El motiu era, d'alguna manera, reconèixer les persones,
els estudiants d'enginyeria química,
a través, al principi, d'una manera no tan organitzada,
però volíem estudiar qui era la persona que tenia una mescla
entre l'expedient, entre característiques humanes,
treball en equip, que s'acoplava més a la cultura de Dau
i que volia reconèixer i que volia conèixer.
Això ha canviat en el temps i nosaltres, realment,
la universitat ha canviat molt, jo recordo,
quan nosaltres, d'algun laboratori, teníem algun cromatògraf que s'obrava,
arribava a la universitat com una eina preciosa
perquè els propis estudiants n'utilitzessin,
ara això ha canviat, ells tenen equips tant o més bons que els nostres,
per tant, d'alguna manera, s'han posat realment al dia.
I el que han fet és un exercici amb els excel·lents professionals,
que hi ha en una universitat que, cal dir,
que n'hi ha tres, principalment, que són el Jordi Gavaldà,
el Josep Anton Ferrer i el Xavier Grau, que són Premis Dau 78,
79, 80 i 81,
i que d'aquesta manera ells han sabut treballar a través de la nostra cultura,
i hem unit valors i competències que analitzem amb aquests Premis Dau,
que són la iniciativa, la versatibilitat,
el liderant, la competència, la comunicació,
el treball amb equip i l'orientació al client,
i avaluem dels estudiants cada una d'aquestes competències,
i al final obrim l'expedient acadèmic,
que també compta, però al final de tot això,
obrim l'expedient acadèmic,
i això és el que dona el final de resultat.
Ha sigut una evolució a través del temps,
i nosaltres no volem tan sols que sigui el millor expedient econòmic,
sinó que tots aquests valors siguin avaluats,
que són els que entenem que si algun dia de demà
se pot insertar dintre la nostra companyia o un altre,
són realment els que faran falta.
No sempre els números de promoció
són els millors professionals dintre d'una empresa,
per tant hi ha moltes valors i competències que hi ha que analitzar,
i així ho estem fent.
I un quart de segle després,
continua tenint la mateixa vigència aquest model de Premis,
aquest model de Guardons?
La vigència és exactament la mateixa,
l'únic que està evolucionant amb el temps
i acoplant-se amb els temps.
Els temps han canviat, del 78 cap aquí,
ni la indústria química és la mateixa,
ni les tasques que desenvolupen un enginyer químic són les mateixes.
Vull dir, els sistemes informàtics
han modificat els controls dels processos
i ells mateixos han evolucionat.
Nosaltres hem d'evolucionar les competències,
els valors conjunts entre la universitat i la empresa,
i DAU, perquè d'aquesta manera
nosaltres ens acoplem el màxim possible en els dos cantons.
El Jordi López, com dèiem,
i l'Elisabet Tejero
són els guardonats enguany,
el Jordi López té el premi de 6.000 euros.
Per què et serviran, Jordi?
Em serviran per recursar el màster de petroquímica de l'ICE,
que és l'Institut Superior de l'Energia de Madrid,
i aquest màster té com a objectiu
proporcionar una visió general i completa
de la indústria petroquímica,
a més d'adaptar la formació universitària
a les necessitats reals de la indústria.
Amb aquesta finalitat,
l'equip docent està format per professionals especialistes en el seu camp,
i també és un màster recolzat per empreses químiques importants,
com Dau Química.
Per què has triat aquest màster?
Doncs aquest màster era el que més s'ajustava
a les meves intencions de futur,
perquè a mi és un màster on se treballa molt
el tema de projectes, de gestió de projectes,
anàlisis d'inversions,
aspectes del dia a dia, com gestió de la qualitat,
gestió de la seguretat,
que m'interessa molt i que en un futur m'agradaria poder treballar
en temes relacionats.
Tu has estudiat a la Roviri Vergili?
Sí.
Enginyeria Química?
Sí.
Ha anat bé?
Força bé, sí.
Estàs content dels ensenyaments rebuts justament a la universitat?
Sí, trobo que són ensenyaments amb molt de nivell
i parlant amb altres companys que han estat fora,
fent algun Erasmus,
veus com el nivell que tenim,
que m'ha assolit en aquests anys de universitat
són potser moltes vegades millors
a altres universitats europees.
L'Elisabet Tejero,
per cert, el Jordi López té 23 anys, no?
Sí.
L'Elisabet em sembla que també,
23 anys,
sou de la mateixa quinta,
ella s'emporta l'accés i del premi,
són 2.500 euros,
a tu per què et serviran?
A mi em serviran per anar-me a Alemanya,
a la Universitat d'Estutgar,
a fer un màster de Medi Ambient,
que tracta tres àrees,
que són el control de la qualitat de l'aire,
la gestió dels residus sòlids
i el tractament d'aigües residuals.
I mira, he triat aquest tema
perquè durant la càrera he vist
que amb l'enginyeria química
pots ajudar el medi ambient
d'una manera activa
a conservar el nostre planeta.
Ah, sí que te'n vas a Alemanya?
Sí.
Al curs vinent?
És que això comença el semestre d'estiu,
que ells diuen,
que seria juny-juliol del 2004.
Estaràs mig any, doncs?
No, un any i mig.
Un any i mig.
Doncs déu-n'hi-do, no?
Sí, sí, al principi em pressiona,
però bueno, ja que m'ha decidit, doncs endavant.
Quines són les teves intencions professionals?
Doncs...
A què t'agradaria dedicar-te?
A mi m'agradaria treballar en una empresa, vull dir.
L'ensenyança també és una cosa que em crida,
però m'agradaria treballar en una empresa
i si fos relacionat amb el medi ambient, doncs millor.
A tu, Jordi, a què t'agradaria dedicar-te professionalment?
També en el món de l'empresa, però trobo que,
sense desmereixer el que és el treball a la universitat,
trobo que hi ha més activitat, potser,
i més perspectives de passar el temps.
Tu, Elisabet, també has estudiat a la Universitat de Rubí-Bergíli?
Sí.
Que has estudiat, exactament?
Enginyeria Química, també.
Enginyeria Química, també.
Estàs també satisfeta amb els estudis rebuts?
Molt, molt satisfeta.
Molt contenta.
Molt, sí.
Tu creus que tenim, i us ho pregunto els dos,
que tenim uns bons nivells d'estudis en aquest àmbit, aquí a Tarragona?
Sí, tenint en compte que, a més, estem en una ciutat
amb la presència d'un polígon tan important com aquest?
I tant.
Sí?
Sí, sí.
No sé, he parlat amb companys de l'OPC de Barcelona
i és que els agrada aquesta manera que hem d'ensenyar
qui és com a innovador amb això, el projecte Primer Quart
i els projectes integrats de cada any.
I què tal la relació, aquesta relació que ara heu tingut, per exemple,
a través d'aquests premis amb l'empresa,
amb una empresa tan significativa com DAU,
situada aquí al polígon de Tarragona?
Què us sembla aquesta relació universitat-empresa?
Jo he de dir que sempre hi ha hagut bona relació amb DAU Química,
no només en el que és el Premi DAU,
sinó en altres activitats com els alumnes d'enginyeria química.
Fem una revista, que és la revista d'enginyeria química,
en la qual DAU patrocina també i les relacions amb DAU sempre han estat molt positives,
també amb les pràctiques a l'indústria que fem,
que són bastanta gent els que anem a DAU Química,
i jo aquest octubre i novembre hi vaig poder estar.
I la veritat que és una relació molt satisfactòria.
Elisabet?
Sí, sí.
És que a vegades és curiós veure com una empresa s'implica tant a l'universitat,
però jo entenc que és perquè ells valoren que la gent que estudiem aquí
són gent que en un futur podem estar treballant amb ells
i m'interessa que estiguem ben formats, suposo.
Aquest és un objectiu fonamental, no?
Tenir una relació cada cop millor i més estable amb el món universitari.
Repassant una miqueta els discursos que vam fer en l'acte del 6 de maig,
on vam tindre moltes personalitats,
el director de l'ETSQ va dir alguna cosa que ens va agradar com a DAU Química,
que li és la facilitat d'accessibilitat a l'empresa,
entre la universitat i l'empresa.
I així ho volem fer, perquè pensen que nosaltres som uns socis prou importants.
Nosaltres valorem moltíssim el nivell de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química,
però moltíssim, i ho avaluem amb universitats europees,
i té un nivell, jo penso, excel·lentment bo.
Penso que nosaltres també hem ajudat,
i diríem, a canviar una mica la cultura de la universitat
a través dels nostres suggeriments.
Com bé sabeu, el projecte Primer Quart
és una cosa que va sortir com a iniciativa de DAU
i que s'ha acollit molt bé a la universitat
i que ha tingut aquest any dos premis,
un nacional i un internacional.
Es tracta que els estudiants de Quart
ajudin els de primer
a desenvolupar i a fer una sèrie de projectes,
i això crec que al final dona un resultat important.