200 anys d'història, quants alcaldes ha tingut la ciutat?
Doncs em sembla que el primer alcalde que posem és el Carles Mayoral,
que va ser l'any 1836,
i es va triar aquesta data perquè aleshores és quan deixa d'anomenar-se alcalde major
i s'estableix per decret que seran els regidors qui triaran l'alcalde.
Aleshores hem triat el primer alcalde en aquest sentit
i en total n'hi ha 92, 92 alcaldes.
Alguns han repetit mandat en diferents èpoques,
fins i tot em sembla que n'hi ha un que ho va fer quatre cops en diferents períodes,
però en total això, 92.
92 alcaldes són molts, no?
Molts alcaldes, sobretot...
Això vol dir que han estat en períodes curts a vegades?
Sobretot el segle XIX.
El segle XIX és un segle en el qual els mandats més llars que hi ha són de dos anys,
però hi ha mandats de tres mesos i de mes i mig,
hi ha unes suplències brutals,
però bé, el que fa és reflectir aquest temps tan convuls políticament i socialment
que representa el segle XIX.
És que tot just quan iniciem el període de la democràcia
és quan tenim els alcaldes amb un mandat molt llarg,
l'alcalde Recagens amb 10 anys i l'alcalde Nadal amb 14 anys.
Aquests són els alcaldes amb un temps més gran, justament en el càrrec?
I de llarg, perquè entre els dos s'han repartit els 25 anys de democràcia,
en canvi els altres 90 s'han repartit al segle XIX i segle XX.
Per tant, ni en el temps de la república ni en el temps del franquisme
els alcaldes tenien un mandat tan llarg, com a mínim aquí a Tarragona.
Sí, de fet és això, que en el segle XX ja són mandats una mica més llargs,
però com deia el Jordi, en el XIX ens feia a vegades dubtar fins i tot
de pensar a veure si realment era així, perquè era tan curt que fins i tot
per veure quins esdeveniments o quines són les actuacions més importants
de cada alcalde ha sigut difícil, perquè en tan poc temps evidentment
no hi havia unes realitzacions que poguéssim anotar.
És que hi ha alcaldes que han estat dos mesos i a l'hora de relacionar
quines són les actuacions del seu mandat, però són dos mesos en aquella ciutat
del segle XIX, una ciutat de Simmonònica, no va passar res.
I no podem posar res.
El llibre l'heu fet entre quatre persones, els nomenàvem també el Francesc Barriac i el Josep Estivill.
Com us heu repartit la feina? Per èpoques o com ha anat?
Perquè a vegades fer la feina entre quatre també necessita d'una certa coordinació, no?
Sí, home, de fet, per exemple, alguns de nosaltres havíem treballat una mica el tema
i ja teníem informació. Aleshores, el Josep Estivill va ser qui es va dedicar
a mirar molt les actes, juntament amb el Francesc Barriac, perquè les actes són de l'Ajuntament.
Aleshores, el Jordi i jo també ens hem anat repartint altres temes
i tots hem anat afegint el que sabíem de cada època, tant a nivell...
A veure, el que s'havia de contrastar bé era les dates d'inici i final de cada mandat,
que això sí que s'havia de mirar a les actes,
i la resta d'actuacions tan municipals com fets que van passar a la ciutat
és el que nosaltres hem pogut anar omplint, diguéssim.
Quan parlem de les dates d'inici i de final dels mandats,
i més sobretot en el segle XIX, hem d'ajustar molt el dia exacte.
I tenint en compte que estem parlant de mandats tan curts, no?
Per això ja no hem intentat fer-ho.
Com fem més i any, no el dia.
El dia no, perquè ja és molt difícil precisar tant quin dia inicia el mandat
i quin dia s'acaba és gairebé impossible.
El mandat més curt, recordeu de quant temps setmanes?
No, hi ha un mandat que de fet no l'hem relacionat.
Les mantem com a nota curiosa, però no l'hem relacionat,
que és d'un alcalde que està un dia.
Està un dia, és nomenat alcalde, però l'endemà ja plega
o dimiteix per qüestions de salut.
I crec que és nomenat perquè en un moment de crisi
és el més gran, és el de tant més avançada.
Llavors nomenen el més gran.
Us heu trobat amb més curiositats o més anècdotes
que apareixen en el llibre?
Perquè ja veig que segurament aquest és un aspecte
que molts ciutadans desconeixen o poden desconeixer fins ara
en el fet que els alcaldes de la ciutat
tinguessin mandats a vegades tan curts.
Us heu trobat amb més anècdotes
o surten altres curiositats en el llibre?
Home, a veure, jo el que potser resultava més curiós
era veure això, que un alcalde repetís fins a quatre cops,
alguns altres són tres cops, llavors has d'aclarir una mica
els motius per què plega o per què el fan plegar.
Llavors, doncs, és el que a vegades resulta una miqueta sorprenent.
A mesura que va passant els anys, doncs, ja queda molt més clar
per què pleguen o si el fan dimitir o si dimiteix ell
perquè ha volgut, però en aquests anys, doncs, era una mica difícil.
Després, un altre tema, en el llibre hem posat
de tots els alcaldes que hem localitzat
hem posat una imatge, fotografia
o un retrat dibuixat.
Aleshores, això també
ha sigut dificultós perquè
de molts, evidentment, doncs, no s'ha pogut posar,
però em sembla que hem comptabilitzat
41 dels 92, tenint en compte
que comencem l'any 1836,
doncs, home, són bastants.
Déu-n'hi-do.
Però, bé, clar, del segle XX
gairebé estan tots, però
n'ha falten, n'ha falten, perquè, clar,
no s'ha trobat cap imatge.
Jordi, alguna altra curiositat que recordis
de la feina d'elaboració del llibre?
Hi ha dos alcaldes assassinats.
Un l'any 1823,
l'alcalde alemany,
l'altre, Francesc Ixar,
però aquest dia ho va ser quan ja no exercia
com a alcalde, ho va ser a casa seva
de l'any 1936.
Crec que això també és...
Jo, de totes maneres, el que estaria bé,
l'altre dia, com a reflexió
amb aquelles que sortien al Diari de Tarragona
sobre què li agradaria fer si fos alcalde,
en Matías Vives feia una reflexió que vaig trobar molt interessant,
que era que l'alcalde havia de ser com a representant de la ciutat,
havia de ser com una mica l'exemple a seguir
per tota la col·lectivitat de ciutadans.
Bé, jo crec que els alcaldes,
els que han hagut durant el llarg d'aquests segles XIX-XX,
una mica han estat el reflexe,
no sé si l'exemple,
ni tan sols m'atreviria a dir el bon exemple a seguir,
però sí que eren una mica el reflexe
del que era la societat en aquell moment.
Els alcaldes franquistes,
doncs eren els alcaldes franquistes,
els alcaldes de la lletat de Primòria de Rivera,
doncs també...
Jo crec que en cada època representaven una mica
el tarannà, també,
si més no de l'elit dominant de la ciutat.
Ha canviat molt el paper dels alcaldes?
M'imagino que sí, no?
Res a veure el paper d'un alcalde
a mitjans del segle XIX
amb el de l'actual o el dels últims 25 anys.
Han canviat molt?
Sí, clar, de fet,
les circumstàncies polítiques
porten a que a cada època
sigui completament diferent, no?
Aleshores, actualment, a més a més,
inclús els seus mandats més llargs,
tot el que van passant suposo que s'ho senten com a més seu, no?
Perquè, clar, estar d'alcalde d'una ciutat
durant molt poc temps,
doncs tampoc no donava temps
a poder sentir les realitzacions com a seves.
En canvi, a mesura que hem anat passant els anys,
per nosaltres ens ha sigut fàcil
per poder enmarcar quins esdeveniments
ha tingut la ciutat en aquells anys,
que també a partir de llegir tot això
doncs podem anar fent una mica la història de la ciutat, no?
I després hi ha un altre aspecte
que també és molt fonamental.
Esclar, pensem que els primers alcaldes
que es juguen al lloc
o que es guanyen al lloc, millor dit,
en unes eleccions
pel vot dels ciutadans
és a partir de l'any 79, no?
Amb anterioritat, jo crec que els alcaldes
amb qui havien d'estar bé
era bàsicament amb el governador civil
i, per tant, amb tota la cúpula de l'estat franquista.
El seu nomenament depenia
bàsicament de les decisions del govern civil,
de les simpaties que podia tenir-li el governador civil.
Aleshores, no era tant
en funció de si tenia o no contents els ciutadans
com en funció de si militava
i era una persona fidel al règim.
Hi ha alguna època en què l'alcalde,
encara que hagi tingut un mandat curt,
hagi estat especialment dificultosa?
És a dir, que la ciutat, per circumstàncies diverses,
doncs passa un mal moment,
un moment de crisi,
un moment molt complicat
i a aquell alcalde o alcaldes
els toca afrontar això,
especialment una època negra,
una època complicada?
Bé, bàsicament jo crec que aquí
ens hauríem de referir
al període de la Guerra Civil,
l'any 36, el 1939.
Aquí passen quatre alcaldes,
en Joaquim Fort,
el Ramon Boronats Puntons,
Francesc Ondé Mallol
i Jaume Castelló Pena.
Són els 38 mesos de Guerra Civil,
passen quatre alcaldes.
Alguns d'ells fins i tot
pleguen o dimiteixen,
tots són d'Esquerra Republicana de Catalunya,
fins i tot pleguen o dimiteixen
perquè se n'han d'anar a l'exèrcit,
a lluitar.
Jo crec que són els moments més dramàtics
que viu la ciutat
i crec que val la pena
recordar aquests quatre homes
perquè dintre de les seves
poques possibilitats
que tenien aleshores
que estaven desbordats
per els esdeveniments,
van intentar, doncs,
a totes totes
que la ciutat,
com a mínim,
no s'atureix
i que hi haguessin refugis antiaeris,
gairebé es van construir refugis
per donar cabuda
a 20.000 persones,
gairebé a tota la població
de la ciutat.
Els proveïments
dintre del que es pot
parlar en uns moments
de conflicte bèl·lic,
doncs van continuar.
Jo crec que van ser
quatre homes,
quatre alcaldes
que van viure
el pitjor moment
de la ciutat.