la moto?
Et dediques molt de temps?
Sí, em dedicaré.
Ah, et dedicaràs.
Quan et retiraràs?
Vaja, ja t'estan dient que havíem...
Jo, fins que m'obliguin els rivals a retirar-me, no?
Jo tot el que pugui,
intentaré aprofitar la carrera al màxim
i un cop, doncs, ja...
Quan no pugui ser, doncs, competint jo directament,
doncs, ajudant a les noves generacions, si puc.
I l'última pregunta, perquè ja no tenim més temps.
Quan fas carreres,
les fas a la carretera,
cross o al camp?
Les zones, està clar que són al camp,
perquè són dificultats naturals
i a una carretera no trobem cap repte, no?
El que tenim un tram d'enllaç
entre una dificultat i una altra
que, doncs, com a cap de setmana
podria ser per carretera o pel camp
i a diversos llocs.
És pràcticament l'hora del pati,
diria jo, no?
Aquesta és l'hora del Bucata,
ja debo tenir gana.
Jo, primer que tot,
i us ho dic de veritat,
vull agrair-vos
l'atenció que heu prestat,
la manera com heu portat aquest programa,
són uns periodistes de primera,
tots els periodistes fossin així, no?
Sí, sí, crec que haureu de començar
a tenir por, vosaltres.
Jo crec que sí, mira, mira el que tens aquí.
Moltíssimes gràcies, de veritat,
que ha estat una hora
formidable que hem compartit amb vosaltres.
quina nota li posaríeu?
10.
Sí?
Bueno, doncs, escolta,
continues amb la teva línia
de bones qualificacions a l'escola,
com quan eres jove.
Nosaltres hem de posar ja el punt final.
Carles C. Peró,
director de l'escola,
adeu i gràcies.
Vinga, a vosaltres.
Vinga, a vosaltres.
Gràcies.