El Tarragonès, per exemple, són 24, i l'any passat potser era 18 o alguna cosa així.
I hi ha algun municipi que s'incorpora també, no?
Sí, s'ha incorporat la Riera, Salou, Altafulla, això del Tarragonès.
I d'altres comunitats, per exemple, ara són 24 pobles que tenen nens sagraruis.
Sí, perquè els municipis, els ajuntaments, vosaltres us coordineu amb aquests ajuntaments.
Com funciona tota l'organització de les colònies?
Bé, això, quan veu alguna persona que vol tindre nens sagraruis i no és de Tarragona,
llavors s'ha posat en contacte amb el seu ajuntament.
Més aviat, perquè aquests nens costen molt de pujar, el preu és alt,
i nosaltres, aquí a Tarragona, com ja en tenim 14 o 15, resulta molt car.
Llavors anem al municipi seu, parlem amb el regidor,
i si ells volen tindre els nens, ho accepten, donen el pregó per tot el seu municipi,
i llavors ens diuen que estem disposats a tindre dos o tres.
De moment són dos en cada poble.
És curiós aquests dies que qui més qui menys prepara vacances,
hi ha unes ofertes amb vols traçant àntics i fins i tot que dius,
escolta, mira que és barato agafar una bolló avui en dia.
I amb la claustre ho hem comentat moltes vegades,
el bitllet d'avió de cadascun d'aquests nens costa un dineral.
450 euros.
Imagina't.
I avui en dia pots viatjar allà on vulguis per un preu irrisori,
parlem de bitllets d'avió, és un fenomen curiós aquest, mira.
Bé, perquè depenem d'aire gelí,
ells saben que no podem arribar als campaments sense el seu consentiment,
doncs posen el preu que volen.
A més a més, s'incrementa també una mica el preu,
perquè venen també...
Bonitons.
A nosaltres els hi diem ajudants o el que sigui,
perquè venen gent gran.
Llavors, en lli, per sortir gent gran,
és com un prèmic per ells.
O sigui, els que s'ha fet de mestre,
els que ha fet de metge, els que ha fet sense pagar,
llavors els diuen, bueno, te'n vas de vacances a Espanya.
I que per ells també és un...
I nosaltres tenim que pagar, clar.
Els bitllets dels nens més els dels grans.
I això incrementa molt...
Però clar, els dels grans són molt menys.
Vull dir, per cada 20 crios ve una persona gran, més o menys.
Sí, però tenim...
El que encareix el preu sens dubte és aquesta limitació, no?
De les línees aèries argelines que posen el preu que volen.
Nosaltres aquí també els hem de mantindre,
aquests, la gent gran.
I clar, en una casa no els posem,
sinó que els posem en una residència.
Llavors, tot aquest preu paguem entre tots.
Clar, perquè els nens sí que estan a les cases,
a les famílies d'acollida.
Teniu una demanda important de famílies que diuen
escolta, vull col·laborar, vull que vingui un nen o una nena a casa meva.
Vull dir, generalment, es queden famílies sense que vingui un nen o una nena a casa seva, no?
Procurem que no.
Procurem que no.
Procurem que no.
Procurem que no.
Procurem que no.
I aquest any les reserves les hem agosgotat.
Perquè finalment dues famílies no han pogut tindre,
tenim dues de reserva i han passat, no?
Però normalment no fem gaire propaganda que diguem i venen, eh?
Quines edats tenen els nens i nenes?
De 7 a 12 és el programa, però sempre venen alguna que és més grandeta.
Sempre hi ha alguna que venen de 16, 17, encara que ella diguin 13 anys, però són més grans.
Alguns o algunes repeteixen per determinades circumstàncies,
d'altres venen per primera vegada.
I imagino que els que són més petits i venen per primera vegada,
els seus companys i companyes més veterans de la seva estada aquí d'Arragona,
els deuen explicar, no?
Perquè jo recordo les primeres vegades que explicava,
escolta, és que sembla que estan completament desorientats.
Ara la cosa deu ser diferent, no?
Ui, és que clar.
Perquè ja els companys diuen, mira, anireu a un lloc que és així, que és d'aquella manera, no?
Sí, sí, vull dir, entre ells, vull dir, es parlen,
i jo hi he estat en una casa que té piscina,
i l'altre he estat en un poble al costat de la platja,
i l'altre he estat...
Vull dir, entre ells s'expliquen totes les coses,
i llavors arriben als campaments, ensenyen les fotografies,
i, bueno, i clar, aquests nens cada vegada saben més coses d'aquí,
saben...
Així com al començament els hi havies d'ensenyar tot,
vull dir, des de com encendre una llum a les aixetes, a l'aigua, a tot això,
ara ja els nens ja venen una mica més amb la lliçó una miqueta més apresa,
i, clar, ja saben que aquí és diferent i que aquí funciona de tota manera
els que venen per primera vegada es nota molt,
dels que hi han estat d'altres vegades de colònies.
Els més petitons sí que tot és nou,
perquè per molt que els hi diguin,
vull dir, quan arriben aquí,
és molt diferent per ells tot.
I també hi ha famílies amb veteranes en el tema de l'acolliment,
i d'altres que són noves.
A les que són noves, quina mena d'informació els hi donen?
Perquè segur que us pregunten moltes coses.
Les famílies que s'estrenen, no?
No estan nervioses?
Sí, les noves, doncs, clar,
es pensen que fallaran amb alguna cosa o el que sigui,
sempre estan més neguitoses.
És que dona molt de respecte,
deixar d'acollir un nen o una nena d'una altra cultura.
Però és que els hi fem,
durant aquests dos últims mesos,
hem anat fent trobades amb ells,
mira, la setmana passada, el divendres,
per exemple, ja vam fer l'última,
i els hi hem anat explicant coses,
vull dir, cada vegada els hi hem anat dient...
Què és preguntar?
De tot, vull dir, des de què mengen a què fan i com s'aporten.
Però el que passa és que més aviat els hi diem nosaltres,
perquè, a veure, ells pensen que els nens d'aquests saharauis
són nens com els d'aquí,
molts ho pensen,
i llavors els hi hem de dir ojo amb això,
ojo amb la piscina,
ojo a l'hora de consentir-los-hi masses gustos i masses coses,
perquè, si no, faran com els d'aquí,
que al final, vull dir...
És que no els malcrim, vaja,
vols dir, perquè, clar, pobrets i pobrets,
i no, nosaltres els hi diem,
a veure, el nen ha de ser igual que un nen
que el que tenguis tu a casa, un fill teu.
Si el renyes per una cosa, pel mateix l'has de renyar.
Exacte, vull dir, amb cuillado, amb carinyo,
i el que sigui, doncs els hi hem d'anar explicant les coses,
no consentir-los i ves, és que els gelats,
és que si volen un gelat i no...
El gelat, tu al teu nen li deixes menjar un gelat
abans de dinar, no, no,
doncs amb aquest tampoc.
Vull dir, el mateix, vull dir,
les mateixes coses, i al cap d'una setmana
de tenir-los a casa, saben tant ells com nosaltres, eh?
Perquè, clar, això és...
Vull dir, quan tens un criu d'aquests
als vuit dies, ja dominen la situació,
i llavors l'únic que hem de fer nosaltres a vegades,
potser, és parlar amb el criu,
amb el nen o amb la nena,
doncs potser perquè hi ha algun
que té un comportament una mica diferent,
i llavors, doncs, els hem d'agafar,
els hem de dir, doncs, bueno, porta't bé,
perquè així és que hi ha algun problema, no?
Tenen també una altra manera d'expressar
la seva efectivitat i la seva emotivitat,
diferent als nens que són d'aquí.
Això també ho ha pogut comprovar.
No, però és que...
És que, a veure, allí baix no són els nens i nenes
allò d'anar a fer petons i tot això,
els pares i tot això.
Però un altre tipus de vida.
Però aquí és diferent.
Aquí es deixen, sí.
Aquí, sí, sí, aquí petoneixen més que els d'aquí.
No, per això us ho dic, que són persones molt afectives.
Molt, molt.
I en canvi els campaments, vull dir,
no es veu que vagin a les mares i les espiguin allà.
Les mares mai les donen petons.
I aquí no, aquí, sí, sí, aquí són molt carinyosos,
molt, molt, molt, molt, vull dir, canvien.
Escolteu, i què passa quan s'enyoren els petits?
Perquè, clar, això...
Per això us ho dic, que això per les famílies
deu ser una...
Jo imagino que allò de ara no et compro el gelat
o vinga, bé, fes el favor de dutxar-te,
aquelles coses típiques de les criatures,
això no és un problema.
El problema deu ser quan entrem en el terreny emocional, no?
Que la canalla s'enyori una miqueta a la nit,
perquè, clar, per molt bé que estiguin
i es puguin banyar i visquin molt bé
i tinguin la tele i estiguin en unes condicions material molt bones,
la seva família està allà
i és un territori estrany aquest, no?
A vegades es posa en un raconet
i mama sàhara, mama sàhara...
Però llavors, esclar, és quan entra la mare ja
o les germanetes, doncs per anar al...
Consolant.
I llavors li expliques, no, no, ho entenen bé ells,
ells ja saben que també tenen que estar els dos mesos aquí,
però, clar, també els nens que són més mimosos,
els nens que a vegades també, doncs,
no entenen molt bé
el nostre manera de fer.
I, doncs, que hem d'estar a casa,
ells sempre estan al carrer,
doncs això d'estar a casa ells no ho entenen gaire.
Això no els primers dies.
S'ha d'anar adaptant.
Són els primers dies.
Per això diem que tenen que tindre uns límits,
que ells sàpiguen el límit que té,
i llavors ells se conforma.
Però en general no s'ha adonat el cas
que una criatura no pugui, que no s'adapti bé, no?
No, home, potser...
Alguna vegada.
Alguna vegada, sí.
Un aquí-te'nagona, no?
No, va ser una nena de mora,
que no hi havia manera que s'adaptés,
a més a més s'escapava de casa i tot,
que se'n va anar cap a la carretera.
Ella volia tornar a casa seva com fos.
Ella volia tornar i aquesta nena la vam tornar al Sàhara.
Amb un vol regular-se, no?
Era una nena una mica problemàtica
i doncs, bueno, sempre et pots trobar
amb 800 i escaig de crios,
et pots trobar alguna criatura problemàtica, però...
Clar, a vegades és la nen,
a vegades és la família que no s'adapta al nen,
vull dir, llavors hem de tindre
l'habilitat de canviar el de família o algo així.
Home, és que quan un es planteja
acollir durant dos mesos
un nen o una nena d'una altra cultura,
en aquest cas del Sàhara,
no s'ha de quedar amb la imatge aquella bucòlica,
que bonica estic fent la meva bona obra.
Són nens i tenen les rabietes de nens...
Val la pena que això ho tinguem molt clar
sempre i quan decidim
entrar en aquest programa
que feu de les colònies d'estiu.
Escolteu una cosa,
l'idioma és un problema?
No.
Per mi no és una cosa que mai heu comentat.
O sigui, no hi ha ningú que no s'ha entès.
Els nens, si no saben ben bé el castellà,
fan moltes les senyes.
Si t'ho assenyalen,
fins que ells no van adquirint una mica el vocabulari,
fan ensenyes.
I nosaltres, els grans,
també s'entenem així.